Diferència entre les revisions de "Passer eminibey"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
m Text reemplaça - 'bandadas' a 'brandades' (Etiquetes: Reemplaç de text Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Passer eminibey -Kenya -male perching on branch-8-4c.jpg|miniatura|cheu castany (''Passer eminibey'')]] | [[Archiu:Passer eminibey -Kenya -male perching on branch-8-4c.jpg|miniatura|cheu castany (''Passer eminibey'')]] | ||
El '''cheu castany''' ('''''Passer eminibey''''')<ref>{{Noms aus SEO 14|fechaacceso = 18 de febrer de 2015}}</ref><ref>{{cita web|títul= Cheu Castany (''Passer eminibey'') (Hartlaub, 1880)|url=http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=D8F2F78B4AE749EB|fechaacceso= 18 de febrer de 2015|obra=en Avibase}}</ref> és una [[espècie]] d'[[au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Passeridae]]. En uns 11 [[cm]] de llarc, és el membre més menut de la família dels cheus. Els machos reproductors tenen el [[plomall]] castanyer obscur i les femelles i les aus jovenils són més apagades en apariència. De la mateixa manera que els seus parents més propencs en el gènero ''[[Passer]]'', el cheu àrap (''[[Passer euchlorus]]'') i el cheu dorat de Sudan (''[[Passer luteus]]'') és gregario, i es troba en zones àrides. S'estén a través de l'est d'[[Àfrica]], des de [[Darfur]] a [[Tanzània]]; es troba en [[sabana]]s seques, pantans de papirs i prop d'assentaments humans. S'alimenta principalment de [[llavors]], i vola en | El '''cheu castany''' ('''''Passer eminibey''''')<ref>{{Noms aus SEO 14|fechaacceso = 18 de febrer de 2015}}</ref><ref>{{cita web|títul= Cheu Castany (''Passer eminibey'') (Hartlaub, 1880)|url=http://avibase.bsc-eoc.org/species.jsp?lang=ÉS&avibaseid=D8F2F78B4AE749EB|fechaacceso= 18 de febrer de 2015|obra=en Avibase}}</ref> és una [[espècie]] d'[[au]] [[Passeriformes|paseriforme]] de la [[família (biologia)|família]] [[Passeridae]]. En uns 11 [[cm]] de llarc, és el membre més menut de la família dels cheus. Els machos reproductors tenen el [[plomall]] castanyer obscur i les femelles i les aus jovenils són més apagades en apariència. De la mateixa manera que els seus parents més propencs en el gènero ''[[Passer]]'', el cheu àrap (''[[Passer euchlorus]]'') i el cheu dorat de Sudan (''[[Passer luteus]]'') és gregario, i es troba en zones àrides. S'estén a través de l'est d'[[Àfrica]], des de [[Darfur]] a [[Tanzània]]; es troba en [[sabana]]s seques, pantans de papirs i prop d'assentaments humans. S'alimenta principalment de [[llavors]], i vola en brandades, a sovint en atres espècies d'aus, per a trobar menjar. Anida en els arbres, construïx el seu propi niu en forma de cúpula, i també usurpa els nius més elaborats dels [[Ploceidae|tejedores]]. | ||
[[Categoria:Aus d'Àfrica]] | [[Categoria:Aus d'Àfrica]] | ||
Última revisió del 17:49 7 jul 2026
El cheu castany (Passer eminibey)[1][2] és una espècie d'au paseriforme de la família Passeridae. En uns 11 cm de llarc, és el membre més menut de la família dels cheus. Els machos reproductors tenen el plomall castanyer obscur i les femelles i les aus jovenils són més apagades en apariència. De la mateixa manera que els seus parents més propencs en el gènero Passer, el cheu àrap (Passer euchlorus) i el cheu dorat de Sudan (Passer luteus) és gregario, i es troba en zones àrides. S'estén a través de l'est d'Àfrica, des de Darfur a Tanzània; es troba en sabanas seques, pantans de papirs i prop d'assentaments humans. S'alimenta principalment de llavors, i vola en brandades, a sovint en atres espècies d'aus, per a trobar menjar. Anida en els arbres, construïx el seu propi niu en forma de cúpula, i també usurpa els nius més elaborats dels tejedores.
- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1464.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Catorzena part: Orde Passeriformes, Famílies Malaconotidae a Passeridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (1): 199-205. ISSN 0570-7358. Consultat el 18 de febrer de 2015.
- ↑ . en Avibase. Consultat el 18 de febrer de 2015.