Diferència entre les revisions de "Francisco Giner Mengual"
(→Cites) |
|||
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 19: | Llínea 19: | ||
Retornà a Espanya una volta restablida la democràcia i va pertànyer a l'AS de Valéncia, de la que seguia formant part a finals dels noranta. | Retornà a Espanya una volta restablida la democràcia i va pertànyer a l'AS de Valéncia, de la que seguia formant part a finals dels noranta. | ||
| − | Fon expulsat del [[PSPV-PSOE]] en l'any [[1982]] per denunciar la suplantació de la [[Llengua Valenciana]] pel [[català]] feta per [[Joan Lerma]] i [[Ciprià Ciscar]], entre atres. | + | Fon expulsat del [[PSPV-PSOE]] en l'any [[1982]] per denunciar la suplantació de la [[Llengua Valenciana]] pel [[català]] feta per [[Joan Lerma]] i [[Ciprià Ciscar]], entre atres. |
== Obra == | == Obra == | ||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
* ''Introducción a la lingüística valenciana'' ([[Valéncia]], [[1982]]) | * ''Introducción a la lingüística valenciana'' ([[Valéncia]], [[1982]]) | ||
* "Cartas destapadas", per Francisco Giner Mengual (''Levante-EMV'', 22.12.1982). Resenyat per [[Carles Recio]] i [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]]. | * "Cartas destapadas", per Francisco Giner Mengual (''Levante-EMV'', 22.12.1982). Resenyat per [[Carles Recio]] i [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto]]. | ||
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|1978. El veterà Centre de Cultura Valenciana passa a nomenar-se Real Academia de Cultura Valenciana, i alcançarà la categoria de Real, gracies al rei Joan Carles I el 8 de març de 1991. | ||
| + | |||
| + | El [[PSPV-PSOE|Partido Socialista Valenciano]] firma 'El Document d'Alacant' en el que reflectix 'el reconeiximent de la Comunitat Nacional dels Paisos Catalans' (de cienciaficció), el seu encabotament en la difusio del neocatala (dialecte barceloní), i la seua fidelitat a les tesis expansionistes de la burguesia catalana. | ||
| + | Este humillant posicionament politic del PSPV, al servici de la dreta nacionalista catalana, entrava en absoluta contradiccio en el Socialisme historic valencià que sempre defengué la cultura i Llengua Valenciana, la Senyera Valenciana en banda blava i s'enfrontà a l'imperialisme burgues catala. | ||
| + | Esta actitut contradictoria del PSOE valencià sera denunciada obertament pel membre nº 11 del PSOE Historic i professor de llingüistica de l'Universitat de la Sorbona (París), Francisco Giner Mengual en carta oberta al diari 'Levante' ('Cartas destapadas', 22.12.1982): | ||
| + | |||
| + | ''Por si alguien dudase de las intenciones de los nuevos socialistas o arribistas valencianos que lea 'El Periódico' de Barcelona (13/12/1982) y se convencerá de que en Valencia se disfrazan de moderados y respetuosos con nuestra antigua y autóctona LENGUA VALENCIANA y, cuando están en Barcelona, hablan claramente de que lo que se proponen es catalanizar a nuestros hijos y enseñar el catalán en todas las escuelas... Inventar una lengua equivale a lengua artificial... Esa es la lengua que se inventó Pompeu Fabra tomando de aquí un poco y de allá otro poco pero siguiendo la pauta de la lengua barcelonina... el pueblo es el que ha hecho y hace evolucionar una lengua... la lengua es del pueblo, y solamente del pueblo; porque él es quien la hace.'' | ||
| + | |||
| + | Ad este socialiste historic, professor Giner Mengual, per negar-se a ser compliç dels arribistes pancatalanistes del PSPV, li fon retirat el carnet nº 11 per Joan Lerma, president socialiste de la Generalitat Valenciana. I ad uns atres molts. La nova 'aristocracia socialista', seguidora de l'ultradreta catalana i antivalenciana, havia fet ya la presa de poder.|'¿Llengua Valenciana o dialecte barceloní? (Neocatala). La suplantació d'una llengua. Segles XIX i XX', per [[Teresa Puerto|Mª Teresa Puerto Ferre]] (Valéncia, 2005)}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 12:17 19 jul 2024
Francisco Vicente Giner Mengual (Gandia, 1907 - † ¿?), fon un filòlec i professor valencià.
