Ralph Waldo Emerson

Ralph Waldo Emerson
Nacionalitat:	Nortamericana
Ocupació:	Filòsof, escritor i poeta.
Naiximent:	25 de maig de 1803
Lloc de naiximent:	Boston, Massachusetts, Estats Units
Defunció:	27 d'abril de 1882
Lloc de defunció:	Concord, Massachusetts, Estats Units

Ralph Waldo Emerson (Boston, Massachusetts, Estats Units, 25 de maig de 1803 - † Concord, Massachusetts, Estats Units, 27 d'abril de 1882) fon un filòsof, escritor i poeta nortamericà. Líder del moviment del trascendentalisme a principis del sigle XIX, les seues ensenyances varen contribuir al desenroll del moviment del «Nou Pensament», a mitan del sigle XIX.

Biografia

Naixqué en Boston, Massachusetts, el 25 de maig de 1803, fill de Ruth Haskins i William Emerson, un ministre unitari. Fon nomenat Ralph com el germà de sa mare, i Waldo com el pare de la seua besyaya. Fon el segon de cinc fills que varen sobreviure fins a l'edat adulta; els atres varen ser William, Edward, Robert Bulkeley i Charles. Els atres tres chiquets —Phebe, John Clarke i Mary Caroline— varen morir en edat primerenca.

El pare era un pastor unitariste que va morir per un càncer d'estòmec casi dos semanes abans que Emerson complira huit anys, deixant a la seua família en una absoluta pobrea, de la que varen eixir acceptant la caritat i admetent hostes. Fon criat per sa mare, en l'ajuda d'una atra dòna de la família, la seua tia Mary Moody Emerson, que va tindre un efecte particular en Ralph. Vixqué algunes temporades en la família i mantingué en Emerson una constant correspondència fins a la seua mort en 1863. Sa mare se les va arreglar per a que tots els seus fills pogueren ser admesos en l'Universitat de Harvard en beques, i allí fon a parar Ralph Waldo quan contava catorze anys.

La seua ensenyança formal va començar en la Boston Latin School en l'any 1812, quan ell tenia nou anys. En octubre de 1817, quan tenia quatorze anys, anà al Harvard College i fon elegit com a mensager aprenent a les órdens del president de l'institució. La seua tasca era acusar als seus companyers en les seues activitats delictives informant-ho a la facultat. Entretant, Emerson va començar a dur una llista dels llibres que havia llegit i va començar un diari en una série d'anotadors que serien cridats Wide World. Realisà treballs extra per a cobrir les seues despeses escolars, inclós el de mosso per als Junior Commons i ocasionalment treballant com a mestre en el seu tio Samuel en Waltham, Massachusetts.

En l'universitat va escomençar el seu famós Diari, una antologia i frases de passages que li sorprenien o admiraven en les seues llectures, en els seus corresponents comentaris que va acabar alcançant els 182 volums i que seria la base d'a on extrauria les seues obres posteriors, des dels seus sermons fins a les seues conferències i ensajos. Despuix d'obtindre el seu títul en un expedient acadèmic molt més discret que els dels seus germans, va ajudar al seu germà William en una escola de senyoretes que havia establit en la casa de sa mare, despuix d'haver fundat la seua pròpia escola en Chelmsford, Massachusetts.

Quan el seu germà William va partir a Gotinga (Alemània) per a fer estudis de teologia, Emerson va assumir la direcció de l'escola, lo que va assegurar la seua manutenció llarcs anys i li va deixar temps suficient per a estudiar teologia en la Harvard Divinity School i convertir-se aixina mateix en pastor unitari en 1829.

El germà d'Emerson, Edward, dos anys més jove que ell, va entrar a l'oficina de l'advocat Daniel Webster despuix d'haver-se graduat en Harvard. La salut psíquica d'Edward va començar a deteriorar-se i ràpidament va sofrir un colapse mental; fon dut a l'asil McLean en juny de 1828, a l'edat de 23 anys. A pesar de que va recuperar el seu equilibri mental, va morir en 1834 per una tuberculosis que aparentment arrastrava de temps arrere. Un atre dels seus brillants i prometedors germans, Charles, naixcut en 1808, va morir en 1836, també de tuberculosis, sent la tercera persona del seu círcul propenc en morir en un periodo de pocs anys.

Va conéixer a la seua primera esposa, Ellen Louisa Tucker, en Concord (New Hampshire), el dia de Nadal de 1827, casant-se quan ella tenia solament 18 anys. La parella es va mudar a Boston, junt a la mare d'Emerson, qui va viajar en ells per a cuidar d'Ellen que ya sofria de tuberculosis. Menys de dos anys despuix, Ellen moria a l'edat de 20 anys el 8 de febrer de 1831, despuix d'exhalar les seues últimes paraules: «No vaig oblidar la pau i l'alegria». En una anotació en el seu diari en data del 29 de març de 1832, Emerson va escriure, «Vaig visitar la tomba d'Ellen i vaig obrir el seu llit».

Emerson fon convidat per la Second Church (Iglésia de tall unitari) per a servir de pastor agregat i va ingressar en l'orde l'11 de giner de 1829. El seu salari inicial fon de 1.200 dólars, creixent a 1.400 en juliol, i junt a les seues responsabilitats en l'iglésia va prendre unes atres: fon capellà de la llegislatura en Massachusetts i membre del comité de l'escola de Boston. Estes activitats el varen mantindre ocupat, a pesar de que en este periodo, enfrontant la propenca mort de la seua esposa, va començar a dubtar de les seues pròpies creències.

