Diferència entre les revisions de "Enciclopèdia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
 
(No es mostren 31 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Enciclopedia-Lueger.jpg|thumb|250px|Toms d'una '''enciclopèdia'''.]]
+
[[File:Lueger.jpg|thumb|250px|<center>Toms d'una '''enciclopèdia'''.</center>]]
  
Una '''enciclopèdia''' (grec: ἐνκύκλιos παιδεία [enkyklios paideia], ''instrucció en un círcul'') és un text que busca compendiar el coneiximent humà. L'enciclopèdia reunix i divulga senyes especialisades o disperses que no podrien ser trobats en facilitat i que presenten un important servici a la cultura moderna.
+
Una '''enciclopèdia''' ([[grec]]: ἐνκύκλιos παιδεία [enkyklios paideia], ''instrucció en un círcul'') és un text que busca compendiar el coneiximent humà. L'enciclopèdia reunix i divulga senyes especialisades o disperses que no podrien ser trobats en facilitat i que presenten un important servici a la cultura moderna.
  
La noció més moderna d'enciclopèdia de propòsit general i d'àmplia distribució data de l'época de [[Denis Diderot]] i els [[enciclopedistes del sigle XVIII]]. El major èxit del periodo de l'[[Ilustració]] del [[sigle XVIII]] és la ''[[Encyclopédie]]'' compilada per un grup d'escritors i hòmens de ciència francesos. De manera plenament conscient, estos hòmens estaven donant l'esquena tant a la [[religió]] com a la [[metafísica]] com a fonts de coneiximent, veent en la [[ciència]] pura una nova força motriu intelectual. Van reunir en una vasta obra tots els coneiximents científics de l'época, no com un simple registre alfabètic, sino com un relat del modo científic d'enfrontar-se al món.  
+
La noció més moderna d'enciclopèdia de propòsit general i d'àmplia distribució data de l'época de [[Denis Diderot]] i els [[enciclopedistes del sigle XVIII]]. El major èxit del periodo de l'[[Ilustració]] del [[sigle XVIII]] és la ''[[Encyclopédie]] '' compilada per un grup d'escritors i hòmens de ciència francesos. De manera plenament conscient, estos hòmens estaven donant l'esquena tant a la [[religió]] com a la [[metafísica]] com a fonts de coneiximent, veent en la [[ciència]] pura una nova força motriu intelectual. Varen reunir en una vasta obra tots els coneiximents científics de l'época, no com un simple registre alfabètic, sino com un relat del modo científic d'enfrontar-se al món.  
  
Estos escritors esperaven forjar un poderós instrument per a lluitar contra l'[[obscurantisme]] de les autoritats polítiques i religioses. La majoria de les figures culturals i científiques de l'época van colaborar en eixa empresa, destacant [[Jean Li Rond d'Alembert|D'Alembert]], [[Diderot]] i [[Voltaire]].
+
Estos escritors esperaven forjar un poderós instrument per a lluitar contra l'[[obscurantisme]] de les autoritats polítiques i religioses. La majoria de les figures culturals i científiques de l'época varen colaborar en eixa empresa, destacant [[Jean Li Rond d'Alembert|D'Alembert]], [[Diderot]] i [[Voltaire]].
  
 
== Principals enciclopèdies modernes ==
 
== Principals enciclopèdies modernes ==
Llínea 13: Llínea 13:
 
* De parla castellana, la [[Enciclopèdia Espasa]] i el ''Gran diccionario enciclopèdico universal''.
 
* De parla castellana, la [[Enciclopèdia Espasa]] i el ''Gran diccionario enciclopèdico universal''.
  
* De parla anglesa, l'[[Enciclopèdia Britannica]] (''Encyclopaedia Britannica''), la ''Encyclopaedia Americana'' i la ''Collier's Encyclopaedia''.
+
* De parla anglesa, l'[[Enciclopèdia Britànica]] (''Encyclopaedia Britannica''), la ''Encyclopaedia Americana'' i la ''Collier's Encyclopaedia''.
  
 
* De parla francesa, l'[[Enciclopèdia Larousse]] (''Grand Larousse'') i ''Encyclopedie Universalis''.
 
* De parla francesa, l'[[Enciclopèdia Larousse]] (''Grand Larousse'') i ''Encyclopedie Universalis''.
Llínea 27: Llínea 27:
 
Entre les temàtiques, destaquen: ''Enciclopèdia Cattolica'', ''New Catholic Encyclopaedia'', ''Encyclopaedia Judaica'' i ''Encyclopedie de l'islam''
 
Entre les temàtiques, destaquen: ''Enciclopèdia Cattolica'', ''New Catholic Encyclopaedia'', ''Encyclopaedia Judaica'' i ''Encyclopedie de l'islam''
  
En l'adveniment de l'informàtica sorgixen les enciclopèdies [[multimèdia]] que afigen a la tradicional informació textual i pictòrica elements [[audiovisual]]s. Eixemples d'estes són ''[[Encarta]]'', ''[[Enciclonet]]'' i ''[[Wikipedia]]'' i [[Uiquipèdia en valencià]], que poden consultar-se per mig de discs òptics o en internet.
+
En l'adveniment de l'informàtica sorgixen les enciclopèdies [[multimèdia]] que afigen a la tradicional informació textual i pictòrica elements [[audiovisual]]s. Eixemples d'estes són ''[[Encarta]] '', ''[[Enciclonet]] '' i ''[[Wikipedia]] '' i [[L'Enciclopèdia en valencià]], que poden consultar-se per mig de discs òptics o en internet.
  
