Diferència entre les revisions de "Guerra dels dos Peres"
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''Guerra dels dos Peres''', compresa entre [[1356]] i [[1375]], va enfrontar la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]]; i en certa | + | La '''Guerra dels dos Peres''', compresa entre els anys [[1356]] i [[1375]], va enfrontar la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]]; i en certa mida fon també un conflicte personal entre els respectius monarques [[Pere el Cerimoniós]] i [[Pere I de Castella|Pere el Cruel]], i va ser un dels episodis de la [[primera guerra civil castellana]]. |
==Antecedents== | ==Antecedents== | ||
| − | Ya sobrepassat [[Lo mal any primer]] (1333), no obstant això encara en una demografia no recuperada per l'impacte d'epidèmies i fams, la corona aragonesa es trobava en una situació de debilitat. Les rutes comercials del Mediterràneu resultaven interessants per a les exportacions castellanes no tant afectada per l'epidèmia de [[pesta negra]]<ref>{{citar web |url= http://www.catradio.cat/audio/435371/312---La-guerra-dels-dos-Peres |títul = 312 - La guerra dels dos Peres |consulta= 14 | + | Ya sobrepassat [[Lo mal any primer]] (1333), no obstant això encara en una demografia no recuperada per l'impacte d'epidèmies i fams, la corona aragonesa es trobava en una situació de debilitat. Les rutes comercials del Mediterràneu resultaven interessants per a les exportacions castellanes no tant afectada per l'epidèmia de [[pesta negra]]<ref>{{citar web |url= http://www.catradio.cat/audio/435371/312---La-guerra-dels-dos-Peres |títul = 312 - La guerra dels dos Peres |consulta= 14 giner 2011 |format= [[podcast]] |obra= En guàrdia |editor= [[Catalunya Ràdio]] |data= 02/05/2010 }}</ref> |
==Desenroll de la guerra== | ==Desenroll de la guerra== | ||
| − | En [[1357]] va penetrar el rei de Castella per terres d'Aragó i es va apoderar de [[Tarassona]] el [[9 de març]]. En aquell temps va fer eixecutar [[Juan Alfonso de la Cerda]]. A instàncies d'un cardenal llegat es va firmar el [[8 de maig]] entre abdós reis una treua d'un any. [[Pere I de Castella|Pere I el Cruel]] va tornar a Sevilla; una vegada més va desatendre els consells del Papa, que en un breu li recomanava el respecte a la seua esposa llegítima; va preparar les forces que havien de continuar la lluita contra Aragó; per proporcionar-se recursos va profanar els sepulcres d'[[Alfons X el Sabi]] i de la reina Beatriu, desposseint-los de les joyes de les seues corones; va tindre amors en Aldonza Coronel, i en va va tractar de seduir una germana d'esta, nomenada María. | + | En l'any [[1357]] va penetrar el rei de Castella per terres d'Aragó i es va apoderar de [[Tarassona]] el [[9 de març]]. En aquell temps va fer eixecutar [[Juan Alfonso de la Cerda]]. A instàncies d'un cardenal llegat es va firmar el [[8 de maig]] entre abdós reis una treua d'un any. [[Pere I de Castella|Pere I el Cruel]] va tornar a Sevilla; una vegada més va desatendre els consells del Papa, que en un breu li recomanava el respecte a la seua esposa llegítima; va preparar les forces que havien de continuar la lluita contra Aragó; per proporcionar-se recursos va profanar els sepulcres d'[[Alfons X el Sabi]] i de la reina Beatriu, desposseint-los de les joyes de les seues corones; va tindre amors en Aldonza Coronel, i en va va tractar de seduir una germana d'esta, nomenada María. |
| − | [[Simone Boccanegra]], que va pujar [[Dux de Gènova|al poder]] de la [[República de Gènova]] | + | [[Simone Boccanegra]], que va pujar [[Dux de Gènova|al poder]] de la [[República de Gènova]] despuix de la [[Guerra venecianogenovesa]], es va aliar en el [[Regne de Castella]] per atacar la [[Corona d'Aragó]], aliada [[República de Venècia|dels venecians]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Garcia i Sanz |nom=Arcadi | enllaçautor =Arcadi Garcia i Sanz|títol=Història de la Marina Catalana |editorial=Aedos |lloc=Barcelona |data=1977 |pàgines=286}}</ref> en un estol de sis galeres comandades pel seu germà [[Egidi Boccanegra]], en els que va [[Sege de Guardamar (1358)|prendre Guardamar]] el [[1358]]. |
| − | == | + | ==Referències == |
<references /> | <references /> | ||
[[Categoria:Guerra dels Dos Peres]] | [[Categoria:Guerra dels Dos Peres]] | ||
| + | [[Categoria:Història]] | ||
| + | [[Categoria:Història d'Aragó]] | ||
| + | [[Categoria:Corona d'Aragó]] | ||
Última revisió del 19:14 2 dec 2021
La Guerra dels dos Peres, compresa entre els anys 1356 i 1375, va enfrontar la Corona d'Aragó i el Regne de Castella; i en certa mida fon també un conflicte personal entre els respectius monarques Pere el Cerimoniós i Pere el Cruel, i va ser un dels episodis de la primera guerra civil castellana.
Antecedents[editar | editar còdic]
Ya sobrepassat Lo mal any primer (1333), no obstant això encara en una demografia no recuperada per l'impacte d'epidèmies i fams, la corona aragonesa es trobava en una situació de debilitat. Les rutes comercials del Mediterràneu resultaven interessants per a les exportacions castellanes no tant afectada per l'epidèmia de pesta negra[1]
Desenroll de la guerra[editar | editar còdic]
En l'any 1357 va penetrar el rei de Castella per terres d'Aragó i es va apoderar de Tarassona el 9 de març. En aquell temps va fer eixecutar Juan Alfonso de la Cerda. A instàncies d'un cardenal llegat es va firmar el 8 de maig entre abdós reis una treua d'un any. Pere I el Cruel va tornar a Sevilla; una vegada més va desatendre els consells del Papa, que en un breu li recomanava el respecte a la seua esposa llegítima; va preparar les forces que havien de continuar la lluita contra Aragó; per proporcionar-se recursos va profanar els sepulcres d'Alfons X el Sabi i de la reina Beatriu, desposseint-los de les joyes de les seues corones; va tindre amors en Aldonza Coronel, i en va va tractar de seduir una germana d'esta, nomenada María.
Simone Boccanegra, que va pujar al poder de la República de Gènova despuix de la Guerra venecianogenovesa, es va aliar en el Regne de Castella per atacar la Corona d'Aragó, aliada dels venecians,[2] en un estol de sis galeres comandades pel seu germà Egidi Boccanegra, en els que va prendre Guardamar el 1358.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Catalunya Ràdio (ed.): (podcast). En guàrdia.
- ↑ (1977) , Aedos, pp. 286.