Diferència entre les revisions de "Humanitats"
(Pàgina nova, en el contingut: «Les '''humanitats''' són un grup de matèries acadèmiques unides pel seu objectiu d'estudiar la condició humana i una aproximació qualitativa que normalmen...».) |
|||
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | Les '''humanitats''' són un grup de matèries acadèmiques unides pel seu objectiu d'estudiar la condició humana i una aproximació qualitativa que normalment evita que un sol paradigma arribe a definir una disciplina. La separació de les ciències data de l'[[edat | + | Les '''humanitats''' són un grup de matèries acadèmiques unides pel seu objectiu d'estudiar la condició humana i una aproximació qualitativa que normalment evita que un sol paradigma arribe a definir una disciplina. La separació de les ciències data de l'[[edat mija]] (en el ''trivium'' i el ''quadrivium'') i ha anat creixent a mesura que s'especialisava el saber |
En [[acadèmia]], es considera que les humanitats són, conjuntament en les [[ciències socials]] i les [[ciències naturals]], un dels tres components més importants de les [[arts lliberals|arts i ciències lliberals]]. | En [[acadèmia]], es considera que les humanitats són, conjuntament en les [[ciències socials]] i les [[ciències naturals]], un dels tres components més importants de les [[arts lliberals|arts i ciències lliberals]]. | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
Els estudiosos que treballen en les humanitats són descrits com '''humanistes''', pero això pot ser confús, car també descriu una postura filosòfica (l'[[humanisme]]) que alguns estudiosos d'humanitats [[antihumanisme|antihumanistes]] refusen. | Els estudiosos que treballen en les humanitats són descrits com '''humanistes''', pero això pot ser confús, car també descriu una postura filosòfica (l'[[humanisme]]) que alguns estudiosos d'humanitats [[antihumanisme|antihumanistes]] refusen. | ||
| − | + | ||
| − | ==Enllaços externs== | + | == Enllaços externs == |
* [http://homepage.uibk.ac.at/~c720126/humanethologie/ws/medicus/block1/MappingISBN1-59454-212-0.pdf Mapping Transdisciplinarity in Human Sciences] | * [http://homepage.uibk.ac.at/~c720126/humanethologie/ws/medicus/block1/MappingISBN1-59454-212-0.pdf Mapping Transdisciplinarity in Human Sciences] | ||
* [http://homepage.uibk.ac.at/~c720126/humanethologie/ws/medicus/block1/TheoryHumanSci.ppt Fundamental Theory of Human Sciences] | * [http://homepage.uibk.ac.at/~c720126/humanethologie/ws/medicus/block1/TheoryHumanSci.ppt Fundamental Theory of Human Sciences] | ||
[[Categoria:Humanitats| ]] | [[Categoria:Humanitats| ]] | ||
Última revisió del 12:23 30 ago 2024
Les humanitats són un grup de matèries acadèmiques unides pel seu objectiu d'estudiar la condició humana i una aproximació qualitativa que normalment evita que un sol paradigma arribe a definir una disciplina. La separació de les ciències data de l'edat mija (en el trivium i el quadrivium) i ha anat creixent a mesura que s'especialisava el saber
En acadèmia, es considera que les humanitats són, conjuntament en les ciències socials i les ciències naturals, un dels tres components més importants de les arts i ciències lliberals.
Mentres que la definició exacta d'humanitats pot ser contenciosa, les següents disciplines són normalment reconegudes com la seua base:
- Lliteratura, crítica lliterària i lliteratura comparada
- Filosofia
- Llingüística i idiomes
- Els Clàssics:
- L'estudi de la religió
- Llei i Jurisprudència
- Art, història de l'art, crítica artística i teoria de l'art
- Música i musicologia
- Estudis culturals i d'àrea
- Camps regionals interdisciplinaris com els estudis orientals, estudis americans, o estudis afroamericans.
D'atres eixamplen la definició per incloure-hi atres estudis de la vida humana usant descripcions i anàlisis qualitatives, incloent-hi grans parts dels següents camps:
- Antropologia cultural
- Sociologia
- Ciències polítiques
- Arqueologia
- Algunes branques de l'Economia
Els estudiosos que treballen en les humanitats són descrits com humanistes, pero això pot ser confús, car també descriu una postura filosòfica (l'humanisme) que alguns estudiosos d'humanitats antihumanistes refusen.