Diferència entre les revisions de "Indústria del joguet en la Comunitat Valenciana"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{Economia de la Comunitat Valenciana}} L''''indústria del joguet en la Comunitat Valenciana''' és un dels sectors manufacturers més emblemàtics de la regi…») |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Economia de la Comunitat Valenciana}} | {{Economia de la Comunitat Valenciana}} | ||
| − | L''''indústria del joguet en la Comunitat Valenciana''' és un dels sectors manufacturers més emblemàtics de la regió, en un important pes històric, econòmic i cultural. Es concentra principalment en la província d'Alacant, entorn a un clúster productiu que ha convertit a localitats com Ibi, Onil, Castalla i Biar en referents nacionals i internacionals en el disseny i fabricació de joguets. | + | L''''indústria del joguet en la Comunitat Valenciana''' és un dels sectors manufacturers més emblemàtics de la regió, en un important pes històric, econòmic i cultural. Es concentra principalment en la [[província d'Alacant]], entorn a un clúster productiu que ha convertit a localitats com [[Ibi]], [[Onil]], [[Castalla]] i [[Biar]] en referents nacionals i internacionals en el disseny i fabricació de joguets. |
== Història == | == Història == | ||
| − | La tradició valenciana del joguet es remonta a finals del sigle XIX, quan artesans i | + | La tradició valenciana del joguet es remonta a finals del [[sigle XIX]], quan artesans i chicotets tallers varen començar a produir nines, trompijas i joguets de [[fusta]]. |
| − | A partir de la década de 1920, municipis com Ibi i Onil es varen especialisar en la producció de nines i joguets mecànics, combinant el treball artesanal en tècniques industrials. | + | A partir de la [[década de 1920]], municipis com Ibi i Onil es varen especialisar en la producció de nines i joguets mecànics, combinant el treball artesanal en tècniques industrials. |
| − | Durant la segona mitat del sigle XX, la mecanisació, l'introducció de plàstics i la millora en els processos de molejat varen permetre l'expansió de l'indústria, aixina com l'internacionalisació dels seus productes. | + | Durant la segona mitat del [[sigle XX]], la mecanisació, l'introducció de [[Plàstic|plàstics]] i la millora en els processos de molejat varen permetre l'expansió de l'indústria, aixina com l'internacionalisació dels seus productes. |
== Àrees de producció == | == Àrees de producció == | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
== Empreses representatives == | == Empreses representatives == | ||
Entre les empreses més destacades es troben: | Entre les empreses més destacades es troben: | ||
| − | * Famosa (Onil): fabricant de nines i figures d'acció, creadora de marques com Nancy, Nenuco o Pinypon. | + | * [[Famosa]] (Onil): fabricant de nines i figures d'acció, creadora de marques com Nancy, Nenuco o Pinypon. |
* Injusa (Ibi): especialisada en vehículs de joguet i jocs d'exterior. | * Injusa (Ibi): especialisada en vehículs de joguet i jocs d'exterior. | ||
* Miniland (Onil): joguets educatius i material didàctic. | * Miniland (Onil): joguets educatius i material didàctic. | ||
| Llínea 40: | Llínea 40: | ||
== Economia i ocupació == | == Economia i ocupació == | ||
| − | L'indústria del joguet genera mils d'ocupacions directes en la Comunitat Valenciana, ademés d'un número important de llocs indirectes en llogística, impressió, envàs i distribució. | + | L'indústria del joguet genera mils d'ocupacions directes en la [[Comunitat Valenciana]], ademés d'un número important de llocs indirectes en llogística, impressió, envàs i distribució. |
| − | Les exportacions, que alcancen mercats d'Europa, Amèrica i Àsia, representen un percentage rellevant de la facturació anual del sector. | + | Les exportacions, que alcancen mercats d'[[Europa]], [[Amèrica]] i [[Àsia]], representen un percentage rellevant de la facturació anual del sector. |
== Reptes actuals == | == Reptes actuals == | ||
| Llínea 50: | Llínea 50: | ||
* Compliment de normatives internacionals cada volta més exigents. | * Compliment de normatives internacionals cada volta més exigents. | ||
* Foment del relleu generacional i de la formació tècnica especialisada. | * Foment del relleu generacional i de la formació tècnica especialisada. | ||
| − | + | ||
[[Categoria:Economia de la Comunitat Valenciana]] | [[Categoria:Economia de la Comunitat Valenciana]] | ||
Última revisió del 10:58 17 ago 2025
L'indústria del joguet en la Comunitat Valenciana és un dels sectors manufacturers més emblemàtics de la regió, en un important pes històric, econòmic i cultural. Es concentra principalment en la província d'Alacant, entorn a un clúster productiu que ha convertit a localitats com Ibi, Onil, Castalla i Biar en referents nacionals i internacionals en el disseny i fabricació de joguets.
Història[editar | editar còdic]
La tradició valenciana del joguet es remonta a finals del sigle XIX, quan artesans i chicotets tallers varen començar a produir nines, trompijas i joguets de fusta. A partir de la década de 1920, municipis com Ibi i Onil es varen especialisar en la producció de nines i joguets mecànics, combinant el treball artesanal en tècniques industrials.
Durant la segona mitat del sigle XX, la mecanisació, l'introducció de plàstics i la millora en els processos de molejat varen permetre l'expansió de l'indústria, aixina com l'internacionalisació dels seus productes.
Àrees de producció[editar | editar còdic]
El núcleu de l'indústria valenciana del joguet se situa en la vall del Joguet, format per:
- Ibi: especialisat en joguets de plàstic i jocs educatius.
- Onil: centre històric de fabricació de nines.
- Castalla: producció de joguets mecànics i mobiliari infantil.
- Biar: fabricació de components i peces auxiliars.
Producció i especialisació[editar | editar còdic]
El sector produïx una àmplia gama d'artículs:
- Nines i accessoris.
- Joguets de construcció.
- Jocs de taula i educatius.
- Vehículs a escala.
- Joguets electrònics i interactius.
- Equipaments lúdics per a parcs i àrees infantils.
Empreses representatives[editar | editar còdic]
Entre les empreses més destacades es troben:
- Famosa (Onil): fabricant de nines i figures d'acció, creadora de marques com Nancy, Nenuco o Pinypon.
- Injusa (Ibi): especialisada en vehículs de joguet i jocs d'exterior.
- Miniland (Onil): joguets educatius i material didàctic.
- Guisval (Ibi): vehículs a escala en miniatura.
- Berjuan (Onil): nines de disseny propi i producció sostenible.
Innovació i sostenibilitat[editar | editar còdic]
El sector ha incorporat en els últims anys:
- Disseny assistit per ordenador i prototipat ràpit en 3D.
- Us de materials reciclats i plàstics biodegradables.
- Certificacions de seguritat i sostenibilitat migambiental.
- Colaboració en centres tecnològics com l'Institut Tecnològic del Joguet (AIJU), ubicat en Ibi.
Economia i ocupació[editar | editar còdic]
L'indústria del joguet genera mils d'ocupacions directes en la Comunitat Valenciana, ademés d'un número important de llocs indirectes en llogística, impressió, envàs i distribució.
Les exportacions, que alcancen mercats d'Europa, Amèrica i Àsia, representen un percentage rellevant de la facturació anual del sector.
Reptes actuals[editar | editar còdic]
El reptes actuals d'este indústria són:
- Competència de productes de baix cost procedents d'Àsia.
- Adaptació a noves tendències de joc digital i interactiu.
- Compliment de normatives internacionals cada volta més exigents.
- Foment del relleu generacional i de la formació tècnica especialisada.