 
== Les primeres enciclopèdies ==
 
== Les primeres enciclopèdies ==
  
* 23-79. ''[[Naturalis Història]]'' de [[Plinio el Vell]].
+
* 23-79. ''[[Naturalis Història]] '' de [[Plinio el Vell]].
* 627-630. ''[[Etimologies]]'' de [[Sant Isidor]].
+
* 627-630. ''[[Etimologies]] '' de [[Sant Isidor]].
* 990 aprox. ''[[Sua]]'' de [[Suidas (lexicógraf)|Suidas]].
+
* 990 aprox. ''[[Sua]] '' de [[Suidas (lexicógraf)|Suidas]].
* c. 1180 ''[[Hortus deliciarum]]'', de [[Ferrada de Landsberg]].
+
* c. 1180 ''[[Hortus deliciarum]] '', de [[Ferrada de Landsberg]].
* 12?? ([[sigle XIII]]). ''[[Speculum Majus]]'' de [[Vincent de Beauvais]].
+
* 12?? ([[sigle XIII]]). ''[[Speculum Majus]] '' de [[Vincent de Beauvais]].
* 1260-1267. ''[[Els Llibres del Tesor]]'' de [[Brunetto Latini]].
+
* 1260-1267. ''[[Els Llibres del Tesor]] '' de [[Brunetto Latini]].
* 1403-1407. ''[[Yongle Dadian]]'' (????) (durant la [[Dinastia Ming]]).
+
* 1403-1407. ''[[Yongle Dadian]] '' (????) (durant la [[Dinastia Ming]]).
* 1559. ''[[Encyclopaedia seu orbis disciplinarum tam sacrarum quam prophanarum epistemon]]'' de [[Paul Scalich]].
+
* 1559. ''[[Encyclopaedia seu orbis disciplinarum tam sacrarum quam prophanarum epistemon]] '' de [[Paul Scalich]].
* 1620. ''[[Instauratio Magna]]'' (no acabat) i ''[[Novum Organum]]'' de [[Francis Bacon]].
+
* 1620. ''[[Instauratio Magna]] '' (no acabat) i ''[[Novum Organum]] '' de [[Francis Bacon]].
* 1630. ''[[Encyclopaedia Cursus Philosophici]]'' de [[Johann Heinrich Alsted]].
+
* 1630. ''[[Encyclopaedia Cursus Philosophici]] '' de [[Johann Heinrich Alsted]].
* 1704. ''[[Lèxic technicum]]'' de [[John Harris]].
+
* 1704. ''[[Lèxic technicum]] '' de [[John Harris]].
* 1726. ''[[Gujin tushu jicheng]]'' (??????) - dirigida per [[Chen Menglei]] (???) i més tard per [[Jiang Tingxi]] (???) ([[Dinastia Qing]]).
+
* 1726. ''[[Gujin tushu jicheng]] '' (??????) - dirigida per [[Chen Menglei]] (???) i més tart per [[Jiang Tingxi]] (???) ([[Dinastia Qing]]).
* 1728. ''[[Cyclopaedia]]'' de [[Ephraim Chambers]].
+
* 1728. ''[[Cyclopaedia]] '' de [[Ephraim Chambers]].
* 1750. ''[[l'Encyclopédie]]'' de [[Denis Diderot]].
+
* 1750. ''[[l'Encyclopédie]] '' de [[Denis Diderot]].
* 1768-1771. ''[[Enciclopèdia Britànica]]'', publicada originàriament per Adam i Charles Black.
+
* 1768-1771. ''[[Enciclopèdia Britànica]] '', publicada originàriament per Adam i Charles Black.
* 1796-1808. ''[[Conversations-Lexikon mit vorzüglicher Rücksicht auf Die gegenwärtigen Zeiten]]'' de [[Renatus Gotthelf Löbel]] i [[Christian Wilhelm Franke]], publicada en [[Leipzig]]. La seua segona edició (1812-1819) és ya la ''[[Enciclopèdia Brockhaus]]''.  
+
* 1796-1808. ''[[Conversations-Lexikon mit vorzüglicher Rücksicht auf Die gegenwärtigen Zeiten]] '' de [[Renatus Gotthelf Löbel]] i [[Christian Wilhelm Franke]], publicada en [[Leipzig]]. La seua segona edició (1812-1819) és ya la ''[[Enciclopèdia Brockhaus]] ''.  
* 1847-1853. ''[[Encyclopédie moderne. Dictionnaire abrégé dónes sciences, dónes lettres, dónes arts, de l'industrie, de l'agriculture et Du commerce]]'' (París: Firmin Didot Frères, 1847-1853, 30 vols.) Dirigida per [[Léon Renier]].  
+
* 1847-1853. ''[[Encyclopédie moderne. Dictionnaire abrégé dónes sciences, dónes lettres, dónes arts, de l'industrie, de l'agriculture et Du commerce]] '' (París: Firmin Didot Frères, 1847-1853, 30 vols.) Dirigida per [[Léon Renier]].  
* 1840-1855. ''[[Diccionari enciclopèdic]]'' de [[Joseph Meyer]], publicat per l'editorial Bibliographisches Institut en 52 volums.
+
* 1840-1855. ''[[Diccionari enciclopèdic]] '' de [[Joseph Meyer]], publicat per l'editorial Bibliographisches Institut en 52 volums.
* 1851-1855. ''[[Enciclopèdia Moderna. Diccionario universal de literatura, ciència, arte, agricultura, indústria y comercio]]'' (Madrid: [[1851]]-[[1855]], 37 volums) de [[Francisco de Paula Oscat]].
+
* 1851-1855. ''[[Enciclopèdia Moderna. Diccionario universal de lliteratura, ciència, arte, agricultura, indústria y comercio]] '' (Madrid: [[1851]]-[[1855]], 37 volums) de [[Francisco de Paula Oscat]].
  
