Diferència entre les revisions de "Murta"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Myrtus communis 8zz.jpg|thumb|300px|Murta]]
 
[[File:Myrtus communis 8zz.jpg|thumb|300px|Murta]]
La '''murta''' (Myrtus communis) és una planta de la família de les Myrtaceae, nativa del surest d'[[Europa]] i del nort d'[[Africa]].
+
La '''murta''', en castellà, ''mirto'' (Myrtus communis) és una planta de la família de les Myrtaceae, nativa del surest d'[[Europa]] i del nort d'[[Africa]].
  
 
==Descripció==
 
==Descripció==

Última revisió del 17:28 13 set 2024

Murta

La murta, en castellà, mirto (Myrtus communis) és una planta de la família de les Myrtaceae, nativa del surest d'Europa i del nort d'Africa.

Descripció[editar | editar còdic]

Arbust sempre vert i aromatic de fins 5 m. de fust, de fullage compacte. Les fulles són opostes, coriacees, curtament peciolades, de bort sancer, ovàls o llanceolades, de color vert fosc pel fe i més clar per l'enves, en glandules oleïferes transparents en el llim foliar. Flors blanques, solitaries sobre llarcs pedunculs axilars, en cinc pétals i cinc sepals, molt aromatiques de 1 a 2 cm. d'ample. Els estams són grocs. Florix en primavera. El frut és una baya menjable redonejada de 1 a 1,5 cm. de diametro, de color blau obscur pruïnos al madurar, acompanyat del caliç en la part superior. Te moltes llavors, que són escampades pels pardalets que s'alimenten d'ells. Estos arbusts poden aplegar a ser centenaris, com un que tenim en la Comunitat Valenciana, es conserva en el pati del convent dels Capuchins de l'Olleria, està considerat un dels eixemplars més grans d'Europa.

Usos[editar | editar còdic]

Normalment es cultiven com a ornament. Les fulles, flors i fruts són rics en oli aromatic empleat en perfumeria. Planta molt famosa en l'antigor, quan se considerava símbol de l'amor i la bellea. En corones de murta s'honrava als campeons olimpics.

La murta, ocupa un lloc prominent en els escrits d'Hipòcrates, Plinio el Vell, Dioscórides, Galeno i els escritors àraps. Ha segut prescrit per a la febra i el dolor pels meges antics a lo manco des de 2500 AC.

Els efectes de la murta es deuen als alts nivells d'àcit salicílic, un compost relacionat en l'aspirina.

Distribució[editar | editar còdic]

La murta està molt expandida en la regió mediterrànea. L'atra especie, la murta del Sahara M. nivellei, es restringix a les montanyes Tassili n'Ajjer en el surest d'Algèria i les Montanyes del Tibesti en Chad, en l'estatus d'especie amenaçada. Alguns botànics no estan d'acort en que M. nivellei siga suficientment distinta per a ser tractat com atra especie.

Galeria fotogràfica[editar | editar còdic]

Diferents tipos de Murta:

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
  • Guo, R; Canter, PH; Ernst, E (2006). «Medicinas a base de hierbas para el tratamiento de la rinosinusitis: Una revisión sistemática». Otorrinolaringología-Cirugía de Cabeza y Cuello
  • Mirto ( Myrtus communis L.)
  • RHS Plant Selector - Myrtus communis subsp. tarentina

Enlaços externs[editar | editar còdic]

Commons