Diferència entre les revisions de "Vita Christi"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
[[Archiu:Vitacristi.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]
 
El o la '''Vita Christi''' (la Vida de Crist) és l'obra fonamental d'[[Isabel de Villena]], coneguda popularment com [[Sor Isabel de Villena]] (Elionor Manuel de Villena, [[Valéncia]], [[1430]]-[[1490]]), religiosa, escritora i poeta del [[sigle XV]], [[Sigle d'Or|sigle d'Or]] de les lletres valencianes. En ella se narra la vida de Crist a partir de personages femenins que compartien la seua vida. Es considera una de les primeres obres lliteràries en [[llengua valenciana]] i fon editada per encàrrec de la reina [[Isabel la Catòlica]], per primera volta, per [[Aldonça de Montsoriu]], l'abadessa que la va succeir, en l'any [[1497]]. De tots els ''Vitae Christi'' que varen circular durant l'época per [[Europa]], el d'Isabel de Villena és sense dubte un dels de major calitat gràcies a la seua enorme creativitat i valiosa aportació femenina, tenint major èxit editorial que el [[Tirant lo Blanch]].
 
El o la '''Vita Christi''' (la Vida de Crist) és l'obra fonamental d'[[Isabel de Villena]], coneguda popularment com [[Sor Isabel de Villena]] (Elionor Manuel de Villena, [[Valéncia]], [[1430]]-[[1490]]), religiosa, escritora i poeta del [[sigle XV]], [[Sigle d'Or|sigle d'Or]] de les lletres valencianes. En ella se narra la vida de Crist a partir de personages femenins que compartien la seua vida. Es considera una de les primeres obres lliteràries en [[llengua valenciana]] i fon editada per encàrrec de la reina [[Isabel la Catòlica]], per primera volta, per [[Aldonça de Montsoriu]], l'abadessa que la va succeir, en l'any [[1497]]. De tots els ''Vitae Christi'' que varen circular durant l'época per [[Europa]], el d'Isabel de Villena és sense dubte un dels de major calitat gràcies a la seua enorme creativitat i valiosa aportació femenina, tenint major èxit editorial que el [[Tirant lo Blanch]].
  
Llínea 13: Llínea 14:
 
== Cites ==
 
== Cites ==
  
−
{{cita|... la Vita Christi és “un llibre biogràfic i de contemplació al mateix temps, i si no tenim en conte estos dos aspectes, fonamentals en la intenció de l'autora, correm el perill de no entendre-ho, encara que això no vol dir que el llector modern trobe més interés en la vida de Crist i en els episodis del més allà.”'|[[Martí de Riquer]]}}
+
{{cita|... la Vita Christi és “un llibre biogràfic i de contemplació al mateix temps, i si no tenim en conte estos dos aspectes, fonamentals en la intenció de l'autora, correm el perill de no entendre-ho, encara que això no vol dir que el llector modern trobe més interés en la vida de Crist i en els episodis del més allà.”|[[Martí de Riquer]]}}
  
 
{{cita|L'abadesa de la Trinidad de [[Valéncia]] nos oferix una vida de [[Crist]] no massa ortodoxa, ya que prescindix de moltes de les notícies dels Evangelis canònics i inclou, en canvi, numerosos temes i relats dels texts apòcrifs o de tradicions piadoses, com les contingudes en la Llegenda àuria. No inclou, per eixemple, molts dels milacres o paràboles que inclouen els quatre evangelistes; no recorda, ni tan sols, el que és considerat el manifest fonamental de [[cristianisme]], el «sermó de la montanya». A Isabel de Villena li interessa més l'inocència de Maria i de Jesús, i la passió d'estos i la mort i ascensió de sa mare, que la doctrina, la predicació.|(traduït al castellà)<br />'''Alfons Llorenç''', "La Vita Christi, un text coetani", dins "Aproximació al màs literari de la Festa d'[[Elig]]", Festa d'[[Elig]], núm. 45, Pp. 109-123 ([[Elig]], [[1987]])}}
 
{{cita|L'abadesa de la Trinidad de [[Valéncia]] nos oferix una vida de [[Crist]] no massa ortodoxa, ya que prescindix de moltes de les notícies dels Evangelis canònics i inclou, en canvi, numerosos temes i relats dels texts apòcrifs o de tradicions piadoses, com les contingudes en la Llegenda àuria. No inclou, per eixemple, molts dels milacres o paràboles que inclouen els quatre evangelistes; no recorda, ni tan sols, el que és considerat el manifest fonamental de [[cristianisme]], el «sermó de la montanya». A Isabel de Villena li interessa més l'inocència de Maria i de Jesús, i la passió d'estos i la mort i ascensió de sa mare, que la doctrina, la predicació.|(traduït al castellà)<br />'''Alfons Llorenç''', "La Vita Christi, un text coetani", dins "Aproximació al màs literari de la Festa d'[[Elig]]", Festa d'[[Elig]], núm. 45, Pp. 109-123 ([[Elig]], [[1987]])}}

