Diferència entre les revisions de "Escòcia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'constituyents' a 'constituents')
 
(No es mostren 9 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Escocia en europa.png|thumb|right|300px|<center>Escòcia en Europa</center>]]
+
[[File:Eilean Donan Castle, Scotland - Jan 2011.jpg|thumb|right|300px|<center>Castell en Escòcia </center>]]
'''Escòcia''' (en [[Idioma anglés|anglés]], Scotland; en [[Idioma gaèlic escocés|gaèlic escocés]]; en [[Idioma escocés|escocés]], Scotland) és el més septentrional de les quatre nacions constituents del [[Regne Unit]]. Junt en [[Anglaterra]] i [[Gales]], forma part de la illa de [[Gran Bretanya]], abarcant un terci de la seua superfície total; ademés consta de més de 790 illes. Llimita al nort i oest en el [[oceà Atlàntic]]; al est en el mar del Nort, al sur en Anglaterra i al sur-oest en el Canal del Nort i el mar d'Irlanda. El territori escocés abarca 78,772 km2, i la seua població s'estima en 5.116.900 habitants, lo que dona una densitat de població de 65 habitants per km2. La capital és [[Edimburc]], sent [[Glasgow]] la ciutat més gran i de la qual la seua àrea metropolitana agrupa un 20% del total de la població escocesa.
+
'''Escòcia''' (en [[Idioma anglés|anglés]], Scotland; en [[Idioma gaèlic escocés|gaèlic escocés]]; en [[Idioma escocés|escocés]], Scotland) és la més septentrional de les quatre nacions constituents del [[Regne Unit]]. Junt en [[Anglaterra]] i [[Gales]], forma part de l'illa de [[Gran Bretanya]], abarcant un terç de la seua superfície total; ademés consta de més de 790 illes. Llimita al nort i oest en l'[[oceà Atlàntic]]; a l'est en la mar del Nort, al sur en Anglaterra i al suroest en el Canal del Nort i la mar d'Irlanda. El territori escocés abarca 78,772 km2, i la seua població s'estima en 5.116.900 habitants, lo que dona una densitat de població de 65 habitants per km2. La capital és [[Edimburc]], sent [[Glasgow]] la ciutat més gran i de la qual la seua àrea metropolitana agrupa un 20% del total de la població escocesa.
  
El Regne d'Escòcia fon un estat independent fins al [[1707]], data en la que se firmà el Acta d'Unió en Anglaterra, per a crear el Regne de [[Gran Bretanya]]. L'unió no va supondre alteració del sistema legal propi d'Escòcia, que des de llavors ha segut distint del de Gales, Anglaterra i [[Irlanda del Nort]], per lo que és considerada en el dret internacional com a una entitat jurídica distinta. La pervivència d'unes lleis pròpies, i d'un sistema educatiu i religiós diferenciat formen part de la cultura escocesa i de el seu desenroll a lo llarc dels segles.
+
El Regne d'Escòcia fon un estat independent fins a l'any [[1707]], data en la que es firmà l'Acta d'Unió en Anglaterra, per a crear el Regne de [[Gran Bretanya]]. L'unió no va supondre alteració del sistema llegal propi d'Escòcia, que des de llavors ha segut distint del de Gales, Anglaterra i [[Irlanda del Nort]], per lo que és considerada en el dret internacional com a una entitat jurídica distinta. La pervivència d'unes lleis pròpies, i d'un sistema educatiu i religiós diferenciat formen part de la cultura escocesa i del seu desenroll a lo llarc dels sigles.
  
Sorgit en el [[segle XIX]], el independentisme escocés ha guanyat influència des de finals del [[segle XX]]; representat pel Scottish National Party que aboga per la independència d'Escòcia, obtingué majoria simple en el Parlament escocés en les eleccions de [[març]] de [[2007]].
+
Sorgit en el [[sigle XIX]], l'independentisme escocés ha guanyat influència des de finals del [[sigle XX]]; representat pel Scottish National Party que aboga per l'independència d'Escòcia, obtingué majoria simple en el Parlament escocés en les eleccions de [[març]] de [[2007]].  
  
