Diferència entre les revisions de "Ximén Pérez de Arenós"
(Etiqueta: Edició visual) |
|||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 108: | Llínea 108: | ||
*[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=135 Ximén Pérez de Arenós, segons Martí de Viciana, al fundar la població de Castelló] | *[http://www.cardonavives.com/artrenou.asp?id=135 Ximén Pérez de Arenós, segons Martí de Viciana, al fundar la població de Castelló] | ||
*[http://www.iglesiavillar.com/downloads/hoja481.pdf Villar del Arzobispo] | *[http://www.iglesiavillar.com/downloads/hoja481.pdf Villar del Arzobispo] | ||
| − | *https://www.academia.edu/ | + | *https://www.academia.edu/113557191/Latin_Diplomatario_de_la_Baron%C3%ADa_de_Aren%C3%B3s |
[[Categoria:Història Valenciana]] | [[Categoria:Història Valenciana]] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
Última revisió del 00:38 16 jul 2024
Jimeno, Ximeno, Eximent o Ximén Pérez de Tarazona i despuix Ximén Pérez d'Arenós.(Aragó, ? - † Múrcia, 1266).
D'orige aragonés, els Tarazona, apareixen a mig del sigle XII en Tolosa junt en atres llinages aragonesos, com els Jaca i els Tudela tots els quals varen pertànyer, sens dubte, al grup que va partir en els occitans quan estos despuix d'ajudar a la conquista del vall de l'Ebre, es varen tornar cap al seu país.
Serví des de molt jove al rei El senyor Jaume I el Conquistador com figura principal de sa Casa Real. Acodí en la seua mesnada a la crida de Jaume I per a la conquista del Regne de Valéncia. En esta acció es distinguí com un dels seus adalits. Va permanéixer fidel al rei en les dures jornades de Burriana, quan la majoria d'hòmens rics demanaven a Jaume que desistira de la conquista d'eixa població.
El seu fill Blasco es va casar en una filla d'Abu Zeit, el penúltim rei de Valéncia i senyor dels territoris de l'interior de Valéncia.
Zeit Abu Zeit[editar | editar còdic]
El 30 de giner de 1232 es va firmar el segon tractat de vassallage i protecció de Zeit Abu Zeit en el rei Jaume I, a on el rei moro va cedir tots els drets sobre Valéncia en estos acorts: Zeit Abu Zeit va passar de ser rei almohade de Valéncia a ser senyor feudal cristià, en eixèrcit propi i baix la protecció del senyor Jimeno Pérez de Arenós.
Aixina va conquistar molts pobles i castells entre ells Castalla i Onil. Esta conquiste va haver de realisar-se sobre l'any 1244-1245. El rei moro se'ls va regalar als seus dos fills quan es varen casar en membres de la família Arenós.
Fets d'armes i possessions[editar | editar còdic]
L'any 1233 quan el rei El senyor Jaume I va decidir conquistar lo Regne de Valéncia, va fer una cridà general als Rics Hòmens, mesnaders i el restant de cavallers de la seua Corona per a que li ajudaren en tan gran empresa.
Encara que la majoria dels nobles varen faltar a la cridà Jimeno Pérez de Tarazona no va faltar i va acodir a servir al rei pel seu estat de mesnader.
Burriana[editar | editar còdic]
Acompanyà al rei en el principi de la conquista del Regne de Valéncia. Quan es va posar sege a la ciutat de Burriana, els Rics Hòmens que coneixien la gran inexpugnabilitat d'esta ciutat, varen decidir parlar en el rei per a dir-li que desistira de la conquiste i s'alçara el sege.
El rei els va escoltar i es va disgustar molt per aquella actitut, cridà a Ximen i al seu germà Ferrando Pérez de Tarazona, que era Justícia Major d'Aragó, per la gran familiaritat que en ells tenia. El rei Jaume I els va comunicar el seu pensament, i els dos germans ho varen animar a que duguera a terme la conquista de Burriana mantenint el siti fins a rendir-la.
El rei va fer cas als germans Pérez de Tarazona i va mantindre el sege en la ciutat. Els atres Rics Hòmens i Cavallers de nou es varen oferir a servir el rei en totes les seues forces i llealtat, entre atres Guillén d'Entesa, tio del rei, desijant manifestar la seua llealtat, va demanar llicència al rei per a acostar en les seues companyies les màquines de guerra al vall de la ciutat quedant-se dia i nit en el lloc.
Vençuts els moros en moltes trobades i escaramusses, la ciutat no va tardar en rendir-se. El siti va durar dos mesos, ademés de la ciutat de Burriana se li varen rendir atres castells i viles de la zona.
