Diferència entre les revisions de "Marieta"
| (No se mostren 5 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 4: | Llínea 4: | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | + | [[File:Semiadalia notata 2006-08-04.jpg|thumb|250px|Marieta de color [[groc]]]] | |
Tenen el cos redonejat i en freqüència en coloracions lluentes, la coloració presenta alta variabilitat intraespecífica, controlada per canvis en un sol gen. | Tenen el cos redonejat i en freqüència en coloracions lluentes, la coloració presenta alta variabilitat intraespecífica, controlada per canvis en un sol gen. | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
== Reproducció == | == Reproducció == | ||
| − | + | [[File:Lady-beetle-larvae-just-hatched.jpg|thumb|250 px| Larves eixint dels ous]] | |
Es reproduïxen en primavera i estiu en regions templades i durant l'estació humida en regions tropicals. Moltes espècies depredadores posen els seus ous prop de colónies d'assuts, proporcionant a les seues larves una font d'aliment. Com la majoria dels insectes, desenrollen de larva a bua i a adult. Les espècies templades hivernen i pausen durant l'hivern; les tropicals estan inactives durant l'estació seca. Els coccinèlits migren entre els llocs de latència i de reproducció. | Es reproduïxen en primavera i estiu en regions templades i durant l'estació humida en regions tropicals. Moltes espècies depredadores posen els seus ous prop de colónies d'assuts, proporcionant a les seues larves una font d'aliment. Com la majoria dels insectes, desenrollen de larva a bua i a adult. Les espècies templades hivernen i pausen durant l'hivern; les tropicals estan inactives durant l'estació seca. Els coccinèlits migren entre els llocs de latència i de reproducció. | ||
== Insecte beneficiós == | == Insecte beneficiós == | ||
| − | + | [[File:P-14 lady beetle.jpg|thumb|250 px|Marieta menjant un pulgó]] | |
Les espècies que depreden plagues agrícoles es consideren insectes beneficiosos. Vàries espècies han segut introduïdes fòra de la seua àrea de distribució com a agents de control biològic de plagues, en diversos graus d'èxit. | Les espècies que depreden plagues agrícoles es consideren insectes beneficiosos. Vàries espècies han segut introduïdes fòra de la seua àrea de distribució com a agents de control biològic de plagues, en diversos graus d'èxit. | ||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
La marieta rep diferents noms depenent dels paísos (''Catarina'' en [[Mèxic]], ''Chinita'' en [[Chile]] o ''Vaquita de San Antonio'' en [[Argentina]], per eixemple) o en els diferents territoris d'Espanya (''Marigorringo'' en el [[País Vasc]], ''Maruxiña'' en [[Galícia]] o ''Sanantonito'' o ''Sarantontón'' en les [[Illes Canàries]], per eixemple). | La marieta rep diferents noms depenent dels paísos (''Catarina'' en [[Mèxic]], ''Chinita'' en [[Chile]] o ''Vaquita de San Antonio'' en [[Argentina]], per eixemple) o en els diferents territoris d'Espanya (''Marigorringo'' en el [[País Vasc]], ''Maruxiña'' en [[Galícia]] o ''Sanantonito'' o ''Sarantontón'' en les [[Illes Canàries]], per eixemple). | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Judy Allen & Tudor Humphries (2000). Are You A Ladybug?, Kingfisher, p. 30 | ||
| + | * Revista Natura nº 14, mayo de 1984 | ||
| + | * Wainwright, Martin (17 de mayo de 2006). «The great drought». The Guardian (London) | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| Llínea 49: | Llínea 54: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | {{Commonscat| | + | {{Commonscat|Coccinella septempunctata}} |
{{Wikispecies|Coccinellidae}} | {{Wikispecies|Coccinellidae}} | ||
{{DGLV|Marieta}} | {{DGLV|Marieta}} | ||
Última revisió del 12:49 13 abr 2024
Una marieta o gallineta, (en castellà, mariquita, vaquita de San Antonio o catarina) és un insecte catalogat com Coccinellidae, són una família d'insectes coleòpters de la superfamília Cucujoidea. Les marietes són insectes beneficiosos per al camp.
