Diferència entre les revisions de "Luis Rojas-Marcos"
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Biografia| | ||
| + | | nom = Luis Rojas-Marcos de la Viesca | ||
| + | | image = [[File:Rojasmarcos.JPG|250px]] | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Mege, investigador i escritor. | ||
| + | | data_naix = [[27 d'agost]] de [[1943]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Sevilla]], [[Andalusia]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = | ||
| + | | lloc_mort = | ||
| + | }} | ||
'''Luis Rojas-Marcos de la Viesca''' ([[Sevilla]], [[27 d'agost]] de [[1943]]) és un siquiatra, investigador, escritor i professor espanyol nacionalisat [[Estats Units|nortamericà]]. És germà del líder andaluciste i exalcalde de Sevilla [[Alejandro Rojas-Marcos]]. | '''Luis Rojas-Marcos de la Viesca''' ([[Sevilla]], [[27 d'agost]] de [[1943]]) és un siquiatra, investigador, escritor i professor espanyol nacionalisat [[Estats Units|nortamericà]]. És germà del líder andaluciste i exalcalde de Sevilla [[Alejandro Rojas-Marcos]]. | ||
| Llínea 7: | Llínea 18: | ||
En l'any [[1968]] va emigrar a [[Nova York]] per a estudiar Siquiatria i, segons reconeix, fugir d'una situació política, social, familiar i moral tensa. Ademés d'estudiar siquiatria en Nova York es va llicenciar en Medicina per l'Universitat de Sevilla i posseïx el títul de doctor per les universitats de Bilbao i Nova York. | En l'any [[1968]] va emigrar a [[Nova York]] per a estudiar Siquiatria i, segons reconeix, fugir d'una situació política, social, familiar i moral tensa. Ademés d'estudiar siquiatria en Nova York es va llicenciar en Medicina per l'Universitat de Sevilla i posseïx el títul de doctor per les universitats de Bilbao i Nova York. | ||
| − | És professor de siquiatria en l'Universitat de Nova York, membre de l'Acadèmia de Medicina de Nova York i de l'Associació Americana de Salut Pública. Ha segut director del Sistema Siquiàtric Hospitalari Municipal de Nova York des de [[1982]] fins a [[1992]], responsable màxim dels Servicis de Salut Mental, Alcoholisme i Drogodependències de la ciutat neoyorquina fins a [[1995]], en que fon nomenat president del Sistema d'Hospitals Públics de la urbs, en un àrea de competència que comprenia els 16 hospitals públics i la ret d'ambulatoris de la ciutat de Nova York, càrrec que ocupà fins a [[2002]] i des del que va assistir als [[atentats de l'11 de setembre de 2001]]. En l'any [[2004]] es dedicava a l'investigació, docència i gestió hospitalària, apart de l'escritura, deixant la pràctica clínica en un segon lloc. | + | És professor de siquiatria en l'Universitat de Nova York, membre de l'Acadèmia de Medicina de Nova York i de l'Associació Americana de Salut Pública. Ha segut director del Sistema Siquiàtric Hospitalari Municipal de Nova York des de [[1982]] fins a [[1992]], responsable màxim dels Servicis de Salut Mental, Alcoholisme i Drogodependències de la ciutat neoyorquina fins a l'any [[1995]], en que fon nomenat president del Sistema d'Hospitals Públics de la urbs, en un àrea de competència que comprenia els 16 hospitals públics i la ret d'ambulatoris de la ciutat de Nova York, càrrec que ocupà fins a l'any [[2002]] i des del que va assistir als [[atentats de l'11 de setembre de 2001]]. En l'any [[2004]] es dedicava a l'investigació, docència i gestió hospitalària, apart de l'escritura, deixant la pràctica clínica en un segon lloc. |
Ha publicat numerosos treballs sobre temes siquiàtrics i de salut pública en revistes científiques nortamericanes. En Espanya, colabora regularment en la secció d'opinió del diari ''[[El País]]'', és patró de la Fundació la Caixa i colabora en institucions dedicades a temes socials. | Ha publicat numerosos treballs sobre temes siquiàtrics i de salut pública en revistes científiques nortamericanes. En Espanya, colabora regularment en la secció d'opinió del diari ''[[El País]]'', és patró de la Fundació la Caixa i colabora en institucions dedicades a temes socials. | ||
| Llínea 39: | Llínea 50: | ||
* Per decret 98/1996, de 23 de febrer, se li va concedir la Medalla d'Andalusia en la seua categoria d'argent. | * Per decret 98/1996, de 23 de febrer, se li va concedir la Medalla d'Andalusia en la seua categoria d'argent. | ||
* En novembre de l'any 2010, el Consell de Ministres d'Espanya li va concedir l'Orde de les Arts i les Lletres d'Espanya. | * En novembre de l'any 2010, el Consell de Ministres d'Espanya li va concedir l'Orde de les Arts i les Lletres d'Espanya. | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Luis Rojas Marcos}} | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Luis_Rojas-Marcos Luis Rojas-Marcos en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Luis_Rojas-Marcos Luis Rojas-Marcos en Wikipedia] | ||
Última revisió del 19:39 11 dec 2024
| Luis Rojas-Marcos de la Viesca | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Mege, investigador i escritor. | ||
| Naiximent: | 27 d'agost de 1943 | ||
| Lloc de naiximent: | Sevilla, Andalusia, Espanya | ||
Luis Rojas-Marcos de la Viesca (Sevilla, 27 d'agost de 1943) és un siquiatra, investigador, escritor i professor espanyol nacionalisat nortamericà. És germà del líder andaluciste i exalcalde de Sevilla Alejandro Rojas-Marcos.
