Diferència entre les revisions de "Tapir"
m (Texto reemplaza - ' es una' a ' és una') |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No es mostren 12 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | {{Taxobox | |
| − | Habiten la jungla i zones boscoses d'[[ | + | | nom = Tapir |
| + | | image = Malayan Tapir 001.jpg | ||
| + | | llegenda = [[Tapir malai]] | ||
| + | | regnum = [[Animalia]] | ||
| + | | phylum = [[Chordata]] | ||
| + | | classis = [[Mammalia]] | ||
| + | | ordo = [[Perissodactyla]] | ||
| + | | subordo = [[Ceratomorpha]] | ||
| + | | familia = [[Tapiridae]] | ||
| + | | genus = '''''Tapirus'''''<br>Brünnich, [[1772]] | ||
| + | }} | ||
| + | [[Image:Bairds Tapir.jpg|thumb|250px|Tapir de Baird]] | ||
| + | [[Image:Tapirus terrestris (1) by JM Rosier.jpg|thumb|250px|Tapir amazònic]] | ||
| + | [[Image:Tapirus pinchaque portrait.jpg|thumb|250px|Tapir de montanya]] | ||
| + | '''''Tapirus''''' és un [[Gènero (biologia)|gènero]] de [[mamífer]]s [[perissodàctil]]s de la [[família (biologia)|família]] [[Tapiridae]] coneguts vulgarment com '''tapirs'''. Són uns dels grans mamifers herbivors en una trompa ([[probòscide]]) prensil. | ||
| + | |||
| + | Habiten la jungla i zones boscoses d'[[Amèrica del sur]], [[Amèrica Central]] i surest d'[[Asia]]. La seua trompa és molt versatil i dona als tapirs una estructura del [[cràneu]] diferent dels atres perissodactils. Són animals, de visió deficient, més be crepusculars o nocturns. La família Tapiridae és una de les més antigues entre els mamifers, era una dels més tendits en l'oligocen, fa uns 55 millons d'anys quan estaven distribuïts per tot lo món; el fossil de tapir més vell d'[[Europa]] d'entre 3,5 i 4 millons d'anys, s'ha trobat en l'amy [[2008]] en el Camp dels Ninots de [[Caldes de Malavella]] ([[Província de Girona|Girona]]). | ||
== Especies == | == Especies == | ||
| − | Hi ha quatre | + | Hi ha quatre [[espècie]]s de tapirs amplament reconeguda existents, encara que alguns autors descriuen més, i un número d'especies extintes: |
| − | * | + | * ''Tapirus bairdii'' - Tapir de Baird |
| − | * | + | * ''Tapirus terrestris'' - Tapir amazònic |
| − | * | + | * ''Tapirus indicus'' - Tapir malai |
| − | * | + | * ''Tapirus pinchaque'' - Tapir de montanya |
| − | * | + | * ''Tapirus californicus'' † |
| − | * | + | * ''Tapirus copei'' † |
| − | * | + | * ''Tapirus merriami'' † |
| − | * | + | * ''Tapirus polkensis'' † |
| − | * | + | * ''Tapirus veroensis'' † |
== Aspecte general == | == Aspecte general == | ||
| − | El seu tamany varia entre | + | El seu tamany varia entre les espècies, pero la majoria dels tapirs són d'uns 2 metros de llarc, de peu prop d'un metro d'alt, i pesen entre 150 i 300 kg. El pelage és curt i varia en color des de [[marró]] rojós a [[gris]] a casi [[negre]], en les notables excepcions del tapir malai, que te un color [[blanc]] en forma de cadira de marcat en l'esquena, i el tapir de montanya, que te més temps, de pell llanuda. Tots els tapirs tenen forma ovalada, color blanc en punta de les orelles redonenques, sobreeixint galtes en coa curta, i escampats, [[dit|dits]] dels peus en piteus, en quatre dits en les potes davanteres i tres en les potes atrasseres, lo qual les ajuda a caminar en un terreny fangos i tou. Les cries de tapirs de totes les especies han rallat i sullat de camuflage el seu pelage. Les femelles tenen nomes un par de glandules mamaries. |
== Habitat, la depredacio, i la vulnerabilitat == | == Habitat, la depredacio, i la vulnerabilitat == | ||