Descripció[editar | editar còdic]
Tenen el cos redonejat i en freqüència en coloracions lluentes, la coloració presenta alta variabilitat intraespecífica, controlada per canvis en un sol gen.
Alimentació[editar | editar còdic]
Moltes espècies s'alimenten de polls o pulgons, per lo que contribuïxen a controlar estes plagues.
Classes[editar | editar còdic]
La majoria de les espècies de coccinèlits són depredadors carnívors que s'alimenten d'insectes com cochinilles, pulgons o filoxera. Atres espècies consumixen matèria no animal, com a plantes i foncs.
Reproducció[editar | editar còdic]
Es reproduïxen en primavera i estiu en regions templades i durant l'estació humida en regions tropicals. Moltes espècies depredadores posen els seus ous prop de colónies d'assuts, proporcionant a les seues larves una font d'aliment. Com la majoria dels insectes, desenrollen de larva a bua i a adult. Les espècies templades hivernen i pausen durant l'hivern; les tropicals estan inactives durant l'estació seca. Els coccinèlits migren entre els llocs de latència i de reproducció.
Insecte beneficiós[editar | editar còdic]
Les espècies que depreden plagues agrícoles es consideren insectes beneficiosos. Vàries espècies han segut introduïdes fòra de la seua àrea de distribució com a agents de control biològic de plagues, en diversos graus d'èxit.
Espècies invasores[editar | editar còdic]
Algunes espècies són plagues en sí mateixes i ataquen els cultius agrícoles, o poden infestar les llars, sobretot en hivern. Espècies invasores com la Harmonia axyridis poden supondre una amenaça ecològica per a les espècies autòctones de coccinèlits.
Amenaces[editar | editar còdic]
Atres amenaces per als coccinèlits són el canvi climàtic i la destrucció de l'hàbitat.
Insecte popular[editar | editar còdic]
Estos insectes han eixercitat papers en el folclore, la religió i la poesia, i són especialment populars en les cançons infantils.
Denominacions[editar | editar còdic]
La marieta rep diferents noms depenent dels paísos (Catarina en Mèxic, Chinita en Chile o Vaquita de San Antonio en Argentina, per eixemple) o en els diferents territoris d'Espanya (Marigorringo en el País Vasc, Maruxiña en Galícia o Sanantonito o Sarantontón en les Illes Canàries, per eixemple).
Referències[editar | editar còdic]
- Judy Allen & Tudor Humphries (2000). Are You A Ladybug?, Kingfisher, p. 30
- Revista Natura nº 14, mayo de 1984
- Wainwright, Martin (17 de mayo de 2006). «The great drought». The Guardian (London)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Arnett, R. H. Jr. (2000) Segunda edición. American insects. CRC Press, Boca Raton, Londres, New York, Washington, D. C. ISBN 0-8493-0212-9
- Borror, D. J., DeLong, D. M., Triplehorn, C. A.(1976) cuarta edición. An introduction to the study of insects. Holt, Rinehart and Winston. New York, Chicago. ISBN 0-03-088406-3
- Cibrián, T. D., (2017). Fundamentos de Entomología Forestal . Universidad Autónoma de Chapingo. 260-262
- Hodek, I.; Honěk, A. (1996). Ecology of Coccinellidae (Series Entomologica, 54). Springer. ISBN 978-0792341772
- Hodek, I; Honěk, A; Van Emden, H. F., eds. (2012). Ecology and Behaviour of the Ladybird Beetles (Coccinellidae). John Wiley & Sons. ISBN 978-1-118-22321-5. OCLC 792685088
- McGavin, George C. (2000). "Insectos, arañas y otros artrópodos terrestres". Ediciones Omega S. L., Barcelona. ISBN 84-282-1201-5
- Majerus, M (2016). Roy, H. E.; Brown, P. M. J., eds. A Natural History of Ladybird Beetles. Cambridge University Press. ISBN 978-1-107-11607-8
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Marieta.
Wikispecies té un artícul sobre Marieta.
«Marieta». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).