Diferència entre les revisions de "Zoé Valdés"
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = | | lloc_mort = | ||
}} | }} | ||
| − | '''Zoé Milagros Valdés Martínez''', coneguda popularment com a '''Zoé Valdés''' ([[L'Havana]], [[Cuba]], [[2 de maig]] de [[1959]]) és una escritora | + | '''Zoé Milagros Valdés Martínez''', coneguda popularment com a '''Zoé Valdés''' ([[L'Havana]], [[Cuba]], [[2 de maig]] de [[1959]]) és una escritora d'orige cubà, nacionalisada espanyola, de poesia, novela, ensaig i guions cinematogràfics. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Zoé Valdés naixqué el 2 de maig de l'any 1959 en L'Havana de l'illa de Cuba. Va començar dos carreres universitàries, pero no en acabà cap. Primer fon la Llicenciatura en Educació Física, en l'Institut Superior Pedagògic Enrique José Varona, d'a on fon expulsada poc abans d'acabar, segons conta l'autora. Despuix va ingressar en la Facultat de Filologia de l'Universitat de L'Havana, d'a on ella mateixa s'autoexpulsà. | Zoé Valdés naixqué el 2 de maig de l'any 1959 en L'Havana de l'illa de Cuba. Va començar dos carreres universitàries, pero no en acabà cap. Primer fon la Llicenciatura en Educació Física, en l'Institut Superior Pedagògic Enrique José Varona, d'a on fon expulsada poc abans d'acabar, segons conta l'autora. Despuix va ingressar en la Facultat de Filologia de l'Universitat de L'Havana, d'a on ella mateixa s'autoexpulsà. | ||
| − | Va debutar en lliteratura com a poeta quan en [[1982]] va guanyar un premi en el seu primer poemari. Entre [[1984]] i [[1988]] va formar part de la Delegació de Cuba davant l'[[Unesco]] en [[París]], i de l'Oficina Cultural de la Missió de Cuba en eixa mateixa ciutat. | + | Va debutar en lliteratura com a poeta quan en [[1982]] va guanyar un premi en el seu primer poemari. Entre els anys [[1984]] i [[1988]] va formar part de la Delegació de Cuba davant l'[[Unesco]] en [[París]], i de l'Oficina Cultural de la Missió de Cuba en eixa mateixa ciutat. |
| − | Despuix de retornar a Cuba i passar un temps desocupada, va començar a guanyar-se la vida com dialoguista i guionista en l'Institut Cubà de l'Art i Indústria Cinematogràfics (ICAIC) i despuix fon subdirectora durant 4 anys de la revista Cine Cubà (des de [[1990]] fins a decembre de [[1994]]). | + | Despuix de retornar a Cuba i passar un temps desocupada, va començar a guanyar-se la vida com dialoguista i guionista en l'Institut Cubà de l'Art i Indústria Cinematogràfics (ICAIC) i despuix fon subdirectora durant 4 anys de la revista Cine Cubà (des de l'any [[1990]] fins a [[decembre]] de [[1994]]). |
| − | En [[1993]], va publicar la seua primera novela titulada ''Sanc blava'', gènero que despuix ha desenrollat més que els atres —ha escrit una quinzena d'elles—, encara que no ha abandonat la lírica i ha produït també contes i lliteratura infantil. La seua obra ha obtingut numerosos guardons, entre els que destaca el Fernando Lara de Novela per ''Llobes de la mar''. Finalista en tres ocasions del Premi Médicis Estranger en [[França]]. També fon finalista del [[Premis Planeta|Premi Planeta]]. La seua obra ha segut traduïda a diversos idiomes. La seua novela ''La dòna que plora'' ha segut traduïda al francés i a l'anglés, en Editorial Arthaud i Editorial Skyhorse Publishing en els [[Estats Units]] ([[2016]]). | + | En l'any [[1993]], va publicar la seua primera novela titulada ''Sanc blava'', gènero que despuix ha desenrollat més que els atres —ha escrit una quinzena d'elles—, encara que no ha abandonat la lírica i ha produït també contes i lliteratura infantil. La seua obra ha obtingut numerosos guardons, entre els que destaca el Fernando Lara de Novela per ''Llobes de la mar''. Finalista en tres ocasions del Premi Médicis Estranger en [[França]]. També fon finalista del [[Premis Planeta|Premi Planeta]]. La seua obra ha segut traduïda a diversos idiomes. La seua novela ''La dòna que plora'' ha segut traduïda al francés i a l'anglés, en Editorial Arthaud i Editorial Skyhorse Publishing en els [[Estats Units]] ([[2016]]). |
