Diferència entre les revisions de "Tractat d'Almizra"
| (No es mostren 20 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | El '''Tractat d'Almizra''' (també nomenat d''''Almisrà''' i d''''Almirra''') és el tractat de pau entre la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]] que estipulà els llímits del [[Regne de | + | El '''Tractat d'Almizra''' (també nomenat d''''Almisrà''' i d''''Almirra''') és el tractat de pau entre la [[Corona d'Aragó]] i el [[Regne de Castella]] que estipulà els llímits del [[Regne de Valéncia]].<ref>Història de Catalunya de Rovira i Virgili Tom núm. 4 pàg. 570-571</ref> Fon signat el [[25 de març]] de [[1244]] per [[Jaume I el Conquistador]] i el seu gendre, l'infant Alfons de Castella (més tart [[Alfons X el Sabi]]). En el pacte s'estipulà que les terres al sur de la llínea [[Busot]] – [[Biar]] – [[la Vila Joyosa]] quedaren reservades per a Castella. |
==Antecedents== | ==Antecedents== | ||
El [[tractat de Cazorla]], de l'any [[1178]], convingut entre [[Alfons I d'Aragó]] i [[Alfons VIII de Castella]], havia assignat a la conquista dels reis aragonesos [[Xàtiva]], [[Dénia]] i la [[Vall de Biar]], el port de la qual era el llímit de les conquistes castellanes. | El [[tractat de Cazorla]], de l'any [[1178]], convingut entre [[Alfons I d'Aragó]] i [[Alfons VIII de Castella]], havia assignat a la conquista dels reis aragonesos [[Xàtiva]], [[Dénia]] i la [[Vall de Biar]], el port de la qual era el llímit de les conquistes castellanes. | ||
| − | L'alvanç de la conquista aragonesa en la direcció d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] va excitar la gelosia dels castellans, i particularment de l'infant Alfons, qui al vore que alvançaven península avall no respectà esta divisió i en | + | L'alvanç de la conquista aragonesa en la direcció d'[[Alacant]] i [[Múrcia]] va excitar la gelosia dels castellans, i particularment de l'infant Alfons, qui al vore que alvançaven península avall no respectà esta divisió i en l'any [[1242]] intentà [[Sege d'Alzira (1242)|apoderar-se d'Alzira]], que corresponia al comte-rei. Quan [[Jaume I el Conquistador]] va posar [[Sege de Xàtiva (1244)|sege en Xàtiva]], a començaments de l'any [[1244]], l'infant castellà, que lluitava per la banda de Múrcia, en la regió fronterera, sentí cobejança d'aquella vila, a despit del conveni establit, i tractà de guanyar-la furtivament per mig de la rendició en favor seu i en perjuí de Jaume I. Diu el ''Llibre dels feyts'' que l'agent encarregat de les negociacions clandestines havia estat diverses vegades en Xàtiva en el pretext de fer construir per a l'infant un tenda morisca; pero el comte–rei es donà conte del verdader motiu d'aquelles entrades i prohibí tota classe de tractes en els sejats. I havent segut sorprés un dia l'aludit agent mentres conversava en els sarraïns, Jaume li feu penjar. |
| − | Esta actitut deslleal contrastava en la que observà Jaume I en l'any [[1240]], quan refusà l'oferiment que [[Zayyan ibn Mardanix]] li va fer del [[Castell de Santa Bàrbara|castell d'Alacant]], ''«...car nós'' –llegim al Llibre dels feyts– ''havíem convinences | + | Esta actitut deslleal contrastava en la que observà Jaume I en l'any [[1240]], quan refusà l'oferiment que [[Zayyan ibn Mardanix]] li va fer del [[Castell de Santa Bàrbara|castell d'Alacant]], ''«...car nós'' –llegim al Llibre dels feyts– ''havíem convinences en lo rey de Castella e havíem partides les terres ja en temps de nostre pare e son avi, e quel castell era de la sua partida, perqué la convinença que nós li havíem feyta no la volíem trencar...»'' |
| − | L'intent d'Alfons de Castella sobre Xàtiva terminà | + | L'intent d'Alfons de Castella sobre Xàtiva terminà en un fracàs. Pero en canvi el castellà conseguí, poc despuix, la rendició a favor seu de la vila d'[[Enguera]], que tampoc li corresponia. Llavors Jaume I acodí a les represàlies, i s'apoderà de [[Villena]] i d'algunes atres poblacions que corresponien a Castella. Davant d'això, l'infant solicità de Jaume I una entrevista, la qual va tindre lloc en Almizra. |