 
== Característiques d'un text enciclopèdic ==
 
== Característiques d'un text enciclopèdic ==
  
Els artículs enciclopèdics presenten una serie de característiques que els distinguixen d'atres formats textuals:
+
Els artículs enciclopèdics presenten una série de característiques que els distinguixen d'atres formats textuals:
  
* Són molt sintètics, tractant de condensar al màxim la informació.
+
* Són molt sintètics, tractant de condensar al màxim l'informació.
 
* No solen fer concessions a la llegibilitat del text, donant prioritat a la facilitat d'obtindre l'informació.
 
* No solen fer concessions a la llegibilitat del text, donant prioritat a la facilitat d'obtindre l'informació.
 
* Expliciten quan els elements són subjectius o d'opinió, priorisant-se per damunt de tot el rigor i l'exposició dels fets.
 
* Expliciten quan els elements són subjectius o d'opinió, priorisant-se per damunt de tot el rigor i l'exposició dels fets.
* La quantitat d'informació que contenen tendix a ser la màxima possible en funció del tamany de l'obra en el seu conjunt.
+
* La cantitat d'informació que contenen tendix a ser la màxima possible en funció del tamany de l'obra en el seu conjunt.
 
* Una enciclopèdia sol tindre diversos autors, podent arribar el seu número a decenes i centenars.
 
* Una enciclopèdia sol tindre diversos autors, podent arribar el seu número a decenes i centenars.
  
 
== Continguts d'una enciclopèdia ==
 
== Continguts d'una enciclopèdia ==
  
Els continguts d'una enciclopèdia, independentment del tema que tracten, complixen sempre una serie de requisits:
+
Els continguts d'una enciclopèdia, independentment del tema que tracten, complixen sempre una série de requisits:
  
 
* Són d'interés universal: poden interessar a qualsevol ser humà, en independència de qualsevol atra consideració. Aixina, no hi ha continguts d'interés purament local o personal.
 
* Són d'interés universal: poden interessar a qualsevol ser humà, en independència de qualsevol atra consideració. Aixina, no hi ha continguts d'interés purament local o personal.
Llínea 71: Llínea 71:
  
 
== Enciclopèdies en la Comunitat Valenciana ==
 
== Enciclopèdies en la Comunitat Valenciana ==
*Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, publicada en [[1973]], dirigida per Manuel Mas.[[ISBN]]: 8430055398.
+
[[Archiu:Encloregiv.jpg|thumb|250px|Portada d'un tom de la '''Gran Enciclopedia de la Región Valenciana''', publicada en 1973]]
 +
*Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, publicada en [[1973]], dirigida per Manuel Mas. ISBN: 8430055398. Disponia de 12 volums. Es tractava d'una enciclopèdia sobre la [[Comunitat Valenciana]] en una completa informació sobre els municipis, tradicions, productes típics, art, història valenciana, etc. Disponia de mapes i ilustracions a color.
 +
*Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, GECV. [[Levante-EMV]], 2005.
 
*Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. [[Levante-EMV]], 2008.
 
*Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. [[Levante-EMV]], 2008.
  
 
== Enciclopèdies electròniques en valencià ==
 
== Enciclopèdies electròniques en valencià ==
[[Uiquipèdia en valencià]] es l'única enciclopèdia on-line en [[llengua valenciana]] i fon creada el [[2 de decembre]] de [[2007]].
+
 
 +
[[L'Enciclopèdia en valencià]] es l'única enciclopèdia on-line en [[llengua valenciana]] i fon creada el [[2 de decembre]] de [[2007]].
  
