Diferència entre les revisions de "Josep Piera"

Última revisió del 15:42 7 oct 2024

Josep Piera i Rubió


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Escritor i poeta.
Naiximent:	30 de maig de 1947
Lloc de naiximent:	Gandia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:
Lloc de defunció:

Josep Piera i Rubió (Beniopa, Gandia, 30 de maig de 1947) és un escritor i poeta valencià d'ideologia pancatalanista.

Biografia[editar | editar còdic]

Josep Piera naixqué en Beniopa, districte del terme municipal de Gandia, en la comarca de La Safor, el 30 de maig de l'any 1947.

Diplomat en Magisteri, es va iniciar en la lliteratura participant en el colectiu Carn fresca, de jóvens poetes valencians. S'integraria de ple en la que es va a denominar generació del 70. La seua primera obra en prosa, Rondalla del retorn (1977), va guanyar el premi Andròmina. Despuix varen seguir atres reconeiximents com el Premi Carles Riba o el Josep Pla. En 1991, la Generalitat de Catalunya li va concedir el Premi Creu de Sant Jordi.

L'inspiració per a la seua obra vindria dels numerosos viages pel Mediterràneu i dels paisages de la Drova en Barig, a on estiuava de chicotet i a on es va instalar a partir de l'any 1974.

Ha traduït autors de l'àrap (Ibn Jafaya) i de l'italià (Sandro Penna).

Sobre atres activitats, ha dirigit l'Any del Tirant (la commemoració dels 500 anys de l'aparició del llibre Tirant lo Blanch) i l'editorial Tres i Quatre.

Es va casar en l'any 1972 en la professora Marifé Arroyo.

Obra[editar | editar còdic]

Poesia[editar | editar còdic]

1973 Natanael. Gandía: Ayuntamiento de Gandía. Premio Ausiàs March de poesia 1972.
1976 Renou: la pluja ascla els estels. Renou. Valéncia: Eliseu Climent. Col. «Tres i Quatre».
1978 Presoners d'un parèntesi. Barcelona: Llibres del Mall.
1979 Crits baden la tarda melodiosa. Valéncia: Septimomiau.
1980 El somriure de l'herba. Pròlec de Jaume Pont. Barcelona: Proa; El somriure de l'herba/La sonrisa de la hierba. Edició i traducció de Marc Granell. Paiporta: Denes, 2008.
1980 Esborranys de la música. Palma: Tafal.
1981 Mel-o-drama. Epílogo de Josep Lluís Seguí. Barcelona: Edicions 62.
1981 Brutícia. Prólogo de Jaume Pont. Barcelona: Llibres del Mall.
1985 Maremar. Barcelona: Edicions 62.
1987 Antologia. Prólogo de Enric Sòria. Valencia: Consorci d'Editors Valencians, col. «Gregal» 11.
1990 Setembre a Sicília. Barcelona: Café Central, 1990. Plaquette.
1991 Dictats d'amors (poesia 1971-1991). Pròlec d'Eduard J. Verger. Barcelona: Edicions 62.
1991 Sentir. Lleida: Ajuntament de Lleida. Acompanya al núm. 4-5 de la revista Urc.
1993 En blau. Málaga: Ayuntamiento de Málaga.
1999 En el nom del mar. Barcelona: Empúries.
2000 En el nom de la mar... i un inèdit, 1991-2000. Palma: Universitat de les Illes Balears.
2004 Cants i encants. Epílec d'Àngel Terron; dibuixos de Ramon Canet. Muro: Ensiola.
2007 Grècia. Valéncia: Institució Alfons el Magnànim.
2008 Monodia de l'absència/Monodia de la ausencia. Pròlec de José Luis Falcó. Versions de Susanna Rafart et alii. Paiporta: Denes.
2008 La poesia. Barcelona: Institució de les Lletres Catalanes-UnescoCat.
2013 El temps trobat. Alzira: Bromera.
2014 L'art antic del crit escrit. Ilustracions d'Amaia Arrazola; cur. Víctor Labrado. Algemesí: Andana, 2014. Poesia infantil i jovenil.
2018 Poesia completa 1971-2018. Pròlec de Maria Josep Escrivà; epílec de Jaume C. Pons Alorda. Valéncia: Institució Alfons el Magnànim, 2018.