Trobant-se el rei en la vila de Montalbán i volent recompensar al senyor Balasc d'Alagó, el seu Mayordomo major, els grans servicis prestats, li va donar la ciutat de Morella per a mentres vixquera, pero en el pacte següent: que una torre del castell que es cridava “ZELOQUIA”, fora compartida en terceria en Jimeno Pérez de Tarazona, d'esta manera demostrava el rei el gran agraït que estava a este últim.
Andilla[editar | editar còdic]
En els anys previs a la Reconquista, Andilla era un dels territoris devall el govern d'Abu Zayd. El monarca aragonés va cedir la vila i el castell en 1237 a, Ximén Pérez d'Arenós.
Pocs anys despuix es va erigir en baronia, expulsant-se als moriscs que l'habitaven i repoblant-se en cristians despuix dels alçaments.
Puig de Santa Maria i Valéncia[editar | editar còdic]
Fins a l'any 1237 El senyor Jimeno Pérez de Tarazona estava en Aragó, el rei ho havia nomenat el seu Reboster Major, un càrrec de la màxima confiança.
L'any 1238 es trobava en el Castell del Puig de Santa Maria. En el més d'abril del mateix any va assentar el seu eixèrcit enfront de la ciutat de Valéncia sent un dels més esforçats cavallers, fins a la seua presa, que fon en vespres de Sant Miquel del mateix any.
Xàtiva[editar | editar còdic]
El recent baró d'Arenós va ajudar al senyor Jaume en la presa de Xàtiva, l'any de 1245.
El senyor Jimeno Pérez d'Arenós i Zeit Abu Zeit (el seu sogre) eren copropietaris de les estratègiques viles i castells de Castalla i Onil. El rei Jaume I, volia tindre estos castells, perqué la seua situació era molt important, puix estaven en l'eixida natural dels passos, que des d'este regne conduïxen a Villena i per consegüent a Múrcia i Castella i podia controlar les entrades i eixides dels moros d'atres parts, també podia vigilar les entrades de castellans en el seu regne, i sobretot per estar situats molt pròxims a la zona a on havien moltes revoltes sarraïnes.
Per fortuna per a Zeit Abu Zeit, va tindre un bon negociador en El senyor Jimeno Pérez d'Arenós, puix sent copropietari de Castalla i Onil i molt vàlit del rei, va arreglar tot lo que és necessari, per a entregar-li al rei estos dos castells i rebre a canvi els castells i alqueries de Cheste i Vilamarchant.
Sublevacions dels moros[editar | editar còdic]
En 1251 El senyor Jimeno Pérez d'Arenós va concedir la Carta de Pobla a Cortes d'Arenós.
L'any 1254 va succeir una atra sublevació sarraïna capitanejada pel moro Alazdrach que en poc de temps es va apoderar dels castells de: Biar, Gallinera, Serra i Pego.
Jaume I va respondre en l'orde d'expulsió i el mandat de ser abandonades les terres en el terminí d'un mes. El caudill moro, acompanyat d'uns xixanta mil moros sublevats varen proseguir la seua rebelió i varen conquistar una dotzena de castells més.
Reunits els moros en Montesa, es varen donar conte que la seua força era molt desigual enfront de les hosts ordenades dels soldats del rei, manades pel senyor Jimeno Pérez d'Arenós, en conseqüència varen pregar a este que intercedira davant del rei a fi de renunciar a la guerra i obtindre el permís i la seguritat per a poder-se traslladar a Múrcia o a Granada. El rei Jaume I no va posar cap dificultat a concedir el perdó a aquella multitut, puix sabia que aquella gent ben dirigida i ordenada podrien posar en sério perill els estats de Valéncia.
Esta multitut de moros va arribar a oferir al senyor Jimeno Pérez d'Arenós part de les seues facendes pera que els guiara a terres musulmanes. Els moros preferien tractar en Jimeno Pérez d'Arenós, per ser consogre de Zeit Abu Zeit, puix en certa manera Jimeno Pérez d'Arenós estava més sensibilisat a favor de la causa mora.
Pérez d'Arenós els va guiar fins a Villena. El caudill moro, que no havia abandonat ni el seu territori ni la seua idea de sublevació i conquista, en els seus fidels seguidors, va presentar de nou batalla al rei Jaume I . Este va nomenar al senyor Pérez d'Arenós cap de l'eixèrcit, pero el d'Arenós va recomanar al seu rei que no participara en la batalla per l'alvançada edat del senyor Jaume I per lo perillós del terreny de batalla(escarpat i montanyós). No obstant es va desencadenar la batalla que va tindre lloc enfront del castell de Peñacadell (Alacant) on els moros es varen preparar per a la defensa d'este castell.
