Diferència entre les revisions de "Ruta dels Clàssics"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 31 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''Ruta dels | + | [[Image:Gandia.Palacio ducal.JPG|thumb|300px|Palau Ducal de Gandia.]] |
| + | [[File:MSJeroni.JPG|thumb|right|300px|<center>[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]</center>]] | ||
| + | [[Image:Col·legiata de Gandia i plaça Major.JPG|thumb|300px|Colegiata de Gandia.]] | ||
| + | [[Image:Castillo de Cocentaina 2.jpg|thumb|300px|Castell de Cocentaina.]] | ||
| + | [[Image:Castillo de Denia.jpg|thumb|300px|Castell de Dénia.]] | ||
| + | La '''Ruta dels Clàssics''' és una ruta cultural per les terres dels escritors clàssics de la [[llengua valenciana]], del [[Sigle d’Or Valencià]]: [[Ausias March]], [[Joanot Martorell]] i [[Joan Roiç de Corella]], els tres relacionats en la cort del duc [[Alfons d’Aragó]], dit el Vell. | ||
| − | La ruta evoca el | + | La ruta evoca el [[sigle XV]] valencià i el seu patrimoni, de la mar, de les valls i les montanyes, dels menjars i dels [[Vi|vins]], i dels diversos accents de la nostra [[llengua valenciana]] en el resò de les immortals paraules dels nostres escritors més universals. |
== Itinerari == | == Itinerari == | ||
L'itinerari de la Ruta dels Clàssics es el següent: | L'itinerari de la Ruta dels Clàssics es el següent: | ||
| − | *[[Gandia]] | + | * [[Gandia]] |
| − | *[[Beniarjó]] | + | * [[Beniarjó]] |
| − | *[[Alfauir]] | + | * [[Alfauir]] |
| − | *[[Albaida]] | + | * [[Albaida]] |
| − | *[[Cocentaina]] | + | * [[Cocentaina]] |
| − | *La Vall de [[Xaló]] | + | * La Vall de [[Xaló]] |
| − | *[[Xaló]] | + | * [[Xaló]] |
*[[Dénia]] | *[[Dénia]] | ||
== La Ruta pas a pas == | == La Ruta pas a pas == | ||
| − | *[[Gandia]]: Gandia fon l'epicentre de la renovació lliterària del | + | * [[Gandia]]: Gandia fon l'epicentre de la renovació lliterària del sigle XV, a on tenien casa els March, els Martorell i els Roiç de Corella. |
| − | ** | + | ** [[Palau Ducal de Gandia]]: En el Palau Ducal els nostres escritors s’adinsaren en les lletres i en les arts de la cavalleria. |
| − | ** | + | ** [[Colegiata de Santa Maria de Gandia]]: Eixemple del gòtic religiós valencià, nos tornarà l’eco dels clàssics i també dels [[Borja]], que refundaren el ducat en [[1485]]. |
| − | ** | + | ** [[Museu Arqueològic de Gandia|Hospital de Sant Marc]]: Actualment museu arqueològic, els seus arcs gòtics nos transporten a l’edat mija. |
| − | **'''Convent de Santa Clara''': El seu tesor artístic recorda l’esplendor de l’antic Ducat de Gandia. Un llenç de muralles del | + | ** '''Convent de Santa Clara''': El seu tesor artístic recorda l’esplendor de l’antic Ducat de Gandia. Un llenç de muralles del [[sigle XIV]] sobre el [[riu Serpis]] tanca els restos migevals de la ciutat. |
| − | * [[Beniarjó]]: Este senyoriu fon propietat dels [[Ausias March|March]] des de la | + | * [[Beniarjó]]: Este senyoriu fon propietat dels [[Ausias March|March]] des de la conquista de [[Jaume I]]. Ausias construí un assut en el [[riu Serpis]] per a regar les seues plantacions de [[sucre|canya de sucre]]. Es conserven els fonaments de la casa familiar dels March i un aljup subterràneu. Es pot visitar l'iglésia parroquial. |
| − | *[[Alfauir]] | + | * [[Alfauir]] |
