Diferència entre les revisions de "Idioma noruec"
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
Els noruecs són educats tant en bokmal com en nynorsk. Una enquesta de l'any [[2005]] indica que el 86,3% de la població utilisa principalment el bokmal com a llengua escrita cotidiana, mentres que el 5,5% utilisa les dos i el 7,5% utilisa principalment el nynorsk. Per lo tant soles el 13% escriuen freqüentment en nynorsk, encara que la majoria parla dialectes que se parexen més al nynorsk que al bokmal. En general, el bokmal i el riskaml són més comunes en arees urbanes i suburbanes, i el nynorsk, en canvit, en zones rurals, especialment en Noruega occidental. La Companyia Noruega de Radiotelevisió (NRK) emitix en bokmal i en nynorsk, i totes les institucions governamentals tenen la obligació d'admitir les dos llengües escrites. El bokmal se utilisa en el 92% de les publicacions escrites, i el nynorsk en el 8%. A pesar de la preocupació perque els dialectes noruecs pogueren doanr pas a una llengua noruega parlà i comuna pròxima al bokmal, els dialectes han trobat un recolzament important en els ambients locals i en la opinió popular, aixina com en la política. | Els noruecs són educats tant en bokmal com en nynorsk. Una enquesta de l'any [[2005]] indica que el 86,3% de la població utilisa principalment el bokmal com a llengua escrita cotidiana, mentres que el 5,5% utilisa les dos i el 7,5% utilisa principalment el nynorsk. Per lo tant soles el 13% escriuen freqüentment en nynorsk, encara que la majoria parla dialectes que se parexen més al nynorsk que al bokmal. En general, el bokmal i el riskaml són més comunes en arees urbanes i suburbanes, i el nynorsk, en canvit, en zones rurals, especialment en Noruega occidental. La Companyia Noruega de Radiotelevisió (NRK) emitix en bokmal i en nynorsk, i totes les institucions governamentals tenen la obligació d'admitir les dos llengües escrites. El bokmal se utilisa en el 92% de les publicacions escrites, i el nynorsk en el 8%. A pesar de la preocupació perque els dialectes noruecs pogueren doanr pas a una llengua noruega parlà i comuna pròxima al bokmal, els dialectes han trobat un recolzament important en els ambients locals i en la opinió popular, aixina com en la política. | ||
| − | El noruec és una de les llengües de treball del Consell Nòrdic. Segons la Convenció Llingüística Nòrdica, els ciutadans dels països nòrdics que parlen noruec tenen la oportunitat de fer us de la seua pròpia llengua en la interacció en òrgans oficials d'atres països nòrdics sense tindre que responsabilisar-se pels gasts de traducció o interpretació. | + | El noruec és una de les llengües de treball del Consell Nòrdic. Segons la Convenció Llingüística Nòrdica, els ciutadans dels països nòrdics que parlen noruec tenen la oportunitat de fer us de la seua pròpia llengua en la interacció en òrgans oficials d'atres països nòrdics sense tindre que responsabilisar-se pels gasts de traducció o interpretació. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
Última revisió del 07:52 3 oct 2024
| Noruec Norsk | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Noruega |
| Regió: | Escandinàvia |
| Parlants: | 5 millons |
| Rànquing: | |
| Família: | Indoeuropea Germànic |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Noruega (Bokmål i Nynorsk) |
| Regulat per: | Bokmål i Nynorsk: Norsk språkåd |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | no, nb, nn |
| ISO 639-2 | nor, nob, nno |
| ISO/FDIS 639-3 | nob, nno nor, nob, nno |
| SIL | NRR, NRN |
| |
| vore també: llengua | |
El noruec (norsk [nɔʂːk]) és una llengua nòrdica parlada principalment en Noruega, a on és llengua oficial. Junt en el suec i el danés, el noruec forma un continuum de variants regionals i locals major o menorment inteligibles mutuament.