Narrativa breu[editar | editar còdic]

1979 La parella
1981 El gran Guerau.

Novela[editar | editar còdic]

1978 Rondalla del retorn.
1982 El cingle verd.
1985 Estiu grec.
1986 Les quatre estacions (junt a Joan M. Monjo i Ignasi Mora Tarrazona).
1987 Un bellíssim cadaver barroc.
1993 Ací s'acaba tot.
1996 Seduccions de Marràqueix.
2000 El jardí llunyà.
2005 A Jerusalem.

Literatura infantil i jovenil[editar | editar còdic]

1985 La raboseta i el rabosot.
1986 Peret i Marieta.
1989 En la ciutat dels jocs.

Crítica lliterària i ensajos[editar | editar còdic]

1983 "Narracions" d'Ernest Martínez Ferrando.
1983 El poetes aràbigo-valencians.
1995 Gandia i la Safor.
1995 El paradís de les paraules.
2000 Els arrossos de casa.
2018 El llibre daurat: la història de la paella com no s'ha contat mai.

Biografies, memòries i dietaris[editar | editar còdic]

2001 Jo sóc aquest que em dic Ausiàs March.
2001 Francesc M. Miret, l'últim poeta romàntic.
2001 El temps feliç.
2003 Arran del precipici.
2020 Els fantàstics setanta 1969-1974. Valéncia: Institució Alfons el Magnànim.

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Josep Piera en Wikipedia

Premis i guardons[editar | editar còdic]

1972 Premi Ausiàs March per Natanael.
1977 Andròmina per Rondalla del retorn.
1979 Carles Riba per El somriure de l'herba.
1981 Josep Pla per El cingle verd.
1986 Premi de la Crítica del País Valencià (sic) per Les quatre estacions.
1994 Premi Josep Vallverdú per El paradís de les paraules.
1996 Premi de la Crítica Serra d'Or per El paradís de les paraules.
1996 Premi Sant Joan per Seduccions de Marràqueix.
2009 Premi Joanot Martorell de narrativa per Francesc de Borja, el duc sant.
2020 Premi Lletraferit de Cultura Valenciana.
2022 Premi Plaza del Libro per sa trayectòria lliteraria.
2023 Premio d'Honor de les Lletres Catalanes.

@@ Llínea 18: / Llínea 18: @@
 Diplomat en Magisteri, es va iniciar en la lliteratura participant en el colectiu ''Carn fresca'', de jóvens poetes valencians. S'integraria de ple en la que es va a denominar generació del 70. La seua primera obra en prosa, ''Rondalla del retorn'' (1977), va guanyar el premi Andròmina. Despuix varen seguir atres reconeiximents com el Premi Carles Riba o el Josep Pla. En 1991, la Generalitat de Catalunya li va concedir el Premi Creu de Sant Jordi.
-L'inspiració per a la seua obra vindria dels numerosos viages pel [[Mediterràneu]] i dels paisages de la Drova en [[Barig]], a on estiuava de menut i a on es va instalar a partir de l'any [[1974]].
+L'inspiració per a la seua obra vindria dels numerosos viages pel [[Mediterràneu]] i dels paisages de la Drova en [[Barig]], a on estiuava de chicotet i a on es va instalar a partir de l'any [[1974]].
 Ha traduït autors de l'àrap ([[Ibn Jafaya]]) i de l'italià ([[Sandro Penna]]).
@@ Llínea 24: / Llínea 24: @@
 Sobre atres activitats, ha dirigit l'Any del Tirant (la commemoració dels 500 anys de l'aparició del llibre [[Tirant lo Blanch]]) i l'[[editorial Tres i Quatre]].
 Es va casar en l'any [[1972]] en la professora [[Marifé Arroyo]].
 == Obra ==
@@ Llínea 34: / Llínea 34: @@
 * 1978 ''Presoners d'un parèntesi''. Barcelona: Llibres del Mall.
 * 1979 ''Crits baden la tarda melodiosa''. Valéncia: Septimomiau.
-* 1980 ''El somriure de l'herba''. Pròlec de Jaume Pont. Barcelona: Proa; ''El somriure de l'herba/La sonrisa de la hierba''. Edició i traducció de Marc Granell. Paiporta: Denes, 2008.
+* 1980 ''El somriure de l'herba''. Pròlec de Jaume Pont. Barcelona: Proa; ''El somriure de l'herba/La sonrisa de la hierba''. Edició i traducció de [[Marc Granell]]. Paiporta: Denes, 2008.
 * 1980 ''Esborranys de la música''. Palma: Tafal.
 * 1981 ''Mel-o-drama''. Epílogo de Josep Lluís Seguí. Barcelona: Edicions 62.