| − | **[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]: En Alfauir, a 8 km de Gandia, vora el camí romà Dénia-Xàtiva i prop d’on es va desenrollar la batalla de les Germanies, es troba este monasteri de l’orde dels jerònims, un dels primers fundats en la Península. Construït pel duc [[Alfons d’Aragó]], els March tingueren una gran relació en este cenobi. Ací està soterrat el pare d’Ausias March i les dos esposes del poeta. En el | + | ** [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]]: En Alfauir, a 8 km de Gandia, vora el camí romà Dénia-Xàtiva i prop d’on es va desenrollar la batalla de les Germanies, es troba este monasteri de l’orde dels jerònims, un dels primers fundats en la Península. Construït pel duc [[Alfons d’Aragó]], els March tingueren una gran relació en este cenobi. Ací està soterrat el pare d’Ausias March i les dos esposes del poeta. En el [[sigle XVI]], els [[Borja]] mantingueren i eixamplaren l’edifici. Destaca el claustre, en arcs gòtics fets en rajola roja, i l’aqüeducte. |
| − | *[[Albaida]]: | + | * [[Albaida]]: |
| − | **'''Palau dels Mila i Aragó''': Les restes de les muralles del | + | ** '''Palau dels Mila i Aragó''': Les restes de les muralles del sigle XV i el palau dels Milà i Aragó formen un conjunt monumental. |
| − | **'''Iglésia archiprestal d'Albaida''' | + | ** '''Iglésia archiprestal d'Albaida''' |
| − | ** '''Casa-Museu del pintor Josep Segrelles''', Museu Internacional de | + | ** '''Casa-Museu del pintor Josep Segrelles''', Museu Internacional de Porritos i Museu de Belems. |
| − | *[[Cocentaina]]: La capital de la comarca del Comtat conserva la seua fisonomia migeval. | + | * [[Cocentaina]]: La capital de la comarca del Comtat conserva la seua fisonomia migeval. |
| − | **'''Palau Comtal de Cocentaina''': Construït per l’almirant [[Roger de Llúria]], fon en el | + | ** '''Palau Comtal de Cocentaina''': Construït per l’almirant [[Roger de Llúria]], fon en el sigle XV propietat dels Roís de Corella, llinage de l’escritor de Gandia. |
| − | **'''Torres de la Muralla''' | + | ** '''Torres de la Muralla''' |
| − | **'''Barri Migeval''' | + | ** '''Barri Migeval''' |
| − | **'''Torre de Cocentaina''': Dalt de la població es troba l’imponent torre que presidix la comarca d'[[El Comtat]]. | + | ** '''Torre de Cocentaina''': Dalt de la població es troba l’imponent torre que presidix la comarca d'[[El Comtat]]. |
| − | *La Vall de [[Xaló]]: Des de Cocentaina es travessaran montanyes de gran bellea: les valls de la [[Marina Alta]] ([[Planes]], [[La Vall de Gallinera]], [[La Vall d'Alcalà]] i [[La Vall d'Ebo]]). El cabdell musulmà [[Al-Azraq]] es resistí ací a la | + | * La Vall de [[Xaló]]: Des de Cocentaina es travessaran montanyes de gran bellea: les valls de la [[Marina Alta]] ([[Planes]], [[La Vall de Gallinera]], [[La Vall d'Alcalà]] i [[La Vall d'Ebo]]). El cabdell musulmà [[Al-Azraq]] es resistí ací a la conquista del [[Regne de Valencia]] en el [[sigle XIII]], rebelió que és l’orige de la festa de Moros i Cristians. La Vall de Xaló fon propietat de Joanot Martorell i d’Ausias March. |
| − | *[[Xaló]]: | + | * [[Xaló]]: |
| − | **'''Casa Senyorial dels Martorell''': En la Plaça Major de Xaló es conserva la casa senyorial dels Martorell, encara que reconstruïda en el | + | ** '''Casa Senyorial dels Martorell''': En la Plaça Major de Xaló es conserva la casa senyorial dels Martorell, encara que reconstruïda en el [[sigle XIX]]. És la mateixa plaça a on es conta que Ausias March va prometre als seus vassalls respectar les seues costums i lleis musulmanes. |
