Diferència entre les revisions de "Josep Ribelles Comín"
(→Obra) |
|||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'4 usuaris) | |||
| Llínea 26: | Llínea 26: | ||
Es casà en Castelló en Emilia Barrachina Casany en l'any [[1899]], el matrimoni tingué quatre fills: Francisco, que fon Magistrat en Valéncia; Pepe, que es convertí en requeté en Barcelona; María i Carmen, que foren professores d'institut en Castelló i Valéncia, respectivament. | Es casà en Castelló en Emilia Barrachina Casany en l'any [[1899]], el matrimoni tingué quatre fills: Francisco, que fon Magistrat en Valéncia; Pepe, que es convertí en requeté en Barcelona; María i Carmen, que foren professores d'institut en Castelló i Valéncia, respectivament. | ||
| − | Es considera la seua obra cimera la '' | + | Es considera la seua obra cimera la ''Bibliografía de la Lengua Valenciana'', premiada en l'any [[1905]] en un concurs convocat per la [[Biblioteca Nacional d'Espanya|Biblioteca Nacional de Madrit]] (BNE), premi otorgat per un jurat presidit per [[Marcelino Menéndez Pelayo]]. Conté un catàlec raonat de totes les obres publicades en [[valencià]] des de l'aparició de l'imprenta fins a l'época moderna. |
| − | Fon soci de mèrit de [[Lo Rat Penat]], membre corresponent | + | Fon soci de mèrit de [[Lo Rat Penat]], membre corresponent en Barcelona del [[Centre de Cultura Valenciana]], ara [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) i un colaborador assidu de l'[[Enciclopèdia Espasa]]. |
| − | En l'any [[1943]] publicà un opúscul, ''Arnaldo de Vilanova castellonense?'', en el qual reivindicava que [[Arnau de Vilanova]] havia naixcut en [[Vilanova d'Alcolea]], potser per error en confondre el lloc de naixença en [[Vilanova del Grau]], actual [[Grau de Valéncia]]. | + | En l'any [[1943]] publicà un opúscul, ''Arnaldo de Vilanova castellonense?'', en el qual reivindicava que [[Arnau de Vilanova]] havia naixcut en [[Vilanova d'Alcolea]], potser per error en confondre el lloc de naixença en [[Vilanova del Grau]], actual [[Grau de Valéncia]] del Cap i Casal. |
== Obra == | == Obra == | ||
| + | [[Archiu:Ribelleslli.jpg|thumb|200px|Portada del llibre]] | ||
| + | |||
| + | En l'any [[1905]], Josep Ribelles Comín publica ''Bibliografía de la Lengua Valenciana'', obra premiada en un concurs convocat per la [[Biblioteca Nacional d'Espanya]], premi concedit per un jurat presidit per [[Marcelino Menéndez Pelayo]]. | ||
| + | |||
| + | L'obra és un catàlec raonat de totes les obres escrites en [[llengua valenciana]] des de l'aparició de l'imprenta fins a l'época moderna. L'obra completa conté cinc toms. | ||
* ''Bibliografia de la lengua valenciana'' (1915) Editat en 5 toms. El seu nom complet és: ''Bibliografía de la lengua valenciana: o sea catálogo razonado por orden alfabético de autores de los libros, folletos, obras dramáticas, periódicos, coloquios, coplas, chistes, discursos, romances, alocuciones, cantares, gozes, etc., que escritos en lengua valenciana y bilingüe, han visto la luz pública desde el establecimiento de la imprenta en España hasta nuestros días''. La Diputació de Valéncia feu una edició facsimil en l'any 2001. ISBN-10: 8477953074 ISBN-13: 978-8477953074. | * ''Bibliografia de la lengua valenciana'' (1915) Editat en 5 toms. El seu nom complet és: ''Bibliografía de la lengua valenciana: o sea catálogo razonado por orden alfabético de autores de los libros, folletos, obras dramáticas, periódicos, coloquios, coplas, chistes, discursos, romances, alocuciones, cantares, gozes, etc., que escritos en lengua valenciana y bilingüe, han visto la luz pública desde el establecimiento de la imprenta en España hasta nuestros días''. La Diputació de Valéncia feu una edició facsimil en l'any 2001. ISBN-10: 8477953074 ISBN-13: 978-8477953074. | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''Las '[[Trobes de Mossén Jaume Febrer|Trobes', de Jaume Febrer]], y en las notas críticas a la Bibliotheca Hispana Vetus, en el tomo II, impreso en 1788, inicia 'la hipótesis, de los dos Febrers, uno del siglo XIII y otro del XIV', añadiendo que el carácter moderno de la lengua en que las 'Trobes' aparecen escritas pudo ser efecto de sucesivas alteraciones del texto antiguo, atribuyendo la principal culpa de las mismas a [[Onofre Esquerdo]]''|''Bibliografia de la Lengua Valenciana'' (Madrit, 5 volums, 1920-1984), per Josep Ribelles Comín}} | ||
== La prensa en Castelló == | == La prensa en Castelló == | ||
| Llínea 56: | Llínea 63: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | * | + | * Gascón Pelegrí, Vicente. ''Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978''. Valéncia. Caixa d'Estalvis de Valéncia, 1978. ISBN: 84-500-2630-X. |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | * | + | * Benito Vidal, R. ''José Ribelles Comín. El bibliógrafo de la Lengua Valenciana'' (Colecció: Biografies valencianes, Dirigida per [[Carles Recio]], [[Diputació de Valéncia]], [[1999]]) ISBN: 84-7795-228-0. |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 15:33 21 maig 2024
| Josep Ribelles Comín | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Bibliógraf i periodiste | ||
| Naiximent: | 7 de juliol de 1872 | ||
| Lloc de naiximent: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 19 de setembre de 1951 | ||
| Lloc de defunció: | Barcelona, Espanya | ||
Josep Ribelles Comín (Castelló de la Plana, 7 de juliol de 1872 - † Barcelona, 19 de setembre de 1951) fon un bibliógraf, periodiste i animador cultural valencià
Biografia[editar | editar còdic]
Josep Ribelles naixqué el 7 de juliol de l'any 1872. Era una persona molt estudiosa i vocacionalment escritora. Era fill d'agricultors modests del barri de Tosquella de la ciutat de Castelló.
