Diferència entre les revisions de "Calendari gregorià"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:1914-julian-gregorian-calendar-Greek-French.jpg|thumb|Calendari gregorià de l'any [[1914]]]] | [[File:1914-julian-gregorian-calendar-Greek-French.jpg|thumb|Calendari gregorià de l'any [[1914]]]] | ||
| − | El '''calendari gregorià''' és un [[calendari]] originari d'[[Europa]], actualment utilisat de manera oficial en tot lo món. Denominat aixina per ser el seu promotor el [[ | + | El '''calendari gregorià''' és un [[calendari]] originari d'[[Europa]], actualment utilisat de manera oficial en tot lo món. Denominat aixina per ser el seu promotor el [[Papa]] [[Gregori XIII]], va vindre a substituir en [[1582]] al [[calendari julià]], utilisat des que [[Juli César]] ho instaurara l'any [[46 a. C.|46 a. C.]]<ref>El calendari julià era bàsicament el [[calendari egipci]], el primer [[calendari solar]] conegut que establix l'any de 365,25 dies</ref> |
La reforma del calendari fon estudiada i realisada pels matemàtics de l'[[Universitat de Salamanca]]<ref>http://www.revistadelauniversidad.unam.mx/3507/pdfs/82_84.pdf</ref>,al comandament de Cristóbal Clavio, qui es basà en els calculs de Luigi Lilio (el verdader pare d'este calendari), que varen presentar al papa la proposta definitiva. El papa va promulgar l'us d'este calendari per mig de la bula ''[[Inter gravissimas]] ''. | La reforma del calendari fon estudiada i realisada pels matemàtics de l'[[Universitat de Salamanca]]<ref>http://www.revistadelauniversidad.unam.mx/3507/pdfs/82_84.pdf</ref>,al comandament de Cristóbal Clavio, qui es basà en els calculs de Luigi Lilio (el verdader pare d'este calendari), que varen presentar al papa la proposta definitiva. El papa va promulgar l'us d'este calendari per mig de la bula ''[[Inter gravissimas]] ''. | ||
| − | El calendari gregorià | + | El calendari gregorià té com punt d'inici per a contar les dates des del naiximent de [[Jesucrist]]. |
| + | |||
| + | == Calendari == | ||
| + | |||
| + | El nou any, com tots els anteriors des de [[1582]], es regirà pel denominat calendari gregorià, que tingué el seu orige a partir dels estudis portats a terme per científics de l'[[Universitat de Salamanca]] entre [[1515]] i [[1578]]. En ells es va establir, en gran precisió, la duració d'un any, és dir, el temps que tarda la Terra en donar un regrés al voltant del Sol, fixant-ho aproximadament en 365 dies. El pas del temps no sempre es va medir de la manera actual. Les primeres civilisacions ho varen regular d'acort en la posició del Sol i la Lluna, podent-se comprovar notables diferències d'uns a uns atres llocs de la Terra. | ||
| + | |||
| + | En temps de l'emperador Juli César (any 46 a. C.) es va establir el [[calendari julià]] com a oficial en tot l'[[Imperi Romà]]; pero existien atres calendaris com l'[[Calendari egipci|egipcíac]]; en el qual va aplegar a existir una diferència entre un i un atre de 455 dies. Aquella anomalia es va salvar afegint dos mesos extraordinaris, nomenats ''Merdedinus'', entre novembre i decembre; aixina com un atre intercalat en febrer. En això, tots els anys tenien 365 dies a excepció d'un cada quatre anys de 366 (any bisext). No obstant, com continuaven existint diferències, el Papa Gregori XIII, despuix de l'estudi portat a terme per científics de l'Universitat de Salamanca, ordenà que els països catòlics es regiren pel conegut, despuix, com a calendari gregorià, seguit en l'actualitat per la major part dels països del món. Els primers països en adoptar este calendari foren els de l'Imperi Espanyol i Portugal, adoptant-se despuix en Europa, llevat en el Regne de Gran Bretanya i les seues colónies que ho varen fer en [[1752]]. | ||
== Característiques == | == Característiques == | ||
| + | |||
* Día en duració de 24 hores. | * Día en duració de 24 hores. | ||
* Semana de set díes de duració: [[dilluns]], [[dimarts]], [[dimecres]], [[dijous]], [[divendres]], [[dissabte]] i [[dumenge]]; est últim día és el primer de la semana per al cómput eclesiàstic. | * Semana de set díes de duració: [[dilluns]], [[dimarts]], [[dimecres]], [[dijous]], [[divendres]], [[dissabte]] i [[dumenge]]; est últim día és el primer de la semana per al cómput eclesiàstic. | ||
