Diferència entre les revisions de "Psittacara holochlorus"
m Text reemplaça - 'd'crío' a 'de cria' |
m Text reemplaça - ' baixe ' a ' baix ' |
||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
El '''perico mexicà''' o '''aratinga vert'''<ref>{{Noms aus SEO 4|fechaacceso=19 d'agost de 2016}}</ref> ('''''Psittacara holochlorus''''') és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Psittaciformes|psitaciforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Psittacidae]]. Medix 30 cm de llongitut. És majorment verdoso i té pico groc. Al contrari de les demés espècies del [[Gènero (biologia)|gènero]], el seu [[anell ocular]] és molt atenuat. Habita des de [[Mèxic]] fins al nort de [[Nicaragua]]. Alguns #espècimen es varen establir en ciutats del surest de [[Texas]]; no està clar si procedixen d'escapes de mascotes o són divagantes selvades emigrats des del nort de Mèxic. | El '''perico mexicà''' o '''aratinga vert'''<ref>{{Noms aus SEO 4|fechaacceso=19 d'agost de 2016}}</ref> ('''''Psittacara holochlorus''''') és una [[espècie]] d'[[Aus|au]] [[Psittaciformes|psitaciforme]] de la [[Família (biologia)|família]] [[Psittacidae]]. Medix 30 cm de llongitut. És majorment verdoso i té pico groc. Al contrari de les demés espècies del [[Gènero (biologia)|gènero]], el seu [[anell ocular]] és molt atenuat. Habita des de [[Mèxic]] fins al nort de [[Nicaragua]]. Alguns #espècimen es varen establir en ciutats del surest de [[Texas]]; no està clar si procedixen d'escapes de mascotes o són divagantes selvades emigrats des del nort de Mèxic. | ||
En Mèxic se li troba principalment en el sur (Chiapas) i en la planicie costera del Golf (Veracruz i Tamaulipas), aixina mateix en la Serra Mare Oriental (confluència de Coahuila i Nou #León) i en les Grans Planures de Norteamérica (nort de Nou #León i Tamaulipas); també s'ha establit en diversos punts a lo llarc de l'alvertent del Pacífic.<ref name=":0">{{Cita web|url=http://enciclovida.mx/especies/37299-psittacara-holochlorus|títul=Enciclovida - Psittacara holochlorus (consultat el 3 de març del 2020).}}</ref> Els eixemplars salvages viuen en boscs, parcs i aclareos de forestación. La població d'estes aus en Estats Units usa molt les palmeres de les ciutats. Els casals utilisen forats d'arbres per a anidar i desovar, a on posaran de tres a quatre ous; també colonisen clavills en penya-segats. La NOM-059-SEMARNAT 2010 considera a l'espècie com amenaçada.<ref name=":0" /><ref name=":0" /> Generalment no és migratòria, pero pot desplaçar-se per a conseguir aliment com [[Frut|fruts]], [[Llavor|llavors]], dacsa i sorgo. Debido a ello, a voltes este perico és considerat una [[plaga]] i per això és també caçat per molts agricultors. Despuix de finalisada l'estació de cria acostuma formar grans grups. Es troba amenaçat pel [[tràfic de mascotes]] i la [[pèrdua d'hàbitat]], encara que estiga catalogat com [[espècie | En Mèxic se li troba principalment en el sur (Chiapas) i en la planicie costera del Golf (Veracruz i Tamaulipas), aixina mateix en la Serra Mare Oriental (confluència de Coahuila i Nou #León) i en les Grans Planures de Norteamérica (nort de Nou #León i Tamaulipas); també s'ha establit en diversos punts a lo llarc de l'alvertent del Pacífic.<ref name=":0">{{Cita web|url=http://enciclovida.mx/especies/37299-psittacara-holochlorus|títul=Enciclovida - Psittacara holochlorus (consultat el 3 de març del 2020).}}</ref> Els eixemplars salvages viuen en boscs, parcs i aclareos de forestación. La població d'estes aus en Estats Units usa molt les palmeres de les ciutats. Els casals utilisen forats d'arbres per a anidar i desovar, a on posaran de tres a quatre ous; també colonisen clavills en penya-segats. La NOM-059-SEMARNAT 2010 considera a l'espècie com amenaçada.<ref name=":0" /><ref name=":0" /> Generalment no és migratòria, pero pot desplaçar-se per a conseguir aliment com [[Frut|fruts]], [[Llavor|llavors]], dacsa i sorgo. Debido a ello, a voltes este perico és considerat una [[plaga]] i per això és també caçat per molts agricultors. Despuix de finalisada l'estació de cria acostuma formar grans grups. Es troba amenaçat pel [[tràfic de mascotes]] i la [[pèrdua d'hàbitat]], encara que estiga catalogat com [[espècie baix preocupació menor]]. | ||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Última revisió del 16:40 8 jul 2026
_3109240524.jpg){kind=link}
El perico mexicà o aratinga vert[1] (Psittacara holochlorus) és una espècie d'au psitaciforme de la família Psittacidae. Medix 30 cm de llongitut. És majorment verdoso i té pico groc. Al contrari de les demés espècies del gènero, el seu anell ocular és molt atenuat. Habita des de Mèxic fins al nort de Nicaragua. Alguns #espècimen es varen establir en ciutats del surest de Texas; no està clar si procedixen d'escapes de mascotes o són divagantes selvades emigrats des del nort de Mèxic.
En Mèxic se li troba principalment en el sur (Chiapas) i en la planicie costera del Golf (Veracruz i Tamaulipas), aixina mateix en la Serra Mare Oriental (confluència de Coahuila i Nou #León) i en les Grans Planures de Norteamérica (nort de Nou #León i Tamaulipas); també s'ha establit en diversos punts a lo llarc de l'alvertent del Pacífic.[2] Els eixemplars salvages viuen en boscs, parcs i aclareos de forestación. La població d'estes aus en Estats Units usa molt les palmeres de les ciutats. Els casals utilisen forats d'arbres per a anidar i desovar, a on posaran de tres a quatre ous; també colonisen clavills en penya-segats. La NOM-059-SEMARNAT 2010 considera a l'espècie com amenaçada.[2][2] Generalment no és migratòria, pero pot desplaçar-se per a conseguir aliment com fruts, llavors, dacsa i sorgo. Debido a ello, a voltes este perico és considerat una plaga i per això és també caçat per molts agricultors. Despuix de finalisada l'estació de cria acostuma formar grans grups. Es troba amenaçat pel tràfic de mascotes i la pèrdua d'hàbitat, encara que estiga catalogat com espècie baix preocupació menor.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (1998). «[https://ardeola.org/uploads/articles/docs/377.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quarta part: Pterocliformes, Columbiformes, Psittaciformes i Cuculiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 45 (1): 87-96. ISSN 0570-7358. Consultat el 19 d'agost de 2016.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 .