S'inicià en el periodisme en la seua ciutat natal de Castelló de la Plana, a on fundà el semanari lliterari El Ruiseñor i posteriorment la Revista Industrial y Mercantil. Colaborà en el diari La Verdad de la mateixa ciutat, defenent posicions conservadores.
En l'any 1898 se traslladà a Barcelona. Fundà la revista Barcelona Urbana, dedicada al negoci immobiliari. Posteriorment guanyà una plaça de funcionari de la Diputació de Barcelona i allí fixà definitivament la seua residència. Com a funcionari de la Diputació, en l'any 1905 Prat de la Riba li encarregà l'inventari de lo que seria la futura Biblioteca de Catalunya, del que tant de partit trauria més tart l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
Des de Barcelona colaborà en la societat Lo Rat Penat, que li premià un treball sobre el filòlec Pere Labèrnia, Estudi bio-bibliogràfic sobre l'ilustre fill de la província de Castelló en Pere Labèrnia i Esteller i un atre sobre l'indústria i comerç de la capital de la Plana: Intereses económicos, agrícolas, industriales y mercantiles de Castellón, con la historia del puerto del Grao y del periodismo provincial, a on fon premiat en els Jocs Florals de 1902.
En la ciutat de Barcelona fundà la Germandat Valenciana de la Mare de Deu dels Desamparats i el Centre Regional Valencià. En l'any 1914 fundà la publicació periòdica Biblioteca Valenciana Popular destinada a editar en Barcelona les joyes antigues i contemporànees de la lliteratura valenciana.
Es casà en Castelló en Emilia Barrachina Casany en l'any 1899, el matrimoni tingué quatre fills: Francisco, que fon Magistrat en Valéncia; Pepe, que es convertí en requeté en Barcelona; María i Carmen, que foren professores d'institut en Castelló i Valéncia, respectivament.
Es considera la seua obra cimera la Bibliografía de la Lengua Valenciana, premiada en l'any 1905 en un concurs convocat per la Biblioteca Nacional de Madrit (BNE), premi otorgat per un jurat presidit per Marcelino Menéndez Pelayo. Conté un catàlec raonat de totes les obres publicades en valencià des de l'aparició de l'imprenta fins a l'época moderna.
Fon soci de mèrit de Lo Rat Penat, membre corresponent en Barcelona del Centre de Cultura Valenciana, ara Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) i un colaborador assidu de l'Enciclopèdia Espasa.
En l'any 1943 publicà un opúscul, Arnaldo de Vilanova castellonense?, en el qual reivindicava que Arnau de Vilanova havia naixcut en Vilanova d'Alcolea, potser per error en confondre el lloc de naixença en Vilanova del Grau, actual Grau de Valéncia del Cap i Casal.
Obra[editar | editar còdic]
En l'any 1905, Josep Ribelles Comín publica Bibliografía de la Lengua Valenciana, obra premiada en un concurs convocat per la Biblioteca Nacional d'Espanya, premi concedit per un jurat presidit per Marcelino Menéndez Pelayo.
L'obra és un catàlec raonat de totes les obres escrites en llengua valenciana des de l'aparició de l'imprenta fins a l'época moderna. L'obra completa conté cinc toms.
- Bibliografia de la lengua valenciana (1915) Editat en 5 toms. El seu nom complet és: Bibliografía de la lengua valenciana: o sea catálogo razonado por orden alfabético de autores de los libros, folletos, obras dramáticas, periódicos, coloquios, coplas, chistes, discursos, romances, alocuciones, cantares, gozes, etc., que escritos en lengua valenciana y bilingüe, han visto la luz pública desde el establecimiento de la imprenta en España hasta nuestros días. La Diputació de Valéncia feu una edició facsimil en l'any 2001. ISBN-10: 8477953074 ISBN-13: 978-8477953074.
La prensa en Castelló[editar | editar còdic]
Fins a la Guerra Civil s'editaven en la ciutat de Castelló un total de sèt periòdics diaris:
- El Clamor
- Diario de Castellón
- El Heraldo de Castellón
- La Provincia Nueva
- El Diario de la Mañana
- Libertad
- República
Tots ells han desaparegut. El periòdic local Mediterráneo aparegué en l'any 1938, utilisant tot l'utillage del Diario de Castellón.
Cites[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Gascón Pelegrí, Vicente. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978. Valéncia. Caixa d'Estalvis de Valéncia, 1978. ISBN: 84-500-2630-X.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Benito Vidal, R. José Ribelles Comín. El bibliógrafo de la Lengua Valenciana (Colecció: Biografies valencianes, Dirigida per Carles Recio, Diputació de Valéncia, 1999) ISBN: 84-7795-228-0.