 +
== Referències ==
 +
*  Gooders, J. (1994) Field Guide to the Birds of Britain and Ireland. London. Kingfisher
 +
* "National identity" en M. Lynch (ed.), The Oxford Companion to Scottish History, (Oxford, 2001), pp. 437-444
 +
* [http://www.rampantscotland.com/symbols/blsymbols_index.htm Símbolos de Escocia. Rampant Scotland (en [[anglés]])]
 +
* The Encyclopedia Americana: A Library of Universal Knowledge: Volume 15, (1919) Encyclopedia Americana Corp., University of Winsconsin – Madison
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Fraser Darling, F. & Boyd, J. M. (1969) Natural History in the Highlands and Islands. London. Bloomsbury
 +
* Preston, C. D., Pearman, D. A., & Dines, T. D. (2002) New Atlas of the British and Irish Flora. Oxford University Press
 +
* Trevor-Roper, Hugh (2002). «La invención de la tradición: la tradición de las Highlands en Escocia» (HTML). En Hobsbawm, Eric; Ranger, Terence, eds. La invención de la tradición. Barcelona: Crítica. pp. 23-48. ISBN 84-8432-350-1
 +
 +
[[Categoria:Escòcia]]
 
[[Categoria:Regne Unit]]
 
[[Categoria:Regne Unit]]
 
[[Categoria:Països d'Europa]]
 
[[Categoria:Països d'Europa]]

Última revisió del 17:30 4 nov 2024

Castell en Escòcia

Escòcia (en anglés, Scotland; en gaèlic escocés; en escocés, Scotland) és la més septentrional de les quatre nacions constituents del Regne Unit. Junt en Anglaterra i Gales, forma part de l'illa de Gran Bretanya, abarcant un terç de la seua superfície total; ademés consta de més de 790 illes. Llimita al nort i oest en l'oceà Atlàntic; a l'est en la mar del Nort, al sur en Anglaterra i al suroest en el Canal del Nort i la mar d'Irlanda. El territori escocés abarca 78,772 km2, i la seua població s'estima en 5.116.900 habitants, lo que dona una densitat de població de 65 habitants per km2. La capital és Edimburc, sent Glasgow la ciutat més gran i de la qual la seua àrea metropolitana agrupa un 20% del total de la població escocesa.

El Regne d'Escòcia fon un estat independent fins a l'any 1707, data en la que es firmà l'Acta d'Unió en Anglaterra, per a crear el Regne de Gran Bretanya. L'unió no va supondre alteració del sistema llegal propi d'Escòcia, que des de llavors ha segut distint del de Gales, Anglaterra i Irlanda del Nort, per lo que és considerada en el dret internacional com a una entitat jurídica distinta. La pervivència d'unes lleis pròpies, i d'un sistema educatiu i religiós diferenciat formen part de la cultura escocesa i del seu desenroll a lo llarc dels sigles.

Sorgit en el sigle XIX, l'independentisme escocés ha guanyat influència des de finals del sigle XX; representat pel Scottish National Party que aboga per l'independència d'Escòcia, obtingué majoria simple en el Parlament escocés en les eleccions de març de 2007.

Referències[editar | editar còdic]

  • Gooders, J. (1994) Field Guide to the Birds of Britain and Ireland. London. Kingfisher
  • "National identity" en M. Lynch (ed.), The Oxford Companion to Scottish History, (Oxford, 2001), pp. 437-444
  • Símbolos de Escocia. Rampant Scotland (en anglés)
  • The Encyclopedia Americana: A Library of Universal Knowledge: Volume 15, (1919) Encyclopedia Americana Corp., University of Winsconsin – Madison

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Fraser Darling, F. & Boyd, J. M. (1969) Natural History in the Highlands and Islands. London. Bloomsbury
  • Preston, C. D., Pearman, D. A., & Dines, T. D. (2002) New Atlas of the British and Irish Flora. Oxford University Press
  • Trevor-Roper, Hugh (2002). «La invención de la tradición: la tradición de las Highlands en Escocia» (HTML). En Hobsbawm, Eric; Ranger, Terence, eds. La invención de la tradición. Barcelona: Crítica. pp. 23-48. ISBN 84-8432-350-1