Diferència entre les revisions de "Jordi de Sant Jordi"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Text reemplaça - 'ultim' a 'últim')
 
(No es mostren 45 edicions intermiges d'6 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Jordi de Sant Jordi'''. [[Valéncia]] (¿¿-??), religiós, guerrer, intelectual i escritor valencià del [[Sigle d'Or Valencià]].
+
{{Infobox escritor
 +
| nom              = Jordi de Sant Jordi
 +
| image            = Jordi de Sant Jordi.jpg
 +
| grandària        = 250px
 +
| descripció      = Jordi de Sant Jordi en Nàpols, en l'any [[1423]]
 +
| seudònim        =
 +
| naixcut          =
 +
| nascuda          =
 +
| lloc_de_naiximent = Valéncia
 +
| mort              =
 +
| morta            =
 +
| lloc_de_mort      =
 +
| ocupació          = Escritor
 +
| país              = [[Espanya]]
 +
| periodo          = [[Sigle XV]] ([[Sigle d'Or Valencià]])
 +
| gènero            = Poesia lírica i religiosa
 +
| temàtica          =
 +
| moviment          =
 +
| primeres_obres    =
 +
| obres_magnes      = ''Presoner''
 +
| influències      =
 +
| influenciat      =
 +
| influenciada      =
 +
| premis            =
 +
| lloc web          =
 +
| firma        =
 +
| notes a peu      =
 +
}}
 +
'''Jordi de Sant Jordi''' ([[Valéncia]], finals del [[sigle XIV]] - † [[Itàlia]]¿?, principis del [[sigle XV]], possiblement [[1424]]). Fon un religiós, guerrer, intelectual i escritor valencià del [[Sigle d'Or Valencià]].
  
−
Va nàixer en Valéncia en l'última part del [[sigle XIV]] i va morir abans de [[1425]] sense estar precisada la data ni el lloc, algunes fonts diuen que morí en [[Itàlia]].
+
== Biografia ==
 +
 
 +
Jordi de Sant Jordi, va nàixer en Valéncia en l'última part del sigle XIV i morí abans de l'any [[1425]] sense estar precisada la data ni el lloc, algunes fonts diuen que morí en [[Itàlia]].
  
 
Va servir en [[Ausias March]] en l'expedició d'[[Alfons el Magnànim]] a Itàlia en [[1420]]. El rei lo va fer cambrer personal i li concedí la baronia de la [[Vall d'Uxó]].
 
Va servir en [[Ausias March]] en l'expedició d'[[Alfons el Magnànim]] a Itàlia en [[1420]]. El rei lo va fer cambrer personal i li concedí la baronia de la [[Vall d'Uxó]].
  
−
En [[1423]] fon fet presoner pel [[condotiero Sforza]] i va ser en la presó a on va escriure el poema '''El presoner''' o '''Desert d'amics'''
+
En l'any [[1423]] fon fet presoner pel [[condotiero Sforza]] i va ser en la presó a on va escriure el poema '''Presoner''' o '''Desert d'amics'''
  
 
Fon amic del [[Marqués de Santillana]] que en el famós '''Proemio''' va dir del:
 
Fon amic del [[Marqués de Santillana]] que en el famós '''Proemio''' va dir del:
Llínea 11: Llínea 41:
 
{{cita|...fizo entre cotras, una canción de opósitos, la "Passión de Amor", en la qual compiló muchas buenas canciones antiguas...}}
 
{{cita|...fizo entre cotras, una canción de opósitos, la "Passión de Amor", en la qual compiló muchas buenas canciones antiguas...}}
  
−
El Marqués va escriure en l'honor de Jordi de Sant Jordi, després de la seua mort, el poema "Coronación de Mossen Jorde".
+
El Marqués va escriure en l'honor de Jordi de Sant Jordi, despuix de la seua mort, el poema "Coronación de Mossen Jorde".
 +
 