Estes tres llengües escandinaves continentals, junt en les dos llengües insulars (el feroés i el islandés) i atres idiomas ya extintos, constituïxen lo que se coneix com llengües nòrdiques (també dites germàniques septentrionals o escandinaves). El feroés i el islandés ya no són mutuament inteligibles en el noruec en la seua forma parlada, ya que el escandinau continental diferix considerablement d'elles.
Segons la llei i la politica del govern, n'hi han dos formes oficials e noruec escrit - bokmål [ˈbuːkˌmɔːl] (literalment: "llengua del llibre", "llengua lliterària") i nynorsk [ˈnyːˌnɔʂːk] (lliteralment: "nou noruec"). El Consell Llingüístic Noruec recomana el us dels térmens “noruec bokmål” i “noruec nynorsk”.
No n'hi ha un estandar aprobat oficialment del noruec parlat, pero el sociolecte de la classe urbana mija i alta de Noruega oriental, sobre el que se basa el bokmal, és la forma que se sol ensenyar als estudiants estrangers. Est aforma, dita "Standard Østnorsk" (Noruec oriental estàndar) pot considerar-se el estandar parlat de facte del bokmal.
Des del sigle XVI fins al sigle XIX, el danés fon la llengua escrita estàndart de Noruega. Per esta rao, el desenroll del noruec modern escrit ha estat molt condicionat per la controversia en relació en el nacionalisme, el enfrontament entre discurs rural i discurs urbà i l'història lliterària de Noruega. Històricament, el bokmal és una varietat de danés norueguisà, mentres que el nynorsk és una llengua creà a partir dels dialectes noruecs i el purissim llingüístic encontra del danés. Encara que ara ya s'ha abndonat, durant un temps se portà a cabo una polítifa cocial que pretenia fondre el bokmal i el nynorsk en una llengua comuna denominà "Samnorsk" a través d'una série de reformes ortogràfiques. Dita politica dona lloc a la creació d'un ample abanic de varietats tant de bokmal com de nynorsk. La varietat no oficial coneguda com "riksmal" se considera més conservadora que el bokaml, i la varietat no oficial "hognorsk", més conservadora que el nynorsk.
Els noruecs són educats tant en bokmal com en nynorsk. Una enquesta de l'any 2005 indica que el 86,3% de la població utilisa principalment el bokmal com a llengua escrita cotidiana, mentres que el 5,5% utilisa les dos i el 7,5% utilisa principalment el nynorsk. Per lo tant soles el 13% escriuen freqüentment en nynorsk, encara que la majoria parla dialectes que se parexen més al nynorsk que al bokmal. En general, el bokmal i el riskaml són més comunes en arees urbanes i suburbanes, i el nynorsk, en canvit, en zones rurals, especialment en Noruega occidental. La Companyia Noruega de Radiotelevisió (NRK) emitix en bokmal i en nynorsk, i totes les institucions governamentals tenen la obligació d'admitir les dos llengües escrites. El bokmal se utilisa en el 92% de les publicacions escrites, i el nynorsk en el 8%. A pesar de la preocupació perque els dialectes noruecs pogueren doanr pas a una llengua noruega parlà i comuna pròxima al bokmal, els dialectes han trobat un recolzament important en els ambients locals i en la opinió popular, aixina com en la política.
El noruec és una de les llengües de treball del Consell Nòrdic. Segons la Convenció Llingüística Nòrdica, els ciutadans dels països nòrdics que parlen noruec tenen la oportunitat de fer us de la seua pròpia llengua en la interacció en òrgans oficials d'atres països nòrdics sense tindre que responsabilisar-se pels gasts de traducció o interpretació.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma noruec.
«Noruec». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).- Sobre les "llengües noruegues" (valencià)
| Llengües germàniques |
|---|
| Anglés · Alemà · Frisó · Noruec · Suec · Danés · Baix Alemà · Alemànic · Austro-bàvar · Feroés · Escocés · Islandés · Neerlandés · Afrikaans · Yidis |