Diferència entre les revisions de "Junta dels Tretze"
| (No es mostren 13 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | La '''Junta dels Tretze''' fon un comité eixecutiu integrat per tretze síndics durant la [[Revolta de les Germanies]], en la [[Ciutat de | + | La '''Junta dels Tretze''' fon un comité eixecutiu integrat per tretze síndics durant la [[Revolta de les Germanies]], en la [[Ciutat de Valéncia]]. El seu objectiu a curt terme fon d'agarrar el control de la corporació municipal de la ciutat. La Junta dels Tretze fon dissenyada a imitació de la de [[Venècia]], i també de [[Jesucrist]] i els seus apòstols. |
| − | En una primera fase de la revolta, la Junta dels Tretze tingué la funció d'impulsar i dirigir la revolta. Com a objectius primers instaurar un sistema en el qual estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis, i adoptar més poder local en la Ciutat de | + | En una primera fase de la revolta, la Junta dels Tretze tingué la funció d'impulsar i de dirigir la revolta. Com a objectius primers d'instaurar un sistema en el qual estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis, i d'adoptar més poder local en la Ciutat de Valéncia, la revolta tenia ùnicament un caràcter de lluita política local. |
| − | + | A la mort de [[Joan Llorenç]], en l'any [[1520]], la Junta fon controlada per atres grups més radicals, liderats pel velluter [[Vicent Peris]] i la lluita escomençà a traspassar els llímits de lo polític cap a una lluita de classes generalisades en tot el [[Regne de Valéncia]]. Este fet provocà una série de contradiccions internes que feu perdre força a la revolució. Pero a curt terme s'impulsà la creació d'atres juntes dels tretze en atres ciutats i viles del [[Regne de Valéncia]], sempre controlades per la de la Ciutat de Valéncia. | |
| − | Mentres que la burguesia valenciana buscava una eixida negociada, els líders militars defenien la revolució en els camps de batalla. Per este motiu, la Junta dels Tretze dimití | + | Mentres que la burguesia valenciana buscava una eixida negociada, els líders militars defenien la revolució en els camps de batalla. Per este motiu, la Junta dels Tretze dimití a soles una semana despuix de la [[batalla de Gandia]], en la qual els agermanats obtingueren una important victòria militar sobre les tropes reals. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | *[[Germanies]] | + | * [[Germanies]] |
| − | *[[Joan Llorens]] | + | * [[Joan Llorens]] |
| − | *[[Vicent Peris]] | + | * [[Vicent Peris]] |
| − | *[[Germana de Foix]] | + | * [[Germana de Foix]] |
| − | + | ||
[[Categoria:Revolta de les Germanies]] | [[Categoria:Revolta de les Germanies]] | ||
Última revisió del 18:32 5 oct 2024
La Junta dels Tretze fon un comité eixecutiu integrat per tretze síndics durant la Revolta de les Germanies, en la Ciutat de Valéncia. El seu objectiu a curt terme fon d'agarrar el control de la corporació municipal de la ciutat. La Junta dels Tretze fon dissenyada a imitació de la de Venècia, i també de Jesucrist i els seus apòstols.
En una primera fase de la revolta, la Junta dels Tretze tingué la funció d'impulsar i de dirigir la revolta. Com a objectius primers d'instaurar un sistema en el qual estiguera prohibit el treball lliure no controlat pels gremis, i d'adoptar més poder local en la Ciutat de Valéncia, la revolta tenia ùnicament un caràcter de lluita política local.
A la mort de Joan Llorenç, en l'any 1520, la Junta fon controlada per atres grups més radicals, liderats pel velluter Vicent Peris i la lluita escomençà a traspassar els llímits de lo polític cap a una lluita de classes generalisades en tot el Regne de Valéncia. Este fet provocà una série de contradiccions internes que feu perdre força a la revolució. Pero a curt terme s'impulsà la creació d'atres juntes dels tretze en atres ciutats i viles del Regne de Valéncia, sempre controlades per la de la Ciutat de Valéncia.
Mentres que la burguesia valenciana buscava una eixida negociada, els líders militars defenien la revolució en els camps de batalla. Per este motiu, la Junta dels Tretze dimití a soles una semana despuix de la batalla de Gandia, en la qual els agermanats obtingueren una important victòria militar sobre les tropes reals.