Diferència entre les revisions de "Francesc Eiximenis"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
** ''[[Regiment de la Cosa Pública]]'' (Cristòfor Cofman, [[Valéncia]], [[1499]]). | ** ''[[Regiment de la Cosa Pública]]'' (Cristòfor Cofman, [[Valéncia]], [[1499]]). | ||
| − | * ''Scala Dei'' (''Escala de Deu''), també nomenat ''Tractat de contemplació'' ([[1399]]) | + | * ''[[Scala Dei (Eiximenis)|Scala Dei]]'' (''Escala de Deu''), també nomenat ''Tractat de contemplació'' ([[1399]]) |
== Cites == | == Cites == | ||
[[Archiu:Scaladei.jpg|thumb|250px|Scala Dei]] | [[Archiu:Scaladei.jpg|thumb|250px|Scala Dei]] | ||
| − | * Transcripció de ''La trenta e dues'', alabança a Valéncia del llibre ''[[Regiment de la Cosa Pública]]'' (edició valenciana de l'any [[1499]]), del franciscà Francesc Eiximenis, sobre les arrels [raïls] de la [[Llengua Valenciana]], se pot llegir: | + | * Transcripció de ''La trenta e dues'', alabança a Valéncia del llibre ''[[Regiment de la Cosa Pública]]'' ([[1383]] i edició valenciana de l'any [[1499]]), del franciscà Francesc Eiximenis, sobre les arrels [raïls] de la [[Llengua Valenciana]], se pot llegir: |
{{Cita|''... aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengües que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millo li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables del altres, he ha presos los millors...''}} | {{Cita|''... aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengües que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millo li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables del altres, he ha presos los millors...''}} | ||
| Llínea 50: | Llínea 50: | ||
* Cita publicada en la Revista Renou: | * Cita publicada en la Revista Renou: | ||
| − | {{Cita|No cap dubte. Si el mestre [[Antoni Canals]] oponia la [[llengua valenciana]] a la catalana en la seua obra [[Valeri Màxim|Valeri Maxim]] i el mestre Eiximenis les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.|[[Revista Renou]] (nº 78, març 2014), editada per l'[[Cardona Vives|associació Cardona Vives de Castelló]]}} | + | {{Cita|No cap dubte. Si el mestre [[Antoni Canals]] oponia la [[llengua valenciana]] a la catalana en la seua obra [[Valeri Màxim|Valeri Maxim]] i el mestre Eiximenis les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.|[[Revista Renou]] (nº 78, març 2014), editada per l'[[Cardona Vives|associació Cardona Vives de Castelló]]}} |
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| Llínea 65: | Llínea 65: | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Francesc Eiximenis}} | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francesc_Eiximenis Francesc Eiximenis en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Francesc_Eiximenis Francesc Eiximenis en Wikipedia] | ||
Última revisió del 12:46 6 oct 2024
| Francesc Eiximenis | |||
|---|---|---|---|
| 250px | |||
| Nacionalitat: | Corona d'Aragó | ||
| Ocupació: | Religiós i escritor | ||
| Naiximent: | 1330 | ||
| Lloc de naiximent: | Girona, Corona d'Aragó | ||
| Defunció: | 23 d'abril de 1409 | ||
| Lloc de defunció: | Perpinyà, Corona d'Aragó | ||
Francesc Eiximenis (Girona, 1330 - † Perpinyà, 23 d'abril de 1409) fon un religiós franciscà i escritor de la Corona d'Aragó.
Biografia[editar | editar còdic]
Frances Eiximenis fon traductor, escritor i mestre en Sacra Teologia. Possiblement un dels autors catalans migevals més llegits, copiats, publicats i traduïts, es pot afirmar que tant en l'àmbit lliterari com en l'àmbit polític, va tindre molta influència. Entre els seus llectors podem trobar a importants personalitats de la seua época, com per eixemple als reis de la Corona d'Aragó Pere el Cerimoniós, Joan I el Caçador i Martí I l'Humà, o la reina María de Lluna (dòna de Martí l'Humà), i al Papa d'Avinyó Benedicte XIII.
