Diferència entre les revisions de "Sira Rego"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
== Trayectòria política == | == Trayectòria política == | ||
| − | ( | + | === Ajuntament de Rivas-Vaciamadrid === |
| + | |||
| + | Candidata d'[[Esquerra Unida]] (IU) en les eleccions municipals de 2007 en Rivas-Vaciamadrid, resultà elegida regidora, i fon nomenada primera tinent d'alcalde i responsable de Polítiques de Vivenda, Sostenibilitat Ambiental, Parcs i Jardins, Movilitat Urbana i Transport i Seguritat Ciutadana dins del govern municipal de [[Pedro del Cura]]. | ||
| + | |||
| + | Sira Rego, que ha aplegat a ser considerada com la «mà dreta» d'[[Alberto Garzón]] dins de IU, es va convertir en membre de l'eixecutiva federal d'Esquerra Unida en giner de [[2017]], en el marc de la XI Assamblea de la formació. | ||
| + | |||
| + | És afiliada també al [[Partit Comuniste d'Espanya]] (PCE), [[Comissions Obreres]] i és sòcia d'[[Ecologistes en Acció]]. | ||
| + | |||
| + | === Parlament Europeu === | ||
| + | |||
| + | Fon elegida en novembre de [[2018]] com a cap de llista d'Esquerra Unida en les Eleccions al [[Parlament Europeu]] de [[2019]], encara que la formació ya prevea per llavors unir-se en [[Podem]] i ad atres confluències en una candidatura comuna denominada Unides Podem Canviar Europa. Rego resultà elegida eurodiputada. Va concórrer en el número 2 de la llista d'Unides Podem Canviar Europa, que va obtindre 6 escans. | ||
| + | |||
| + | Renuncià a formar part de les llistes de [[Sumar]] en les eleccions generals del 23 de juliol de [[2023]] per a facilitar la participació de companyers d'atres províncies. | ||
| + | |||
| + | Fon nominada dos voltes com la candidata del Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica a presidir el Parlament Europeu, obtenint 42 de 662 vots vàlits en primera ronda i 43 de 667 en segona ronda el 3 de juliol de 2019. | ||
| + | |||
| + | En la 9.ª llegislatura fon membre de la Comissió d'Indústria, Investigació i Energia (ITRE), membre de la Comissió de Peticions, membre de la Delegació en l'Assamblea Parlamentària d'Associació UE-Regne Unit (D-UK) i membre de la Delegació per a les Relacions en els Països de l'Amèrica Central (DCAM). | ||
| + | |||
| + | === Ministra de Joventut i Infància === | ||
| + | |||
| + | En la XV llegislatura, fon proposta com a Ministra de Joventut i Infància pel president del Govern, [[Pedro Sánchez]]. Despuix de ser nomenada pel rei [[Felip VI]], el 21 de novembre de 2023 va prometre el seu càrrec en el Palau de la Sarsuela. | ||
| + | |||
| + | La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, impulsa en decembre de 2023 una estratègia per a generar un entorn segur en Internet i un us responsable dels dispositius. L'idea és coordinar les accions d'atres departaments com el d'Educació o Sanitat. | ||
| + | |||
| + | == Controvèrsies == | ||
| + | |||
| + | * En febrer de 2022, Sira Rego va incidir en la “condena d'Esquerra Unida a l'invasió russa d'Ucrània” i la decidida aposta per la “desescalada, la desmilitarisació de la zona, el diàlec i la pau”. En setembre de 2023 fon un dels pocs eurodiputats que varen votar en contra de la resolució del Parlament en contra de la deportació forçosa per l'Eixèrcit rus de més de 2.000 chiquets ucranians des del seu país a camps de russificació en [[Bielorússia]]. La resolució també designava a [[Lukashenko]] de ser tan responsable d'estos crims de guerra com [[Vladímir Putin]] i a demanar a la CPI que considerara emetre una orde internacional d'arrest contra el president bielorús. | ||
| + | |||
| + | * Sira Rego va suscitar polèmica quan, com a conseqüència de l'atac de 2023 del grup terroriste [[Hamás]] a [[Israel]], declarà : | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Palestina té dret a resistir despuix de décades d'ocupació, apartheid i exili. Front als qui hui defenen tornar al castic colectiu bombardejant la [[Franja de Gaza]], és urgent defendre el dret internacional. L'única solució és el fi de l'ocupació.}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 12:03 19 jun 2024
| Sira Abed Rego | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Nutricionista i política. | ||
| Naiximent: | 20 de novembre de 1973 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Sira Abed Rego (Valéncia, 20 de novembre de 1973) és una nutricionista i política valenciana. Des de novembre de l'any 2023 és ministra de Joventut i Infància dins del tercer Govern de Pedro Sánchez. En anterioritat, ha segut diputada en el Parlament Europeu entre 2019 i 2023, aixina com primera tinent d'alcalde de Rivas-Vaciamadrid entre 2015 i 2019. Militant del Partit Comuniste d'Espanya (PCE), forma part de la direcció federal d'Esquerra Unida.
