Diferència entre les revisions de "Murta"
| (No es mostren 15 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Myrtus communis 8zz.jpg|thumb|300px|Murta]] |
| − | La '''murta''' (Myrtus communis) | + | La '''murta''', en castellà, ''mirto'' (Myrtus communis) és una planta de la família de les Myrtaceae, nativa del surest d'[[Europa]] i del nort d'[[Africa]]. |
==Descripció== | ==Descripció== | ||
| − | Arbust sempre vert i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles | + | Arbust sempre [[vert]] i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles són opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert fosc pel fe i més clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors [[blanc|blanques]], solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc pétals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams són [[groc|grocs]]. Florix en [[primavera]]. El frut és una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color [[blau]] obscur pruïnos al madurar, acompanyat del caliç en la part superior. Te moltes llavors, que són escampades pels pardalets que s'alimenten d'ells. Estos arbusts poden aplegar a ser centenaris, com un que tenim en la [[Comunitat Valenciana]], es conserva en el pati del convent dels Capuchins de [[l'Olleria]], està considerat un dels eixemplars més grans d'[[Europa]]. |
==Usos== | ==Usos== | ||
| − | Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts | + | Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts són rics en [[oli]] aromatic empleat en perfumeria. Planta molt famosa en l'antigor, quan se considerava símbol de l'amor i la bellea. En corones de murta s'honrava als campeons olimpics. |
| + | |||
| + | La murta, ocupa un lloc prominent en els escrits d'[[Hipòcrates]], [[Plini el Vell|Plinio el Vell]], [[Dioscórides]], [[Galeno]] i els escritors àraps. Ha segut prescrit per a la febra i el dolor pels meges antics a lo manco des de 2500 AC. | ||
| + | |||
| + | Els efectes de la murta es deuen als alts nivells d'àcit salicílic, un compost relacionat en l'aspirina. | ||
==Distribució== | ==Distribució== | ||
| − | La '''murta''' està molt expandida en la | + | La '''murta''' està molt expandida en la [[regió mediterrànea]]. L'atra especie, la murta del [[Sahara]] M. nivellei, es restringix a les montanyes [[Tassili n'Ajjer]] en el surest d'[[Algèria]] i les Montanyes del Tibesti en [[Chad]], en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botànics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie. |
| + | |||
| + | == Galeria fotogràfica == | ||
| + | Diferents tipos de Murta: | ||
| + | <center> | ||
| + | <gallery> | ||
| + | |||
| + | File:Starr_070525-7180_Myrtus_communis.jpg | ||
| + | File:Arrayan_-_Myrtus_communis_(9611744016).jpg | ||
| + | File:Gardenology-IMG_7879_hunt10aug.jpg | ||
| + | File:Starr_080326-3705_Myrtus_communis.jpg | ||
| + | File:Flors_de_murta_al_carrer_de_la_Creu,_Gorga.jpg | ||
| + | File:Starr_070621-7506_Myrtus_communis.jpg | ||
| + | File:Starr_070621-7507_Myrtus_communis.jpg | ||
| + | File:Gardenology.org-IMG_0399_rbgs10dec.jpg | ||
| + | File:Myrtus_communis_in_Tropengewächshäuser_des_Botanischen_Gartens_01.jpg | ||
| + | File:Starr 080304-3231 Myrtus communis.jpg | ||
| + | |||
| + | </gallery> | ||
| + | </center> | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://theepicentre.com/spice/myrtle/ Myrtle] | ||
| + | * [http://www.anthos.es/index.php «Myrtus communis». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos] | ||
| + | * [https://powo.science.kew.org/?accepted_id=132419&repSynonym_id=-9998&name_id=132419&status=true «Myrtus communis». Royal Botanic Gardens] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871 | ||
| + | * Guo, R; Canter, PH; Ernst, E (2006). «Medicinas a base de hierbas para el tratamiento de la rinosinusitis: Una revisión sistemática». Otorrinolaringología-Cirugía de Cabeza y Cuello | ||
| + | * [http://gernot-katzers-spice-pages.com/engl/Myrt_com.html?spicenames=es Mirto ( Myrtus communis L.)] | ||
| + | * [https://apps.rhs.org.uk/plantselector/plant?plantid=3456 RHS Plant Selector - Myrtus communis subsp. tarentina] | ||
| + | |||
| + | == Enlaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Myrtus communis}} | ||
| + | {{Wikispecies|Myrtus communis}} | ||
| + | {{DGLV|Murta}} | ||
[[Categoria:Botànica]] | [[Categoria:Botànica]] | ||
| + | [[Categoria:Plantes ornamentals]] | ||
| + | [[Categoria:Plantes aromàtiques]] | ||
| + | [[Categoria:Plantes medicinals]] | ||
| + | [[Categoria:Flors]] | ||
Última revisió del 17:28 13 set 2024
La murta, en castellà, mirto (Myrtus communis) és una planta de la família de les Myrtaceae, nativa del surest d'Europa i del nort d'Africa.
Descripció[editar | editar còdic]
Arbust sempre vert i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles són opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert fosc pel fe i més clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors blanques, solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc pétals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams són grocs. Florix en primavera. El frut és una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color blau obscur pruïnos al madurar, acompanyat del caliç en la part superior. Te moltes llavors, que són escampades pels pardalets que s'alimenten d'ells. Estos arbusts poden aplegar a ser centenaris, com un que tenim en la Comunitat Valenciana, es conserva en el pati del convent dels Capuchins de l'Olleria, està considerat un dels eixemplars més grans d'Europa.
Usos[editar | editar còdic]
Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts són rics en oli aromatic empleat en perfumeria. Planta molt famosa en l'antigor, quan se considerava símbol de l'amor i la bellea. En corones de murta s'honrava als campeons olimpics.
La murta, ocupa un lloc prominent en els escrits d'Hipòcrates, Plinio el Vell, Dioscórides, Galeno i els escritors àraps. Ha segut prescrit per a la febra i el dolor pels meges antics a lo manco des de 2500 AC.
Els efectes de la murta es deuen als alts nivells d'àcit salicílic, un compost relacionat en l'aspirina.
Distribució[editar | editar còdic]
La murta està molt expandida en la regió mediterrànea. L'atra especie, la murta del Sahara M. nivellei, es restringix a les montanyes Tassili n'Ajjer en el surest d'Algèria i les Montanyes del Tibesti en Chad, en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botànics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie.
Galeria fotogràfica[editar | editar còdic]
Diferents tipos de Murta:
.jpg)
Referències[editar | editar còdic]
- Myrtle
- «Myrtus communis». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos
- «Myrtus communis». Royal Botanic Gardens
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
- Guo, R; Canter, PH; Ernst, E (2006). «Medicinas a base de hierbas para el tratamiento de la rinosinusitis: Una revisión sistemática». Otorrinolaringología-Cirugía de Cabeza y Cuello
- Mirto ( Myrtus communis L.)
- RHS Plant Selector - Myrtus communis subsp. tarentina
Enlaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Murta.
Wikispecies té un artícul sobre Murta.
«Murta». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).