Diferència entre les revisions de "Campeche"
S'està suprimint tot el contingut de la pàgina |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{atres usos|Campeche (desambiguació)}} | |||
[[Image:Campeche in Mexico.svg|thumb|250px|Localisació de Campeche en Mèxic]] | |||
'''Campeche''' és u dels 31 estats que junt en el de [[Mèxic, D.F.|Distrit Federal]] conformen les [[Organisació territorial de Mèxic|32 Entitats Federatives]] de [[Mèxic]]. | |||
Campeche se localisa al surest de la [[República Mexicana]] i a l'oest de la [[Península de Yucatán]], entre els paralels 17°49' i 20°51' de latitut nort i els meridians 89°06' i 92°27' de llongitut oest. Confronta al nordest en l'estat de [[Yucatán]], a l'est en l'estat de [[Quintana Roo]], al surest en [[Belize]], al sur en la República de [[Guatemala]], al suroest en l'Estat de [[Tabasco]] i a l'oest en el [[Golf de Mèxic]]. | |||
Campeche, en una extensió total de 57.924 quilómetros quadrats, el 3,0% del territori nacional de Mèxic; és una de les tres entitats que conformen la península de Yucatán. La seua població total és aproximadament de 754.730 habitants, el 0,7% del total del país. Des del punt de vista físic, Campeche se troba en una posició de transició entre la selva tropical del Petén guatemaltec i la selva baixa caducifòlia de l'extrem nort de la península de Yucatán. | |||
== Geografia física == | |||
L'estat de Campeche se localisa al surest de la República Mexicana i a l'oest de la península de Yucatán, entre els paralels 17°49' i 20°51' de latitut nort i els meridians 89°06' i 92°27' de llongitut oest. Confronta al nordest en l'estat de [[Yucatán]], a l'est en l'estat de [[Quintana Rosegue]], al surest en [[Belize]], al sur en la República de [[Guatemala]], al suroest en l'Estat de [[Tabasco]] i a l'oest en el [[Golf de Mèxic]]. | |||
=== Municipis de l'estat === | |||
L'estat de Campeig està conformat per 11 [[municipis]]. Els municipis estan governats per [[ajuntament]]s el primer regidor dels quals és l'Alcalde o President Municipal; radicant este en la [[capçalera municipal]], localitat que també alberga els síndics i regidors del capítul municipal, un secretari, un tesorer i diversos servidors públics més. | |||
=== El pal de tint === | |||
Els mayes varen conéixer i varen aprofitar les qualitats del [[Haematoxylum campechianum|pal de tint]], arbre silvestre que vare distinguir en el vocable ''ek''; des de llavors la seua presència va influir en l'història de la regió de Campeche, perqué va ser un recurs que va despertar ambicions, va causar beligeràncies, va provocar enfrontaments i va caracterisar la zona dels rius, donant-li fama internacional devall el nom de ''pal de Campeche''. D'este ''pal negre'' se varen aprofitar els [[indígenes]] per a tenyir mantes, de tot això varen prendre coneiximent els espanyols per a fer el mateix us, portant-ho en cantitats considerables a la [[Península Ibèrica]]. | |||
=== La fusta === | |||
Per a Campeche, la decadència del [[pal de tint]], no va afectar severament l'economia local. Des de [[1880]] l'explotació fustera, ubicada bàsicament en els partits de Champotón i el Carme, va començar a cobrar gran importància i acabaria per superar la del pal de tint, tant en volum com en preus d'exportació. | |||
=== El chiclet === | |||
En la década de 1880 l'activitat chiclera va cridar l'atenció, fon llavors que el governador Joaquín Keerlegand va advertir al Congrés local de la necessitat dictar disposicions convenients per a desenrollar la indústria chiclera que havia sorgit en el partit del Carme. | |||
La zona principal a on creix l'arbre conegut en el nom de [[Manilkara zapota|chico acres]] està precisament en Campeche i [[Quintana Rosegue]]. El [[Manilkara zapota|chiclet]] era recuperat per incisions fetes en la corfa de l'arbre —que creixia de manera silvestre— i despuix era subjecte a un procés de cocció; l'arbre requeria d'abundant pluja. En [[1930]] es va calcular que l'extensió de terreny explotable era de 2.360.346 hectàrees. | |||
== L'economia de Campeche hui == | |||
La [[economia]] de Campeche se sustenta en diversos sectors productius, entre els que se troben l'extractiu (petròleu), turisme, l'[[agricultura]], peixca i l'indústria manufacturera; també el sector servicis i el comerç, contribuïxen al producte intern planer. | |||
== Vore també == | |||
* [[Organisació territorial de Mèxic]] | |||
* [[Península de Yucatán]] | |||
* [[República de Yucatán]] | |||
== Referències == | |||
{{listaref|2}} | |||
{{Traduït de|es|Campeche}} | |||
== Enllaços externs == | |||
* [http://bibliotecadigital.ilce.edu.mx/sites/estados/libros/campeche/html/campeche.html Breu història de Campeig] | |||
* [http://www.campeche.travel Campeig: El destí consentit] | |||
[[Categoria:Mèxic]] | |||
[[Categoria:Campeche| ]] | |||
[[Categoria:Península de Yucatán]] | |||
Última revisió del 07:42 8 set 2025
Campeche és u dels 31 estats que junt en el de Distrit Federal conformen les 32 Entitats Federatives de Mèxic.