Biografia[editar | editar còdic]
Naixcuda el 20 de novembre de l'any 1973 en la ciutat de Valéncia, de pare palestí i mare espanyola. És diplomada en Nutrició humana i dietètica per l'Universitat Autònoma de Madrit, i ha treballat com a nutricionista en una cooperativa en proyectes relacionats en dònes i planificació, salut sexual i reproductiva.
Trayectòria política[editar | editar còdic]
Ajuntament de Rivas-Vaciamadrid[editar | editar còdic]
Candidata d'Esquerra Unida (IU) en les eleccions municipals de 2007 en Rivas-Vaciamadrid, resultà elegida regidora, i fon nomenada primera tinent d'alcalde i responsable de Polítiques de Vivenda, Sostenibilitat Ambiental, Parcs i Jardins, Movilitat Urbana i Transport i Seguritat Ciutadana dins del govern municipal de Pedro del Cura.
Sira Rego, que ha aplegat a ser considerada com la «mà dreta» d'Alberto Garzón dins de IU, es va convertir en membre de l'eixecutiva federal d'Esquerra Unida en giner de 2017, en el marc de la XI Assamblea de la formació.
És afiliada també al Partit Comuniste d'Espanya (PCE), Comissions Obreres i és sòcia d'Ecologistes en Acció.
Parlament Europeu[editar | editar còdic]
Fon elegida en novembre de 2018 com a cap de llista d'Esquerra Unida en les Eleccions al Parlament Europeu de 2019, encara que la formació ya prevea per llavors unir-se en Podem i ad atres confluències en una candidatura comuna denominada Unides Podem Canviar Europa. Rego resultà elegida eurodiputada. Va concórrer en el número 2 de la llista d'Unides Podem Canviar Europa, que va obtindre 6 escans.
Renuncià a formar part de les llistes de Sumar en les eleccions generals del 23 de juliol de 2023 per a facilitar la participació de companyers d'atres províncies.
Fon nominada dos voltes com la candidata del Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica a presidir el Parlament Europeu, obtenint 42 de 662 vots vàlits en primera ronda i 43 de 667 en segona ronda el 3 de juliol de 2019.
En la 9.ª llegislatura fon membre de la Comissió d'Indústria, Investigació i Energia (ITRE), membre de la Comissió de Peticions, membre de la Delegació en l'Assamblea Parlamentària d'Associació UE-Regne Unit (D-UK) i membre de la Delegació per a les Relacions en els Països de l'Amèrica Central (DCAM).
Ministra de Joventut i Infància[editar | editar còdic]
En la XV llegislatura, fon proposta com a Ministra de Joventut i Infància pel president del Govern, Pedro Sánchez. Despuix de ser nomenada pel rei Felip VI, el 21 de novembre de 2023 va prometre el seu càrrec en el Palau de la Sarsuela.
La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego, impulsa en decembre de 2023 una estratègia per a generar un entorn segur en Internet i un us responsable dels dispositius. L'idea és coordinar les accions d'atres departaments com el d'Educació o Sanitat.
Controvèrsies[editar | editar còdic]
- En febrer de 2022, Sira Rego va incidir en la “condena d'Esquerra Unida a l'invasió russa d'Ucrània” i la decidida aposta per la “desescalada, la desmilitarisació de la zona, el diàlec i la pau”. En setembre de 2023 fon un dels pocs eurodiputats que varen votar en contra de la resolució del Parlament en contra de la deportació forçosa per l'Eixèrcit rus de més de 2.000 chiquets ucranians des del seu país a camps de russificació en Bielorússia. La resolució també designava a Lukashenko de ser tan responsable d'estos crims de guerra com Vladímir Putin i a demanar a la CPI que considerara emetre una orde internacional d'arrest contra el president bielorús.
- Sira Rego va suscitar polèmica quan, com a conseqüència de l'atac de 2023 del grup terroriste Hamás a Israel, declarà :