 
== Enciclopèdies en Espanya ==
 
== Enciclopèdies en Espanya ==
  
Prescindint d'antecedents més o menys prestigiosos, com les ''Etimologies'' de [[Sant Isidor]] 627-630, redactades en llatí, les enciclopèdies espanyoles «modernes» apareixen en la segona mitat del [[sigle XIX]], en forma d'obres extenses i de qualitat variable. Entre les primeres mostres es troben el ''[[Manual enciclopèdic o repertori universal de notícies interessants, curioses i instructives...]]'' ([[Madrit]], [[1842]]); la ''[[Enciclopedia Moderna. Diccionario universal de literatura, ciència, arte, agricultura, indústria y comercio]]'' (Madrit: [[1851]]-[[1855]], 37 volums) de [[Francisco de Paula Oscat]], on van participar com a redactors importants escriptors espanyols de l'época; el ''[[Diccionari universal de la llengua castellana, ciències i arts]]'' (Madrit, [[1875]]-[[1881]]); i, sobretot, el ''[[Diccionario Enciclopédico Hispanoamericano de literatura, ciencias y arte]]'' ([[Barcelona]], [[Montaner i Simón]], [[1887]]-[[1898]]), autèntica primera enciclopèdia espanyola «moderna». A pesar de la seua importància i qualitat, la seua vigència fon breu puix en els escomençaments del [[sigle XX]] (en [[1905]]) va sorgir la [[Enciclopèdia Espasa|''Enciclopèdia universal ilustrada europeo-americana'']], coneguda com «Espasa» pel seu editor, el català [[José Espasa Anguera]].
+
Prescindint d'antecedents més o menys prestigiosos, com les ''Etimologies'' de [[Sant Isidor]] 627-630, redactades en llatí, les enciclopèdies espanyoles «modernes» apareixen en la segona mitat del [[sigle XIX]], en forma d'obres extenses i de calitat variable. Entre les primeres mostres es troben el ''[[Manual enciclopèdic o repertori universal de notícies interessants, curioses i instructives...]] '' ([[Madrit]], [[1842]]); la ''[[Enciclopedia Moderna. Diccionario universal de lliteratura, ciència, arte, agricultura, indústria y comercio]] '' (Madrit: [[1851]]-[[1855]], 37 volums) de [[Francisco de Paula Oscat]], on varen participar com a redactors importants escritors espanyols de l'época; el ''[[Diccionari universal de la llengua castellana, ciències i arts]] '' (Madrit, [[1875]]-[[1881]]); i, sobretot, el ''[[Diccionario Enciclopédico Hispanoamericano de lliteratura, ciencias y arte]] '' ([[Barcelona]], [[Montaner i Simón]], [[1887]]-[[1898]]), autèntica primera enciclopèdia espanyola «moderna». A pesar de la seua importància i calitat, la seua vigència fon breu puix en els escomençaments del [[sigle XX]] (en [[1905]]) va sorgir la [[Enciclopèdia Espasa|''Enciclopèdia universal ilustrada europeo-americana'']], coneguda com «Espasa» pel seu editor, el català [[José Espasa Anguera]].
  
L'Espasa, que fon publicant-se a lo llarc del primer terç del sigle XX, consta en l'actualitat de 70 volums més 10 d'Apèndix i numerosos suplements bianuals, la qual cosa la convertix en l'enciclopèdia més extensa de les existents actualment (117 volums de 17,5 x 25,3 cm., i 175.000 pàgines, editada per última vegada en [[2006]]). No obstant, l'enciclopèdia Espasa ha rebut moltes crítiques perqué no està posada al dia i les senyes que conté es referixen als que es van recopilar per a la primera edició. Els artículs no estan firmats, encara que en l'últim tom s'inclou una relació de colaboradors. Un atre motiu d'impopularitat és que, inspirada en enciclopèdies alemanes, la bibliografia que acompanya als artículs extensos està constituïda bàsicament per texts alemans.
+
L'Espasa, que fon publicant-se a lo llarc del primer terç del [[sigle XX]], consta en l'actualitat de 70 volums més 10 d'Apèndix i numerosos suplements bianuals, lo que la convertix en l'enciclopèdia més extensa de les existents actualment (117 volums de 17,5 x 25,3 cm., i 175.000 pàgines, editada per última vegada en [[2006]]). No obstant, l'enciclopèdia Espasa ha rebut moltes crítiques perqué no està posada al dia i les senyes que conté es referixen als que es varen recopilar per a la primera edició. Els artículs no estan firmats, encara que en l'últim tom s'inclou una relació de colaboradors. Un atre motiu d'impopularitat és que, inspirada en enciclopèdies alemanes, la bibliografia que acompanya als artículs extensos està constituïda bàsicament per texts alemans.
  
Aixina i tot, hi ha prou components de l'enciclopèdia que la fan útil inclús hui en dia, a voltes, precisament, per haver-se mantingut inalterable durant un sigle. En este sentit, s'aludix a sovint a les fotografies, que permeten conéixer edificis, monuments i conjunts urbans actualment desapareguts. Alguna cosa semblant ocorre en els plans de ciutats, que permeten conéixer llocs ara molt canviats. Pero el valor major que té hui en dia l'enciclopèdia Espasa radica en l'inclusió de biografies d'un enorme número de personages espanyols, molts de segona o tercera fila, la qual cosa la convertix en el repertori biogràfic més extens en llengua espanyola. El llibre de [[Philippe Castellano]] ''[[Enciclopedia Espasa, historia de una aventura editorial]]'' (Madrit, Espasa Calpe, 2000, 582 pàgines) permet trobar una molt abundant quantitat de senyes sobre esta enciclopèdia monumental.
+
Aixina i tot, hi ha prou components de l'enciclopèdia que la fan útil inclús hui en dia, a voltes, precisament, per haver-se mantengut inalterable durant un sigle. En este sentit, s'aludix a sovint a les fotografies, que permeten conéixer edificis, monuments i conjunts urbans actualment desapareguts. Alguna cosa semblant ocorre en els plans de ciutats, que permeten conéixer llocs ara molt canviats. Pero el valor major que té hui en dia l'enciclopèdia Espasa radica en l'inclusió de biografies d'un enorme número de personages espanyols, molts de segona o tercera fila, lo que la convertix en el repertori biogràfic més extens en llengua espanyola. El llibre de [[Philippe Castellano]] ''[[Enciclopedia Espasa, història d'una aventura editorial]] '' (Madrit, Espasa Calpe, 2000, 582 pàgines) permet trobar una molt abundant cantitat de senyes sobre esta enciclopèdia monumental.
  