Campeche se localisa al surest de la República Mexicana i a l'oest de la Península de Yucatán, entre els paralels 17°49' i 20°51' de latitut nort i els meridians 89°06' i 92°27' de llongitut oest. Confronta al nordest en l'estat de Yucatán, a l'est en l'estat de Quintana Roo, al surest en Belize, al sur en la República de Guatemala, al suroest en l'Estat de Tabasco i a l'oest en el Golf de Mèxic.
Campeche, en una extensió total de 57.924 quilómetros quadrats, el 3,0% del territori nacional de Mèxic; és una de les tres entitats que conformen la península de Yucatán. La seua població total és aproximadament de 754.730 habitants, el 0,7% del total del país. Des del punt de vista físic, Campeche se troba en una posició de transició entre la selva tropical del Petén guatemaltec i la selva baixa caducifòlia de l'extrem nort de la península de Yucatán.
Geografia física
[editar | editar còdic]L'estat de Campeche se localisa al surest de la República Mexicana i a l'oest de la península de Yucatán, entre els paralels 17°49' i 20°51' de latitut nort i els meridians 89°06' i 92°27' de llongitut oest. Confronta al nordest en l'estat de Yucatán, a l'est en l'estat de Quintana Rosegue, al surest en Belize, al sur en la República de Guatemala, al suroest en l'Estat de Tabasco i a l'oest en el Golf de Mèxic.
Municipis de l'estat
[editar | editar còdic]L'estat de Campeig està conformat per 11 municipis. Els municipis estan governats per ajuntaments el primer regidor dels quals és l'Alcalde o President Municipal; radicant este en la capçalera municipal, localitat que també alberga els síndics i regidors del capítul municipal, un secretari, un tesorer i diversos servidors públics més.
El pal de tint
[editar | editar còdic]Els mayes varen conéixer i varen aprofitar les qualitats del pal de tint, arbre silvestre que vare distinguir en el vocable ek; des de llavors la seua presència va influir en l'història de la regió de Campeche, perqué va ser un recurs que va despertar ambicions, va causar beligeràncies, va provocar enfrontaments i va caracterisar la zona dels rius, donant-li fama internacional devall el nom de pal de Campeche. D'este pal negre se varen aprofitar els indígenes per a tenyir mantes, de tot això varen prendre coneiximent els espanyols per a fer el mateix us, portant-ho en cantitats considerables a la Península Ibèrica.
La fusta
[editar | editar còdic]Per a Campeche, la decadència del pal de tint, no va afectar severament l'economia local. Des de 1880 l'explotació fustera, ubicada bàsicament en els partits de Champotón i el Carme, va començar a cobrar gran importància i acabaria per superar la del pal de tint, tant en volum com en preus d'exportació.
El chiclet
[editar | editar còdic]En la década de 1880 l'activitat chiclera va cridar l'atenció, fon llavors que el governador Joaquín Keerlegand va advertir al Congrés local de la necessitat dictar disposicions convenients per a desenrollar la indústria chiclera que havia sorgit en el partit del Carme.
La zona principal a on creix l'arbre conegut en el nom de chico acres està precisament en Campeche i Quintana Rosegue. El chiclet era recuperat per incisions fetes en la corfa de l'arbre —que creixia de manera silvestre— i despuix era subjecte a un procés de cocció; l'arbre requeria d'abundant pluja. En 1930 es va calcular que l'extensió de terreny explotable era de 2.360.346 hectàrees.
L'economia de Campeche hui
[editar | editar còdic]La economia de Campeche se sustenta en diversos sectors productius, entre els que se troben l'extractiu (petròleu), turisme, l'agricultura, peixca i l'indústria manufacturera; també el sector servicis i el comerç, contribuïxen al producte intern planer.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Campeche de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.