Diferència entre les revisions de "Pi carrasca"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - ' Mediterrani ' a ' Mediterràneu ')
 
(No se mostren 11 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 16: Llínea 16:
 
}}
 
}}
  
El '''pi carrasca''' ('''''Pinus halepensis'''''), també conegut com a pi d’Alep, és un [[arbre]] [[perennifoli]] conífer de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]]. És propi del clima mediterràneu i un dels pins més abundants a terres valencianes.
+
El '''pi carrasca''' ('''''Pinus halepensis'''''), també conegut com a '''pi d'Alep''' o '''pi blanc''', és un [[arbre]] [[perennifoli]] conífer de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]]. És propi del clima mediterràneu i un dels pins més abundants en [[Comunitat Valenciana|terres valencianes]].
  
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
Arbre de talla mijana, que pot arribar fins als 20 metros d’altura, de creiximent ràpit. Tronc prim, a sovint tort, de corfa grisenca en les branques joves i rogenca i clavillada en els eixemplars vells.
+
Arbre de talla mijana, que pot arribar fins als 20 metros d'altura, de creiximent ràpit. Tronc prim, a sovint tort, de corfa grisenca en les branques jovens i rogenca i clavillada en els eixemplars vells.
  
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: [[acícula|Acícoles]] fines i flexibles, de 6 a 12 cm de llarc, agrupades de dos en dos. Color vert clar.
+
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: [[acícula|Acícoles]] fines i flexibles, de 6 a 12 cm de llarc, agrupades de dos en dos. Color [[vert]] clar.
* [[Flor|Flor]]: [[monoic]], en [[inflorescència]]s masculines groguenques i femenines menudes, verdes o rogenques, que apareixen entre [[març]] i [[maig]].
+
* [[Flor|Flor]]: [[monoic]], en [[inflorescència]]s masculines groguenques i femenines chicotetes, verdes o [[Roig|rogenques]], que apareixen entre [[març]] i [[maig]].
* [[Fruit|Fruit]]: [[pinya]] de tipo [[estròbil]] lignificat, ovoide-convexa, d’uns 5 a 12 cm, que madura als dos anys. S’obri per l’acció del calor o del fret. Les llavors tenen ales per a la dispersió pel vent.
+
* [[Fruit|Fruit]]: [[pinya]] de tipo [[estròbil]] lignificat, ovoide-convexa, d'uns 5 a 12 cm, que madura als dos anys. S'obri per l'acció del calor o del fret. Les llavors tenen ales per a la dispersió pel vent.
* [[Tronc|Tronc]]: escorça fibrosa i escamosa, de color gris rogenc; resistent al foc i capaç de rebrotar ocasionalment en peu.
+
* [[Tronc|Tronc]]: escorça fibrosa i escamosa, de color [[gris]] rogenc; resistent al [[foc]] i capaç de rebrotar ocasionalment en peu.
  
 
== Hàbitat ==
 
== Hàbitat ==
Habita en zones seques i solejades, preferint sols pobres, calcaris o silicis, i altituts des del nivell de la mar fins a uns 1.200 metros. Molt típic de muntanyes litorals, serres prelitorals i marges de conreus. És una espècie pionera, molt adaptable i dominant en gran part del territori valencià, especialment en zones alterades o incendiades.
+
Habita en zones seques i solejades, preferint sols pobres, calcaris o silicis, i altituts des del nivell de la mar fins a uns 1.200 metros. Molt típic de muntanyes litorals, serres prelitorals i margens de conreus. És una espècie pionera, molt adaptable i dominant en gran part del territori valencià, especialment en zones alterades o incendiades.
  
 
== Taxonomia ==
 
== Taxonomia ==
''Pinus halepensis'' fon descrit per [[Philip Miller]] en l’any 1768.
+
''Pinus halepensis'' fon descrit per [[Philip Miller]] en l'any [[1768]].
  
 
== Etimologia ==
 
== Etimologia ==
* '''Pinus''': nom llatí clàssic per al pi.
+
* '''Pinus''': nom [[llatí]] clàssic per al pi
* '''halepensis''': ‘d’Alep’, ciutat de Síria, fent referència al lloc on fon descrit originalment.
+
* '''halepensis''': ‘d'Alep’, ciutat de [[Síria]], fent referència al lloc a on fon descrit originalment
  
 
== Usos ==
 
== Usos ==
S’utilisa en repoblacions forestals per la seua rusticitat. La seua fusta és blana, usada per a embalage i paper. També té ús ornamental i forestal. De la resina s’obtenien derivats com trementina. Antigament s’usava la llavor (pinyó) en rebosteria, encara que és més chicotet que el del [[Pinus pinea|pi pinyoner]].
+
S'utilisa en repoblacions forestals per la seua rusticitat. La seua [[fusta]] és blana, usada per a embalage i [[paper]]. També té ús ornamental i forestal. De la [[resina]] s'obtenien derivats com [[trementina]]. Antigament s'usava la llavor ([[pinyó]]) en rebosteria, encara que és més chicotet que el del [[Pinus pinea|pi pinyoner]].
  