Contemporànea a l'Espasa és l'[[Enciclopedia ilustrada Segui|''Enciclopèdia ilustrada Segui. Diccionari Universal en totes les veus i locucions usades en Espanya i en l'Amèrica Llatina'']] (Barcelona, Segui, [[1910]]), molt més breu (14 volums) pero potser la més popular. Un atra de les empreses prestigioses en el camp de les enciclopèdies és l'editorial [[Salvat]], que s'inicia en [[1906]] en el [[Diccionario enciclopedico popular ilustrado Salvat|''Diccionario enciclopedico popular ilustrado'']], en 12 volums. A partir de llavors, Salvat ha editat numeroses enciclopèdies generals (també moltes temàtiques) entre les que destaca, com la més completa i de major qualitat, el ''Diccionario enciclopedico Salvat'' conegut també com ''[[Salvat Universal]]'', en 20 volums. Una de les enciclopèdies més populars fon l'[[Enciclopèdia Monitor|''Monitor'']], de gran difusió per la seua distribució en [[fascícul]]s. Les enciclopèdies de Salvat inclouen numerosíssimes entrades, en texts generalment breus pero que permeten localisar ràpidament senyes concretes, a la manera de la «[[Micropaedia]]» de la «Britannica 3».
+
Contemporànea a l'Espasa és l'[[Enciclopedia ilustrada Segui|''Enciclopèdia ilustrada Segui. Diccionari Universal en totes les veus i locucions usades en Espanya i en l'Amèrica Llatina'']] (Barcelona, Segui, [[1910]]), molt més breu (14 volums) pero potser la més popular. Un atra de les empreses prestigioses en el camp de les enciclopèdies és l'editorial [[Salvat]], que s'inicia en [[1906]] en el [[Diccionario enciclopedico popular ilustrado Salvat|''Diccionario enciclopedico popular ilustrado'']], en 12 volums. A partir de llavors, Salvat ha editat numeroses enciclopèdies generals (també moltes temàtiques) entre les que destaca, com la més completa i de major calitat, el ''Diccionario enciclopedico Salvat'' conegut també com ''[[Salvat Universal]] '', en 20 volums. Una de les enciclopèdies més populars fon l'[[Enciclopèdia Monitor|''Monitor'']], de gran difusió per la seua distribució en [[fascícul]]s. Les enciclopèdies de Salvat inclouen numerosíssimes entrades, en texts generalment breus pero que permeten localisar ràpidament senyes concretes, a la manera de la «[[Micropaedia]]» de la «Britannica 3».
  
Entre les enciclopèdies espanyoles més modernes es troba la ''[[Gran Enciclopèdia Rialp]]'' (coneguda abreviadament com ''GER''), en 25 volums, que conté, a diferència de les enciclopèdies de Salvat, artículs extensos, firmats i en bibliografia (seguint el model de la «Macropaedia» de l'[[Enciclopèdia Británica|''Britànica'']]). Tenint en conte les seues característiques, dispon d'un extens índex alfabètic per a localisar ràpidament senyes concretes. Moltes atres editorials ([[Editorial Labor|Labor]], [[Editorial Bibliograf|Bibliograf]], [[Editorial Everest|Everest]], [[Editorial Ramón Sopena|Sopena]]) han publicat diverses enciclopèdies de distinta amplitut, que es van renovant en noves edicions i es posen al dia. Ademés Espasa Calpe ha editat abundants enciclopèdies ademés de la célebre ''Espasa''.
+
Entre les enciclopèdies espanyoles més modernes es troba la ''[[Gran Enciclopèdia Rialp]] '' (coneguda abreviadament com ''GER''), en 25 volums, que conté, a diferència de les enciclopèdies de Salvat, artículs extensos, firmats i en bibliografia (seguint el model de la «Macropaedia» de l'[[Enciclopèdia Británica|''Britànica'']]). Tenint en conte les seues característiques, dispon d'un extens índex alfabètic per a localisar ràpidament senyes concretes. Moltes atres editorials ([[Editorial Labor|Labor]], [[Editorial Bibliograf|Bibliograf]], [[Editorial Everest|Everest]], [[Editorial Ramón Sopena|Sopena]]) han publicat diverses enciclopèdies de distinta amplitut, que es varen renovant en noves edicions i es posen al dia. Ademés Espasa Calpe ha editat abundants enciclopèdies ademés de la célebre ''Espasa''.
  
Finalment, és oportú aludir a dos enciclopèdies espanyoles i modernes de característiques especials, la ''[[Enciclopedia Hispánica]]'' i la ''[[Gran Enciclopedia de España]]''. Les dos estan «especialisades», per dir-ho aixina, en la cultura hispànica i en els temes i personages que tenen relació en Espanya i Hispanoamèrica. La primera, ademés, presenta una disposició pareguda a la ''Britannica 3'' (en quatre parts: «Macropedia», «Micropedia», «Temapedia» i «Datapedia»), encara que dista molt de conseguir la qualitat del model.<ref name="bne"/>
+
Finalment, és oportú aludir a dos enciclopèdies espanyoles i modernes de característiques especials, la ''[[Enciclopedia Hispánica]] '' i la ''[[Gran Enciclopedia de España]] ''. Les dos estan «especialisades», per dir-ho aixina, en la cultura hispànica i en els temes i personages que tenen relació en Espanya i Hispanoamèrica. La primera, ademés, presenta una disposició pareguda a la ''Britannica 3'' (en quatre parts: «Macropedia», «Micropedia», «Temapedia» i «Datapedia»), encara que dista molt de conseguir la calitat del model.<ref name="bne"/>
  
 
== Enciclopèdies en Hispanoamèrica ==
 
== Enciclopèdies en Hispanoamèrica ==
Llínea 95: Llínea 98:
 
Els antecedents de registres documentals que demostren coneiximent en [[Amèrica]] estan en els solcs i murs de pedra tallada en escritura jeroglífica americana, aixina com en còdexs pertanyents a les cultures [[maya]], [[asteca]] i [[inca]].
 