En l'any [[1995]] fon invitada a unes jornades sobre [[José Martí]] en París, a on es va quedar en la seua filla i el seu espós en eixa época, el cineaste Ricardo Vega. Políticament, Zoé Valdés fon opositora al govern de [[Fidel Castro]], és anticomunista i en l'any [[2023]] fon presentada a les llistes del Senat pel partit de dreta [[Vox]] en vista a les eleccions del mateix any. | En l'any [[1995]] fon invitada a unes jornades sobre [[José Martí]] en París, a on es va quedar en la seua filla i el seu espós en eixa época, el cineaste Ricardo Vega. Políticament, Zoé Valdés fon opositora al govern de [[Fidel Castro]], és anticomunista i en l'any [[2023]] fon presentada a les llistes del Senat pel partit de dreta [[Vox]] en vista a les eleccions del mateix any. | ||
| − | Fon redactora cap de la revista d'art ARS Magazine (EE.UU.), que dirigia el seu germà Gustavo Valdés, fundada per abdós en [[1995]] i rellançada a finals de [[2010]] baix el nom de Ars Atelier City. | + | Fon redactora cap de la revista d'art ARS Magazine (EE.UU.), que dirigia el seu germà Gustavo Valdés, fundada per abdós en [[1995]] i rellançada a finals de l'any [[2010]] baix el nom de Ars Atelier City. |
Zoé Valdés colabora en numeroses publicacions periòdiques espanyoles i franceses, com ''[[El País]]'', ''[[El Mundo]]'', ''[[El Semanal]]'', ''Qué leer'', ''Elle'', ''Vogue'', ''El Economista'', ''Ecodiario'', ''[[Libertad Digital]]'' en Espanya, en mijos digitals en ''El Universal de Caracas'', entre uns atres. I en França, ''[[Le Monde]]'', ''[[Libération]]'', ''Le Nouvel Observateur'', ''Beaux Arts'', ''Les Inrockuptibles'', ''Art Absolument'', entre uns atres. | Zoé Valdés colabora en numeroses publicacions periòdiques espanyoles i franceses, com ''[[El País]]'', ''[[El Mundo]]'', ''[[El Semanal]]'', ''Qué leer'', ''Elle'', ''Vogue'', ''El Economista'', ''Ecodiario'', ''[[Libertad Digital]]'' en Espanya, en mijos digitals en ''El Universal de Caracas'', entre uns atres. I en França, ''[[Le Monde]]'', ''[[Libération]]'', ''Le Nouvel Observateur'', ''Beaux Arts'', ''Les Inrockuptibles'', ''Art Absolument'', entre uns atres. | ||
| Llínea 36: | Llínea 36: | ||
== Obra == | == Obra == | ||
| − | ( | + | * 2019 ''El beso de la extranjera. Monumento porno-existencial al amor'', poesía, Editorial Verbum, Arganda del Rey |
| + | * 2018 ''La salvaje inocencia'', novela, Editorial Verbum, Arganda del Rey ({{ISBN|8490746575}}) | ||
| + | * 2017 ''Et la terre de leur corps'', novela, RMN, París | ||
| + | * 2016 ''La noche al revés. Dos historias cubanas,'' Stella Maris | ||
| + | * 2016 ''The Weeping Woman''. Arcade Publishing | ||
| + | * 2015 ''La Habana, mon amour'', novela, Stella Maris | ||
| + | * 2013 ''La mujer que llora'', novela, Planeta, Barcelona | ||
| + | * 2010 ''El todo cotidiano'', novela, Planeta, Barcelona | ||
| + | * 2009 ''Anatomía de la mirada'', poesía, Difácil, Valladolid | ||
| + | * 2008 ''La ficción Fidel'', ensayo novelado, Planeta, Barcelona | ||
| + | * 2007 ''La cazadora de astros'', novela, Plaza & Janés, Barcelona | ||
| + | * 2006 ''Bailar con la vida'', novela, Planeta, Barcelona | ||
| + | * 2004 ''La eternidad del instante'', novela, Plaza & Janés, Barcelona | ||
| + | * 2004 ''Los misterios de La Habana'', contes, Planeta, Barcelona | ||
| + | * 2003 ''Luna en el cafetal'', conte infantil, Everest, León | ||
