Diferència entre les revisions de "Mes"

Última revisió del 15:08 15 gin 2019

Redirigix a:

Més

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-Un '''mes''' (del [[llatí]] ''mensis'') és cada un dels dotze periodos de [[temps]], d'entre 28 i 31 [[dia|dies]], que es dividix l'[[any]]. En [[Idioma valencià|valencià]] cada mes té un nom d'orige llatí. Aixina, juny seria el mes dedicat a [[Juno]], juliol a [[Juli César]] i agost a [[César August]]. Aixina, els últims quatre mesos tenen el seu significat en números: setembre (sèptim), octubre (octau), novembre (nové) i decembre (dècim). Açò és aixina perqué, en un principi, l'any escomençava en març, i setembre era en efecte el sèptim mes de l'any.
+#REDIRECT [[Més]]
-La duració fon establida de manera que s'intercalaren els mesos de 30 i 31 dies, en l'excepció de febrer, que va conservar la seua duració original de 28 dies per motius religiosos. L'existència de dotze mesos té relació en les dotze constelacions del [[zodíac]] i en la numeració decenal.
-== Els mesos en els calendaris Julià i Gregorià ==
-El [[Calendari gregorià]], com el [[Calendari julià]] abans que ell, té dotze mesos:
-# [[giner]], en 31 [dia|dies]]
-# [[febrer]], en 28 dies o 29 en [[any bisext]]
-# [[març]], en 31 dies
-# [[abril]], en 30 dies
-# [[maig]], en 31 dies
-# [[juny]], en 30 dies
-# [[Juliol]], en 31 dies
-# [[agost]], en 31 dies
-# [[setembre]], en 30 dies
-# [[octubre]], en 31 dies
-# [[novembre]], en 30 dies
-# [[desembre]], en 31 dies
-Un [[còdic mnemotècnic]] per a recordar la duració dels mesos és sostindre els dos punys junts, en el nuc de l'índex de la mà esquerra al costat del nuc de l'índex de la mà dreta. Cada nuc representa un mes de 31 dies, i un espai representa un mes curt, sent giner el nuc chicotet de la [[mà]] esquerra.
-== El mes en Astronomia ==
-El ''' mes ''' és una unitat [[Astronomia|astronòmica]] de [[temps]], usada en el [[calendari]] com el [[Periodo orbital|periodo]] que tarda la [[Lluna]] en donar una volta al voltant de la [[Terra]]. No obstant, el moviment de la Lluna en la seua [[òrbita]] és molt complicat i el seu periodo no és constant. És més, en moltes cultures (com succeïx en el [[calendari hebreu]] i el [[calendari musulmà]]) el principi del mes coincidix en la primera aparició del creixent piga [[Lluna nova]] després de l'ocàs damunt de l'horisó occidental. La data i temps d'esta observació real depenen de la llongitut geogràfica exacta, aixina com de la latitut, les condicions atmosfèriques, l'atenció visual dels observadors, etc. Per consegüent, no és possible predir en precisió el principi i la duració dels mesos en estos calendaris. La majoria dels [[judeus]] seguix un calendari precalculat.
-== Mes Sinòdic ==
-El concepte tradicional sorgix en el cicle de '''fase de la lluna'''. El mes sinòdic és el periodo de temps que transcorre entre dos mateixes fases consecutives de la Lluna, sent la seua duració aproximada de 29,53 [[dia]]s. La causa de les [[fase llunar|fases de la Lluna]] és que veem la part de la Lluna que s'ilumina pel Sol i això depén de la seua posició relativa respecte al Sol (vista des de la Terra). Ya que la Terra gira al voltant del Sol, la Lluna tarda un temps extra (després de completar un mes sideral) a tornar a la mateixa posició respecte al Sol. Este periodo més llarc es nomena ''' sinòdic '''. A causa de les pertorbacions de les òrbites de la Terra i Lluna, el temps real entre llunacions pot variar entre 29,27 i 29,83 dies aproximadament.
-Les troballes [[Arqueologia|arqueològics]] demostren que ya en el [[Paleolític]] es contava el temps usant les fases de la Lluna. Així mateix, el mes sinòdic és encara la base de molts calendaris.
-== Mes Sideral ==
