Diferència entre les revisions de "Riojano pre-castellà"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada')
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 4: Llínea 4:
 
Les Glosses Emilianenses no representen els primers texts castellans com s'ha volgut fer vore, perque presenten lleis fonètiques aragoneses: feito, muito, get (ye), etc., i en el detall de que quan s'escriviren La Rioja no pertanyia encara a [[Castella]].
 
Les Glosses Emilianenses no representen els primers texts castellans com s'ha volgut fer vore, perque presenten lleis fonètiques aragoneses: feito, muito, get (ye), etc., i en el detall de que quan s'escriviren La Rioja no pertanyia encara a [[Castella]].
  
Després de l'incorporació a Castella, La Rioja es va castellanisar entre els [[sigle XI|sigles XI]] i [[sigle XIII|XIII]]. D'esta época data la colecció documental cridada “Libro Becerro” del Monasteri de Valvanera, que té encara caràcters pre-castellans com l'artícul "lo".  
+
Despuix de l'incorporació a Castella, La Rioja es va castellanisar entre els [[sigle XI|sigles XI]] i [[sigle XIII|XIII]]. D'esta época data la colecció documental nomenada “Libro Becerro” del Monasteri de Valvanera, que té encara caràcters pre-castellans com l'artícul "lo".  
 
 
----
 
 
 
  
 
== Característiques ==
 
== Característiques ==
 
+
*Diftongació de la 'o' tònica: uamne/uemne (lat. homine, cast. hombre)
 
+
*Diftongació de la 'e' tònica: sieculos (cast. siglos)  
Diftongació de la 'o' tònica: uamne/uemne (lat. homine, cast. hombre)
+
*Conserva 'g-' inicial (pèrdua en castellà): geitar (lat. eiectare, cast. echar, fr. jeter)  
+
*Conserva '-ns-': ansa (cast. asa, fr. anse)  
Diftongació de la 'e' tònica: sieculos (cast. siglos)  
+
*Conserva '-mb-': lombo (cast. lomo)  
 
+
*En els grups llatins '-lt-' '-ct-' adopta '-it-' i no '-ch-' com el castellà: muito (cast. mucho), feito (cast. hecho)  
Conserva 'g-' inicial (pèrdua en castellà): geitar (lat. eiectare, cast. echar, fr. jeter)  
+
*En l'escritura utilisa grafemes navarros: 'quoatro' (u muda), yn/ynn (per ñ)
 
 
Conserva '-ns-': ansa (cast. asa, fr. anse)  
 
 
 
Conserva '-mb-': lombo (cast. lomo)  
 
 
 
En els grups llatins '-lt-' '-ct-' adopta '-it-' i no '-ch-' com el castellà: muito (cast. mucho), feito (cast. hecho)  
 
 
 
En l'escritura utilisa grafemes navarros: 'quoatro' (u muda), yn/ynn (per ñ)  
 
 
 
----
 
 
 
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
 
 
Alvar, Manuel. Manual de dialectología hispánica. Barcelona. Ariel, 1996. ISBN 8434482177
 
Alvar, Manuel. Manual de dialectología hispánica. Barcelona. Ariel, 1996. ISBN 8434482177
 
+
{{Traduït de|es|Calderona}}
'''Est artícul ha segut traduït a llengua valenciana del corresponent artícul de la Wikipedia per a la Uiquipèdia.'''
 
 
 
----
 
 
 
== Enllaços externs ==
 
 
 
[[El riojano precastellano]][http://elbarcoceltibero.mundoforo.com/el-riojano-precastellano-vt951.html]
 
  
 
[[Categoria:Llengües]]
 
[[Categoria:Llengües]]
 
[[Categoria:Llingüística]]
 
[[Categoria:Llingüística]]
 
[[Categoria:Llengües romàniques]]
 
[[Categoria:Llengües romàniques]]

Última revisió del 18:03 28 ago 2023


El riojano pre-castellà és la varietat més occidental del romanç navarro-aragonés. Representa l'evolució del llatí en La Rioja (i en el nort de l'actual Soria). Es tenen testimonis escrits en les Glosses Emilianenses del sigle X, i alguns topònims migevals escrits en texts llatins.

Les Glosses Emilianenses no representen els primers texts castellans com s'ha volgut fer vore, perque presenten lleis fonètiques aragoneses: feito, muito, get (ye), etc., i en el detall de que quan s'escriviren La Rioja no pertanyia encara a Castella.

Despuix de l'incorporació a Castella, La Rioja es va castellanisar entre els sigles XI i XIII. D'esta época data la colecció documental nomenada “Libro Becerro” del Monasteri de Valvanera, que té encara caràcters pre-castellans com l'artícul "lo".

Característiques[editar | editar còdic]

  • Diftongació de la 'o' tònica: uamne/uemne (lat. homine, cast. hombre)
  • Diftongació de la 'e' tònica: sieculos (cast. siglos)
  • Conserva 'g-' inicial (pèrdua en castellà): geitar (lat. eiectare, cast. echar, fr. jeter)
  • Conserva '-ns-': ansa (cast. asa, fr. anse)
  • Conserva '-mb-': lombo (cast. lomo)
  • En els grups llatins '-lt-' '-ct-' adopta '-it-' i no '-ch-' com el castellà: muito (cast. mucho), feito (cast. hecho)
  • En l'escritura utilisa grafemes navarros: 'quoatro' (u muda), yn/ynn (per ñ)

Referències[editar | editar còdic]

Alvar, Manuel. Manual de dialectología hispánica. Barcelona. Ariel, 1996. ISBN 8434482177