| + | * 2003 ''Lobas de mar'', novela, Planeta, Barcelona | ||
| + | * 2002 ''Breve beso de la espera'', poesia, Lumen, Barcelona | ||
| + | * 2001 ''Milagro en Miami'', novela, Planeta, Barcelona | ||
| + | * 2000 ''El pie de mi padre'', novela, Gallimard, París | ||
| + | * 1999 ''Querido primer novio'', novela, Planeta, Barcelona | ||
| + | * 1999 ''Los aretes de la luna'', infantil, Everest, León | ||
| + | * 1999 ''Cuerdas para el lince'', poesia, Lumen, Barcelona | ||
| + | * 1998 ''Traficantes de belleza'', contes, Planeta, Barcelona | ||
| + | * 1997 ''Café Nostalgia'', novela, Planeta, Barcelona | ||
| + | * 1997 ''Los poemas de la Habana'', poesia, Antoine Soriano | ||
| + | * 1996 ''Te di la vida entera'', novela, Planeta | ||
| + | * 1996 ''Cólera de ángeles'', novela, Ediciones Textuel | ||
| + | * 1996 ''Vagón para fumadores'', poesia, Lumen, Barcelona | ||
| + | * 1995 ''La nada cotidiana'', novela, Actes-Sud, París (Emecé, 1996) | ||
| + | * 1995 ''La hija del embajador'', novela, Bitzoc | ||
| + | * 1993 ''Sangre azul'', novela, Letras Cubanas, La Habana (Emecé, 1996) | ||
| + | * 1986 ''Todo para una sombra'', poesia, Taifa | ||
| + | * 1986 ''Respuestas para vivir'', poesia, Letras Cubanas, La Habana | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 44: | Llínea 76: | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
| + | [[Categoria:Poetes]] | ||
[[Categoria:Novelistes]] | [[Categoria:Novelistes]] | ||
[[Categoria:Guionistes]] | [[Categoria:Guionistes]] | ||
[[Categoria:Dramaturcs]] | [[Categoria:Dramaturcs]] | ||
[[Categoria:Cineastes]] | [[Categoria:Cineastes]] | ||
Última revisió del 12:52 3 març 2024
| Zoé Milagros Valdés Martínez | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Escritora. | ||
| Naiximent: | 2 de maig de 1959 | ||
| Lloc de naiximent: | L'Havana, Cuba | ||
Zoé Milagros Valdés Martínez, coneguda popularment com a Zoé Valdés (L'Havana, Cuba, 2 de maig de 1959) és una escritora d'orige cubà, nacionalisada espanyola, de poesia, novela, ensaig i guions cinematogràfics.
BiografiaEditar
Zoé Valdés naixqué el 2 de maig de l'any 1959 en L'Havana de l'illa de Cuba. Va començar dos carreres universitàries, pero no en acabà cap. Primer fon la Llicenciatura en Educació Física, en l'Institut Superior Pedagògic Enrique José Varona, d'a on fon expulsada poc abans d'acabar, segons conta l'autora. Despuix va ingressar en la Facultat de Filologia de l'Universitat de L'Havana, d'a on ella mateixa s'autoexpulsà.
Va debutar en lliteratura com a poeta quan en 1982 va guanyar un premi en el seu primer poemari. Entre els anys 1984 i 1988 va formar part de la Delegació de Cuba davant l'Unesco en París, i de l'Oficina Cultural de la Missió de Cuba en eixa mateixa ciutat.
Despuix de retornar a Cuba i passar un temps desocupada, va començar a guanyar-se la vida com dialoguista i guionista en l'Institut Cubà de l'Art i Indústria Cinematogràfics (ICAIC) i despuix fon subdirectora durant 4 anys de la revista Cine Cubà (des de l'any 1990 fins a decembre de 1994).
En l'any 1993, va publicar la seua primera novela titulada Sanc blava, gènero que despuix ha desenrollat més que els atres —ha escrit una quinzena d'elles—, encara que no ha abandonat la lírica i ha produït també contes i lliteratura infantil. La seua obra ha obtingut numerosos guardons, entre els que destaca el Fernando Lara de Novela per Llobes de la mar. Finalista en tres ocasions del Premi Médicis Estranger en França. També fon finalista del Premi Planeta. La seua obra ha segut traduïda a diversos idiomes. La seua novela La dòna que plora ha segut traduïda al francés i a l'anglés, en Editorial Arthaud i Editorial Skyhorse Publishing en els Estats Units (2016).
