Diferència entre les revisions de "Jean Cocteau"

Última revisió del 21:46 16 nov 2024

Jean Cocteau


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Escritor, poeta, pintor i director de cine.
Naiximent:	5 de juliol de 1889
Lloc de naiximent:	Maisons-Laffitte, França
Defunció:	11 d'octubre de 1963
Lloc de defunció:	Milly-la-Forêt, França

Jean Cocteau (Maisons-Laffitte, França, 5 de juliol de 1889 - † Milly-la-Forêt, França, 11 d'octubre de 1963) fon un escritor, poeta, dramaturc, crític d'art, ensagiste, pintor, director de cine i dissenyador francés.

Biografia[editar | editar còdic]

Fill de Georges Cocteau i de Eugénie Lecomte, naixqué en Maisons-Laffitte, una chicoteta ciutat prop de París, i fon el menor de tres germans, despuix de Marthe (1877-1958) i Paul (1881-1961). Son pare, advocat i rentiste, es va suïcidar en l'any 1898 disparant-se una bala en el cap. Açò, junt en el posterior trasllat dels seus dos germans en els seus yayos, feu que sa mare fora sobreprotectora en el menut Jean.

En l'any 1900 ingressà en el Lycée Condorcet, del que fon expulsat per indisciplina quatre anys més tart, i en 1906 va continuar la seua educació en el Lycée Fénelon, a on mai va conseguir un rendiment regular per la seua falta d'interés.

Cocteau començà a escriure poemes a molt primerenca edat i en l'any 1908, Édouard de Max, fanàtic de l'obra del jove, el va presentar com un jove prodigi en una matinée poètica en el Théâtre Fémina. A l'any següent, va publicar la seua primera compilació, La lampe d'Aladin.

En l'any 1909, l'any en que es va mudar en sa mare al carrer parisenc d'Anjou, va tindre una fugaç relació en la comediant Madeleine Carlier i, gràcies a la seua amistat en Serguéi Diáguilev i a la revelació de la seua companyia de dansa, Jean Cocteau va ingressar en el círcul del ballet i el teatre.

La mort súbita del seu gran amor, Raymond Radiguet, el 12 de decembre de 1923 li va afectar terriblement i va aplegar a declarar: «Ya no escriuré». Desesperat, Cocteau s'aficiona a l'opi i a pesar de numeroses cures de desintoxicació, consumirà drogues fins al final de la seua vida. En l'any 1925 coneix a Jean Desbordes (1906-1944) a qui dibuixarà en els 25 Dessins d'un dormeur de 1929.

En l'any 1930 va realisar la seua primera película La sanc d'un poeta i més tart fon hospitalisat durant 40 dies per un atac de febra tifoidea. Durant 1932 va mantindre una relació en Natalia Paléi, filla de gran duc rus Pablo Románov. La princesa va quedar embarassada, pero va sofrir un abort. Cocteau es referix ad esta tragèdia en Le passé défini, a on assegura que l'abort s'hauria degut per una violenta escena en Marie-Laure de Noailles. No obstant, be podria haver segut causat per l'opi, droga en la que Cocteau l'havia iniciat.

Despuix de Paléi, ya no se li coneixeran relacions sentimentals importants en dònes; solament en hòmens: Marcel Khill, a qui va conéixer el mateix any de l'abort de Paléi i en qui va realisar en 1936 el seu viage al voltant del món en 80 dies (en Mon Premier voyage figurarà com Passepartout), Jean Marais; Édouard Dermit, que es convertiria en el seu fill adoptiu i hereu.

En l'any 1943 fallí sa mare; dos anys més tart filma La Belle et la Bête (estrenada en 1946), especialment escrita per a Marais, la seua parella més duradora, a qui havia conegut en 1937. La seua relació en el jove actor va alçar fortes crítiques, que va contrarrestar en els seus ensajos contra l'homofòbia. Cocteau li havia donat a Marais un paper mut en el seu Edipo Rey i despuix, en l'any 1938, va crear per ad ell la peça Els pares terribles. Marais actuarà també en 1946 en la seua obra de teatre L'àguila de dos caps i en la seua famosa película Orfeo, estrenada en 1950.