Francisco Giner Mengual fon professor de llingüística -fonètica evolutiva- de l'Universitat de la Sorbona (París). President de la Lliga Internacional de l'Ensenyança. Nº 11 de la llista de socialistes històrics. Fon expulsat del PSPV-PSOE en l'any 1982 per denunciar la suplantació de la Llengua Valenciana pel català feta per Joan Lerma i Ciprià Ciscar, entre atres.
Escrigué el llibre titulat Introducción a la lingüística valenciana (Valéncia, 1982).
Biografia[editar | editar còdic]
Naixqué en la població valenciana de Gandia en l'any 1907. Mestre nacional en Ràfol de Salem. Afiliat a l'AS de dita localitat des d'octubre de 1930. Membre de la Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyança de la UGT des de 1936. En produir-se el colp d'Estat de juliol d'eixe any es trobava en Gandia no retornant a Rafol de Salem fins al més de setembre següent.
Fon Administrador de Finques Expropiades fins que fon movilisat, sent destinat a Servicis Auxiliars. Finalisada la guerra civil va ser detengut en Alacant, passant a la presó de Gandia i en febrer de 1940 a la de Xàtiva, d'a on va eixir en llibertat provisional el 29 d'agost d'eixe mateix any, fixant la seua residència en Villar de l'Arquebisbe.
El 10 de març de 1944 fon condenat a 12 anys de reclusió, ingressant en la presó Model de Valéncia, d'a on va eixir en llibertat condicional el 9 d'octubre de 1945 establint-se en Gandia.
Pertanygué a l'organisació socialista clandestina de Valéncia en els anys quaranta i començ dels cinquanta, fins que va marchar a l'exili a França, a on va treballar com a professor de llingüística -fonètica evolutiva- de l'Universitat de la Sorbona en (París).
Retornà a Espanya una volta restablida la democràcia i va pertànyer a l'AS de Valéncia, de la que seguia formant part a finals dels noranta.
Fon expulsat del PSPV-PSOE en l'any 1982 per denunciar la suplantació de la Llengua Valenciana pel català feta per Joan Lerma i Ciprià Ciscar, entre atres.
Obra[editar | editar còdic]
- Introducción a la lingüística valenciana (Valéncia, 1982)
- "Cartas destapadas", per Francisco Giner Mengual (Levante-EMV, 22.12.1982). Resenyat per Carles Recio i Mª Teresa Puerto.
Cites[editar | editar còdic]
El Partido Socialista Valenciano firma 'El Document d'Alacant' en el que reflectix 'el reconeiximent de la Comunitat Nacional dels Paisos Catalans' (de cienciaficció), el seu encabotament en la difusio del neocatala (dialecte barceloní), i la seua fidelitat a les tesis expansionistes de la burguesia catalana. Este humillant posicionament politic del PSPV, al servici de la dreta nacionalista catalana, entrava en absoluta contradiccio en el Socialisme historic valencià que sempre defengué la cultura i Llengua Valenciana, la Senyera Valenciana en banda blava i s'enfrontà a l'imperialisme burgues catala. Esta actitut contradictoria del PSOE valencià sera denunciada obertament pel membre nº 11 del PSOE Historic i professor de llingüistica de l'Universitat de la Sorbona (París), Francisco Giner Mengual en carta oberta al diari 'Levante' ('Cartas destapadas', 22.12.1982):
Por si alguien dudase de las intenciones de los nuevos socialistas o arribistas valencianos que lea 'El Periódico' de Barcelona (13/12/1982) y se convencerá de que en Valencia se disfrazan de moderados y respetuosos con nuestra antigua y autóctona LENGUA VALENCIANA y, cuando están en Barcelona, hablan claramente de que lo que se proponen es catalanizar a nuestros hijos y enseñar el catalán en todas las escuelas... Inventar una lengua equivale a lengua artificial... Esa es la lengua que se inventó Pompeu Fabra tomando de aquí un poco y de allá otro poco pero siguiendo la pauta de la lengua barcelonina... el pueblo es el que ha hecho y hace evolucionar una lengua... la lengua es del pueblo, y solamente del pueblo; porque él es quien la hace.
Ad este socialiste historic, professor Giner Mengual, per negar-se a ser compliç dels arribistes pancatalanistes del PSPV, li fon retirat el carnet nº 11 per Joan Lerma, president socialiste de la Generalitat Valenciana. I ad uns atres molts. La nova 'aristocracia socialista', seguidora de l'ultradreta catalana i antivalenciana, havia fet ya la presa de poder.