Diferència entre les revisions de "Jorge Cafrune"
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Jorge Antonio Cafrune''' ([[Jujuy]], [[Argentina]], [[8 d'agost]] de [[1937]] - †[[Tigre]], [[Argentina]], [[1 de febrer]] de [[1978]]), nomenat "el Turc", fon u dels cantants folclorics argentins | + | [[File:Jorge Cafrune - 1964.jpg|thumb|Jorge Cafrune en l'any [[1964]]]] |
| + | |||
| + | '''Jorge Antonio Cafrune''' ([[Jujuy]], [[Argentina]], [[8 d'agost]] de [[1937]] - † [[Tigre]], [[Argentina]], [[1 de febrer]] de [[1978]]), nomenat "el Turc", fon u dels cantants folclorics argentins més popular del seu temps. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | '''Jorge Cafrune''' va nàixer dins d'una familia d'orige | + | '''Jorge Cafrune''' va nàixer dins d'una familia d'orige àrap, en la que els seus yayos eren immigrants provinents de [[Síria]] i [[Líbano|El Líbano]]. Per eixa raó va rebre el apelatiu "El Turco", sobrenom habitual en l'Argentina que es dona als descendents d'àraps. |
| − | + | Naixqué en la finca "La Matilde" de El Sunchal, Perico del Carmen, [[Jujuy]]. Fiu els seus estudis de segona ensenyança en [[San Salvador de Jujuy]] mentres deprenia classes de guitarra en Nicolás Lamadrid. Despuix es va traslladar en la seua família a [[Salta]], i allí va conéixer a Luis Alberto Valdez, Tomás Alberto Campos i Gilberto Vaca, en quines formà el seu primer grup: "Las Voces de Huayra". En esta formació gravà en l'any [[1957]] el seu primer disc. Més tart serien convocats per a gravar un segon disc per a la mateixa companyia, pero desacorts entre els integrants portaren finalment a la dissolució del grup. | |
| − | Degut a una nova convocatoria de Ramírez, Cafrune creà un nou grup, "Los cantores del Alba", acompanyat per Tomàs Campos, Gilberto Vaca i Javier Pantaleón,tots ells de la | + | Degut a una nova convocatoria de Ramírez, Cafrune creà un nou grup, "Los cantores del Alba", acompanyat per Tomàs Campos, Gilberto Vaca i Javier Pantaleón,tots ells de la província de [[Jujuy]]. Despuix de la nova presentació en Ramírez, Cafrune decidix continuar el seu camí en solitari i deixà el nou grup. |
| − | En esta nova etapa va debutar en [[1960]] en el Centre Argenti de la ciutat de [[Salta]] per a mamprendre immediatament | + | En esta nova etapa va debutar en l'any [[1960]] en el Centre Argenti de la ciutat de [[Salta]] per a mamprendre immediatament despuix una llarga gira que li duria per les provincies de [[Chaco]], [[Corrientes]], [[Entre Ríos]] i [[Buenos Aires]]. |
| − | En [[1962]] tornà a Capital i contacta | + | En [[1962]] tornà a Capital i contacta en Jaime Dávalos, que tenia un programa de [[televisió]]. Este li diu que deuria provar sort en el [[Festival de Cosquín]]. Cafrune viajà a eixa ciutat cordovesa i conseguix un lloc per a actuar fora de cartell, consagrant-se per elecció del public com primera revelació. |
| − | + | Despuix eixiria el primer disc en solitari i la consagració definitiva en noves presentacions en [[radio]], televisió i teatres. | |
| − | En [[1967]] | + | En l'any [[1967]] presentà la gira "De a caballo por mi Patria", en homenage al Chacho Peñaloza. En esta gira Cafrune va recorrer el país a l'estil dels vells gauchos, portant el seu art i el seu mensage a tots els racons. |
| − | Al finalisar esta gira, Cafrune fon convocat per | + | Al finalisar esta gira, Cafrune fon convocat per a integrar unes comitives artístiques argentines que visitaren els [[Estats Units]] i [[Espanya]]. El succés en [[Espanya]] fon fabulós, i Cafrune es va radicar alguns anys, formant família en Lourdes López Garzón. |
| − | + | El seu regrés al país fon en l'any [[1977]], quan va fallir son pare. Eren temps difícils per l'[[Argentina]], ya que el govern estava en mans de la dictadura militar. | |
| − | El [[31 de giner]] de [[1978]], com homenage a [[José de San Martín]], Cafrune va mamprendre una travessia a cavall que li duria a [[Yapeyú]], lloc de naiximent del llibertador, per a depositar alli terra del lloc del seu decés, [[Boulogne-sur-Mer]]. Eixa nit, a poc d'eixir, fon envestit prop de Benavídez per un | + | El [[31 de giner]] de [[1978]], com homenage a [[José de San Martín]], Cafrune va mamprendre una travessia a [[cavall]] que li duria a [[Yapeyú]], lloc de naiximent del llibertador, per a depositar alli terra del lloc del seu decés, [[Boulogne-sur-Mer]]. Eixa nit, a poc d'eixir, fon envestit prop de Benavídez per un vehícul conduït per un jove de 19 anys, Héctor Emilio Díaz. Cafrune va fallir eixe mateix día a la mijanit, pero el fet mai fon clarificat i per a la justicia quedà sol com un accident. |
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Músics]] | [[Categoria:Músics]] | ||
[[Categoria:Argentins]] | [[Categoria:Argentins]] | ||
Última revisió del 10:36 14 nov 2022
Jorge Antonio Cafrune (Jujuy, Argentina, 8 d'agost de 1937 - † Tigre, Argentina, 1 de febrer de 1978), nomenat "el Turc", fon u dels cantants folclorics argentins més popular del seu temps.