La seua mà dreta en el teatre i el cine fon el pintor i dissenyador Christian Bérard —a qui Cocteau malnomenava Bebé—, realisador de les exquisites escenografies de La bella i la béstia, La veu humana, L'àguila de dos caps i atres obres, fins que mor en 1949, als 47 anys.

Cocteau fon elegit membre de l'Acadèmia francesa el 3 de març de 1955 i dos anys despuix es convertix en membre honorari de l'Institut Nacional d'Arts i de Lletres de Nova York.

En 1960 realisa per al Teatre Colón de Buenos Aires l'escenografia per a l'òpera La Voix Humaine de Francis Poulenc, interpretada per Denise Duval.

Jean Cocteau fallí en Milly-la-Forêt, prop de Fontainebleau, el dia 11 d'octubre de 1963, víctima d'un infart agut de miocardi, hores despuix d'enterar-se del decés de la seua amiga Édith Piaf. La casa ha segut oberta al públic, i alberga una important colecció d'obres i recorts.

Obra[editar | editar còdic]

Novela[editar | editar còdic]

Le Potomak, 1919
Le Grand écart, 1923
Thomas l'imposteur, 1923
Le Livre blanc, 1928
Les Enfants terribles, 1929
La Fin du Potomak, 1940
Les deux travestis, 1947

Poesia[editar | editar còdic]

La lampe d'Aladin, 1909
Le prince frivole, 1910
La danse de Sophocle, 1912
Le Cap de Bonne-Espérance, 1918
L'Ode à Picasso, 1919
Poésies 1917-1920, 1920
Vocabulaire, 1922
Plain-chant, 1923
Cri écrit, 1925
Prière mutilée, 1925
L'Ange Heurtebise, 1926
Opéra, 1927
Morceaux choisis, poèmes, 1926-1932, 1932
Mythologie, 1934
Énigme, 1939
Allégories, 1941
Poèmes écrits en allemand,
Léone, 1945
La crucifixion, 1946
Poèmes, 1948
Anthologie poétique de Jean Cocteau, 1951
La nappe du Catalan , 1952
Le chiffre sept, 1952
Appogiatures, 1953
Dentelle d'éternité, 1953
Clair-obscur, 1954
Poèmes, 1916-1955, 1956
Paraprosodies précédées de 7 dialogues, 1958
Gondole des morts, 1959
Cérémonial espagnol du phénix, suivi de La partie d'échecs, 1961
Le Requiem, 1962
Poemas, edicin bilingüe, trad.: Ahmed el-Boab; Letras Vivas, México, 2000

Teatre[editar | editar còdic]

Parade, 1917.
Orphée, 1926
Oedipus Rex, 1927. Música de Ígor Stravinski
Roméo et Juliette, 1928
La Voix humaine, 1930.
La machine infernale, 1934
Edipe-roi, 1937
Le bel indifférent, 1940
L'Épouse injustement soupçonnée, 1943
Le Jeune Homme Et La Mort, 1946
Théâtre I: Antigone - Les Mariés de la tour Eiffel - Les Chevaliers de la table ronde - Les Parents terribles, 1948
Théâtre II: Les Monstres sacrés - La Machine à écrire - Renaud et Armide - L'aigle à deux têtes, 1948
Théâtre de poche, 1949
Bacchus, 1952
Nouveau théâtre de poche, 1960
L'Impromptu du Palais-Royal, 1962
Paul et Virginie, 1968
Le gendarme incompris, 1971

Ensaig, crítica, diaris[editar | editar còdic]

