Diferència entre les revisions de "Cristianisme"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'així' a 'aixina')
 
(No es mostren 8 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
El '''cristianisme''' és una [[religió]] [[Monoteisme|monoteista]] d'orige [[Judaisme|judeu]] que es basa en el reconeiximent de [[Jesús de Nazaret]] com el seu fundador i figura central. Els seus seguidors creuen que Jesús és el fill de [[Deu]] i el [[Messies]] (o [[Crist]]) [[profecia|profetisat]] en el [[Antic Testament]], morint pels [[pecat]]s del gènero humà, [[resurrecció|resucitant]] després d'això.
+
[[Archiu:Christianity Symbol.svg|250px|thumb|La creu és el principal símbol cristià]]
 +
[[Archiu:Ermita de Nuestra Señora de la Rosa de Mezquita de Jarque.jpg|thumb|250px|Cruz de la Ermita de la Rosa de Mezquita de Jarque.]]
 +
El '''cristianisme''' és una [[religió]] [[Monoteisme|monoteista]] d'orige [[Judaisme|judeu]] que es basa en el reconeiximent de [[Jesús de Nazaret]] com el seu fundador i figura central. Els seus seguidors creuen que Jesús és el fill de [[Deu]] i el [[Messies]] (o [[Crist]]) [[profecia|profetisat]] en l'[[Antic Testament]], morint pels [[pecat]]s del gènero humà, [[resurrecció|resucitant]] despuix d'això.
  
Dins dels seus escrits sagrats, compartix en el judaisme el [[Tanaj]], cridat Antic Testament pels cristians. Per este motiu és considerada una [[religió abrahàmica]] junt en el [[Judaisme]] i a l'[[islam]].
+
Dins dels seus escrits sagrats, compartix en el judaisme la [[Tanakh]], nomenada Antic Testament pels cristians. Per este motiu és considerada una [[religió abrahàmica]] junt en el [[Judaisme]] i l'[[islam]].
  
Els seus inicis daten de l'any [[33]] aproximadament, quan era considerada una [[secta]] igual que atres creences de l'época.<ref>Thomas F. Madden. ''From Jesus To Christianity: A history of the Early Church. The Modern Scholar''. 2005. Universitat de Saint Louis. P 9. ISBN 1-4193-4772-1</ref> Des que el cristianisme es va convertir en la religió oficial de l'[[Imperi Romà]] en el [[sigle IV]], ha influït de manera significativa en la [[cultura]] [[occident|occidental]] i en moltes atres cultures a través del món. En l'actualitat posseïx més de 2.100 millons d'adherents,<ref name="Adherents">Adherents.com, [http://www.adherents.com/Religions_By_Adherents.html ''Religions per adherents'']</ref> o prop d'un terç de la població mundial, sent la religió en més seguidors del món.  
+
Els seus inicis daten de l'any [[33]] aproximadament, quan era considerada una [[secta]] igual que atres creències de l'época.<ref>Thomas F. Madden. ''From Jesus To Christianity: A history of the Early Church. The Modern Scholar''. 2005. Universitat de Saint Louis. P 9. ISBN 1-4193-4772-1</ref> Des de que el cristianisme es convertí en la religió oficial de l'[[Imperi Romà]] en el [[sigle IV]], ha influït de manera significativa en la [[cultura]] [[occident|occidental]] i en moltes atres cultures a través del món. En l'actualitat posseïx més de 2.100 millons d'adherents,<ref name="Adherents">Adherents.com, [http://www.adherents.com/Religions_By_Adherents.html ''Religions per adherents'']</ref> o prop d'un terç de la població mundial, sent la religió en més seguidors del món.  
  
 
== Creències ==
 
== Creències ==
El criteri general per a basar les creències es troba en els seus escrits sagrats, entre els que destaca la [[Bíblia]], sent l'única font [[doctrina]]l vàlida de moltes denominacions, en particular les de corrent [[protestantisme|protestant]].
+
El criteri general per a basar les creències se troba en els seus escrits sagrats, entre els que destaca la [[Bíblia]], sent l'única font [[doctrina]]l vàlida de moltes denominacions, en particular les de corrent [[protestantisme|protestant]].
  