Biografia[editar | editar còdic]
Jorge Cafrune va nàixer dins d'una familia d'orige àrap, en la que els seus yayos eren immigrants provinents de Síria i El Líbano. Per eixa raó va rebre el apelatiu "El Turco", sobrenom habitual en l'Argentina que es dona als descendents d'àraps.
Naixqué en la finca "La Matilde" de El Sunchal, Perico del Carmen, Jujuy. Fiu els seus estudis de segona ensenyança en San Salvador de Jujuy mentres deprenia classes de guitarra en Nicolás Lamadrid. Despuix es va traslladar en la seua família a Salta, i allí va conéixer a Luis Alberto Valdez, Tomás Alberto Campos i Gilberto Vaca, en quines formà el seu primer grup: "Las Voces de Huayra". En esta formació gravà en l'any 1957 el seu primer disc. Més tart serien convocats per a gravar un segon disc per a la mateixa companyia, pero desacorts entre els integrants portaren finalment a la dissolució del grup.
Degut a una nova convocatoria de Ramírez, Cafrune creà un nou grup, "Los cantores del Alba", acompanyat per Tomàs Campos, Gilberto Vaca i Javier Pantaleón,tots ells de la província de Jujuy. Despuix de la nova presentació en Ramírez, Cafrune decidix continuar el seu camí en solitari i deixà el nou grup.
En esta nova etapa va debutar en l'any 1960 en el Centre Argenti de la ciutat de Salta per a mamprendre immediatament despuix una llarga gira que li duria per les provincies de Chaco, Corrientes, Entre Ríos i Buenos Aires. En 1962 tornà a Capital i contacta en Jaime Dávalos, que tenia un programa de televisió. Este li diu que deuria provar sort en el Festival de Cosquín. Cafrune viajà a eixa ciutat cordovesa i conseguix un lloc per a actuar fora de cartell, consagrant-se per elecció del public com primera revelació. Despuix eixiria el primer disc en solitari i la consagració definitiva en noves presentacions en radio, televisió i teatres.
En l'any 1967 presentà la gira "De a caballo por mi Patria", en homenage al Chacho Peñaloza. En esta gira Cafrune va recorrer el país a l'estil dels vells gauchos, portant el seu art i el seu mensage a tots els racons. Al finalisar esta gira, Cafrune fon convocat per a integrar unes comitives artístiques argentines que visitaren els Estats Units i Espanya. El succés en Espanya fon fabulós, i Cafrune es va radicar alguns anys, formant família en Lourdes López Garzón.
El seu regrés al país fon en l'any 1977, quan va fallir son pare. Eren temps difícils per l'Argentina, ya que el govern estava en mans de la dictadura militar.
El 31 de giner de 1978, com homenage a José de San Martín, Cafrune va mamprendre una travessia a cavall que li duria a Yapeyú, lloc de naiximent del llibertador, per a depositar alli terra del lloc del seu decés, Boulogne-sur-Mer. Eixa nit, a poc d'eixir, fon envestit prop de Benavídez per un vehícul conduït per un jove de 19 anys, Héctor Emilio Díaz. Cafrune va fallir eixe mateix día a la mijanit, pero el fet mai fon clarificat i per a la justicia quedà sol com un accident.