Carte blanche, 1920
Le Secret professionnel, 1922
''Le Rappel à l'ordre - Lettre à Jacques Maritain, 1926
Opium: Journal d'une désintoxication, diari escrit en 1928-1929; publicat en 1930 — Opio: diario de una desintoxicación, pròlec i trad.: Julio Gómez de la Serna, Ediciones de la Flor, Buenos Aires, 1969; Opium, pròlec i trad.: Ignacio Vidal-Folch; Planeta, Barcelona, 2009
Essai de critique indirecte
Portraits-Souvenir, 1935
Mon Premier voyage, volta al món en 80 dies, 1937
Le Greco, 1943
Le Foyer des artistes - La Difficulté d'être, 1943 — La dificultat de ser, trad.: María Teresa Gallego Urrutia; Siruela, Madrid, 2006
Lettres aux Américains - Reines de la France, 1949
Jean Marais - Entretiens autour du cinématographe (avec André Fraigneau), 1951
Jean Marais par Jean Cocteau, Calmann-Lévy, 1951
Gide vivant, 1952
Journal d'un inconnu. Démarche d'un poète, 1953
Colette (discours de réception à l'Académie royale de Belgique) - Discours de réception à l'Académie française, 1955
Discours d'Oxford, 1956
Entretiens sur le musée de Dresde (avec Louis Aragon) - La Corrida du 1 mai, 1957 — La corrida del 1 de mayo, trad.: David Villanueva Sanz; Demipage, Madrid, 2009
Poésie critique I, 1959
Poésie critique II, 1960
Le Cordon ombilical, 1962 — El cordón umbulical, trad.: Antonio Álvarez, edición de Alfredo Taján; Confluencia, Málaga, 2012
La Comtesse de Noailles, oui et non, 1963
Lettres à sa mère, Gallimard, Paris, 1989 — Cartas a mi madre 1906-1918, trad.:Pedro Ubertone; Libros del Zorzal, Buenos Aires, 2003

Pintura[editar | editar còdic]

Dessins, 1923
Le mystère de Jean l'oiseleur, 1925
Maison de santé, 1926
Poésie plastique, 1927
25 dessins d'un dormeur, 1928
Soixante dessins pour les Enfants terribles, 1935
Dessins en marge du texte des Chevaliers de la table ronde, 1941
Drôle de ménage, 1948
Chapelle Saint-Pierre|La chapelle Saint-Pierre, Villefranche-sur-mer, 1957
La salle des mariages, Hôtel de ville de Menton, 1957
La Chapelle Saint-Pierre, 1958
Saint-Blaise- des -simples, 1960

Cites[editar | editar còdic]

Un got mig buit de vi és també un de mig ple, pero una mentira a miges, de cap modo és una mija veritat.

Jean Cocteau

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Jean Cocteau.

