Diferència entre les revisions de "Iberoamèrica"
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
Els països que integren Llatino-amèrica compartixen algunes similituts culturals, per haver segut territoris colonials d'Espanya, [[Portugal]] i [[França]]. Entre ells s'observen també grans variacions llingüístiques, ètniques, socials, polítiques, econòmiques i climàtiques, per lo que no se pot parlar d'un bloc uniform. | Els països que integren Llatino-amèrica compartixen algunes similituts culturals, per haver segut territoris colonials d'Espanya, [[Portugal]] i [[França]]. Entre ells s'observen també grans variacions llingüístiques, ètniques, socials, polítiques, econòmiques i climàtiques, per lo que no se pot parlar d'un bloc uniform. | ||
| − | + | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{DGLV|Iberoamericà}} | {{DGLV|Iberoamericà}} | ||
[[Categoria:Amèrica]] | [[Categoria:Amèrica]] | ||
Última revisió del 16:55 22 set 2024
.svg)
El terme Iberoamèrica, Amèrica Llatina o Llatinoamèrica (en castellà i portugués: América Latina; en francés: Amérique Latine) té varis usos i connotacions divergents:
- L'us que restringix la denominació als països de parla espanyola i portuguesa, excloent a les regions de parla francesa, fa al terme sinònim d'Iberoamèrica, propugnat més be per Espanya, pero d'us restringit en els propis països llatino-americans als casos en que se referixen a la seua relació en la Península.
- La definició segons la qual als països de parla espanyola i portugesa, se li afegixen els territoris de llengua francesa d'Amèrica, particularment els caribenys (és a dir, Haití, la Guayana francesa, Clipperton, Martinica, Guadalupe, i les demés dependències franceses del Carip), referint-se per tant, a 21 països i 7 dependències a on té oficialitat una llengua llatina.
- El sentit més lliteral del terme, encara que gastat minoritàriament, designa a tot país i territori d'Amèrica on alguna de les llengües romances siga llengua oficial. D'acort en esta definició, "Llatino-amèrica" inclou no sols als països de parla espanyola i portuguesa, sino també als països (com Haití) i territoris del continent a on se parle francés (com les províncies canadenques de Québec, Nova Escòcia i Nou Brunswick; l'estat estat-unidenc de Luisiana; la colectivitat d'ultramar francesa de Sant Pere i Miqueló, la Guayana francesa, Martinica, Guadalupe, i totes les demés dependències franceses en Amèrica). Per últim, en alguns estats dels Estats Units l'espanyol és oficial (com en Nou Mèxic) o d'us dominant com en Florida, Texas, Arizona, Califòrnia, etc.), perdent utilitat pràctica.
La designació no s'aplica en cap dels casos als països de llengua no llatina d'Amèrica del Sur (com Surinam i Guyana), el Carip (decenes d'illes de parla anglesa i holandesa), o Amèrica central (com Belize, que té l'anglés com a idioma oficial).
En la jerga internacional geopolítica, és comú gastar el terme compost América Llatina i el Carip per a designar a tots els territoris de l'Hemisferi Occidental que s'extenen al sur dels Estats Units, incloent els països de parla no llatina.
Els països que integren Llatino-amèrica compartixen algunes similituts culturals, per haver segut territoris colonials d'Espanya, Portugal i França. Entre ells s'observen també grans variacions llingüístiques, ètniques, socials, polítiques, econòmiques i climàtiques, per lo que no se pot parlar d'un bloc uniform.