 +
== Obra ==
 +
 
 +
El seu cançoner, de díhuit poemes, és de caràcter amorós. La seua poesia està encara molt vinculada a l'escola provençal, pero també va utilisar recursos retòrics de l'italià [[Petrarca]]. Fon la seua obra la que obri de manera fonamental i decisiva la lírica valenciana.
 +
 
 +
Va estar molt influenciat pels trovadors estan la seua poesia impregnada d'una suau tristea, en despedides angoixoses i tendres, evocacions en somis, en enyorança i melancolia.
 +
 
 +
És la seua obra és una de les fonamentals de la lliteratura valenciana, sent un poeta imprescindible encara per la seua brevetat.
 +
 
 +
* ''Presoner''
 +
* ''Lo canviador''
 +
* ''Setge d'amor''
 +
* ''Els stramps'' o ''Estramps'' ([[1404]])
 +
* ''Midons''
 +
 
 +
La curta vida de Jordi de Sant Jordi i la brevetat de la seua obra no impedixen que siga un dels poetes més importants de la lliteratura valenciana. És un poeta cortesà i el seu més bell poema ''Estramps'' s'obri en versos solemnes i rotunts que exponen l'idea de les faccions de la dama (se supon que són alabances a la reina Margarita de Prades, viuda de [[Martí I d'Aragó]]), considerada com a una cançó solemne, juntament en la de ''Midons''.
 +
 
 +
Jordi de Sant Jordi fon un cavaller i poeta naixcut en el Regne de Valéncia, formant part de la cort d'[[Alfons el Magnànim]]. Naixqué i morí en el [[Regne de Valéncia]] i llògicament va escriure en [[llengua valenciana]]. En l'any [[1404]] compon ''Estramps'', el seu poema més bell, una atra joya de la lliteratura valenciana.
 +
 
 +
== Estramps I ==
 +
 
 +
Just lo front port vostra bella semblança
 +
 
 +
que de mon cors nit e jorn fa gran festa,
 +
 
 +
que remirant la molt bella figura
 +
 
 +
de vostra faç m'es romasa l'empremta
 +
 
 +
que ja per mort no se'n partra la forma
 +
 
 +
ans quant serai del tot fores d'est sigle
 +
 
 +
cells qui lo cors portaran al sepulcre
 +
 
 +
sobre ma faç veuran lo vostre signe.
 +
 
 +
 
 +
Si com l'infants quant mira lo retaule
 +
 
 +
e, contemplant la pintura ab imatges i,
 +
 
 +
ab son net cor, no lo'n poden gens partre
 +
 
 +
tant ha plaser de l'aur qui l'environa,
 +
 
 +
atressi'm pren devan l'amoros cercle
 +
 
 +
de vostre cors, que de tants bens s'enrama
 +
 
 +
que mentre'l vei mas que Deu lo contemple:
 +
 
 +
tant hay de joi per amor qui'm penetra
 +
 
 +
 
 +
'''Traducció al valencià actual'''
 +
 
 +
 
 +
Just en el front porte el vostre bell rostre
 +
 
 +
per això el meu cos, nit i dia està de festa,
 +
 
 +
puix remirant la figura tan bella
 +
 
 +
de vostra cara se m'ha quedat gravada
 +
 
 +
que ni estant mort se me'n perdrà la forma
 +
 
 +
ben al contrari, quan ya no estaré al món,
 +
 
 +
aquells que el cos portaran al sepulcre
 +
 
 +
voran vostra senyal damunt la meua cara.
 +
 
 +
 
 +
Aixina com l'infant mira el retaule
 +
 
 +
contemplant la pintura en imàgens
  
−
==Obra==
+
en el seu cor net, no poden separar-lo
  
−
El seu cançoner, de díhuit poemes, es de caràcter amorós.
+
tant de plaer té l'or que l'envolta,
  
