Diferència entre les revisions de "Potassi"
m (Protegit "Potassi" ([move=sysop] (indefinit))) |
|||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Kalium.jpg|thumb|200px|right|<center>Potassi</center>]] |
El '''potassi''', és un metal [[blanc]], [[argent|argentat]] que abunda molt en la naturalea. És inflamable al contacte en l'aire . | El '''potassi''', és un metal [[blanc]], [[argent|argentat]] que abunda molt en la naturalea. És inflamable al contacte en l'aire . | ||
El seu pes atòmic és 39,10 i el seu símbol és K. | El seu pes atòmic és 39,10 i el seu símbol és K. | ||
| + | |||
| + | == Característiques == | ||
| + | És el quint metal més llauger; és un sòlit bla que es talla en facilitat en un [[gavinet]], té un punt de fusió molt baix, ardix en flama de color [[Violeta (color)|violeta]] i presenta un color argentat en les superfícies expostes a l'aire, en el contacte del qual es oxida en rapidea, lo que obliga a almagasenar-ho recobert d'[[oli]]. | ||
| + | |||
| + | De la mateixa manera que atres metals alcalins reacciona violentament en l'[[aigua]] desprenent [[hidrogen]], inclús pot inflamar-se espontàneament en presència d'aigua. | ||
| + | |||
| + | == Localisació == | ||
| + | El potassi constituïx de l'orde del 2,4 % en pes de la corfa terrestre sent el sèptim més abundant. Per la seua solubilidad és molt difícil obtindre el metal pur a partir dels seus minerals. Aixina i tot, en antics llits marins i de llacs existixen grans depòsits de minerals de potassi (carnalita, langbeinita, polihalita i silvina) en els que l'extracció del metal i les seues sals és econòmicament viable. | ||
| + | |||
| + | == Funcions biològiques == | ||
| + | El potassi és el catió major del líquit intracelular de l'organisme humà. Està involucrat en el manteniment de l'equilibri normal de l'aigua, l'equilibri osmòtic entre les cèlules i el decorregut intersticial i l'equilibri àcit-base, determinat pel pH de l'organisme. El potassi també està involucrat en la contracció muscular i la regulació de l'activitat neuromuscular, en participar en la transmissió de l'impuls nerviós a través dels potencials d'acció de l'organisme humà. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Humphry Davy (1808). «On Some New Phenomena of Chemical Changes Produced by Electricity, Particularly the Decomposition of Fixed Alkalies, and the Exhibition of the New Substances which Constitute their Bases: and on the General Nature of Alkaline Bodies». Philosophical Transactions of the Royal Society | ||
| + | * [https://advances.nutrition.org/ Frassetto, Lynda; Lambert, Helen; Lanham-New, Susan A. (1 de noviembre de 2012). «Potassium». Advances in Nutrition (en [[anglés]])] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Diccionario Enciclopédico Hispano-Americano, Tomo XVI, Barcelona, Montaner y Simón Editores, 1895 | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Kalium}} | ||
| + | |||
| + | {{DGLV|Potassi}} | ||
[[Categoria:Minerals]] | [[Categoria:Minerals]] | ||
[[Categoria:Metals]] | [[Categoria:Metals]] | ||
Última revisió del 15:35 22 ago 2023
El potassi, és un metal blanc, argentat que abunda molt en la naturalea. És inflamable al contacte en l'aire .
El seu pes atòmic és 39,10 i el seu símbol és K.
Característiques[editar | editar còdic]
És el quint metal més llauger; és un sòlit bla que es talla en facilitat en un gavinet, té un punt de fusió molt baix, ardix en flama de color violeta i presenta un color argentat en les superfícies expostes a l'aire, en el contacte del qual es oxida en rapidea, lo que obliga a almagasenar-ho recobert d'oli.
De la mateixa manera que atres metals alcalins reacciona violentament en l'aigua desprenent hidrogen, inclús pot inflamar-se espontàneament en presència d'aigua.
Localisació[editar | editar còdic]
El potassi constituïx de l'orde del 2,4 % en pes de la corfa terrestre sent el sèptim més abundant. Per la seua solubilidad és molt difícil obtindre el metal pur a partir dels seus minerals. Aixina i tot, en antics llits marins i de llacs existixen grans depòsits de minerals de potassi (carnalita, langbeinita, polihalita i silvina) en els que l'extracció del metal i les seues sals és econòmicament viable.
Funcions biològiques[editar | editar còdic]
El potassi és el catió major del líquit intracelular de l'organisme humà. Està involucrat en el manteniment de l'equilibri normal de l'aigua, l'equilibri osmòtic entre les cèlules i el decorregut intersticial i l'equilibri àcit-base, determinat pel pH de l'organisme. El potassi també està involucrat en la contracció muscular i la regulació de l'activitat neuromuscular, en participar en la transmissió de l'impuls nerviós a través dels potencials d'acció de l'organisme humà.
Referències[editar | editar còdic]
- Humphry Davy (1808). «On Some New Phenomena of Chemical Changes Produced by Electricity, Particularly the Decomposition of Fixed Alkalies, and the Exhibition of the New Substances which Constitute their Bases: and on the General Nature of Alkaline Bodies». Philosophical Transactions of the Royal Society
- Frassetto, Lynda; Lambert, Helen; Lanham-New, Susan A. (1 de noviembre de 2012). «Potassium». Advances in Nutrition (en anglés)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Diccionario Enciclopédico Hispano-Americano, Tomo XVI, Barcelona, Montaner y Simón Editores, 1895
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Potassi.