En l'any 1995 fon invitada a unes jornades sobre José Martí en París, a on es va quedar en la seua filla i el seu espós en eixa época, el cineaste Ricardo Vega. Políticament, Zoé Valdés fon opositora al govern de Fidel Castro, és anticomunista i en l'any 2023 fon presentada a les llistes del Senat pel partit de dreta Vox en vista a les eleccions del mateix any.
Fon redactora cap de la revista d'art ARS Magazine (EE.UU.), que dirigia el seu germà Gustavo Valdés, fundada per abdós en 1995 i rellançada a finals de l'any 2010 baix el nom de Ars Atelier City.
Zoé Valdés colabora en numeroses publicacions periòdiques espanyoles i franceses, com El País, El Mundo, El Semanal, Qué leer, Elle, Vogue, El Economista, Ecodiario, Libertad Digital en Espanya, en mijos digitals en El Universal de Caracas, entre uns atres. I en França, Le Monde, Libération, Le Nouvel Observateur, Beaux Arts, Les Inrockuptibles, Art Absolument, entre uns atres.
Ha participat en molts festivals lliteraris internacionals i eixercit com a membre del jurat de prestigiosos concursos.
Ademés d'escriure guions, Zoé Valdés ha codirigit un curtmetrage —Carícies d'Oshún— per a la Série 'L'Erotisme vist per... Sis escritors que dirigixen per primera volta' produït per Son et Lumière i Canal Plus França (Alina Reis, Virginie Despentes, Michel Houellebecq, Vincent Ravalec, Christine Angot i Zoé Valdés), i ha segut membre del Gran Jurat del Festival de Cannes (1998).
En l'any 1997 li fon concedida la nacionalitat espanyola per carta de naturalea. També és ciutadana francesa.
ObraEditar
- 2019 El beso de la extranjera. Monumento porno-existencial al amor, poesía, Editorial Verbum, Arganda del Rey
- 2018 La salvaje inocencia, novela, Editorial Verbum, Arganda del Rey (ISBN 8490746575)
- 2017 Et la terre de leur corps, novela, RMN, París
- 2016 La noche al revés. Dos historias cubanas, Stella Maris
- 2016 The Weeping Woman. Arcade Publishing
- 2015 La Habana, mon amour, novela, Stella Maris
- 2013 La mujer que llora, novela, Planeta, Barcelona
- 2010 El todo cotidiano, novela, Planeta, Barcelona
- 2009 Anatomía de la mirada, poesía, Difácil, Valladolid
- 2008 La ficción Fidel, ensayo novelado, Planeta, Barcelona
- 2007 La cazadora de astros, novela, Plaza & Janés, Barcelona
- 2006 Bailar con la vida, novela, Planeta, Barcelona
- 2004 La eternidad del instante, novela, Plaza & Janés, Barcelona
- 2004 Los misterios de La Habana, contes, Planeta, Barcelona
- 2003 Luna en el cafetal, conte infantil, Everest, León
- 2003 Lobas de mar, novela, Planeta, Barcelona
- 2002 Breve beso de la espera, poesia, Lumen, Barcelona
- 2001 Milagro en Miami, novela, Planeta, Barcelona
- 2000 El pie de mi padre, novela, Gallimard, París
- 1999 Querido primer novio, novela, Planeta, Barcelona
- 1999 Los aretes de la luna, infantil, Everest, León
- 1999 Cuerdas para el lince, poesia, Lumen, Barcelona
- 1998 Traficantes de belleza, contes, Planeta, Barcelona
- 1997 Café Nostalgia, novela, Planeta, Barcelona
- 1997 Los poemas de la Habana, poesia, Antoine Soriano
- 1996 Te di la vida entera, novela, Planeta
- 1996 Cólera de ángeles, novela, Ediciones Textuel
- 1996 Vagón para fumadores, poesia, Lumen, Barcelona
- 1995 La nada cotidiana, novela, Actes-Sud, París (Emecé, 1996)
- 1995 La hija del embajador, novela, Bitzoc
- 1993 Sangre azul, novela, Letras Cubanas, La Habana (Emecé, 1996)
- 1986 Todo para una sombra, poesia, Taifa
- 1986 Respuestas para vivir, poesia, Letras Cubanas, La Habana