−
La seua poesia está encara molt vinculada a l'escola provençal, pero també va utilisar recursos retorics de l'italià [[Petrarca]]. Fon la seua obra la que obri de manera fonamental i decisiva la lirica valenciana.
+
així em succeix davant l'amorós círcul
  
−
Va estar molt influenciat pels trobadors estan la seua poesia impregnada d'una sua tristea, en despedides angoixoses i tendres, evocacions en somis, en enyorança i melancolia.
+
de vostre cos, que de tants bens s'adorna,
  
−
Es la seua obra una de les fonamentals de la lliteratura valenciana, sent un poeta imprescindible pese a la brevetat.
+
puix mirant-lo més que a Deu el contemple:
  
−
* El presoner
+
¡tant és el goig que tinc per l'amor que em penetra¡
−
* Estramps
 
−
* Midons.
 
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
−
*[[Segle d'Or Valencià]]
 
  
−
==Enllaços externs==
+
* [[Sigle d'Or Valencià]]
−
*[http://www.cardonavives.com/renou.asp Revista Renou de l'Associació Cultural Cardona Vives]
+
 
 +
== Referències ==
 +
 
 +
* [http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=374 Jordi de Sant Jordi - [[Mariví Ferrandis]] - Cardona Vives]
 +
* [https://bdh.bne.es/bnesearch/Search.do?numfields=1&field1=autor&field1val=%22Sant+Jordi%2c+Jordi+de%22&field1Op=AND&exact=on&advanced=true&language=esEn Obras digitalizadas de Jordi de Sant Jordi en la Biblioteca Digital Hispánica de la Biblioteca Nacional de España]
 +
* Radatz, Hans-Ingo (2011). «Einführung». Jordi de Sant Jordi: Der letzte Trobador (en [[alemà]]). Lit. Verlag. p. 10. ISBN 978-3-643-11283-5
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
*  Martí de Riquer; Pròlec del llibre "Obra Lírica"; Edicions 62; Barcelona: 1982. Recull d'obres de Gilabert de Próixita, Andreu Febrer, Melcior de Gualbes i Jordi de Sant Jordi.
 +
*  Pujol, Josep. «Jordi de Sant Jordi» (en [[castellà]]). Real Academia de la Historia
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
 
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Jordi_de_Sant_Jordi Jordi de Sant Jordi en Wikipedia]
 +
 
  
−
[[Categoria:Sigle d'Or Valencià]]
+
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
−
[[Categoria:Religiosos valencians]]
+
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Escritors valencians]]
 
[[Categoria:Escritors en valencià]]
 
[[Categoria:Escritors en valencià]]
 +
[[Categoria:Lliteratura valenciana]]
 +
[[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]]
 +
[[Categoria:Religiosos valencians]]

Última revisió del 15:52 24 set 2024

Jordi de Sant Jordi
Jordi de Sant Jordi.jpg
Jordi de Sant Jordi en Nàpols, en l'any 1423
Naiximent
Valéncia
Activitat Escritor
Nacionalitat Espanya
Periodo Sigle XV (Sigle d'Or Valencià)
Gèneros Poesia lírica i religiosa
Obres principals Presoner

Jordi de Sant Jordi (Valéncia, finals del sigle XIV - † Itàlia¿?, principis del sigle XV, possiblement 1424). Fon un religiós, guerrer, intelectual i escritor valencià del Sigle d'Or Valencià.

Biografia[editar | editar còdic]

Jordi de Sant Jordi, va nàixer en Valéncia en l'última part del sigle XIV i morí abans de l'any 1425 sense estar precisada la data ni el lloc, algunes fonts diuen que morí en Itàlia.

Va servir en Ausias March en l'expedició d'Alfons el Magnànim a Itàlia en 1420. El rei lo va fer cambrer personal i li concedí la baronia de la Vall d'Uxó.