Els antecedents de registres documentals que demostren coneiximent en [[Amèrica]] estan en els solcs i murs de pedra tallada en escritura jeroglífica americana, aixina com en còdexs pertanyents a les cultures [[maya]], [[asteca]] i [[inca]].
  
Els inques van usar el [[quipu]]. Fon en el [[sigle XVI]] quan s'imprimixen els verdaders documents de referència gràcies a l'arribada de l'[[imprenta]] a Amèrica. Una de les primeres enciclopèdies d'esta época fon la ''[[Historia general de las cosas de la Nueva España]]'' de fra [[Bernardino de Sahagún]]. Es té també la ''[[Biblioteca Hispanoamerica Septentorial]]'' de [[José Marià Beristáin]].
+
Els inques varen usar el [[quipu]]. Fon en el [[sigle XVI]] quan s'imprimixen els verdaders documents de referència gràcies a l'arribada de l'[[imprenta]] a Amèrica. Una de les primeres enciclopèdies d'esta época fon la ''[[Historia general de las cosas de la Nueva España]] '' de fra [[Bernardino de Sahagún]]. Es té també la ''[[Biblioteca Hispanoamerica Septentorial]] '' de [[José Marià Beristáin]].
  
Obres espanyoles importants sobre [[Amèrica Llatina]] van ser el ''[[Diccionario Enciclopédico Hispano Americano]]'' en 28 volums (1883-1910) i la ''[[Enciclopèdia universal ilustrada europeo-americana]]'' de [[Editorial Espasa-Calpe]], en 70 volums (1908-1930).
+
Obres espanyoles importants sobre [[Amèrica Llatina]] varen ser el ''[[Diccionario Enciclopédico Hispano Americano]] '' en 28 volums (1883-1910) i la ''[[Enciclopèdia universal ilustrada europeo-americana]] '' de [[Editorial Espasa-Calpe]], en 70 volums (1908-1930).
  
 
Obres enciclopèdiques importants dels països d'Amèrica són:
 
Obres enciclopèdiques importants dels països d'Amèrica són:
  
* En [[Mèxic]] el ''[[Diccionari Enciclopèdic UTEHA]]'', publicat en [[1950]].
+
* En [[Mèxic]] el ''[[Diccionari Enciclopèdic UTEHA]] '', publicat en [[1950]].
* Obres argentines són ''[[Diccionari Enciclopédico Gran Omeba]]'' i ''[[Diccionario Enciclopédico Quillet]]''.
+
* Obres argentines són ''[[Diccionari Enciclopédico Gran Omeba]] '' i ''[[Diccionario Enciclopédico Quillet]] ''.
  
 
== Enciclopèdies electròniques en espanyol ==
 
== Enciclopèdies electròniques en espanyol ==
  
Les enciclopèdies [[multimedia|electròniques]] [[Revisió per pares|revisades per experts]] en espanyol més extenses són: [[Enciclonet]],<ref>[http://www.enciclonet.com/ Lloc web d'Enciclonet.]</ref> de l'editorial [[Micronet]], en edició contínua, i la seua versió en [[DVD-ROM]]: [[Enciclopèdia Universal Micronet]], publicada en [[Madrit]] en 2008, en més de 185.000 artículs.
+
Les enciclopèdies [[multimèdia|electròniques]] [[Revisió per pares|revisades per experts]] en espanyol més extenses són: [[Enciclonet]],<ref>[http://www.enciclonet.com/ Lloc web d'Enciclonet.]</ref> de l'editorial [[Micronet]], en edició contínua, i la seua versió en [[DVD-ROM]]: [[Enciclopèdia Universal Micronet]], publicada en [[Madrit]] en 2008, en més de 185.000 artículs.
  
== Notes ==
+
== Referències ==
 
{{listaref}}
 
{{listaref}}
  
Llínea 120: Llínea 123:
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
 
+
* [[L'Enciclopèdia en valencià]]
* [[Diccionari]]
 
* [[Tesauro]]
 
* [[Enciclopèdies en espanyol|Llista d'enciclopèdies en espanyol]]
 
* [[Enciclopèdies en anglés|Llista d'enciclopèdies en anglés]]
 
* [[Uiquipèdia]]
 
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 
* [http://dmoz.org/World/Español/Referencia/Enciclopedias/ Directori d'enciclopèdies]
 
* [http://dmoz.org/World/Español/Referencia/Enciclopedias/ Directori d'enciclopèdies]
 
* Els deu primers idiomes de Wikipedia en Internet:
 
* Els deu primers idiomes de Wikipedia en Internet:
** [http://www.wikipedia.Org Estadística d'articles]
+
** [http://www.wikipedia.Org Estadística d'artículs]
 
* Enciclopèdies en Internet en anglés:
 
* Enciclopèdies en Internet en anglés:
 
** [http://www.wikipedia.org/ Wikipedia]
 
** [http://www.wikipedia.org/ Wikipedia]

Última revisió del 03:03 13 oct 2022

Toms d'una enciclopèdia.

Una enciclopèdia (grec: ἐνκύκλιos παιδεία [enkyklios paideia], instrucció en un círcul) és un text que busca compendiar el coneiximent humà. L'enciclopèdia reunix i divulga senyes especialisades o disperses que no podrien ser trobats en facilitat i que presenten un important servici a la cultura moderna.

