Diferència entre les revisions de "Galeazzo Ciano"
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
Ciano, no obstant, va començar a discrepar de la política oficial del règim davant la successió de derrotes militars que varen collir les forces de l'Eix a partir de l'any [[1942]]. En [[juliol]] de [[1943]] va ser un dels membres del Gran Consell Fasciste que va votar a favor de la destitució de Mussolini. Capturat en posterioritat, seria jujat per traïció. L'11 de giner de 1944 el comte Ciano va ser fusilat a instàncies del seu sogre, i per pressions de l'Alemània nazi. | Ciano, no obstant, va començar a discrepar de la política oficial del règim davant la successió de derrotes militars que varen collir les forces de l'Eix a partir de l'any [[1942]]. En [[juliol]] de [[1943]] va ser un dels membres del Gran Consell Fasciste que va votar a favor de la destitució de Mussolini. Capturat en posterioritat, seria jujat per traïció. L'11 de giner de 1944 el comte Ciano va ser fusilat a instàncies del seu sogre, i per pressions de l'Alemània nazi. | ||
| − | Entre els anys [[1937]] i 1943 va escriure uns Diaris que han constituït una font essencial per a l'estudi i enteniment tant de les relacions exteriors d'entreguerra, com dels entrevills interns del règim mussolinià. | + | Entre els anys [[1937]] i 1943 va escriure uns Diaris que han constituït una font essencial per a l'estudi i enteniment tant de les relacions exteriors d'entreguerra, com dels entrevills interns del règim mussolinià. |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
Última revisió del 19:45 11 dec 2024
Gian Galeazzo Ciano (Livorno, 18 de març de 1903 - † Verona, 11 de giner de 1944) fon un polític italià, comte de Cortellazzo i Buccari —conegut també com a comte Ciano— gendre del dictador italià Benito Mussolini i de Rachele Guidi, i que fon ministre d'Assunts Exteriors del Regne d'Itàlia de l'any 1936 a l'any 1943.
Ciano va jugar un important paper en el sí del règim fasciste, aixina com en la política exterior europea d'entreguerres. Com a ministre d'Assunts Exteriors va ser un dels artífexs de l'Eix Roma-Berlín-Tòquio, ya començada la Segona Guerra Mundial.
Ciano, no obstant, va començar a discrepar de la política oficial del règim davant la successió de derrotes militars que varen collir les forces de l'Eix a partir de l'any 1942. En juliol de 1943 va ser un dels membres del Gran Consell Fasciste que va votar a favor de la destitució de Mussolini. Capturat en posterioritat, seria jujat per traïció. L'11 de giner de 1944 el comte Ciano va ser fusilat a instàncies del seu sogre, i per pressions de l'Alemània nazi.
Entre els anys 1937 i 1943 va escriure uns Diaris que han constituït una font essencial per a l'estudi i enteniment tant de les relacions exteriors d'entreguerra, com dels entrevills interns del règim mussolinià.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Álvarez Bolado, Alfonso (1976). Para ganar la guerra, para ganar la paz: Iglesia y guerra civil, 1936-1939. Madrid: Universidad Pontificia Comillas. ISBN 84-87840-79-5
- Corvaja, Santi (2008). Hitler & Mussolini. The Secret Meetings. Enigma Books
- Zander, Patrick G. (2016). The Rise of Fascism. History, Documents, and Key Questions. ABC-CLIO
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Galeazzo Ciano.