Diferència entre les revisions de "Idioma rus"
(Text reemplaça - 'ozna' a 'zona') |
(Text reemplaça - 'Rúsia' a 'Rússia') |
||
| Llínea 23: | Llínea 23: | ||
|mapa=[[File:Estatus idioma ruso en países.2019.svg|200px|center]] | |mapa=[[File:Estatus idioma ruso en países.2019.svg|200px|center]] | ||
}} | }} | ||
| − | El '''idioma rus''' (русский язык, transliteració: ''russki yazýk'') és una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües eslaves|eslava]] oriental, i idioma oficial en [[ | + | El '''idioma rus''' (русский язык, transliteració: ''russki yazýk'') és una [[Llengües indoeuropees|llengua indoeuropea]] de la rama [[Llengües eslaves|eslava]] oriental, i idioma oficial en [[Rússia]], [[Bielorrússia]], [[Kirguistà]], [[Kazagistà]], [[Abjàsia]] i [[Osètia del Sur]]; d'ample us en [[Ucrània]] (llengua materna d'un 52% de la seua població), sent cooficial en algunes regions i ciutats com la [[República Autònom ade Crimea]]; d'ample us en [[Estònia]] i [[Letònia]] (que té entre un quatre i un terci de població rusoparlant) i de facto oficial en [[Transnítria]] (regió de [[Moldàvia]]). Ademés, és un dels sis idiomes oficials de la [[ONU]]. Es parlat també per importants sectors de la població de les atres nacions alguna volta pertanyents a la [[Unió Soviètica]]. |
És el més parlat entre els idiomes eslaus, i el sèptim entre tots els idiomes del món (per número de parlants natius), sent el quart idioma més parlat tenint en conte els parlants totals. | És el més parlat entre els idiomes eslaus, i el sèptim entre tots els idiomes del món (per número de parlants natius), sent el quart idioma més parlat tenint en conte els parlants totals. | ||
== Dialectes == | == Dialectes == | ||
| − | A pesar de l'igualació a partir de l'any [[1900]], especialment en lo concernent al vocabulari, existix un gran número de dialectes en | + | A pesar de l'igualació a partir de l'any [[1900]], especialment en lo concernent al vocabulari, existix un gran número de dialectes en Rússia. Alguns llingüístes dividixen els dialectes del rus en dos grups regionals principals, el "norteny" i el "sureny", en [[Moscou]] com a zona de transició entre abdós. Atres el dividixen entres grups: "norteny", "central" i "sureny", en [[Moscou]] en el grup central. Els dialectòlecs reconeixen dins de [[Rússia]] docenes de varietats menors. |
Els dialectes nortenys tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema /o/ en posicionas àtones -fenòmen dneominat okan'e- (mentres que en els accents surenys incluint Moscou passa a pronunciar-se /ʌ/). Aixina mateix, en el accent sureny, se palatisa el fonema /t/ en posició final i se aspiren els fonemes /g/, que pasen a ser més similars al fonema /h/. També són estes característiques comunes en el ucranià modern, lo que indica la influència entre abdós. | Els dialectes nortenys tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema /o/ en posicionas àtones -fenòmen dneominat okan'e- (mentres que en els accents surenys incluint Moscou passa a pronunciar-se /ʌ/). Aixina mateix, en el accent sureny, se palatisa el fonema /t/ en posició final i se aspiren els fonemes /g/, que pasen a ser més similars al fonema /h/. També són estes característiques comunes en el ucranià modern, lo que indica la influència entre abdós. | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Unió Soviètica]] | * [[Unió Soviètica]] | ||
| − | * [[ | + | * [[Rússia]] |
* [[Llengües eslaves]] | * [[Llengües eslaves]] | ||
Última revisió del 01:24 27 ago 2023
| Rus Русский язык / russki yazýk | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Antiga URSS |
| Regió: | Euràsia |
| Parlants: | 278 millons |
| Rànquing: | 7º |
| Família: | Indoeuropea Eslava |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | |
| Regulat per: | Acadèmia Rusa de les Ciències |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | |
| ISO/FDIS 639-3 | [1] |
| SIL | |
 | |
| vore també: llengua | |
El idioma rus (русский язык, transliteració: russki yazýk) és una llengua indoeuropea de la rama eslava oriental, i idioma oficial en Rússia, Bielorrússia, Kirguistà, Kazagistà, Abjàsia i Osètia del Sur; d'ample us en Ucrània (llengua materna d'un 52% de la seua població), sent cooficial en algunes regions i ciutats com la República Autònom ade Crimea; d'ample us en Estònia i Letònia (que té entre un quatre i un terci de població rusoparlant) i de facto oficial en Transnítria (regió de Moldàvia). Ademés, és un dels sis idiomes oficials de la ONU. Es parlat també per importants sectors de la població de les atres nacions alguna volta pertanyents a la Unió Soviètica.
És el més parlat entre els idiomes eslaus, i el sèptim entre tots els idiomes del món (per número de parlants natius), sent el quart idioma més parlat tenint en conte els parlants totals.
Dialectes[editar | editar còdic]
A pesar de l'igualació a partir de l'any 1900, especialment en lo concernent al vocabulari, existix un gran número de dialectes en Rússia. Alguns llingüístes dividixen els dialectes del rus en dos grups regionals principals, el "norteny" i el "sureny", en Moscou com a zona de transició entre abdós. Atres el dividixen entres grups: "norteny", "central" i "sureny", en Moscou en el grup central. Els dialectòlecs reconeixen dins de Rússia docenes de varietats menors.
Els dialectes nortenys tenen com a característica més notòria la pronunciació clara del fonema /o/ en posicionas àtones -fenòmen dneominat okan'e- (mentres que en els accents surenys incluint Moscou passa a pronunciar-se /ʌ/). Aixina mateix, en el accent sureny, se palatisa el fonema /t/ en posició final i se aspiren els fonemes /g/, que pasen a ser més similars al fonema /h/. També són estes característiques comunes en el ucranià modern, lo que indica la influència entre abdós.
Vore també[editar | editar còdic]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma rus.
| Llengües eslaves |
|---|
| Rus · Ucranià · Bielorrús · Chec · Eslovac · Serbocroata · Croata · Serbi · Bosni · Eslové · Búlgar · Macedoni · Antic eslau · Montenegrí · Polac · Sòrap · Casubi |