La noció més moderna d'enciclopèdia de propòsit general i d'àmplia distribució data de l'época de Denis Diderot i els enciclopedistes del sigle XVIII. El major èxit del periodo de l'Ilustració del sigle XVIII és la Encyclopédie compilada per un grup d'escritors i hòmens de ciència francesos. De manera plenament conscient, estos hòmens estaven donant l'esquena tant a la religió com a la metafísica com a fonts de coneiximent, veent en la ciència pura una nova força motriu intelectual. Varen reunir en una vasta obra tots els coneiximents científics de l'época, no com un simple registre alfabètic, sino com un relat del modo científic d'enfrontar-se al món.

Estos escritors esperaven forjar un poderós instrument per a lluitar contra l'obscurantisme de les autoritats polítiques i religioses. La majoria de les figures culturals i científiques de l'época varen colaborar en eixa empresa, destacant D'Alembert, Diderot i Voltaire.

Principals enciclopèdies modernes[editar | editar còdic]

Les principals enciclopèdies modernes són:[1]

  • De parla anglesa, l'Enciclopèdia Britànica (Encyclopaedia Britannica), la Encyclopaedia Americana i la Collier's Encyclopaedia.
  • De parla italiana, Enciclopèdia italiana doní scienze, lettere ed arti.
  • De parla portuguesa, Gran enciclopèdia portuguesa e brasileira.

Entre les temàtiques, destaquen: Enciclopèdia Cattolica, New Catholic Encyclopaedia, Encyclopaedia Judaica i Encyclopedie de l'islam

En l'adveniment de l'informàtica sorgixen les enciclopèdies multimèdia que afigen a la tradicional informació textual i pictòrica elements audiovisuals. Eixemples d'estes són Encarta , Enciclonet i Wikipedia i L'Enciclopèdia en valencià, que poden consultar-se per mig de discs òptics o en internet.

Les primeres enciclopèdies[editar | editar còdic]

Característiques d'un text enciclopèdic[editar | editar còdic]

Els artículs enciclopèdics presenten una série de característiques que els distinguixen d'atres formats textuals:

  • Són molt sintètics, tractant de condensar al màxim l'informació.
  • No solen fer concessions a la llegibilitat del text, donant prioritat a la facilitat d'obtindre l'informació.
  • Expliciten quan els elements són subjectius o d'opinió, priorisant-se per damunt de tot el rigor i l'exposició dels fets.
  • La cantitat d'informació que contenen tendix a ser la màxima possible en funció del tamany de l'obra en el seu conjunt.
  • Una enciclopèdia sol tindre diversos autors, podent arribar el seu número a decenes i centenars.

Continguts d'una enciclopèdia[editar | editar còdic]

Els continguts d'una enciclopèdia, independentment del tema que tracten, complixen sempre una série de requisits:

  • Són d'interés universal: poden interessar a qualsevol ser humà, en independència de qualsevol atra consideració. Aixina, no hi ha continguts d'interés purament local o personal.
  • Són d'interés atemporal: han de mantindre cert interés en el pas del temps, evitant-se la'informació efímera o passagera.
  • S'organisen del general a lo concret. Açò es fa per les llimitacions d'espai que presenten i per a conseguir que l'obra completa siga autosuficient i guarde cohesió, és dir, que no siga necessari consultar atres texts per a entendre el seu contingut.


Enciclopèdies en la Comunitat Valenciana[editar | editar còdic]

Portada d'un tom de la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, publicada en 1973
  • Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, publicada en 1973, dirigida per Manuel Mas. ISBN: 8430055398. Disponia de 12 volums. Es tractava d'una enciclopèdia sobre la Comunitat Valenciana en una completa informació sobre els municipis, tradicions, productes típics, art, història valenciana, etc. Disponia de mapes i ilustracions a color.
  • Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, GECV. Levante-EMV, 2005.
  • Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Levante-EMV, 2008.

Enciclopèdies electròniques en valencià[editar | editar còdic]

L'Enciclopèdia en valencià es l'única enciclopèdia on-line en llengua valenciana i fon creada el 2 de decembre de 2007.

Enciclopèdies en Espanya[editar | editar còdic]

Prescindint d'antecedents més o menys prestigiosos, com les Etimologies de Sant Isidor 627-630, redactades en llatí, les enciclopèdies espanyoles «modernes» apareixen en la segona mitat del sigle XIX, en forma d'obres extenses i de calitat variable. Entre les primeres mostres es troben el Manual enciclopèdic o repertori universal de notícies interessants, curioses i instructives... (Madrit, 1842); la Enciclopedia Moderna. Diccionario universal de lliteratura, ciència, arte, agricultura, indústria y comercio (Madrit: 1851-1855, 37 volums) de Francisco de Paula Oscat, on varen participar com a redactors importants escritors espanyols de l'época; el Diccionari universal de la llengua castellana, ciències i arts (Madrit, 1875-1881); i, sobretot, el Diccionario Enciclopédico Hispanoamericano de lliteratura, ciencias y arte (Barcelona, Montaner i Simón, 1887-1898), autèntica primera enciclopèdia espanyola «moderna». A pesar de la seua importància i calitat, la seua vigència fon breu puix en els escomençaments del sigle XX (en 1905) va sorgir la Enciclopèdia universal ilustrada europeo-americana, coneguda com «Espasa» pel seu editor, el català José Espasa Anguera.