Una atra font doctrinal important són els [[Credo|credos]], encara que no posseïxen necessàriament la unicitat de criteris per a la seua acceptació, ya que poden ser acceptats totalment o parcialment, o rebujats en la seua totalitat, depenent de la denominació. Algunes tradicions cristianes, com ara els [[iglésia batista|batistes]] i les [[Esglésies de Crist]], accepten estes creències, pero no el credo mateix, pel fet que els credos són considerats en estos grups com no pertanyents a les escritures. Tot l'anterior succeïx també en atres escrits encara que no posseïxen tanta acceptació com la Bíblia.
+
Una atra font doctrinal important són els [[Credo|credos]], encara que no posseïxen necessàriament l'unicitat de criteris per a la seua acceptació, ya que poden ser acceptats totalment o parcialment, o rebujats en la seua totalitat, depenent de la denominació. Algunes tradicions cristianes, com ara els [[iglésia batista|batistes]] i les [[Iglésies de Crist]], accepten estes creències, pero no el credo mateix, pel fet de que els credos són considerats en estos grups com no pertanyents a les escritures. Tot l'anterior succeïx també en atres escrits encara que no posseïxen tanta acceptació com la Bíblia.
  
Hi ha enormes diferències en les creències d'aquells que s'identifiquen com a cristians, aixina i tot és possible plantejar afirmacions generals les que descriuen les creències d'una gran majoria, entre les que destaquen:
+
Hi ha enormes diferències en les creències d'aquells que s'identifiquen com a cristians, aixina i tot és possible plantejar afirmacions generals que descriuen les creències d'una gran majoria, entre les que destaquen:
  
*[[Jesucrist]] és el [[Messies]] (o [[Crist]]) descrit en l'Antic Testament i el fill de Deu. Els corrents principals del cristianisme asseguren que és completament Deu (o diví) i completament humà: dos [[naturalea|naturalees]] en una persona.  
+
* [[Jesucrist]] és el [[Messies]] (o [[Crist]]) descrit en l'Antic Testament i el fill de Deu. Els corrents principals del cristianisme asseguren que és completament Deu (o diví) i completament humà: dos [[naturalea|naturalees]] en una persona.  
  
*La [[Trinitat (cristianisme)|Trinitat]], açò és, que Déu és un ser únic i etern que existix com tres persones eternes, distintes i indivisibles: [[Deu Pare|Pare]], Fill ([[Logos]] diví, encarnat en la persona de [[Jesucrist]]), i el [[Esperit Sant]].
+
* La [[Trinitat (cristianisme)|Trinitat]], açò és, que Déu és un ser únic i etern que existix com tres persones eternes, distintes i indivisibles: [[Deu Pare|Pare]], Fill ([[Logos]] diví, encarnat en la persona de [[Jesucrist]]), i l'[[Esperit Sant]].
  
*La [[salvació]], per mig del perdó dels [[pecat]]s i la victòria sobre la conseqüència del pecat, la mort. Esta salvació és otorgada per la [[gràcia]] de Deu i fon conseguida per Jesucrist en el seu [[crucifixió]] i el seu posterior [[resurrecció]], per mig de la qual s'obté la [[vida eterna]]. La branca [[teologia|teològica]] que estudia el com succeïx açò es denomina [[soteriologia]].
+
* La [[salvació]], per mig del perdó dels [[pecat]]s i la victòria sobre la conseqüència del pecat, la mort. Esta salvació és otorgada per la [[gràcia]] de Deu i fon conseguida per Jesucrist en el seu [[crucifixió]] i el seu posterior [[resurrecció]], per mig de la qual s'obté la [[vida eterna]]. La branca [[teologia|teològica]] que estudia el com succeïx açò es denomina [[soteriologia]].
  
*L'ascensió de Jesucrist al cel, la instauració del [[Regne de Deu]] o del senyoriu de Jesucrist i el seu [[Segona Vinguda]].
+
* L'ascensió de Jesucrist al cel, la instauració del [[Regne de Deu]] o del senyoriu de Jesucrist i el seu [[Segona Vinguda]].
  
*La "Resurrecció General", en la qual les persones que han vixcut s'alçaran de la mort al final del temps, per a ser jujades per Jesucrist.
+
* La "Resurrecció General", en la qual les persones que han vixcut s'alçaran de la mort al final del temps, per a ser jujades per Jesucrist.
  
