Diferència entre les revisions de "Oroneta"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
L''''oroneta''' (del [[llatí]] ''hirundĭtta'', dim. de ''hirŭndo'', mat. sign.), també se diu '''oronella''' o '''orandella''', en [[castellà]] ''golondrina'', és un [[Au|aucell]] de diferents espècies del [[gènero (biología)|gènero]] ''Hirundo'', i principalment la ''Hirundo rustica'', de plomage [[negre]] en el ventre [[blanc]]. És una au migratòria, ve d'[[Àfrica]] en [[primavera]] i se'n va quan acaba l'[[estiu]]. Fa els nius de [[fanc]] en els ràfols de les teulades. | L''''oroneta''' (del [[llatí]] ''hirundĭtta'', dim. de ''hirŭndo'', mat. sign.), també se diu '''oronella''' o '''orandella''', en [[castellà]] ''golondrina'', és un [[Au|aucell]] de diferents espècies del [[gènero (biología)|gènero]] ''Hirundo'', i principalment la ''Hirundo rustica'', de plomage [[negre]] en el ventre [[blanc]]. És una au migratòria, ve d'[[Àfrica]] en [[primavera]] i se'n va quan acaba l'[[estiu]]. Fa els nius de [[fanc]] en els ràfols de les teulades. | ||
| − | Es tracta d'un au chicoteta. El mascle adult de la subespècie nominal (H. rustica) medix entre 14,6 i 19,9 cm. de llongitut, incloent els 2 a 7 cm. de les allargades plomes externes de la coa. Té una envergadura d'entre 32 i 34,5 cm. i sol pesar entre 16 i 22 g. La seua part superior és blava metàlica i el seu front, barbeta i gola, rojosos. Una grossa franja blava obscura separa la gola del [[pit]] i abdomen blanquinosos. Les plomes externes de la coa són allargades, lo que li brinda el distintiu aspecte profundament aforquellat de les oronetes. | + | Es tracta d'un au chicoteta. El mascle adult de la subespècie nominal (H. rustica) medix entre 14,6 i 19,9 cm. de llongitut, incloent els 2 a 7 cm. de les allargades plomes externes de la coa. Té una envergadura d'entre 32 i 34,5 cm. i sol pesar entre 16 i 22 g. La seua part superior és blava metàlica i el seu front, barbeta i gola, rojosos. Una grossa franja blava obscura separa la gola del [[pit]] i abdomen blanquinosos. Les plomes externes de la coa són allargades, lo que li brinda el distintiu aspecte profundament aforquellat de les oronetes. |
== Nius == | == Nius == | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
== Espècies == | == Espècies == | ||
| − | Existixen sis subespècies d'oroneta comuna, que es reproduïxen a lo llarc de l'hemisferi nort. Quatre d'elles són fortament migratòries i els seus quarters d'hivernada cobrixen gran part de l'hemisferi sur, aplegant a [[Argentina]] central, [[Suràfrica]] i el nort d'[[Austràlia]]. La seua vasta àrea de distribució i enorme població impliquen que l'espècie es troba fòra de perill d'extinció, encara que puga haver afluixons poblacionals locals per amenaces específiques. | + | Existixen sis subespècies d'oroneta comuna, que es reproduïxen a lo llarc de l'hemisferi nort. Quatre d'elles són fortament migratòries i els seus quarters d'hivernada cobrixen gran part de l'hemisferi sur, aplegant a [[Argentina]] central, [[Suràfrica]] i el nort d'[[Austràlia]]. La seua vasta àrea de distribució i enorme població impliquen que l'espècie es troba fòra de perill d'extinció, encara que puga haver afluixons poblacionals locals per amenaces específiques. |
| − | + | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
{{commonscat|Hirundo rustica}} | {{commonscat|Hirundo rustica}} | ||
{{wikispecies|Hirundo rustica}} | {{wikispecies|Hirundo rustica}} | ||
| − | {{DGLV|Oroneta}} | + | {{DGLV|Oroneta}} |
| + | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hirundo_rustica Oroneta en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Hirundo_rustica Oroneta en Wikipedia] | ||
Última revisió del 11:36 28 oct 2024
_(10).jpg)
L'oroneta (del llatí hirundĭtta, dim. de hirŭndo, mat. sign.), també se diu oronella o orandella, en castellà golondrina, és un aucell de diferents espècies del gènero Hirundo, i principalment la Hirundo rustica, de plomage negre en el ventre blanc. És una au migratòria, ve d'Àfrica en primavera i se'n va quan acaba l'estiu. Fa els nius de fanc en els ràfols de les teulades.
Es tracta d'un au chicoteta. El mascle adult de la subespècie nominal (H. rustica) medix entre 14,6 i 19,9 cm. de llongitut, incloent els 2 a 7 cm. de les allargades plomes externes de la coa. Té una envergadura d'entre 32 i 34,5 cm. i sol pesar entre 16 i 22 g. La seua part superior és blava metàlica i el seu front, barbeta i gola, rojosos. Una grossa franja blava obscura separa la gola del pit i abdomen blanquinosos. Les plomes externes de la coa són allargades, lo que li brinda el distintiu aspecte profundament aforquellat de les oronetes.
Nius[editar | editar còdic]
.jpg)
L'oroneta comuna és un au de camp obert que normalment utilisa estructures construïdes pel ser humà per a reproduir-se i que, en conseqüència, s'ha disseminat en l'expansió humana.
Construïx nius en forma de tassa, en boletes de fanc en graners i construccions similars, i s'alimenta d'insectes que atrapa en vol.
Alimentació[editar | editar còdic]
La seua alimentació insectívora contribuïx a la tolerància dels humans cap ad esta espècie; en el passat esta acceptació es va vore reforçada per superstició respecte de l'au i el seu niu. Existixen freqüents referències culturals a l'oroneta comuna en escrits lliteraris tant per la seua proximitat en el ser humà com per la seua migració anual. Solen volar en conjunts.
Espècies[editar | editar còdic]
Existixen sis subespècies d'oroneta comuna, que es reproduïxen a lo llarc de l'hemisferi nort. Quatre d'elles són fortament migratòries i els seus quarters d'hivernada cobrixen gran part de l'hemisferi sur, aplegant a Argentina central, Suràfrica i el nort d'Austràlia. La seua vasta àrea de distribució i enorme població impliquen que l'espècie es troba fòra de perill d'extinció, encara que puga haver afluixons poblacionals locals per amenaces específiques.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Oroneta.
Wikispecies té un artícul sobre Oroneta.
«Oroneta». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).