L'Espasa, que fon publicant-se a lo llarc del primer terç del sigle XX, consta en l'actualitat de 70 volums més 10 d'Apèndix i numerosos suplements bianuals, lo que la convertix en l'enciclopèdia més extensa de les existents actualment (117 volums de 17,5 x 25,3 cm., i 175.000 pàgines, editada per última vegada en 2006). No obstant, l'enciclopèdia Espasa ha rebut moltes crítiques perqué no està posada al dia i les senyes que conté es referixen als que es varen recopilar per a la primera edició. Els artículs no estan firmats, encara que en l'últim tom s'inclou una relació de colaboradors. Un atre motiu d'impopularitat és que, inspirada en enciclopèdies alemanes, la bibliografia que acompanya als artículs extensos està constituïda bàsicament per texts alemans.

Aixina i tot, hi ha prou components de l'enciclopèdia que la fan útil inclús hui en dia, a voltes, precisament, per haver-se mantengut inalterable durant un sigle. En este sentit, s'aludix a sovint a les fotografies, que permeten conéixer edificis, monuments i conjunts urbans actualment desapareguts. Alguna cosa semblant ocorre en els plans de ciutats, que permeten conéixer llocs ara molt canviats. Pero el valor major que té hui en dia l'enciclopèdia Espasa radica en l'inclusió de biografies d'un enorme número de personages espanyols, molts de segona o tercera fila, lo que la convertix en el repertori biogràfic més extens en llengua espanyola. El llibre de Philippe Castellano Enciclopedia Espasa, història d'una aventura editorial (Madrit, Espasa Calpe, 2000, 582 pàgines) permet trobar una molt abundant cantitat de senyes sobre esta enciclopèdia monumental.

Contemporànea a l'Espasa és l'Enciclopèdia ilustrada Segui. Diccionari Universal en totes les veus i locucions usades en Espanya i en l'Amèrica Llatina (Barcelona, Segui, 1910), molt més breu (14 volums) pero potser la més popular. Un atra de les empreses prestigioses en el camp de les enciclopèdies és l'editorial Salvat, que s'inicia en 1906 en el Diccionario enciclopedico popular ilustrado, en 12 volums. A partir de llavors, Salvat ha editat numeroses enciclopèdies generals (també moltes temàtiques) entre les que destaca, com la més completa i de major calitat, el Diccionario enciclopedico Salvat conegut també com Salvat Universal , en 20 volums. Una de les enciclopèdies més populars fon l'Monitor, de gran difusió per la seua distribució en fascículs. Les enciclopèdies de Salvat inclouen numerosíssimes entrades, en texts generalment breus pero que permeten localisar ràpidament senyes concretes, a la manera de la «Micropaedia» de la «Britannica 3».

Entre les enciclopèdies espanyoles més modernes es troba la Gran Enciclopèdia Rialp (coneguda abreviadament com GER), en 25 volums, que conté, a diferència de les enciclopèdies de Salvat, artículs extensos, firmats i en bibliografia (seguint el model de la «Macropaedia» de l'Britànica). Tenint en conte les seues característiques, dispon d'un extens índex alfabètic per a localisar ràpidament senyes concretes. Moltes atres editorials (Labor, Bibliograf, Everest, Sopena) han publicat diverses enciclopèdies de distinta amplitut, que es varen renovant en noves edicions i es posen al dia. Ademés Espasa Calpe ha editat abundants enciclopèdies ademés de la célebre Espasa.

Finalment, és oportú aludir a dos enciclopèdies espanyoles i modernes de característiques especials, la Enciclopedia Hispánica i la Gran Enciclopedia de España . Les dos estan «especialisades», per dir-ho aixina, en la cultura hispànica i en els temes i personages que tenen relació en Espanya i Hispanoamèrica. La primera, ademés, presenta una disposició pareguda a la Britannica 3 (en quatre parts: «Macropedia», «Micropedia», «Temapedia» i «Datapedia»), encara que dista molt de conseguir la calitat del model.[1]

Enciclopèdies en Hispanoamèrica[editar | editar còdic]

Els antecedents de registres documentals que demostren coneiximent en Amèrica estan en els solcs i murs de pedra tallada en escritura jeroglífica americana, aixina com en còdexs pertanyents a les cultures maya, asteca i inca.

Els inques varen usar el quipu. Fon en el sigle XVI quan s'imprimixen els verdaders documents de referència gràcies a l'arribada de l'imprenta a Amèrica. Una de les primeres enciclopèdies d'esta época fon la Historia general de las cosas de la Nueva España de fra Bernardino de Sahagún. Es té també la Biblioteca Hispanoamerica Septentorial de José Marià Beristáin.

Obres espanyoles importants sobre Amèrica Llatina varen ser el Diccionario Enciclopédico Hispano Americano en 28 volums (1883-1910) i la Enciclopèdia universal ilustrada europeo-americana de Editorial Espasa-Calpe, en 70 volums (1908-1930).

Obres enciclopèdiques importants dels països d'Amèrica són:

Enciclopèdies electròniques en espanyol[editar | editar còdic]

Les enciclopèdies electròniques revisades per experts en espanyol més extenses són: Enciclonet,[2] de l'editorial Micronet, en edició contínua, i la seua versió en DVD-ROM: Enciclopèdia Universal Micronet, publicada en Madrit en 2008, en més de 185.000 artículs.

Referències[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

  • (1984) Enciclopèdia Ilustrada Cima, Editorial Cima, S.A.ISBN 968-33-0068-5.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]