==El tractat== | ==El tractat== | ||
| − | [[ | + | [[Image:Tractat Almizra.jpg|thumb|Representació de la firma del tractat en [[El Campet de Mirra]].]] |
| − | Per tal d'evitar una ruptura escandalosa davant del món cristià, | + | Per tal d'evitar una ruptura escandalosa davant del món cristià, fon celebrat, no sense laborioses negociacions, un conveni sobre la partició dels territoris peninsulars ocupats encara pels sarraïns. En Almizra o Almisdra, fon signat, en efecte, un conveni de divisió i d'aliança entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella, el [[26 de març]] de l'any [[1244]]. Este tractat concedia als castellans [[Alacant]], [[Aigües]] i [[Busot]], en térmens lliures, aixina com Villena i tot l'atre territori situat cap a les parts de Múrcia i Castella, en l'atra banda dels térmens de Biar i d'[[Almansa]] i de la llínea de l'actual [[mont Major]], llavors nomenat [[serra de Larrua]]. La ralla divisòria corria al voltant del port de Biar, el castell de Villena i la carena de la dita serra. Quedaren per al comte-rei els castells de [[Cazalla]]<ref>Pot ser [[Castalla]]</ref>, Biar, Almizra i atres terres al voltant Xàtiva, Dénia i el Regne de [[Valéncia]]. |
| − | La primera constància que es té del Tractat d'Almizra apareix en el segon | + | La primera constància que es té del Tractat d'Almizra apareix en el segon capítul de la crònica de Jaume I, el ''[[Llibre dels fets]] ''. Pero el text del tractat no fon publicat fins a l'any [[1905]]. |
| − | Es creu que el tractat fon signat | + | Es creu que el tractat fon signat en el [[El Campet de Mirra|El Campet de Mirra]] ([[Alt Vinalopó]]), a on hui en dia hi ha un monument de l'any [[1977]] que commemora este tractat. El tractat fon per mig de [[Violant d'Hongria]] despuix que l'infant Alfons estiguera a punt d'encetar una guerra entre les dos corones per la conquista de Xàtiva. Al marge del tractat, també se li va oferir a l'infant Alfons la filla major de Jaume I, la infanta [[Violant d'Aragó]], com a esposa. |
==Modificacions posteriors de la frontera== | ==Modificacions posteriors de la frontera== | ||
| − | És possible que pocs mesos | + | És possible que pocs mesos despuix del tractat es convinguera algun tractat complementari, durant el [[sege de Biar]] (finals de l'any 1244 i escomençament de [[1245]]). Posteriorment, els territoris del [[Regne de Múrcia]] situats al nort de la riba del [[Segura]] són incorporats al Regne de Valéncia per [[Jaume II]] despuix de la [[Sentència Arbitral de Torrellas]] ([[1304]]) i del [[Tractat d'Elig]] ([[1305]]). |
==Folclor popular== | ==Folclor popular== | ||
| − | En les festes de [[Moros i Cristians]] d'esta població, es fa una representació teatral de la | + | En les festes de [[Moros i Cristians]] d'esta població, es fa una representació teatral de la firma del tractat. Actualment, encara hi ha moltes incògnites científiques per resoldre, com per eixemple, el lloc a on fon signat exactament; o el perque d'esta divisió territorial i no un atra. |
==Referències== | ==Referències== | ||
{{referències}} | {{referències}} | ||
| + | [[Categoria:Història Valenciana]] | ||
[[Categoria:Tractats de la Corona d'Aragó]] | [[Categoria:Tractats de la Corona d'Aragó]] | ||
[[Categoria:Tractats de la Corona de Castella]] | [[Categoria:Tractats de la Corona de Castella]] | ||
[[Categoria:Tractats de pau]] | [[Categoria:Tractats de pau]] | ||
[[Categoria:Història de Múrcia]] | [[Categoria:Història de Múrcia]] | ||
| − | [[Categoria:Conquista de | + | [[Categoria:Conquista de Valéncia]] |
[[Categoria:Villena]] | [[Categoria:Villena]] | ||
Última revisió del 14:30 4 dec 2023
El Tractat d'Almizra (també nomenat d'Almisrà i d'Almirra) és el tractat de pau entre la Corona d'Aragó i el Regne de Castella que estipulà els llímits del Regne de Valéncia.[1] Fon signat el 25 de març de 1244 per Jaume I el Conquistador i el seu gendre, l'infant Alfons de Castella (més tart Alfons X el Sabi). En el pacte s'estipulà que les terres al sur de la llínea Busot – Biar – la Vila Joyosa quedaren reservades per a Castella.
Antecedents[editar | editar còdic]
El tractat de Cazorla, de l'any 1178, convingut entre Alfons I d'Aragó i Alfons VIII de Castella, havia assignat a la conquista dels reis aragonesos Xàtiva, Dénia i la Vall de Biar, el port de la qual era el llímit de les conquistes castellanes.
L'alvanç de la conquista aragonesa en la direcció d'Alacant i Múrcia va excitar la gelosia dels castellans, i particularment de l'infant Alfons, qui al vore que alvançaven península avall no respectà esta divisió i en l'any 1242 intentà apoderar-se d'Alzira, que corresponia al comte-rei. Quan Jaume I el Conquistador va posar sege en Xàtiva, a començaments de l'any 1244, l'infant castellà, que lluitava per la banda de Múrcia, en la regió fronterera, sentí cobejança d'aquella vila, a despit del conveni establit, i tractà de guanyar-la furtivament per mig de la rendició en favor seu i en perjuí de Jaume I. Diu el Llibre dels feyts que l'agent encarregat de les negociacions clandestines havia estat diverses vegades en Xàtiva en el pretext de fer construir per a l'infant un tenda morisca; pero el comte–rei es donà conte del verdader motiu d'aquelles entrades i prohibí tota classe de tractes en els sejats. I havent segut sorprés un dia l'aludit agent mentres conversava en els sarraïns, Jaume li feu penjar.
Esta actitut deslleal contrastava en la que observà Jaume I en l'any 1240, quan refusà l'oferiment que Zayyan ibn Mardanix li va fer del castell d'Alacant, «...car nós –llegim al Llibre dels feyts– havíem convinences en lo rey de Castella e havíem partides les terres ja en temps de nostre pare e son avi, e quel castell era de la sua partida, perqué la convinença que nós li havíem feyta no la volíem trencar...»
L'intent d'Alfons de Castella sobre Xàtiva terminà en un fracàs. Pero en canvi el castellà conseguí, poc despuix, la rendició a favor seu de la vila d'Enguera, que tampoc li corresponia. Llavors Jaume I acodí a les represàlies, i s'apoderà de Villena i d'algunes atres poblacions que corresponien a Castella. Davant d'això, l'infant solicità de Jaume I una entrevista, la qual va tindre lloc en Almizra.
El tractat[editar | editar còdic]
Per tal d'evitar una ruptura escandalosa davant del món cristià, fon celebrat, no sense laborioses negociacions, un conveni sobre la partició dels territoris peninsulars ocupats encara pels sarraïns. En Almizra o Almisdra, fon signat, en efecte, un conveni de divisió i d'aliança entre Jaume I i l'infant Alfons de Castella, el 26 de març de l'any 1244. Este tractat concedia als castellans Alacant, Aigües i Busot, en térmens lliures, aixina com Villena i tot l'atre territori situat cap a les parts de Múrcia i Castella, en l'atra banda dels térmens de Biar i d'Almansa i de la llínea de l'actual mont Major, llavors nomenat serra de Larrua. La ralla divisòria corria al voltant del port de Biar, el castell de Villena i la carena de la dita serra. Quedaren per al comte-rei els castells de Cazalla[2], Biar, Almizra i atres terres al voltant Xàtiva, Dénia i el Regne de Valéncia.
La primera constància que es té del Tractat d'Almizra apareix en el segon capítul de la crònica de Jaume I, el Llibre dels fets . Pero el text del tractat no fon publicat fins a l'any 1905.
Es creu que el tractat fon signat en el El Campet de Mirra (Alt Vinalopó), a on hui en dia hi ha un monument de l'any 1977 que commemora este tractat. El tractat fon per mig de Violant d'Hongria despuix que l'infant Alfons estiguera a punt d'encetar una guerra entre les dos corones per la conquista de Xàtiva. Al marge del tractat, també se li va oferir a l'infant Alfons la filla major de Jaume I, la infanta Violant d'Aragó, com a esposa.
Modificacions posteriors de la frontera[editar | editar còdic]
És possible que pocs mesos despuix del tractat es convinguera algun tractat complementari, durant el sege de Biar (finals de l'any 1244 i escomençament de 1245). Posteriorment, els territoris del Regne de Múrcia situats al nort de la riba del Segura són incorporats al Regne de Valéncia per Jaume II despuix de la Sentència Arbitral de Torrellas (1304) i del Tractat d'Elig (1305).
Folclor popular[editar | editar còdic]
En les festes de Moros i Cristians d'esta població, es fa una representació teatral de la firma del tractat. Actualment, encara hi ha moltes incògnites científiques per resoldre, com per eixemple, el lloc a on fon signat exactament; o el perque d'esta divisió territorial i no un atra.