En l'any 1423 fon fet presoner pel condotiero Sforza i va ser en la presó a on va escriure el poema Presoner o Desert d'amics

Fon amic del Marqués de Santillana que en el famós Proemio va dir del:

...fizo entre cotras, una canción de opósitos, la "Passión de Amor", en la qual compiló muchas buenas canciones antiguas...

El Marqués va escriure en l'honor de Jordi de Sant Jordi, despuix de la seua mort, el poema "Coronación de Mossen Jorde".

Obra[editar | editar còdic]

El seu cançoner, de díhuit poemes, és de caràcter amorós. La seua poesia està encara molt vinculada a l'escola provençal, pero també va utilisar recursos retòrics de l'italià Petrarca. Fon la seua obra la que obri de manera fonamental i decisiva la lírica valenciana.

Va estar molt influenciat pels trovadors estan la seua poesia impregnada d'una suau tristea, en despedides angoixoses i tendres, evocacions en somis, en enyorança i melancolia.

És la seua obra és una de les fonamentals de la lliteratura valenciana, sent un poeta imprescindible encara per la seua brevetat.

  • Presoner
  • Lo canviador
  • Setge d'amor
  • Els stramps o Estramps (1404)
  • Midons

La curta vida de Jordi de Sant Jordi i la brevetat de la seua obra no impedixen que siga un dels poetes més importants de la lliteratura valenciana. És un poeta cortesà i el seu més bell poema Estramps s'obri en versos solemnes i rotunts que exponen l'idea de les faccions de la dama (se supon que són alabances a la reina Margarita de Prades, viuda de Martí I d'Aragó), considerada com a una cançó solemne, juntament en la de Midons.

Jordi de Sant Jordi fon un cavaller i poeta naixcut en el Regne de Valéncia, formant part de la cort d'Alfons el Magnànim. Naixqué i morí en el Regne de Valéncia i llògicament va escriure en llengua valenciana. En l'any 1404 compon Estramps, el seu poema més bell, una atra joya de la lliteratura valenciana.

Estramps I[editar | editar còdic]

Just lo front port vostra bella semblança

que de mon cors nit e jorn fa gran festa,

que remirant la molt bella figura

de vostra faç m'es romasa l'empremta

que ja per mort no se'n partra la forma

ans quant serai del tot fores d'est sigle

cells qui lo cors portaran al sepulcre

sobre ma faç veuran lo vostre signe.


Si com l'infants quant mira lo retaule

e, contemplant la pintura ab imatges i,

ab son net cor, no lo'n poden gens partre

tant ha plaser de l'aur qui l'environa,

atressi'm pren devan l'amoros cercle

de vostre cors, que de tants bens s'enrama

que mentre'l vei mas que Deu lo contemple:

tant hay de joi per amor qui'm penetra


Traducció al valencià actual


Just en el front porte el vostre bell rostre

per això el meu cos, nit i dia està de festa,

puix remirant la figura tan bella

de vostra cara se m'ha quedat gravada

que ni estant mort se me'n perdrà la forma

ben al contrari, quan ya no estaré al món,

aquells que el cos portaran al sepulcre

voran vostra senyal damunt la meua cara.


Aixina com l'infant mira el retaule

contemplant la pintura en imàgens

en el seu cor net, no poden separar-lo

tant de plaer té l'or que l'envolta,

així em succeix davant l'amorós círcul

de vostre cos, que de tants bens s'adorna,

puix mirant-lo més que a Deu el contemple:

¡tant és el goig que tinc per l'amor que em penetra¡

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Martí de Riquer; Pròlec del llibre "Obra Lírica"; Edicions 62; Barcelona: 1982. Recull d'obres de Gilabert de Próixita, Andreu Febrer, Melcior de Gualbes i Jordi de Sant Jordi.
  • Pujol, Josep. «Jordi de Sant Jordi» (en castellà). Real Academia de la Historia

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Jordi_de_Sant_Jordi&oldid=354038»