 
== Conservació ==
 
== Conservació ==
Encara que es molt abundant, la seua expansió descontrolada en zones degradades pot favorir els incendis i reduir la biodiversitat. Es considera no amenaçat, pero és gestionat forestalment per a equilibrar ecosistemes.
+
Encara que és molt abundant, la seua expansió descontrolada en zones degradades pot favorir els incendis i reduir la biodiversitat. Es considera no amenaçat, pero és gestionat forestalment per a equilibrar ecosistemes.
  
 
== Refrayns valencians ==
 
== Refrayns valencians ==
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 +
* Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). ''Flora Ibérica''. Real Jardín Botánico, CSIC
 
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:262483-1 Pinus halepensis – Plants of the World Online – Kew]
 
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:262483-1 Pinus halepensis – Plants of the World Online – Kew]
* Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). *Flora Ibérica*. Real Jardín Botánico, CSIC.
+
* [http://www.anthos.es/ «Pinus halepensis». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos]
 +
* [https://www.tropicos.org/Name/24900028 «Pinus halepensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden]
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
* Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). *Flora Europaea*. Cambridge University Press.
+
* Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). ''Flora Europaea''. Cambridge University Press
* Gómez Campo, C. (1985). *Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España e Islas Baleares*.
+
* Gómez Campo, C. (1985). ''Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España e Islas Baleares''
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13173.html Ficha a l’Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
+
{{Commonscat|Pinus halepensis}}
 +
 
 +
* [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13173.html Ficha a l’Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_halepensis Pinus halepensis en Wikipedia (castellà)]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_halepensis Pinus halepensis en Wikipedia (castellà)]
  
  
{{Autoritat}}
 
 
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Biologia]]
 
[[Categoria:Botànica]]
 
[[Categoria:Botànica]]

Última revisió del 15:45 8 ago 2025

Pi carrasca

Pino secolare - Castelleone di Suasa.JPG

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Pinophyta
Classe Pinopsida
Orde Pinales
Família Pinaceae
Gènero Pinus
Espècie Pinus halepensis
Autoritat Mill.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Pinus halepensis range.svg
Distribució natural


El pi carrasca (Pinus halepensis), també conegut com a pi d'Alep o pi blanc, és un arbre perennifoli conífer de la família de les pinàcees. És propi del clima mediterràneu i un dels pins més abundants en terres valencianes.

Descripció[editar | editar còdic]

Arbre de talla mijana, que pot arribar fins als 20 metros d'altura, de creiximent ràpit. Tronc prim, a sovint tort, de corfa grisenca en les branques jovens i rogenca i clavillada en els eixemplars vells.

  • Fulla: Acícoles fines i flexibles, de 6 a 12 cm de llarc, agrupades de dos en dos. Color vert clar.
  • Flor: monoic, en inflorescèncias masculines groguenques i femenines chicotetes, verdes o rogenques, que apareixen entre març i maig.
  • Fruit: pinya de tipo estròbil lignificat, ovoide-convexa, d'uns 5 a 12 cm, que madura als dos anys. S'obri per l'acció del calor o del fret. Les llavors tenen ales per a la dispersió pel vent.
  • Tronc: escorça fibrosa i escamosa, de color gris rogenc; resistent al foc i capaç de rebrotar ocasionalment en peu.

Hàbitat[editar | editar còdic]

Habita en zones seques i solejades, preferint sols pobres, calcaris o silicis, i altituts des del nivell de la mar fins a uns 1.200 metros. Molt típic de muntanyes litorals, serres prelitorals i margens de conreus. És una espècie pionera, molt adaptable i dominant en gran part del territori valencià, especialment en zones alterades o incendiades.

Taxonomia[editar | editar còdic]

Pinus halepensis fon descrit per Philip Miller en l'any 1768.

Etimologia[editar | editar còdic]

  • Pinus: nom llatí clàssic per al pi
  • halepensis: ‘d'Alep’, ciutat de Síria, fent referència al lloc a on fon descrit originalment

Usos[editar | editar còdic]

S'utilisa en repoblacions forestals per la seua rusticitat. La seua fusta és blana, usada per a embalage i paper. També té ús ornamental i forestal. De la resina s'obtenien derivats com trementina. Antigament s'usava la llavor (pinyó) en rebosteria, encara que és més chicotet que el del pi pinyoner.

Conservació[editar | editar còdic]

Encara que és molt abundant, la seua expansió descontrolada en zones degradades pot favorir els incendis i reduir la biodiversitat. Es considera no amenaçat, pero és gestionat forestalment per a equilibrar ecosistemes.

Refrayns valencians[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). Flora Europaea. Cambridge University Press
  • Gómez Campo, C. (1985). Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España e Islas Baleares

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons