Diferència entre les revisions de "Josep Estellés i Caballer"
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
Tant l'Ajuntament de [[Godella]], com el de [[Valéncia]] (en la pedania de [[Massarrojos]]) li varen dedicar sengles carrers. | Tant l'Ajuntament de [[Godella]], com el de [[Valéncia]] (en la pedania de [[Massarrojos]]) li varen dedicar sengles carrers. | ||
| − | ==Cites== | + | == Cites == |
{{Cita|''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular y la incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades''.|Artícul de Felipe Pastor Cañas en [[Las Provincias]] (11.02.1984)}} | {{Cita|''Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular y la incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades''.|Artícul de Felipe Pastor Cañas en [[Las Provincias]] (11.02.1984)}} | ||
Última revisió del 16:34 28 jun 2024
| Josep Estellés i Caballer | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Sacerdot i músic | ||
| Naiximent: | 17 de febrer de 1925 | ||
| Lloc de naiximent: | Godella, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 4 de febrer de 1984 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Josep Estellés i Caballer, va nàixer en Godella, el 17 de febrer de 1925 i faltà en la ciutat de Valéncia el 4 de febrer de 1984. Fon un sacerdot i músic valencià. Fon cofundador i primer director de l'Escolania de la Mare de Deu dels Desamparats. Fudador, ademés, de l'Orfeó Parroquial de Godella, l'Orfeó Parroquial san Pio X de Massarrojos, i el Cor Laetentur.
Biografia[editar | editar còdic]
Va nàixer en el número 67 del carrer Ample de Godella. Fon el segon fill de Francesc Estellés Muñoz i Magdalena Caballer Gallur, matrimoni catòlic i d'arraïlades costums religioses. Foren els seus germans Francesc, el major, i Miquel, el menut. No es té constància documental del bateig, per la crema dels registres parroquials durant la Guerra Civil, pero sí consta la seua Primera Comunió, junt al seu germà major, el dia 11 de juny de 1933.
El primer contacte en el món cultural el va tindre en casa de donya Bàrbera Capella Alonso, en Ca la senyora Barbereta, com es conegué durant molts anys l'escoleta d'esta reconeguda godellera. Als cinc anys i mig, fins als nou, estudià en el colege que el partit polític Derecha Regional Valenciana tenia en el poble. El 18 d'octubre de 1934, en vora dèu anys, havent passat un elemental exàmen de solfeig i de cultura general, per la seua excelent veu i magnífic oït, ingressà com a infantillo en la Capella Musical del Real Colege del Corpus Christi, també conegut com Colege del Patriarca, el que fea 473 de tots els infantillos que havien passat fins ad eixe moment per la casa.
Als quinze anys, el 27 de setembre de 1939, superà la prova d'accés al Seminari, en aquell moment en el carrer Trinitaris de Valéncia a on va cursar, en un excelent currículum, una cuidada preparació en moltes i diverses matèries.
En 19 anys crea i dirigix l'Orfeó Parroquial de Godella, el segon més antic de tota Valéncia darrere de la Coral Polifònica Valentina, iniciant les seues actuacions un 1 d'octubre de 1944.
El 21 de març de 1946, obté una beca per a estudiar Sagrada Teologia en el Colege-Seminari del Corpus Christi, com a colegial intern.
El 3 d'abril de 1949 li és conferit el Presbiterat per l'arquebisbe de Valéncia, Marcelino Olaechea i Loizaga, celebrant la primera Missa el 8 d'abril en la Parròquia de Sant Bertomeu de Godella.
Cursà ampliació d'estudis musicals en Roma, a proposta de l'arquebisbe de Valéncia, durant tres cursos en el Pontifici Institut de Música Sacra, conseguint la llicenciatura en Música gregoriana el 27 de juny de 1951 en la calificació “magna cum laude probatus”.
Durant la seua estància en Roma, perteneixqué a la Schola Cantorum del Colege Espanyol i a la del Pontifici Institut, dirigint la primera durant el seu últim curs.
En Setembre de 1952 pren possessió de la parròquia de l'Assunció i santa Bàrbera de Massarrojos, a on estigué cinc anys, durant els quals va fundar l'Orfeó Parroquial San Pio X i una l'escolania.
Des de l'any 1952 fins a l'any 1970 fon Encarregat General de la Música i Director de la Schola Cantorum en el Seminari Conciliar de Moncada en el mateix periodo.
L'1 d'octubre de 1957 és nomenat Mestre de Capella de la Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats, en l'encàrrec implícit de fundar la seua Escolania, per a ser presentada en la festa de la Mare de Deu dels Desamparats en maig de 1958, pero la riuada que Valéncia havia patit en aquell octubre de 1957 feu que no fora possible fins al 7 de decembre, vigília de l'Immaculada. Va estar una primera etapa de vint anys, fins que ingressà com a postulant en el monasteri benedictí de San Salvador de Leyre, en la localitat navarra de Yesa, l'1 de setembre de 1978, abandonant la vida religiosa el 25 d'octubre de 1979 i incorporant-se el 29 d'Octubre com a Capellà de Cor en la Capella Musical del Patriarca.
El 16 de setembre de 1981, a solicitut dels superiors, torna de nou a la Direcció musical de l'Escolania de la Mare de Deu dels Desamparats, en acabant d'un nou i molt breu intent de vida monàstica en l'Abadia benedictina de la Santa Cruz del Valle de los Caídos.
En l'any 1983 fundà i va dirigir el cor de cant gregorià Laetentur, format per antics escolans, que feu la seua presentació en motiu de la celebració de les bodes de plata de l'Escolania.
Va morir el 4 de febrer de 1984 a les sèt de la vesprada d'un infart de miocardi, a tretze dies de complir els 59 anys, i en acabant d'haver dirigit l'Escolania per última volta en la Basílica de la Mare de Deu dels Desamparats.
Com publicà una semana més tart el profesor d'orige segovià, i responsable de l'àrea educativa del centre, Felipe Pastor Cañas en Las Províncias (11.02.1984), “Valenciano hasta la mèdula, sintió profundamente la cultura musical popular y la incorporó al repertorio de la Escolania. Obras de compositores valencianos fueron interpretadas en Barcelona, en el Vaticano, en la sede de nuestra embajada en Roma y en festivales y rondas organizadas por diversas entidades”.
Tant l'Ajuntament de Godella, com el de Valéncia (en la pedania de Massarrojos) li varen dedicar sengles carrers.
Cites[editar | editar còdic]
Bibliografia[editar | editar còdic]
- González Velasco, Carmelo. Un músico para la Virgen, José Estellés Caballer (EDICEP. Valéncia, 2008). ISBN: 978-84-7050-952-0
- Llácer Bosbach, Miguel. “José Estellés Caballer y la Escolanía de Nuestra Señora de los Desamparados de Valencia” (Taller d'història local de Godella, Querns, Quaderns de Godella número 4, pàgines 19-28 2009) ISSN: 1695-839X