Jean Cocteau en Wikipedia

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Jean Cocteau''' ([[Maisons-Laffitte]], [[França]], [[5 de juliol]] de [[1889]] - [[Milly-la-Forêt]], [[França]], [[11 d'octubre]] de [[1963]]) fon un escritor, poeta, dramaturc, crític d'art, ensagiste, pintor, director de cine i dissenyador francés.
+{{Biografia|
+| nom = Jean Cocteau
+| image = [[File:Jean Cocteau b Meurisse 1923.jpg|250px]]
+| peu =
+| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
+| ocupació = Escritor, poeta, pintor i director de cine.
+| data_naix = [[5 de juliol]] de [[1889]]
+| lloc_naix = [[Maisons-Laffitte]], [[França]]
+| data_mort = [[11 d'octubre]] de [[1963]]
+| lloc_mort = [[Milly-la-Forêt]], [[França]]
+}}
+'''Jean Cocteau''' ([[Maisons-Laffitte]], [[França]], [[5 de juliol]] de [[1889]] - † [[Milly-la-Forêt]], [[França]], [[11 d'octubre]] de [[1963]]) fon un escritor, poeta, dramaturc, crític d'art, ensagiste, pintor, director de cine i dissenyador francés.
 == Biografia ==
-Fill de Georges Cocteau i de Eugénie Lecomte, naixqué en Maisons-Laffitte, una menuda ciutat prop de [[París]], i fon el menor de tres germans, despuix de Marthe (1877-1958) i Paul (1881-1961). Son pare, advocat i rentiste, es va suïcidar en [[1898]] disparant-se una bala en el cap. Açò, junt en el posterior trasllat dels seus dos germans en els seus yayos, feu que sa mare fora sobreprotectora en el menut Jean.
+Fill de Georges Cocteau i de Eugénie Lecomte, naixqué en Maisons-Laffitte, una chicoteta ciutat prop de [[París]], i fon el menor de tres germans, despuix de Marthe (1877-1958) i Paul (1881-1961). Son pare, advocat i rentiste, es va suïcidar en l'any [[1898]] disparant-se una bala en el cap. Açò, junt en el posterior trasllat dels seus dos germans en els seus yayos, feu que sa mare fora sobreprotectora en el menut Jean.
 En l'any [[1900]] ingressà en el Lycée Condorcet, del que fon expulsat per indisciplina quatre anys més tart, i en [[1906]] va continuar la seua educació en el Lycée Fénelon, a on mai va conseguir un rendiment regular per la seua falta d'interés.
-Cocteau començà a escriure poemes a molt primerenca edat i en [[1908]], Édouard de Max, fanàtic de l'obra del jove, el va presentar com un jove prodigi en una ''matinée'' poètica en el Théâtre Fémina. A l'any següent, va publicar la seua primera compilació, ''La lampe d'Aladin''.
+Cocteau començà a escriure poemes a molt primerenca edat i en l'any [[1908]], Édouard de Max, fanàtic de l'obra del jove, el va presentar com un jove prodigi en una ''matinée'' poètica en el Théâtre Fémina. A l'any següent, va publicar la seua primera compilació, ''La lampe d'Aladin''.
-En [[1909]], l'any en que es va mudar en sa mare al carrer parisenc d'Anjou, va tindre una fugaç relació en la comediant Madeleine Carlier i, gràcies a la seua amistat en [[Serguéi Diáguilev]] i a la revelació de la seua companyia de dansa, Jean Cocteau va ingressar en el círcul del [[ballet]] i el teatre.
+En l'any [[1909]], l'any en que es va mudar en sa mare al carrer parisenc d'Anjou, va tindre una fugaç relació en la comediant Madeleine Carlier i, gràcies a la seua amistat en [[Serguéi Diáguilev]] i a la revelació de la seua companyia de dansa, Jean Cocteau va ingressar en el círcul del [[ballet]] i el teatre.
-La mort súbita del seu gran amor, [[Raymond Radiguet]], el 12 de decembre de [[1923]] li va afectar terriblement i va aplegar a declarar: «Ya no escriuré». Desesperat, Cocteau s'aficiona a l'[[opi]] i a pesar de numeroses cures de desintoxicació, consumirà drogues fins al final de la seua vida. En [[1925]] coneix a [[Jean Desbordes]] (1906-1944) a qui dibuixarà en els ''25 Dessins d'un dormeur'' de [[1929]].