Despuix de la mort de la seua esposa, va començar a estar en desacort en els métodos de l'Iglésia, escrivint en el seu diari en juny de 1832:

Vaig pensar moltes voltes que, per a ser un bon ministre, era necessari abandonar el ministeri. La professió és antiquada. En una edat alterada, venerem les formes mortes dels nostres antepassats.

Els seus desacorts en l'Iglésia oficial sobre l'administració del servici de la Comunió i per les sospites sobre les oracions públiques, el varen dur a la seua dimissió en 1832 despuix d'un conflicte en els dirigents d'esta iglésia. Com escrigué:

Este modo de commemorar a Crist no és adequat, a mi no em convenç. Eixa és raó suficient per a abandonar l'ofici.

Com havia apuntat un alumne de Emerson «Llevant el decent trage negre del pastor, era lliure per a elegir el trage del llector i del mestre, sent un pensador no tancat en els llímits d'una institució i les seues tradicions».

De fet, el seu germà major William havia retornat de Gotinga tan atònit per lo que havia deprés de la nova crítica històrica de la Bíblia que havia abandonat la teologia i havia escomençat a estudiar Dret. Emerson deixà de creure possible el fonamentar la religió en proves empíriques.

En el seu últim any en Harvard, Emerson decidí prendre el seu nom del mig, Waldo. Assistí a la Classe de Poesia; com era habitual, va presentar un poema original en la Harvard's Class Day, un més abans de la seua graduació oficial el 29 d'agost de 1821, quan tenia 18 anys. No es va destacar com a estudiant i es va graduar en el promig exacte de la seua promoció de 59 alumnes.

En l'any 1826, enfrontat a una salut que declinava, Emerson partí en busca de climes calorosos. Fon en primer lloc a Charleston, sur de Carolina, pero va trobar que el clima era encara molt fret. Anà llavors encara més al sur, a St. Augustine, a on donava llargues caminades per la plaja i començà a escriure poesia. Allí conegué al Príncip Achille Murat. Murat, nebot de Napoleó Bonaparte, solament era dos anys major que ell; es varen convertir en grans amics i gojaven mútuament de la seua companyia. Els dos s'enredraven en aclaridores discussions sobre religió, filosofia i govern. Emerson considerà més tart a Murat com una figura important en el seu desenroll intelectual.

Mentres estigué en St. Augustine tingué la seua primera experiència en l'esclavitut. En certa ocasió, va presenciar una trobada de la Bible Society mentres es realisava una subasta d'esclaus en el jardí. Escrigué: «Una orella per eixe llavors escoltava les boniques notícies de la bona nova, mentres que l'atra era afalagada en “Anem, senyors, anem!”».

Obra

Prosa

• Nature (1836)
• The American Scholar (1837, discurs en la Phi Beta Kappa Society en Harvard)
• The Divinity School Address (1838)
• Literary Ethics (1838)
• Essays: First Series (1841); inclou Compensation, Self-Reliance, The Over-Soul and Circles.
• The Transcendentalist (1841)
• Lecture on the Times (1841)
• Man the Reformer (1841)
• The Conservative (1841)
• The Method of Nature (1841)
• The Transcendentalist (1842)
• The Young American (1844)
• Essays: Second Series (1844); incluye The Poet (El poeta), Experience (Experiencia), Politics y un segundo ensayo titulado Naturaleza.
• Nature; Addresses and Lectures (1849)
• Representative Men (1850; con ensayos sobre Swedenborg, Napoleón, Platón, Montaigne, Shakespeare y Goethe)
• English Traits (1856)
• The Conduct of Life (1860); incluye Fate y Power
• Thoreau (1862); un homenage a Henry David Thoreau
• Society and Solitude (1870)
• Letters and Social Aims (1876)
• New England Reformers (1844).

Poesía

Encara que és més conegut com a ensagiste, Emerson també escrigué i traduí poemes. La poesia d'Emerson inclou:

• Poems (1847) — colecció
• May Day and Other Poems (1867) — colecció
• Selected Poems (1876) — colecció
• Threnody
• Uriel
• Works and Days
• Concord Hymn (orige de la frase "The shot heard round the world", «El tir es va escoltar en el món sancer»).
• The Rhodora (1847)
• Brahma
• Days
• Each and All
• Experience
• Fate
• Give All to Love
• Good-Bye
• Hamatreya
• Limits
• Ode to Beauty
• Parks and ponds
• Terminus
• The Past
• The Snow-Storm
• Water

Cites

Tota violació de la veritat no és solament una espècie de suïcidi del mentirós, sino una punyalada en la salut de la societat humana.

Ralph Waldo Emerson

El major guany és ser un mateixa en un món que intenta constantment convertir-te en una atra cosa.

Ralph Waldo Emerson

Enllaços externs

• Ralph Waldo Emerson en Wikipedia
• Ralph Waldo Emerson, filósofo: "El mayor logro es ser uno mismo en un mundo que intenta constantemente convertirte en otra cosa" - El Confidencial