Francesc Eiximenis passà part de la seua vida en la ciutat de Valéncia. Fon contemporàneu de Sant Vicent Ferrer.
Obra[editar | editar còdic]
- Dotzè del Crestià
- Regiment de la Cosa Pública (Cristòfor Cofman, Valéncia, 1499).
Cites[editar | editar còdic]
- Transcripció de La trenta e dues, alabança a Valéncia del llibre Regiment de la Cosa Pública (1383 i edició valenciana de l'any 1499), del franciscà Francesc Eiximenis, sobre les arrels [raïls] de la Llengua Valenciana, se pot llegir:
... aquesta terra ha llenguatge compost de diverses llengües que li son entorn, e de cascuna a retengut ço que millo li es, e ha lexats los pus durs e los pus mals sonants vocables del altres, he ha presos los millors...
- En el seu llibre Scala Dei (1523), Eiximenis diu:
Novament traduït del Llemosí en la nostra vulgar Llengua valenciana
- Francesc Eiximenis en el final del Art del Ben Morir, diu:
... del meu pobre entendre en llengua valenciana...
- Cita publicada en el llibre titulat Antes y después de la conquista de Valencia de Francisco Lliso i Genovés (Valéncia, 1991):
A Francisco Eiximenis le debemos los valencianos la claridad en su referencia a la lengua valenciana, valedero para todos los tiempos pasados y actuales: "De todas las hablas que han pasado por estas tierras la lengua valenciana se ha quedado con lo mejor de cada una de ellas"
- Cita publicada en la Revista Renou:
No cap dubte. Si el mestre Antoni Canals oponia la llengua valenciana a la catalana en la seua obra Valeri Maxim i el mestre Eiximenis les opon igualment en els seus escrits, serà perque estos escritors excelents, per la purea i elegància del seu llenguage i de fama mundial, sabien i entenien que la llengua valenciana no era la catalana i volien conservar la personalitat pròpia de cada una d'elles dos.
Revista Renou (nº 78, març 2014), editada per l'associació Cardona Vives de Castelló
Referències[editar | editar còdic]
- Hauf, Albert. “Eiximenis, Joan de Salisbury i Fr. Joan de Gales, OFM”. Miscellànea Sanchis Guarner, I. Quaderns de Filologia. Universitat de Valéncia. 1984. 167-174
- Hauf, Albert. «La huella de Ubertino de Casale en el preerasmismo hispánico: el caso de fray Francesc Eiximenis», Actes del X Congrés Internacional de l'Associació Hispànica de Literatura Medieval [Associació Hispànica de Literatura Medieval / IIFV, Universitat d’Alacant, 16/20 de setembre de 2003]. Alacant. IIFV. 2005. 93-135
- Wittlin, Curt. "Era Cristià Lo Crestià de Francesc Eiximenis? Història d'un error de Paleografia". Caplletra, 48. Primavera 2010. 163-77
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Catàlec dels manuscrits de les obres de Francesc Eiximenis, OFM, conservats en biblioteques públiques. Volum I: descripció dels manuscrits, a cura de J. de Puig i Oliver, J. Perarnau i Espelt, G. Avenoza, L. Soriano, C. Clausell Nácher, P. Gispert-Saüch, D. Guixeras, E. Izquierdo Molinas, S. Martí, X. Renedo i R. Rojas Fernández, Barcelona: Institut d'Estudis Catalans-Facultat de Teologia de Catalunya, 2012, 1088 pp. Corpus scriptorum Cataloniae. Series D, Subsidia; 2) ISBN 978-84-9965-076-0
- David Guixeras, Sadurní Martí, «Francesc Eiximenis 7.2», Història de la Literatura Catalana. Literatura Medieval, II: Segles XIV-XV (dir. Lola Badia), Barcelona: Enciclopèdia Catalana/Barcino/Ajuntament de Barcelona, 2014, 21-59. ISBN 978-84-412-2296-0
- Hauf i Valls, Albert G., D'Eiximenis a sor Isabel de Villena. València-Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 1990
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Francesc Eiximenis.