+La mort súbita del seu gran amor, [[Raymond Radiguet]], el [[12 de decembre]] de [[1923]] li va afectar terriblement i va aplegar a declarar: «Ya no escriuré». Desesperat, Cocteau s'aficiona a l'[[opi]] i a pesar de numeroses cures de desintoxicació, consumirà drogues fins al final de la seua vida. En l'any [[1925]] coneix a [[Jean Desbordes]] (1906-1944) a qui dibuixarà en els ''25 Dessins d'un dormeur'' de [[1929]].
 En l'any [[1930]] va realisar la seua primera película ''La sanc d'un poeta'' i més tart fon hospitalisat durant 40 dies per un atac de [[febra tifoidea]]. Durant [[1932]] va mantindre una relació en [[Natalia Paléi]], filla de gran duc rus [[Pablo Románov]]. La princesa va quedar embarassada, pero va sofrir un [[abort]]. Cocteau es referix ad esta tragèdia en ''Le passé défini'', a on assegura que l'abort s'hauria degut per una violenta escena en Marie-Laure de Noailles. No obstant, be podria haver segut causat per l'opi, droga en la que Cocteau l'havia iniciat.
-(Secció per completar)
+Despuix de Paléi, ya no se li coneixeran relacions sentimentals importants en dònes; solament en hòmens: Marcel Khill, a qui va conéixer el mateix any de l'abort de Paléi i en qui va realisar en [[1936]] el seu viage al voltant del món en 80 dies (en ''Mon Premier voyage'' figurarà com ''Passepartout''), Jean Marais; Édouard Dermit, que es convertiria en el seu fill adoptiu i hereu.
+En l'any [[1943]] fallí sa mare; dos anys més tart filma ''La Belle et la Bête'' (estrenada en [[1946]]), especialment escrita per a Marais, la seua parella més duradora, a qui havia conegut en [[1937]]. La seua relació en el jove actor va alçar fortes crítiques, que va contrarrestar en els seus ensajos contra l'[[homofòbia]]. Cocteau li havia donat a Marais un paper mut en el seu ''Edipo Rey'' i despuix, en l'any [[1938]], va crear per ad ell la peça ''Els pares terribles''. Marais actuarà també en [[1946]] en la seua obra de teatre ''L'àguila de dos caps'' i en la seua famosa película ''Orfeo'', estrenada en [[1950]].
+La seua mà dreta en el teatre i el cine fon el pintor i dissenyador [[Christian Bérard]] —a qui Cocteau malnomenava ''Bebé''—, realisador de les exquisites escenografies de ''La bella i la béstia'', ''La veu humana'', ''L'àguila de dos caps'' i atres obres, fins que mor en [[1949]], als 47 anys.
+Cocteau fon elegit membre de l'Acadèmia francesa el 3 de març de [[1955]] i dos anys despuix es convertix en membre honorari de l'Institut Nacional d'Arts i de Lletres de [[Nova York]].
+En [[1960]] realisa per al Teatre Colón de [[Buenos Aires]] l'escenografia per a l'òpera ''La Voix Humaine'' de [[Francis Poulenc]], interpretada per Denise Duval.
+Jean Cocteau fallí en [[Milly-la-Forêt]], prop de [[Fontainebleau]], el dia 11 d'octubre de [[1963]], víctima d'un infart agut de miocardi, hores despuix d'enterar-se del decés de la seua amiga [[Édith Piaf]]. La casa ha segut oberta al públic, i alberga una important colecció d'obres i recorts.
+== Obra ==
+=== Novela ===
+* ''Le Potomak'', 1919
+* ''Le Grand écart'', 1923
+* ''Thomas l'imposteur'', 1923
+* ''Le Livre blanc'', 1928
+* ''Les Enfants terribles'', 1929
+* ''La Fin du Potomak'', 1940
+* ''Les deux travestis'', 1947
+=== Poesia ===
+* ''La lampe d'Aladin'', 1909
+* ''Le prince frivole'', 1910
+* ''La danse de Sophocle'', 1912
+* ''Le Cap de Bonne-Espérance'', 1918
+* ''L'Ode à Picasso'', 1919
+* ''Poésies 1917-1920'', 1920
+* ''Vocabulaire'', 1922
+* ''Plain-chant'', 1923
+* ''Cri écrit'', 1925
+* ''Prière mutilée'', 1925
+* ''L'Ange Heurtebise'', 1926
+* ''Opéra'', 1927
+* ''Morceaux choisis, poèmes, 1926-1932'', 1932
+* ''Mythologie'', 1934
+* ''Énigme'', 1939
+* ''Allégories'', 1941
+* ''Poèmes écrits en allemand'',
+* ''Léone'', 1945
+* ''La crucifixion'', 1946
+* ''Poèmes'', 1948
+* ''Anthologie poétique de Jean Cocteau'', 1951
+* ''La nappe du Catalan '', 1952
+* ''Le chiffre sept'', 1952
+* ''Appogiatures'', 1953
+* ''Dentelle d'éternité'', 1953
+* ''Clair-obscur'', 1954
+* ''Poèmes, 1916-1955'', 1956
+* ''Paraprosodies précédées de 7 dialogues'', 1958
+* ''Gondole des morts'', 1959