| − | *[[Dénia]]: [[Alfons d’Aragó]] era també comte de Dénia, hui capital de la comarca de la [[Marina Alta]]. El procurador general del duc, [[Pere March]], pare d’Ausias, governava esta ciutat amenaçada pels pirates berberescs. | + | * [[Dénia]]: [[Alfons d’Aragó]] era també comte de Dénia, hui capital de la comarca de la [[Marina Alta]]. El procurador general del duc, [[Pere March]], pare d’Ausias, governava esta ciutat amenaçada pels pirates berberescs. |
| − | **'''Muralles de Dénia''' | + | ** '''Muralles de Dénia''' |
| − | **'''Castell de Dénia''': En el castell, un contemporàneu anònim | + | ** '''Castell de Dénia''': En el castell, un contemporàneu anònim d’[[Ausias March]] dibuixà grafits o gravats de naus que hi havia en el port de Dénia. És el païsage marítim de l'época de March que s’evoca en el [[Tirant lo Blanch]] de [[Joanot Martorell]], “el millor llibre del món” segons [[Cervantes]], el qual, precisament, desembarcà en Dénia en tornar d’[[Alger]]. |
| − | **'''Barri mariner''' (el Rasset). | + | ** '''Barri mariner''' (el Rasset). |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | *[[Ruta dels Monasteris de Valencia]] | + | * [[Ruta dels Monasteris de Valencia]] |
| − | *[[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] | + | * [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]] |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | *[http://www. | + | * [http://www.palauducal.com/espaidelesemocions/classics/ La Ruta dels Clàssics] |
| − | *[http://www.gandia.org/web/guest/centenario/rutas/clasicos La Ruta en la web de l'Ajuntament de Gandia] | + | * [http://www.gandia.org/web/guest/centenario/rutas/clasicos La Ruta en la web de l'Ajuntament de Gandia] |
| − | *[http://www.gandia.org/c/document_library/get_file?uuid=9610dc32-0107-4dc6-9054-643ba8935abc&groupId=14 Guia de la Ruta en archiu pdf] | + | * [http://blog.valenciaterraimar.org/index.php/2013/12/la-ruta-dels-classics/ La Ruta dels Clàssics en Turisme de la Diputacio de Valencia] |
| + | * [http://www.gandia.org/c/document_library/get_file?uuid=9610dc32-0107-4dc6-9054-643ba8935abc&groupId=14 Guia de la Ruta en archiu pdf] | ||
| − | [[Categoria:Lliteratura Valenciana]] | + | [[Categoria:Lliteratura valenciana]] |
| + | [[Categoria:Sigle d'Or de la Llengua Valenciana]] | ||
[[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | [[Categoria:Monuments del Regne de Valéncia]] | ||
Última revisió del 10:46 6 jul 2024
La Ruta dels Clàssics és una ruta cultural per les terres dels escritors clàssics de la llengua valenciana, del Sigle d’Or Valencià: Ausias March, Joanot Martorell i Joan Roiç de Corella, els tres relacionats en la cort del duc Alfons d’Aragó, dit el Vell.
La ruta evoca el sigle XV valencià i el seu patrimoni, de la mar, de les valls i les montanyes, dels menjars i dels vins, i dels diversos accents de la nostra llengua valenciana en el resò de les immortals paraules dels nostres escritors més universals.
Itinerari[editar | editar còdic]
L'itinerari de la Ruta dels Clàssics es el següent:
La Ruta pas a pas[editar | editar còdic]
- Gandia: Gandia fon l'epicentre de la renovació lliterària del sigle XV, a on tenien casa els March, els Martorell i els Roiç de Corella.