-El periodo real de l'òrbita de la Lluna prenent com a referència les estreles fixes es nomena ''' mes sideral''', perqué és el temps que presa la Lluna per a tornar a la mateixa posició entre les estreles fixes en la [[esfera celest]]. Val aproximadament 27 1/3 dies generalment. Este tipos de ''mes'' ha aparegut entre les cultures en el Mig Este, Índia i China de la manera següent: ells van dividir el cel en 28 parts, caracterisant una [[constelació]], durant cada dia del mes de manera que se seguix l'empremta que la Lluna deixa entre les estreles.
-== Mes tròpic ==
-És costum especificar posicions de cossos celestials respecte al [[Punt Aries|equinocci vernal]]. A causa de la [[precessió dels equinoccis]], este punt retrograda sobre l'eclíptica. Per consegüent la Lluna tarda menys temps per a tornar a l'equinocci que al mateix punt entre les estreles fixes. Aixina el mes tròpic és llaugerament més curt que el mes sideral.
-== Mes Draconític ==
-L'òrbita de la Lluna està en un pla inclinat respecte al pla de la [[eclíptica]]: té una [[obliqüitat de l'eclíptica|inclinación]] d'aproximadament cinc graus. La llínea d'intersecció d'este pla en l'eclíptica definix dos punts en l'esfera celestial: els [[Nodos de la Lluna|nodos ascendent i nodo descendent]]. Estos nodes no són fixos sino que giren retrogradant i fent una volta completa en aproximadament 18.6 anys. El temps que tarda la Lluna per a tornar al mateix node és de nou més curt que un mes sideral (ya que els nodos van a la seua trobada): açò es nomena el '''mes draconítico''' mes que té una llongitut mijana d'aproximadament 27 1/5 dies. És important per a predir els [[eclipsi]]s: estos tenen lloc quan el Sol, Terra i Lluna estan en una llínea. Ara (com vist de la Terra) el Sol seguix l'eclíptica, mentres la Lluna seguix la seua pròpia òrbita que és inclinada. Els tres cossos només estan en una llínea quan la Lluna està prop de l'eclíptica, és dir quan està prop d'un dels nodes. El terme ''draconítico'' es referix al dragó mitològic que viu en els nodes i regularment ''es menja'' el Sol o Lluna durant l'eclipsi.
-== Les longituts dels mesos astronòmics ==
-La duració mitjana dels diferents mesos lunars no és constant. Aixina junt en la llista, es dóna la seua variació llineal secular.
-Vàlid per a la [[época juliana|época 2000]] (1 giner 2000 12:00 [[Temps d'efemèrides]]):
-== Mes natural ==
-Utilisat normalment en terminologia llegal, un mes natural és el temps que va des del primer dia d'un mes fins a l'últim, inclosos abdós. Per tant pot tindre un valor de 28, 29, 30 o 31 dies en funció del mes en què s'utilise el terme.
-== Equivalències d'atres unitats de temps en mesos ==
-* 31, 30, 28 fins a 29 dies és un mes
-* Un [[any]] són 12 mesos
-* 5 anys són 60 mesos
-* 10 anys són 120 mesos
-* 50 anys són 600 mesos
-* Un [[sigle]] són 1.200 mesos
-<table cellpadding=1 cellspacing=1 border=1>
-<tr><td>mes sideral :</td><td>27.321661547 + 0.000000001857 dies </td></tr >
-<tr><td>mes tròpic :</td><td>27.321582241 + 0.000000001506 dies </td></tr>
-<tr><td>mes anomalístic:</td><td>27.554549878 - 0.000000010390 dies </td></tr >
-<tr><td>mes draconítico </td><td>27.212220817 + 0.000000003833 dies </td></tr>
-<tr><td>mes sinòdic:</td><td>29.530588853 + 0.000000002162 dies </td></tr>
-</table >
-== Refranys que fan referència als mesos ==
-* Trenta dies té novembre junt en abril, juny i setembre. Vint-i-huit "Febreruno", i els atres trenta-un.
-* Febrerillo boig: Va traure son pare al Sol i ho va apedregar (boig per tindre 28 o 29 dies i pel temps inestable que li identifica).
-* Març, si t'agarre la falda et l'alce (alce).
-* Fins al quaranta de maig (9 de juny) no et pasades la casaca.
-* Quan març Mayea, maig Marcea.
-* Per cada dia de giner un all perd l'ajero.
-* Març niuàs, abril hueveril, maig pajarayo, per Sant Joan ya se'n van. / ...per Sant Joan i Sant Pere correm darrere d'ells.
-* Febrer boig... i març un altre poc.
-Per l'Abril, AbrilCada Gota Val Per Mil.
-[[Categoria:Unitats de temps]]

Diferència entre les revisions de "Mes"

Última revisió del 15:08 15 gin 2019

Menú de navegació

Buscar