Diferència entre les revisions de "Alborç"
(Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:') |
|||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[Archiu:Badaia - Barranco de los Goros - Madroño 03.jpg|thumb|250px|Alborç]] |
| + | [[Archiu:Madroño, Desierto de Las Palmas.jpg|thumb|250px|Alborçer, Desert de Les Palmes, [[Benicàssim]]]] | ||
| + | |||
L''''alborç''' (del [[llatí]] ''arbŭtĕu'', mat. sign., en metàtesis de la -r- de ar- i influència de l'artícul [[àrap]] al.), en [[castellà]] ''madroño'', és el fruit de l'[[Alborcer|alborcer]]. | L''''alborç''' (del [[llatí]] ''arbŭtĕu'', mat. sign., en metàtesis de la -r- de ar- i influència de l'artícul [[àrap]] al.), en [[castellà]] ''madroño'', és el fruit de l'[[Alborcer|alborcer]]. | ||
| + | == Descripció == | ||
| + | És un fruit comestible, redó, granulós, del tamany d'una [[cirera]] i de color [[roig]] per fòra quan està madur i [[groc]] per dins, en llavors chicotetes. | ||
| + | |||
| + | == Distribució i hàbitat == | ||
| + | Difòs per tota la regió mediterrànea, incloses les seues illes, el nort d'[[Àfrica]], i per tota la [[península ibèrica]], l'oest de [[França]] i oest d'[[Irlanda]], aixina com en el Sur de [[Rússia]]. | ||
| + | |||
| + | El seu hàbitat natural són boscs mixts de barrancs i desfiladers fluvials, i en ales en encinars o rouredes, des del nivell de la mar fins a 800 a 1200 m d'altitut. Creix en les zones de rusticitat. | ||
| + | |||
| + | Creix be en sols arenencs i be drenats. | ||
| + | |||
| + | == Usos == | ||
| + | |||
| + | === Us alimentici === | ||
| + | |||
| + | Són molts els usos de l'alborç, pero potser l'us comestible dels seus fruts siga el més conegut. Es fan en ells [[Melada|melades]] i confits i conserves d'alborç. | ||
| + | |||
| + | Els fruts també poden aprofitar-se per a obtindre begudes alcohòliques per fermentació i d'ells s'extrau, per eixemple, el «licor d'alborç» alacantí. | ||
| + | |||
| + | === Us farmacològic === | ||
| + | Principis actius: arbusterina, tanino i àcit gálico. Els fruts contenen una mija d'un 20 % de [[Sucre|sucres]]. Les llavors tenen elevades concentracions d'oli gras. La corfa s'ha utilisat en medicina natural com diurètic, astringent i antisèptic urinari i renal. | ||
| − | + | === Atres usos === | |
| + | La [[fusta]] és pesada, forta, de gra fi, elàstica i fàcil per a ser elaborada; s'ampra en mànecs de ferramentes, postes, [[llenya]] i [[carbó]]. En els [[Estats Units]] es fabriquen arcs en ella. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 8: | Llínea 31: | ||
== Referéncies == | == Referéncies == | ||
| − | + | * [https://ww2.bgbm.org/EuroPlusMed/PTaxonDetail.asp?NameCache=Arbutus&PTRefFk=7100000 Arbutus unedo en The Euro+Medit PlantBase] | |
| + | * [http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2710647 Arbutus unedo en PlantList p.p.] | ||
| + | * [http://www.rjb.csic.es/fichaplanta.php?idplanta=42996 Real Jardín Botánico de Madrid: Arbutus unedo] | ||
| + | * [https://www.biodiversitylibrary.org/page/358414 von,, Linné, Carl; Lars,, Salvius, (1 de enero de 1753). Caroli Linnaei ... Species plantarum. vol. 1] | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Última revisió del 13:53 23 oct 2025
L'alborç (del llatí arbŭtĕu, mat. sign., en metàtesis de la -r- de ar- i influència de l'artícul àrap al.), en castellà madroño, és el fruit de l'alborcer.
Descripció[editar | editar còdic]
És un fruit comestible, redó, granulós, del tamany d'una cirera i de color roig per fòra quan està madur i groc per dins, en llavors chicotetes.
Distribució i hàbitat[editar | editar còdic]
Difòs per tota la regió mediterrànea, incloses les seues illes, el nort d'Àfrica, i per tota la península ibèrica, l'oest de França i oest d'Irlanda, aixina com en el Sur de Rússia.
El seu hàbitat natural són boscs mixts de barrancs i desfiladers fluvials, i en ales en encinars o rouredes, des del nivell de la mar fins a 800 a 1200 m d'altitut. Creix en les zones de rusticitat.
Creix be en sols arenencs i be drenats.
Usos[editar | editar còdic]
Us alimentici[editar | editar còdic]
Són molts els usos de l'alborç, pero potser l'us comestible dels seus fruts siga el més conegut. Es fan en ells melades i confits i conserves d'alborç.
Els fruts també poden aprofitar-se per a obtindre begudes alcohòliques per fermentació i d'ells s'extrau, per eixemple, el «licor d'alborç» alacantí.
Us farmacològic[editar | editar còdic]
Principis actius: arbusterina, tanino i àcit gálico. Els fruts contenen una mija d'un 20 % de sucres. Les llavors tenen elevades concentracions d'oli gras. La corfa s'ha utilisat en medicina natural com diurètic, astringent i antisèptic urinari i renal.
Atres usos[editar | editar còdic]
La fusta és pesada, forta, de gra fi, elàstica i fàcil per a ser elaborada; s'ampra en mànecs de ferramentes, postes, llenya i carbó. En els Estats Units es fabriquen arcs en ella.
Vore també[editar | editar còdic]
Referéncies[editar | editar còdic]
- Arbutus unedo en The Euro+Medit PlantBase
- Arbutus unedo en PlantList p.p.
- Real Jardín Botánico de Madrid: Arbutus unedo
- von,, Linné, Carl; Lars,, Salvius, (1 de enero de 1753). Caroli Linnaei ... Species plantarum. vol. 1
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Font Quer P, 1995. Plantas medicinales, el Dioscórides renovado. Editorial Labor
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alborç.
Wikispecies té un artícul sobre Alborç.