| − | Els tapirs adults són lo suficientment grans que tenen pocs depredadors naturals, i la grossa pell de la nuca les ajuda a protegir-se d'amenaces tals com [[jaguar|jaguars]], [[cocodril|cocodrils]], [[anaconda|anacondes]] i els [[tigre|tigres]]. Les criatures també | + | Els tapirs adults són lo suficientment grans que tenen pocs depredadors naturals, i la grossa pell de la nuca les ajuda a protegir-se d'amenaces tals com [[jaguar|jaguars]], [[cocodril|cocodrils]], [[anaconda|anacondes]] i els [[tigre|tigres]]. Les criatures també són capaços de correr en prou rapidea, tenint en conte el seu tamany i apariencia complicada, trobar un acovilament en l'espessura de la [[selva]] o en l'[[aigua]]. La caça de carn i pelles ha reduit considerablement el seu numero i, més recentment, la pèrdua d'habitat s'ha traduït en mirar la llista per a la conservació de quatre especies: tant el tapir brasiler i el tapir malayo són classificades com vulnerables, i el tapir de baird i el tapir de montanya en perill d'extinció. |
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Tapirus}} | ||
| + | {{Wikispecies|Tapirus}} | ||
| + | {{DGLV|Tapir}} | ||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
Última revisió del 11:59 1 oct 2022
| Tapir | |||
|---|---|---|---|
| Classificació científica | |||
| Regne | Animalia | ||
| Filo | Chordata | ||
| Classe | Mammalia | ||
| Orde | Perissodactyla | ||
| Suborde | Ceratomorpha | ||
| Família | Tapiridae | ||
| Gènero | Tapirus Brünnich, 1772 | ||
_by_JM_Rosier.jpg)
Tapirus és un gènero de mamífers perissodàctils de la família Tapiridae coneguts vulgarment com tapirs. Són uns dels grans mamifers herbivors en una trompa (probòscide) prensil.
Habiten la jungla i zones boscoses d'Amèrica del sur, Amèrica Central i surest d'Asia. La seua trompa és molt versatil i dona als tapirs una estructura del cràneu diferent dels atres perissodactils. Són animals, de visió deficient, més be crepusculars o nocturns. La família Tapiridae és una de les més antigues entre els mamifers, era una dels més tendits en l'oligocen, fa uns 55 millons d'anys quan estaven distribuïts per tot lo món; el fossil de tapir més vell d'Europa d'entre 3,5 i 4 millons d'anys, s'ha trobat en l'amy 2008 en el Camp dels Ninots de Caldes de Malavella (Girona).
Especies[editar | editar còdic]
Hi ha quatre espècies de tapirs amplament reconeguda existents, encara que alguns autors descriuen més, i un número d'especies extintes:
- Tapirus bairdii - Tapir de Baird
- Tapirus terrestris - Tapir amazònic
- Tapirus indicus - Tapir malai
- Tapirus pinchaque - Tapir de montanya
- Tapirus californicus †
- Tapirus copei †
- Tapirus merriami †
- Tapirus polkensis †
- Tapirus veroensis †
Aspecte general[editar | editar còdic]
El seu tamany varia entre les espècies, pero la majoria dels tapirs són d'uns 2 metros de llarc, de peu prop d'un metro d'alt, i pesen entre 150 i 300 kg. El pelage és curt i varia en color des de marró rojós a gris a casi negre, en les notables excepcions del tapir malai, que te un color blanc en forma de cadira de marcat en l'esquena, i el tapir de montanya, que te més temps, de pell llanuda. Tots els tapirs tenen forma ovalada, color blanc en punta de les orelles redonenques, sobreeixint galtes en coa curta, i escampats, dits dels peus en piteus, en quatre dits en les potes davanteres i tres en les potes atrasseres, lo qual les ajuda a caminar en un terreny fangos i tou. Les cries de tapirs de totes les especies han rallat i sullat de camuflage el seu pelage. Les femelles tenen nomes un par de glandules mamaries.
Habitat, la depredacio, i la vulnerabilitat[editar | editar còdic]
Els tapirs adults són lo suficientment grans que tenen pocs depredadors naturals, i la grossa pell de la nuca les ajuda a protegir-se d'amenaces tals com jaguars, cocodrils, anacondes i els tigres. Les criatures també són capaços de correr en prou rapidea, tenint en conte el seu tamany i apariencia complicada, trobar un acovilament en l'espessura de la selva o en l'aigua. La caça de carn i pelles ha reduit considerablement el seu numero i, més recentment, la pèrdua d'habitat s'ha traduït en mirar la llista per a la conservació de quatre especies: tant el tapir brasiler i el tapir malayo són classificades com vulnerables, i el tapir de baird i el tapir de montanya en perill d'extinció.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tapir.
Wikispecies té un artícul sobre Tapir.
«Tapir». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).