Última revisió del 11:23 6 set 2025

Portada del llibre

El o la Vita Christi (la Vida de Crist) és l'obra fonamental d'Isabel de Villena, coneguda popularment com Sor Isabel de Villena (Elionor Manuel de Villena, Valéncia, 1430-1490), religiosa, escritora i poeta del sigle XV, sigle d'Or de les lletres valencianes. En ella se narra la vida de Crist a partir de personages femenins que compartien la seua vida. Es considera una de les primeres obres lliteràries en llengua valenciana i fon editada per encàrrec de la reina Isabel la Catòlica, per primera volta, per Aldonça de Montsoriu, l'abadessa que la va succeir, en l'any 1497. De tots els Vitae Christi que varen circular durant l'época per Europa, el d'Isabel de Villena és sense dubte un dels de major calitat gràcies a la seua enorme creativitat i valiosa aportació femenina, tenint major èxit editorial que el Tirant lo Blanch.

El Vita Christi s'edità en la ciutat de Valéncia en l'any 1491, despuix es feren vàries reedicions: Valéncia (1513), Barcelona (1527), Valéncia (1986) i Barcelona (1995), adornades en xilografies.

Contingut de l'obra[editar | editar còdic]

Com alvança el títul en llatí, es tracta d'una narració sobre la vida de Jesucrist; no obstant, Isabel de Villena no fa una biografia en sentit estricte de Jesús, ya que mostra fonamentalment la relació d'est en les dònes des d'una perspectiva casi feminista i molt alvançada per a la seua época.

El Vita Christi s'ha considerat com una reacció a la publicació, uns anys abans, de l'obra misógina L'Espill, de Jaume Roig.​ Abdós autors provablement es coneixien, donada la relació que Jaume Roig va tindre en el Monasteri de la Trinitat, a on Isabel era l'abadesa.

Destinat a l'edificació de les seues monges, Isabel va escriure en un estil personal i senzill, que no obstant deixa entrevore una bona formació cultural.​ Aixina mateix, Vita Christi alterna moments de culta elocució en atres moments d'expressivitat per l'aplicació de vocables comuns, que donen una singular vivea a la seua prosa.

Cites[editar | editar còdic]

... la Vita Christi és “un llibre biogràfic i de contemplació al mateix temps, i si no tenim en conte estos dos aspectes, fonamentals en la intenció de l'autora, correm el perill de no entendre-ho, encara que això no vol dir que el llector modern trobe més interés en la vida de Crist i en els episodis del més allà.”
L'abadesa de la Trinidad de Valéncia nos oferix una vida de Crist no massa ortodoxa, ya que prescindix de moltes de les notícies dels Evangelis canònics i inclou, en canvi, numerosos temes i relats dels texts apòcrifs o de tradicions piadoses, com les contingudes en la Llegenda àuria. No inclou, per eixemple, molts dels milacres o paràboles que inclouen els quatre evangelistes; no recorda, ni tan sols, el que és considerat el manifest fonamental de cristianisme, el «sermó de la montanya». A Isabel de Villena li interessa més l'inocència de Maria i de Jesús, i la passió d'estos i la mort i ascensió de sa mare, que la doctrina, la predicació.
(traduït al castellà)
Alfons Llorenç, "La Vita Christi, un text coetani", dins "Aproximació al màs literari de la Festa d'Elig", Festa d'Elig, núm. 45, Pp. 109-123 (Elig, 1987)
Part de la Carta de Don Hipolito de Samper y Gordejuela (Valencia, 1633-1700), Procurador General de su Orden de Montesa, Capellan de Honor de S.M. de su Consejo, su Asesor Jubilado de Bayle, General de la Ciudad, y Reyno de Valencia, Administrador del Hospital de Aragon, y Juez de la Nunciatura de España, datada el 20 d'agost de 1688 i inserta en el llibre Vita Christi, de Sor Isabel de Villena, del qual s'imprimí la primera edició en Valéncia l'any 1491. Es pot llegir entre llínees: Otro intitulado: Vita Christi, de la Reverent Abadesa de la Trinitat, compuesto en lengua Valenciana
Raonaments en l'Historiador Juli Moreno. Sor Isabel de Villena es considerada la primera feminista. En la seua obra "Vita Christi" (1497) escrita en Llengua Valenciana, lloa la figura de la Mare de Deu, i posa en valor a les dones.
Entrevista a Juli Moreno (Raonem TV. Punt d'Encontre Manolo Soler, 20.04.2020)

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Criado, Miryam (2013). «La Vita Christi de Sor Isabel de Villena y la teología feminista contemporánea». Lemir: Revista de Literatura Española Medieval y del Renacimiento: 844-847
  • «Literatura». Gran Enciclopedia Temática del Reino de Valencia. Literatura. Editorial Prensa Valenciana
  • «L'Espill». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Literatura. Editorial Prensa Valenciana. 2009.
  • «Popularismo». Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Literatura. Editorial Prensa Valenciana. 2009.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vita_Christi&oldid=435657»