No tots els cristians han acceptat completament estos estatuts de fe. De fet, la major part dels credos apunten a diferenciar certes creències d'atres cristians primitius, els quals són presos usualment com [[herejía|heréticos]], ya que representen una divergència conscient del corrent principal del cristianisme. La majoria de les disputes se centren en la divinitat de [[Jesús]], la [[Trinitat (religió)|Trinitat]], o abdós. Eixemples d'açò inclouen als grups [[ebionisme|ebionites]], els quals neguen la divinitat de Jesús, aixina com els grups [[docetisme|docetistes]], que neguen que Crist haja segut humà, o els [[arrianisme|arrians]], els que rebaten que el Pare i el Fill siguen "un ser".
+
No tots els cristians han acceptat completament estos estatuts de fe. De fet, la major part dels credos apunten a diferenciar certes creències d'atres cristians primitius, els quals són presos usualment com [[heregia|hereges]], ya que representen una divergència conscient del corrent principal del cristianisme. La majoria de les disputes se centren en la divinitat de [[Jesús]], la [[Trinitat (religió)|Trinitat]], o abdós. Eixemples d'açò inclouen als grups [[ebionisme|ebionites]], els quals neguen la divinitat de Jesús, aixina com els grups [[docetisme|docetistes]], que neguen que Crist haja segut humà, o els [[arrianisme|arrians]], els que rebaten que el Pare i el Fill siguen "un ser".
  
 
==Referències==
 
==Referències==

Última revisió del 19:28 30 oct 2024

La creu és el principal símbol cristià
Cruz de la Ermita de la Rosa de Mezquita de Jarque.

El cristianisme és una religió monoteista d'orige judeu que es basa en el reconeiximent de Jesús de Nazaret com el seu fundador i figura central. Els seus seguidors creuen que Jesús és el fill de Deu i el Messies (o Crist) profetisat en l'Antic Testament, morint pels pecats del gènero humà, resucitant despuix d'això.

Dins dels seus escrits sagrats, compartix en el judaisme la Tanakh, nomenada Antic Testament pels cristians. Per este motiu és considerada una religió abrahàmica junt en el Judaisme i l'islam.

Els seus inicis daten de l'any 33 aproximadament, quan era considerada una secta igual que atres creències de l'época.[1] Des de que el cristianisme es convertí en la religió oficial de l'Imperi Romà en el sigle IV, ha influït de manera significativa en la cultura occidental i en moltes atres cultures a través del món. En l'actualitat posseïx més de 2.100 millons d'adherents,[2] o prop d'un terç de la població mundial, sent la religió en més seguidors del món.

Creències[editar | editar còdic]

El criteri general per a basar les creències se troba en els seus escrits sagrats, entre els que destaca la Bíblia, sent l'única font doctrinal vàlida de moltes denominacions, en particular les de corrent protestant.

Una atra font doctrinal important són els credos, encara que no posseïxen necessàriament l'unicitat de criteris per a la seua acceptació, ya que poden ser acceptats totalment o parcialment, o rebujats en la seua totalitat, depenent de la denominació. Algunes tradicions cristianes, com ara els batistes i les Iglésies de Crist, accepten estes creències, pero no el credo mateix, pel fet de que els credos són considerats en estos grups com no pertanyents a les escritures. Tot l'anterior succeïx també en atres escrits encara que no posseïxen tanta acceptació com la Bíblia.

Hi ha enormes diferències en les creències d'aquells que s'identifiquen com a cristians, aixina i tot és possible plantejar afirmacions generals que descriuen les creències d'una gran majoria, entre les que destaquen:

  • Jesucrist és el Messies (o Crist) descrit en l'Antic Testament i el fill de Deu. Els corrents principals del cristianisme asseguren que és completament Deu (o diví) i completament humà: dos naturalees en una persona.
  • La Trinitat, açò és, que Déu és un ser únic i etern que existix com tres persones eternes, distintes i indivisibles: Pare, Fill (Logos diví, encarnat en la persona de Jesucrist), i l'Esperit Sant.
  • La "Resurrecció General", en la qual les persones que han vixcut s'alçaran de la mort al final del temps, per a ser jujades per Jesucrist.

No tots els cristians han acceptat completament estos estatuts de fe. De fet, la major part dels credos apunten a diferenciar certes creències d'atres cristians primitius, els quals són presos usualment com hereges, ya que representen una divergència conscient del corrent principal del cristianisme. La majoria de les disputes se centren en la divinitat de Jesús, la Trinitat, o abdós. Eixemples d'açò inclouen als grups ebionites, els quals neguen la divinitat de Jesús, aixina com els grups docetistes, que neguen que Crist haja segut humà, o els arrians, els que rebaten que el Pare i el Fill siguen "un ser".

Referències[editar | editar còdic]

  1. Thomas F. Madden. From Jesus To Christianity: A history of the Early Church. The Modern Scholar. 2005. Universitat de Saint Louis. P 9. ISBN 1-4193-4772-1
  2. Adherents.com, Religions per adherents