| Llínea 11: | Llínea 18: | ||
* L'any comença el primer de [[giner]] i finalisa el 31 de [[decembre]]. | * L'any comença el primer de [[giner]] i finalisa el 31 de [[decembre]]. | ||
* Any de 365 díes, 5 horas, 49 minuts i 20 segons. Per a estandarisar, tres anys són de 365 díes i el quart, cridant bisext es de 366. | * Any de 365 díes, 5 horas, 49 minuts i 20 segons. Per a estandarisar, tres anys són de 365 díes i el quart, cridant bisext es de 366. | ||
| − | * Els anys seculars –els que terminen en doble zero- no conten com a bisexts ([[1800]], [[1900]]...); excepte quan l'any és multiple de 400, com el [[2000]]. | + | * Els anys seculars –els que terminen en doble zero- no conten com a bisexts ([[1800]], [[1900]]...); excepte quan l'any és multiple de 400, com el [[2000]]. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 12:31 6 oct 2024
El calendari gregorià és un calendari originari d'Europa, actualment utilisat de manera oficial en tot lo món. Denominat aixina per ser el seu promotor el Papa Gregori XIII, va vindre a substituir en 1582 al calendari julià, utilisat des que Juli César ho instaurara l'any 46 a. C.[1] La reforma del calendari fon estudiada i realisada pels matemàtics de l'Universitat de Salamanca[2],al comandament de Cristóbal Clavio, qui es basà en els calculs de Luigi Lilio (el verdader pare d'este calendari), que varen presentar al papa la proposta definitiva. El papa va promulgar l'us d'este calendari per mig de la bula Inter gravissimas . El calendari gregorià té com punt d'inici per a contar les dates des del naiximent de Jesucrist.
Calendari[editar | editar còdic]
El nou any, com tots els anteriors des de 1582, es regirà pel denominat calendari gregorià, que tingué el seu orige a partir dels estudis portats a terme per científics de l'Universitat de Salamanca entre 1515 i 1578. En ells es va establir, en gran precisió, la duració d'un any, és dir, el temps que tarda la Terra en donar un regrés al voltant del Sol, fixant-ho aproximadament en 365 dies. El pas del temps no sempre es va medir de la manera actual. Les primeres civilisacions ho varen regular d'acort en la posició del Sol i la Lluna, podent-se comprovar notables diferències d'uns a uns atres llocs de la Terra.
En temps de l'emperador Juli César (any 46 a. C.) es va establir el calendari julià com a oficial en tot l'Imperi Romà; pero existien atres calendaris com l'egipcíac; en el qual va aplegar a existir una diferència entre un i un atre de 455 dies. Aquella anomalia es va salvar afegint dos mesos extraordinaris, nomenats Merdedinus, entre novembre i decembre; aixina com un atre intercalat en febrer. En això, tots els anys tenien 365 dies a excepció d'un cada quatre anys de 366 (any bisext). No obstant, com continuaven existint diferències, el Papa Gregori XIII, despuix de l'estudi portat a terme per científics de l'Universitat de Salamanca, ordenà que els països catòlics es regiren pel conegut, despuix, com a calendari gregorià, seguit en l'actualitat per la major part dels països del món. Els primers països en adoptar este calendari foren els de l'Imperi Espanyol i Portugal, adoptant-se despuix en Europa, llevat en el Regne de Gran Bretanya i les seues colónies que ho varen fer en 1752.
Característiques[editar | editar còdic]
- Día en duració de 24 hores.
- Semana de set díes de duració: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte i dumenge; est últim día és el primer de la semana per al cómput eclesiàstic.
- Any repartit en 12 mesos: giner (31 díes), febrer (28 ó 29), març (31), abril (30), maig (31), juny (30), juliol (31), agost (31), setembre (30), octubre (31), novembre (30) i decembre (31).
- L'any comença el primer de giner i finalisa el 31 de decembre.
- Any de 365 díes, 5 horas, 49 minuts i 20 segons. Per a estandarisar, tres anys són de 365 díes i el quart, cridant bisext es de 366.
- Els anys seculars –els que terminen en doble zero- no conten com a bisexts (1800, 1900...); excepte quan l'any és multiple de 400, com el 2000.
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ El calendari julià era bàsicament el calendari egipci, el primer calendari solar conegut que establix l'any de 365,25 dies
- ↑ http://www.revistadelauniversidad.unam.mx/3507/pdfs/82_84.pdf