Pi carrasca
| Pi carrasca | |||
|---|---|---|---|
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Pinophyta | ||
| Classe | Pinopsida | ||
| Orde | Pinales | ||
| Família | Pinaceae | ||
| Gènero | Pinus | ||
| Espècie | Pinus halepensis | ||
| Autoritat | Mill. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| Archiu:Pinus halepensis range.svg | |||
| Distribució natural | |||
El pi carrasca (Pinus halepensis), també conegut com a pi d'Alep o pi blanc, és un arbre perennifoli conífer de la família de les pinàcees. És propi del clima mediterràneu i un dels pins més abundants en terres valencianes.
Descripció
[editar | editar còdic]Arbre de talla mijana, que pot arribar fins als 20 metros d'altura, de creiximent ràpit. Tronc prim, a sovint tort, de corfa grisenca en les branques jovens i rogenca i clavillada en els eixemplars vells.
- Fulla: Acícoles fines i flexibles, de 6 a 12 cm de llarc, agrupades de dos en dos. Color vert clar.
- Flor: monoic, en inflorescèncias masculines groguenques i femenines chicotetes, verdes o rogenques, que apareixen entre març i maig.
- Fruit: pinya de tipo estròbil lignificat, ovoide-convexa, d'uns 5 a 12 cm, que madura als dos anys. S'obri per l'acció del calor o del fret. Les llavors tenen ales per a la dispersió pel vent.
- Tronc: escorça fibrosa i escamosa, de color gris rogenc; resistent al foc i capaç de rebrotar ocasionalment en peu.
Hàbitat
[editar | editar còdic]Habita en zones seques i solejades, preferint sols pobres, calcaris o silicis, i altituts des del nivell de la mar fins a uns 1.200 metros. Molt típic de muntanyes litorals, serres prelitorals i margens de conreus. És una espècie pionera, molt adaptable i dominant en gran part del territori valencià, especialment en zones alterades o incendiades.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Pinus halepensis fon descrit per Philip Miller en l'any 1768.
Etimologia
[editar | editar còdic]- Pinus: nom llatí clàssic per al pi
- halepensis: ‘d'Alep’, ciutat de Síria, fent referència al lloc a on fon descrit originalment
Usos
[editar | editar còdic]S'utilisa en repoblacions forestals per la seua rusticitat. La seua fusta és blana, usada per a embalage i paper. També té ús ornamental i forestal. De la resina s'obtenien derivats com trementina. Antigament s'usava la llavor (pinyó) en rebosteria, encara que és més chicotet que el del pi pinyoner.
Conservació
[editar | editar còdic]Encara que és molt abundant, la seua expansió descontrolada en zones degradades pot favorir els incendis i reduir la biodiversitat. Es considera no amenaçat, pero és gestionat forestalment per a equilibrar ecosistemes.
Refrayns valencians
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). Flora Ibérica. Real Jardín Botánico, CSIC
- Pinus halepensis – Plants of the World Online – Kew
- «Pinus halepensis». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos
- «Pinus halepensis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). Flora Europaea. Cambridge University Press
- Gómez Campo, C. (1985). Libro rojo de especies vegetales amenazadas de España e Islas Baleares
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pi carrasca.
