Dreta Regional Valenciana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Derecha Regional Valenciana»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Dreta Regional Valenciana (DRV)
Logotip de DRV en l'any 1935
President Lluís Lucia Lucia
Líder {{{líder}}}
Portaveu {{{portaveu}}}
Fundació 1930
Dissolució 1936, a l'iniciar-se la Guerra Civil.
Sèu Valéncia
Ideologia política regionalisme, conservadurisme, valencianisme
Afiliació internacional
Partits que la componen {{{partits}}}
Web {{{web}}}

Dreta Regional Valenciana (DRV) en la provincia de Valéncia i Dreta Regional Agraria (DRA) en Alacant i Castelló, fon un partit polític d'àmbit valencià fundat en Valéncia en l'any 1930.

Història[editar | editar còdic]

Bandera de Dreta Regional Valenciana, en l'any 1935.

Estigué actiu durant la Segona República Espanyola, aglutinant als sectors conservadors de la burguesia agrària valenciana i chicotets i mijans propietaris de les comarques del nort i centre de la Comunitat Valenciana, mentres que en les comarques del sur, més industrialisades la seua força era menor.

El seu portaveu era el Diario de Valencia i entre els seus dirigents varen destacar Lluís Lúcia Lúcia, l'empresari de la seda José Duato Chapa, el fundador del Diario de Valencia Manuel Simó (antic dirigent de Comunió Tradicionalista) i Ignacio Villalonga, president de la Cambra de Comerç i Indústria de Valéncia. Lucía era el líder del sector reformiste d'inspiració social-cristiana, enfrontat a sovint en el sector majoritari, més conservador. Els seus principis varen ser esbossats en el llibre de Luis Lucía En estes hores de transició, publicat en giner de 1930.

Els seus creadors eren antics militants del tradicionalisme, contraris al jaumisme (el sector agrupat entorn del pretenent Jaime de Borbón i Borbón-Parma, i pronte va atraure als sectors agraristes d'Alzira. Ideològicament estava molt pròxim a José María Gil-Robles, també defensor del accidentalisme de les formes de govern; el fet que no mostraren un compromís explícit en la República els va fer sospitosos als ulls dels partits d'esquerres.

En les eleccions municipals de 1931 va disputar l'electorat al Partit d'Unió Republicana Autonomiste (PURA) de Sigfrido Blasco-Ibáñez en les comarques valencianes del centre i nort, i es varen opondre al proyecte d'estatut d'autonomia del PURA de 1931. No obstant, cap a 1932 les dos forces polítiques havien convergit i les dos formarien part de la coalició CEDA. Destacava pel seu eficaç aparell administratiu i fon considerat el partit millor vertebrat de la dreta espanyola.[1]

Crida de creació de Dreta Regional Valenciana en giner de 1930.

En les eleccions de 1933 es presentà com a part de la CEDA, sent, junt en Acción Popular el seu component més important, obtenint dos escans en Castelló, un en Valéncia capital, tres en Valéncia provincia, i tres en Alacant; entre ells Lucía i Villalonga, mentres que Simó era el cap dels regidors de la DRV en l'Ajuntament de Valéncia.

Despuix de la victòria del Frente Popular l'11 de juliol de l'any 1936 la seua seu fon incendiada. Durant la Guerra Civil molts dels seus membres, com la majoria dels de la CEDA, recolzaren la sublevació militar, entre ells Villalonga o Duato, i en acabant molts d'ells varen ocupar importants càrrecs locals del Movimiento.

Manuel Simó fon empresonat a l'escomençar el conflicte i assessinat en octubre de 1936. No va ocórrer lo mateix en Lluís Lucia, que mostrà la seua adhesió inicial a la República, pero fon despuix empresonat i processat, sent condenat a penes de presó. Despuix del triumfo franquiste, fon lliberat, pero poc despuix fon de nou empresonat, esta volta per les autoritats franquistes, i condenat a mort, encara que despuix la seua pena fon commutada.

Referències[editar | editar còdic]

  1. Alfons Cucó, Lluita per l'Estatut 1931-1939 dins Autonomies: un sigle en lluita, Història 16 Extra V, abril de 1978.

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Alfons Cucó, El valencianisme polític 1874-1936, Valéncia, Eds. Garbí (1971).

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons