Diferència entre les revisions de "Arran (organisació)"
| (No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| − | * [[ | + | * [[Pancatalanisme]] |
| + | * [[Moviment de Defensa de la Terra]] | ||
* [[Maulets (organisació)|Maulets]] | * [[Maulets (organisació)|Maulets]] | ||
| + | * [[Candidatures d'Unitat Popular]] ([[CUP]]) | ||
| + | * [[Reagrupament]] | ||
| + | * [[Terra Lliure]] | ||
| + | * [[Endavant]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 18:19 3 oct 2024
Arran (en valencià, a rant) és una organisació jovenil espanyola de l'esquerra independentista catalana. Sorgí del procés de confluència entre les organisacions Maulets, CAJEI i agents externs (com les assamblees de jóvens independentistes de Terrassa, Valéncia o el colectiu de jóvens de la Pobla, en Mallorca), que es va iniciar en l'any 2008.
Està considerat com un grup vinculat al partiti polític català CUP, d'ideologia radical, adscrit a l'extrema esquerra, de l'esquerra radical independentista, antisistema i anarquista. Entre les seues activitats s'inclouen atacs contra sèus de partits polítics i entitats financeres.
Dispon de diverses assamblees locals o comarcals repartides principalment per Catalunya, pero també per la Comunitat Valenciana i les Illes Balears.
Història[editar | editar còdic]
L'organisació es va presentar en societat el 14 de juliol de 2012 en Berga (Barcelona), en el marc del festival "Rebrot", que celebrava la seua undècima edició. En el moment de la seua creació Arran contava, segons la pròpia organisació, en més de 600 militants en les seues files, repartits en casi 60 assamblees, en 36 comarques de Catalunya, la Comunitat Valenciana i les illes Balears. En octubre de 2013, Arran contava ya en 72 núcleus i més de 700 militants.
El colectiu Arran va reivindicar durant 2012 i 2013 l'autoria d'una part dels atacs que, en forma de pintades, trencament de cristals, i llançaments de pintura, s'han produït en distints punts de Catalunya i també en les Illes Balears contra les sèus dels partits contraris a la secessió de Catalunya (PP, PSC i Cs) i contra CIU.
Aixina mateix, en decembre de 2012 membres de Arran varen decapitar el Bou d'Osborne situat en la localitat balear d'Algàida i declarat patrimoni cultural.
Durant els anys 2014 i 2015, per discrepàncies internes, diverses assamblees de Arran es varen dissoldre de l'organisació, donant lloc a noves assamblees en els seus respectius municipis, aparentment coordinades baix el lema Jovent en Lluita. Estes assamblees, en molts casos de municipis en els que anteriorment existia Maulets, serien propenques, segons pareix, a un dels dos sectors de l'Esquerra Independentista, l'agrupat entorn a Poble Lliure.
En 2017 varen protagonisar varis actes vandàlics contra servicis turístics en Barcelona i Palma de Mallorca. Estes i atres accions similars posteriors de Arran han segut calificades de "turismefòbia".
En 2018 varen participar en actes violents en boicotejar un acte d'homenage a Miguel de Cervantes en l'Universitat de Barcelona (UB).
El 17 de juliol de 2022, es fa pública l'escissió d'una part de l'organisació, conformant-se en un nou orgue de difusió de caràcter comuniste nomenat Horitzó Socialista com a part del denominat Moviment Socialista.
L'organisació otorga anualment el premi "Traïdor de l'any" (en català Botifler de l'any).
Vore també[editar | editar còdic]
- Pancatalanisme
- Moviment de Defensa de la Terra
- Maulets
- Candidatures d'Unitat Popular (CUP)
- Reagrupament
- Terra Lliure
- Endavant