El senyor Jimeno va presentar batalla i des d'una encerrellada montanyosa varen lluitar i varen véncer donant mort al capità del caudill moro Aben Bazel. Tot l'eixèrcit moro fon liquidat.
Esta victòria fon molt poc ventajosa per al senyor Jimeno Pérez d'Arenós, que va obligar al cabdell moro rebel Al-Azraq a refugiar-se en el rei El senyor Alfons X el Sabi que es va declarar el seu protector.
Esta fon l'antepenúltima gran batalla, en la que va participar abans de morir El senyor Jimeno Pérez d'Arenós.
Última batalla[editar | editar còdic]
El senyor Ximén (Jimeno) Pérez d'Arenós va morir entre el 18 d'abril i el 30 de juny de 1266, sofocant les violentes revoltes dels moros murcians i andalusos pel control de les fronteres en Múrcia com a conseqüència del soport militar que va prestar Jaume I en la petició de l'ajuda solicitada pel seu gendre i filla.
Els barons aragonesos no varen estar d'acort en este soport. Dos anys despuix va morir el seu consogre l'ex-rei almohade de Valéncia i Múrcia , Zeit Abu Zeit, en el palau d'Argileta, i l'any d'1276 va morir el seu gran rei Jaume I, rei d'Aragó, Valéncia i Mallorca, Comte de Barcelona, Senyor de Montpellier,...
Repartiment[editar | editar còdic]
Una vegada presa la ciutat de Valéncia, el rei El senyor Jaume I va començar el repartiment de cases i terres de la Vega de Valéncia entre els cavallers. El rei va nomenar al senyor Jimeno Pérez de Tarazona com a eixecutor d'aquell repartiment i va complir tan be la seua comesa que el rei li'l va agrair donant-li el castell i la vila d'Andilla.
Furs[editar | editar còdic]
Desijant el rei posar en orde el nou Regne de Valéncia, l'any 1239 va redactar els “FURS” o lleis de Valéncia i va nomenar al senyor Jimeno Pérez de Tarazona com a conseller per a la redacció de les les dites lleis.
Ric Home i Arenós[editar | editar còdic]
L'any 1241 va voler el rei donar-li més prestigi al senyor Jimeno Pérez de Tarazona i ho va nomenar “Ric Home” que era la següent categoria despuix del rei i dels infants. En esta ocasió el rei li va otorgar la baronia d'Arenós i a partir de llavors El senyor Jimeno Pérez de Tarazona va canviar el llinage Tarazona per Arenós, ell i els seus descendents. En esta mateixa ocasió també li varen ser cedides les Alqueries de Massarrojos i Benifarache.
Almizra[editar | editar còdic]
Va tornar el rei a Valéncia l'any 1244 a combatre els moros que s'havien revelat. En esta empresa fon acompanyat pel senyor Jimeno Pérez d'Arenós, que també va intervindre en la reunió que va fer el rei El senyor Jaume I en el rei El senyor Alfons X de Castella denominat el Sabi que era el seu gendre, fill del rei El senyor Ferran El Sant. La reunió fon en Almizra, a on es varen posar d'acort en el repartiment de fronteres i llimites.
Albentosa[editar | editar còdic]
La vila d'Albentosa, era de l'Orde Del temple, i era molt apreciada pel senyor Jimeno d'Arenós, per estar prop de la baronia d'Arenós, en la ribera del Millars.
El baró es va posar en contacte en Fra Bernardo de Cardona, ministre del Temple en Aragó i Catalunya, proponent-li el tracte següent: a canvi de la Vila d'Albentosa li donaria les dos alqueries de Massarrojos i Benifaraig
Va acceptar el canvi el ministre de l'Orde del Temple en data del huit de maig de 1251, que es va fer en presència del rei i molts atres Senyors.
Fundador de Castelló[editar | editar còdic]
En 1251, estant el rei en Lleida, va ordenar al Lloctinent General en el Regne de Valéncia, Ximén Pérez d'Arenós, que traslladara la població de Castelló, que ocupava un lloc montanyós i de difícil accés a on es trobava el Castell de Fadrell o Castell Vell, als plans i fèrtils terres prop de la costa. Este és el lloc que actualment ocupa Castelló de la Plana que en principi es va nomenar Alqueria de Benàrabe o Benirabe.
Segons Martí de Viciana, al fundar la població de Castelló en el pla, la dissenyà de forma quadrangular, circumdada de mur en huitcentes quarantacinc braçades de contorn, en moltes torres que es construïren en el mur, configurant la muralla migeval.
Al mateix temps el huit de setembre de 1251 Jaume I va concedir a Pérez d'Arenós, per ad ell i per als seus, tota la Jurisdicció de l'Alqueria de Chest que havia segut permutada per Castalla i la Torre d'Onil en Alacant.