Biografia[editar | editar còdic]
Naixcut en Sevilla en l'any 1943, de pare sevillà i mare càntabra procedent de Liendo, tingué inicialment dificultats en els seus estudis.
En l'any 1968 va emigrar a Nova York per a estudiar Siquiatria i, segons reconeix, fugir d'una situació política, social, familiar i moral tensa. Ademés d'estudiar siquiatria en Nova York es va llicenciar en Medicina per l'Universitat de Sevilla i posseïx el títul de doctor per les universitats de Bilbao i Nova York.
És professor de siquiatria en l'Universitat de Nova York, membre de l'Acadèmia de Medicina de Nova York i de l'Associació Americana de Salut Pública. Ha segut director del Sistema Siquiàtric Hospitalari Municipal de Nova York des de 1982 fins a 1992, responsable màxim dels Servicis de Salut Mental, Alcoholisme i Drogodependències de la ciutat neoyorquina fins a l'any 1995, en que fon nomenat president del Sistema d'Hospitals Públics de la urbs, en un àrea de competència que comprenia els 16 hospitals públics i la ret d'ambulatoris de la ciutat de Nova York, càrrec que ocupà fins a l'any 2002 i des del que va assistir als atentats de l'11 de setembre de 2001. En l'any 2004 es dedicava a l'investigació, docència i gestió hospitalària, apart de l'escritura, deixant la pràctica clínica en un segon lloc.
Ha publicat numerosos treballs sobre temes siquiàtrics i de salut pública en revistes científiques nortamericanes. En Espanya, colabora regularment en la secció d'opinió del diari El País, és patró de la Fundació la Caixa i colabora en institucions dedicades a temes socials.
En l'any 2010 publicà Superar l'adversitat: El poder de la resiliència, el qual tracta sobre la resiliéncia i la capacitat de les persones per a superar qualsevol tipo de dificultat i repondre's a l'estat en el qual nos trobàvem abans del colp.
Obra[editar | editar còdic]
Algunes de les seues obres:
- La ciudad y todos sus desafíos (1992)
- La pareja rota (1994)
- Las semillas de violencia (Premi Espasa d'Ensaig, 1995)
- Latidos de fin de siglo (1996)
- Antídotos de la nostalgia (1998)
- Nuestra felicidad (2000)
- Más allá del 11 de septiembre (2002)
- La pareja rota: familia, crisis y superación (2003)
- Nuestra incierta vida normal (2004)
- La fuerza del optimismo (2005)
- La autoestima (2007)
- Convivir (2008)
- Corazón y mente: claves para el bienestar físico y emocional (2009)
- Superar la adversidad: El poder de la resiliencia (2010)
- Eres tu memoria: Conócete a ti mismo (2011)
- Los secretos de la felicidad (2012)
- Optimismo y salud (2020)
Reconeiximents[editar | editar còdic]
- Per decret 98/1996, de 23 de febrer, se li va concedir la Medalla d'Andalusia en la seua categoria d'argent.
- En novembre de l'any 2010, el Consell de Ministres d'Espanya li va concedir l'Orde de les Arts i les Lletres d'Espanya.
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Luis Rojas-Marcos.