Diferència entre les revisions de "Exposició Regional Valenciana"
(Text reemplaça - ' d’un ' a ' d'un ') |
|||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Feria 1909 (3).jpg|thumb|400px|Cartell de l’Exposició Regional Valenciana de 1909]] | [[File:Feria 1909 (3).jpg|thumb|400px|Cartell de l’Exposició Regional Valenciana de 1909]] | ||
| − | '''L'Exposició Regional Valenciana de 1909''', fon una mostra comercial i industrial organisada per l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]] i impulsada pel seu president [[Tomás Trénor i Palavicino]], que es desenrollà en la ciutat de [[Valéncia]] entre el [[22 de maig]] i el [[22 de decembre]] de | + | '''L'Exposició Regional Valenciana de 1909''', fon una mostra comercial i industrial organisada per l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]] i impulsada pel seu president [[Tomás Trénor i Palavicino]], que es desenrollà en la ciutat de [[Valéncia]] entre el [[22 de maig]] i el [[22 de decembre]] de l'any [[1909]]. |
El conjunt de l’exposició ocupava una superfície de 16 [[hectàrea|ha]] en, forma de recint firal per mig de pabellons i edificis ubicats al voltant de l'actual entramat urbà de l'[[Albereda]] de Valéncia. La ceremònia d’inauguració de l’Exposició es va produir el [[23 de maig]] de l'any [[1909]] per part del rei [[Alfons XIII]] i el cap del Govern [[Antonio Maura]].<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/pg060131/prensa/noticias/Ediciones/200601/31/VAL-EDC-074.html Las Províncias]</ref> | El conjunt de l’exposició ocupava una superfície de 16 [[hectàrea|ha]] en, forma de recint firal per mig de pabellons i edificis ubicats al voltant de l'actual entramat urbà de l'[[Albereda]] de Valéncia. La ceremònia d’inauguració de l’Exposició es va produir el [[23 de maig]] de l'any [[1909]] per part del rei [[Alfons XIII]] i el cap del Govern [[Antonio Maura]].<ref>[http://www.lasprovincias.es/valencia/pg060131/prensa/noticias/Ediciones/200601/31/VAL-EDC-074.html Las Províncias]</ref> | ||
== Exposició == | == Exposició == | ||
| − | L’'Exposició Regional es concebia com la mostra d'un certamen a on donar cabuda a les noves vanguardes del [[sigle XX]], comprenent en això a quasi tots els camps de la cultura, l'indústria, l’economia, | + | L’'Exposició Regional es concebia com la mostra d'un certamen a on donar cabuda a les noves vanguardes del [[sigle XX]], comprenent en això a quasi tots els camps de la cultura, l'indústria, l’economia, l'art, l’oci, el turisme, o la proyecció exterior. Fon una gran oportunitat per a centenars d’empreses de qualsevol tipo aixina com un punt de trobada empresarial i industrial a on gestar i promocionar les innovacions de productes tant regionals com nacionals. Ademés, l'indústria de l’oci i del consum consolidava artículs com l'[[automòvil]], el [[cine]], o el [[Fonógraf|fonógraf]]. |
Des de les corrents [[Modernisme (art)|modernistes]] fins als nous deports (com el [[fútbol]]), l’Exposició tampoc s'oblidà de l'[[aviació]], els [[motor d’explosió|motors d’explosió]], o de les noves aplicacions elèctriques. | Des de les corrents [[Modernisme (art)|modernistes]] fins als nous deports (com el [[fútbol]]), l’Exposició tampoc s'oblidà de l'[[aviació]], els [[motor d’explosió|motors d’explosió]], o de les noves aplicacions elèctriques. | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
En esta exposició, en Valéncia quedà l'imprenta d'un ric patrimoni moderniste reflectit en construccions com el parc d’atraccions, palau de congressos, auditori de música, palau d’òpera, casino de joc, estadi deportiu, museu de les ciències i la tècnica, i centre d’exposicions. | En esta exposició, en Valéncia quedà l'imprenta d'un ric patrimoni moderniste reflectit en construccions com el parc d’atraccions, palau de congressos, auditori de música, palau d’òpera, casino de joc, estadi deportiu, museu de les ciències i la tècnica, i centre d’exposicions. | ||