+* ''Cérémonial espagnol du phénix, suivi de La partie d'échecs'', 1961
+* ''Le Requiem'', 1962
+* ''Poemas'', edicin bilingüe, trad.: Ahmed el-Boab; Letras Vivas, México, 2000
+=== Teatre ===
+* ''Parade'', 1917.
+* ''Orphée'', 1926
+* ''Oedipus Rex'', 1927. Música de [[Ígor Stravinski]]
+* ''Roméo et Juliette'', 1928
+* ''La Voix humaine'', 1930.
+* ''La machine infernale'', 1934
+* ''Edipe-roi'', 1937
+* ''Le bel indifférent'', 1940
+* ''L'Épouse injustement soupçonnée'', 1943
+* ''Le Jeune Homme Et La Mort'', 1946
+* ''Théâtre I: Antigone - Les Mariés de la tour Eiffel - Les Chevaliers de la table ronde - Les Parents terribles'', 1948
+* ''Théâtre II: Les Monstres sacrés - La Machine à écrire - Renaud et Armide - L'aigle à deux têtes'', 1948
+* ''Théâtre de poche'', 1949
+* ''Bacchus'', 1952
+* ''Nouveau théâtre de poche'', 1960
+* ''L'Impromptu du Palais-Royal'', 1962
+* ''Paul et Virginie'', 1968
+* ''Le gendarme incompris'', 1971
+=== Ensaig, crítica, diaris ===
+* ''Carte blanche'', 1920
+* ''Le Secret professionnel'', 1922
+* ''''Le Rappel à l'ordre'' - ''Lettre à [[Jacques Maritain]]'', 1926
+* ''Opium: Journal d'une désintoxication'', diari escrit en 1928-1929; publicat en 1930 — ''Opio: diario de una desintoxicación'', pròlec i trad.: [[Julio Gómez de la Serna]], Ediciones de la Flor, Buenos Aires, 1969; ''Opium'', pròlec i trad.: Ignacio Vidal-Folch; Planeta, Barcelona, 2009
+* ''Essai de critique indirecte''
+* ''Portraits-Souvenir'', 1935
+* ''Mon Premier voyage'', volta al món en 80 dies, 1937
+* ''Le Greco'', 1943
+* ''Le Foyer des artistes'' - ''La Difficulté d'être'', 1943 — ''La dificultat de ser'', trad.: María Teresa Gallego Urrutia; Siruela, Madrid, 2006
+* ''Lettres aux Américains'' - ''Reines de la France'', 1949
+* ''Jean Marais'' - Entretiens autour du cinématographe (avec André Fraigneau), 1951
+* ''Jean Marais par Jean Cocteau'', Calmann-Lévy, 1951
+* ''Gide vivant'', 1952
+* ''Journal d'un inconnu''. ''Démarche d'un poète'', 1953
+* ''Colette'' (discours de réception à l'Académie royale de Belgique) - Discours de réception à l'Académie française, 1955
+*  ''Discours d'Oxford'', 1956
+* ''Entretiens sur le musée de Dresde'' (avec Louis Aragon) - ''La Corrida du 1 mai'', 1957 — ''La corrida del 1 de mayo'', trad.: David Villanueva Sanz; Demipage, Madrid, 2009
+* ''Poésie critique'' I, 1959
+* ''Poésie critique'' II, 1960
+* ''Le Cordon ombilical'', 1962 — ''El cordón umbulical'', trad.: Antonio Álvarez, edición de Alfredo Taján; Confluencia, Málaga, 2012
+* ''La Comtesse de Noailles, oui et non'', 1963
+* ''Lettres à sa mère'', Gallimard, Paris, 1989 — ''Cartas a mi madre'' 1906-1918, trad.:Pedro Ubertone; Libros del Zorzal, Buenos Aires, 2003
+=== Pintura ===
+* ''Dessins'', 1923
+* ''Le mystère de Jean l'oiseleur'', 1925
+* ''Maison de santé'', 1926
+* ''Poésie plastique'', 1927
+* ''25 dessins d'un dormeur'', 1928
+* ''Soixante dessins pour les Enfants terribles'', 1935
+* ''Dessins en marge du texte des Chevaliers de la table ronde'', 1941
+* ''Drôle de ménage'', 1948
+* ''Chapelle Saint-Pierre|La chapelle Saint-Pierre, Villefranche-sur-mer'', 1957
+* ''La salle des mariages, Hôtel de ville de Menton'', 1957
+* ''La Chapelle Saint-Pierre'', 1958
+* ''Saint-Blaise- des -simples'', 1960
 == Cites ==
 {{Cita|Un got mig buit de vi és també un de mig ple, pero una mentira a miges, de cap modo és una mija veritat.|Jean Cocteau}}
+== Referències ==
+* [http://www.artinfo.com/news/story/35272/jean-cocteaus-country-home-opens-to-the-public/ Gouband, Emilie. Jean Cocteaus Country Home Opens to the Public, Blouin Artinfo, julio 21 de 2010]
+* [https://web.archive.org/web/20081202032859/http://www.cinematismo.com/biografias/jean-cocteau-1889-1963/ Jean Cocteau. Biografia]
 == Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Jean Cocteau}}
 * [https://es.wikipedia.org/wiki/Jean_Cocteau Jean Cocteau en Wikipedia]