Pi marítim

Pi marítim
Archiu:Pinus pinaster 20131229.jpg
Classificació científica
Regne		Plantae
Divisió		Pinophyta
Classe		Pinopsida
Orde		Pinales
Família		Pinaceae
Gènero		Pinus
Espècie		Pinus pinaster
Autoritat		L.
Estat de conservació
Estat		LC
Distribució geogràfica
Archiu:Pinus pinaster range.svg
Distribució natural

El pi marítim (Pinus pinaster), és un arbre perennifoli de la família de les pinàcees, comú en zones litorals i interiors seques de la conca mediterrànea. Antigament rebia el nom científic de Pinus maritima.

Descripció

Arbre robust i de ràpit creiximent, que pot superar els 20–30 metros d'altura, de copa irregular i densa.

• Fulla: acícoles rígides, de 10 a 25 cm, agrupades de dos en dos, de color vert intens, llaugerament corbades.
• Flor: monoic. Les flors masculines groguenques es disposen en espigues; les femenines es convertixen en pinyes. Florix en primavera.
• Fruit: pinya cònica de fins a 20 cm, molt dura i persistent, en escates prominents.
• Tronc: escorça gruixuda, de color rogenc o castany, molt badada, que exuda abundant resina.

Hàbitat

Espècie característica de sòls arenosos i àcits prop del litoral, encara que també pot créixer en zones interiors. És habitual en repoblacions en la Comunitat Valenciana, sobretot en serres litorals i sublitorals. Apareix en Alacant, Marina, Camp de Morvedre i Plana Baixa.

Taxonomia

Pinus pinaster fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753. Té diverses varietats locals i formes, entre elles la varietat mesogeensis típica del litoral mediterràneu.

Etimologia

• Pinus: del llatí clàssic, per a designar els pins.
• pinaster: de "pinus" + sufix "-aster", 'semblant a un pi', provablement per diferenciar-lo d'atres espècies més conspícues.

Usos

Utilisat per a obtindre resina, com a planta repobladora, i per a producció de fusta (embalages, paper). També apreciat com a ornamental en zones costeres.

Conservació

Espècie no amenaçada (LC), pero les repoblacions massives poden causar canvis en la biodiversitat local si desplacen flora autòctona.

Referències

• Pinus pinaster – Plants of the World Online – Kew
• Castroviejo, S. (coord.). Flora Ibérica. Real Jardín Botánico
• Pinus pinaster en PlantList
• Pinus pinaster en Tropicos.org
• «Pinus pinaster». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos

Bibliografia

• Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2)
• Tutin, T.G. et al. Flora Europaea

Enllaços externs

Commons

• Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pi marítim.

• Ficha en l'Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental
• Pinus pinaster en Wikipedia (castellà)