- Palau Ducal de Gandia: En el Palau Ducal els nostres escritors s’adinsaren en les lletres i en les arts de la cavalleria.
- Colegiata de Santa Maria de Gandia: Eixemple del gòtic religiós valencià, nos tornarà l’eco dels clàssics i també dels Borja, que refundaren el ducat en 1485.
- Hospital de Sant Marc: Actualment museu arqueològic, els seus arcs gòtics nos transporten a l’edat mija.
- Convent de Santa Clara: El seu tesor artístic recorda l’esplendor de l’antic Ducat de Gandia. Un llenç de muralles del sigle XIV sobre el riu Serpis tanca els restos migevals de la ciutat.
- Beniarjó: Este senyoriu fon propietat dels March des de la conquista de Jaume I. Ausias construí un assut en el riu Serpis per a regar les seues plantacions de canya de sucre. Es conserven els fonaments de la casa familiar dels March i un aljup subterràneu. Es pot visitar l'iglésia parroquial.
- Alfauir
- Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba: En Alfauir, a 8 km de Gandia, vora el camí romà Dénia-Xàtiva i prop d’on es va desenrollar la batalla de les Germanies, es troba este monasteri de l’orde dels jerònims, un dels primers fundats en la Península. Construït pel duc Alfons d’Aragó, els March tingueren una gran relació en este cenobi. Ací està soterrat el pare d’Ausias March i les dos esposes del poeta. En el sigle XVI, els Borja mantingueren i eixamplaren l’edifici. Destaca el claustre, en arcs gòtics fets en rajola roja, i l’aqüeducte.
- Albaida:
- Palau dels Mila i Aragó: Les restes de les muralles del sigle XV i el palau dels Milà i Aragó formen un conjunt monumental.
- Iglésia archiprestal d'Albaida
- Casa-Museu del pintor Josep Segrelles, Museu Internacional de Porritos i Museu de Belems.
- Cocentaina: La capital de la comarca del Comtat conserva la seua fisonomia migeval.
- Palau Comtal de Cocentaina: Construït per l’almirant Roger de Llúria, fon en el sigle XV propietat dels Roís de Corella, llinage de l’escritor de Gandia.
- Torres de la Muralla
- Barri Migeval
- Torre de Cocentaina: Dalt de la població es troba l’imponent torre que presidix la comarca d'El Comtat.
- La Vall de Xaló: Des de Cocentaina es travessaran montanyes de gran bellea: les valls de la Marina Alta (Planes, La Vall de Gallinera, La Vall d'Alcalà i La Vall d'Ebo). El cabdell musulmà Al-Azraq es resistí ací a la conquista del Regne de Valencia en el sigle XIII, rebelió que és l’orige de la festa de Moros i Cristians. La Vall de Xaló fon propietat de Joanot Martorell i d’Ausias March.
- Xaló:
- Casa Senyorial dels Martorell: En la Plaça Major de Xaló es conserva la casa senyorial dels Martorell, encara que reconstruïda en el sigle XIX. És la mateixa plaça a on es conta que Ausias March va prometre als seus vassalls respectar les seues costums i lleis musulmanes.
- Dénia: Alfons d’Aragó era també comte de Dénia, hui capital de la comarca de la Marina Alta. El procurador general del duc, Pere March, pare d’Ausias, governava esta ciutat amenaçada pels pirates berberescs.
- Muralles de Dénia
- Castell de Dénia: En el castell, un contemporàneu anònim d’Ausias March dibuixà grafits o gravats de naus que hi havia en el port de Dénia. És el païsage marítim de l'época de March que s’evoca en el Tirant lo Blanch de Joanot Martorell, “el millor llibre del món” segons Cervantes, el qual, precisament, desembarcà en Dénia en tornar d’Alger.
- Barri mariner (el Rasset).