| − | En | + | En l'actualitat, tan sols es conserven un total de cinc edificis que formaren part del recint de l’Exposició Valenciana i que no varen ser derrocats una volta finalisada la mateixa; Estes cinc construccions són el Palau Municipal (obra de [[Francisco Mora Berenguer|Francisco Mora]]) i d’estil neo-gòtic floral (hui en dia conegut com el [[Palau de l'Exposició]]), adossat al mateix l'[[Asil de Lactància]] i el Pabelló o Palau d’Indústria (edifici de Tabacalera). Encara que (per estar englobats dins de la fàbrica de tabacs), sol oblidar-se que també es conserven encara la Galeria de Màquines (nau almagasén) i la Sala de Motors (nau de motors).<ref>[http://www.via-arquitectura.net/04_prem/04p-070.htm Arquitectura Exposició Regional Valenciana]</ref> |
== Vore també == | == Vore també == | ||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
* [[Tomas Trenor Palavicino]] | * [[Tomas Trenor Palavicino]] | ||
* [[Palau de l'Exposició]] | * [[Palau de l'Exposició]] | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{Listaref}} | {{Listaref}} | ||
Última revisió del 19:39 8 nov 2024
.jpg)
L'Exposició Regional Valenciana de 1909, fon una mostra comercial i industrial organisada per l'Ateneu Mercantil de Valéncia i impulsada pel seu president Tomás Trénor i Palavicino, que es desenrollà en la ciutat de Valéncia entre el 22 de maig i el 22 de decembre de l'any 1909.
El conjunt de l’exposició ocupava una superfície de 16 ha en, forma de recint firal per mig de pabellons i edificis ubicats al voltant de l'actual entramat urbà de l'Albereda de Valéncia. La ceremònia d’inauguració de l’Exposició es va produir el 23 de maig de l'any 1909 per part del rei Alfons XIII i el cap del Govern Antonio Maura.[1]
Exposició[editar | editar còdic]
L’'Exposició Regional es concebia com la mostra d'un certamen a on donar cabuda a les noves vanguardes del sigle XX, comprenent en això a quasi tots els camps de la cultura, l'indústria, l’economia, l'art, l’oci, el turisme, o la proyecció exterior. Fon una gran oportunitat per a centenars d’empreses de qualsevol tipo aixina com un punt de trobada empresarial i industrial a on gestar i promocionar les innovacions de productes tant regionals com nacionals. Ademés, l'indústria de l’oci i del consum consolidava artículs com l'automòvil, el cine, o el fonógraf.
Des de les corrents modernistes fins als nous deports (com el fútbol), l’Exposició tampoc s'oblidà de l'aviació, els motors d’explosió, o de les noves aplicacions elèctriques.
Arquitectura i Patrimoni[editar | editar còdic]
En esta exposició, en Valéncia quedà l'imprenta d'un ric patrimoni moderniste reflectit en construccions com el parc d’atraccions, palau de congressos, auditori de música, palau d’òpera, casino de joc, estadi deportiu, museu de les ciències i la tècnica, i centre d’exposicions.
En l'actualitat, tan sols es conserven un total de cinc edificis que formaren part del recint de l’Exposició Valenciana i que no varen ser derrocats una volta finalisada la mateixa; Estes cinc construccions són el Palau Municipal (obra de Francisco Mora) i d’estil neo-gòtic floral (hui en dia conegut com el Palau de l'Exposició), adossat al mateix l'Asil de Lactància i el Pabelló o Palau d’Indústria (edifici de Tabacalera). Encara que (per estar englobats dins de la fàbrica de tabacs), sol oblidar-se que també es conserven encara la Galeria de Màquines (nau almagasén) i la Sala de Motors (nau de motors).[3]