Diferència entre les revisions de "Álvaro de Bazán"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''Álvaro de Bazán i Guzmán''' ([[Granada (Andalusia)|Granada]]; [[12 de decembre]] de [[1526]] - † [[Lisboa]], [[Portugal]]; [[9 de febrer]] de [[1588]]), primer marqués de Santa Cruz, en referència a la localitat manchega de [[Santa Cruz de Mudela]], fon un militar i almirant [[Espanya|espanyol]], cavaller de l'[[Orde de Santiago]] del [[sigle XVI]] célebre per l'us de galeons de guerra, per utilisar per primera volta infanteria de marina per a realisar operacions amfíbies i per no haver segut derrotat mai. | '''Álvaro de Bazán i Guzmán''' ([[Granada (Andalusia)|Granada]]; [[12 de decembre]] de [[1526]] - † [[Lisboa]], [[Portugal]]; [[9 de febrer]] de [[1588]]), primer marqués de Santa Cruz, en referència a la localitat manchega de [[Santa Cruz de Mudela]], fon un militar i almirant [[Espanya|espanyol]], cavaller de l'[[Orde de Santiago]] del [[sigle XVI]] célebre per l'us de galeons de guerra, per utilisar per primera volta infanteria de marina per a realisar operacions amfíbies i per no haver segut derrotat mai. | ||
| − | L'escut familiar és un tauler d'[[escacs]], segons un dit popular, per trobar-se jugant a este joc abans de la batalla, encara que lo més llògic siga que procedixca de la vall navarresa de Baztán. En el dels marquesos de Santa Creu s'han afegit les huit creus de Sant Andrés que rodegen al tauler d'escacs. | + | L'escut familiar és un tauler d'[[escacs]], segons un dit popular, per trobar-se jugant a este joc abans de la batalla, encara que lo més llògic siga que procedixca de la vall navarresa de Baztán. En el dels marquesos de Santa Creu s'han afegit les huit creus de Sant Andrés que rodegen al tauler d'escacs. |
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Archivo Histórico Español (1929). Colección de documentos inéditos para la historia de España y de sus Indias II. Madrid: Academia de Estudios Histórico-Sociales de Valladolid. pp. 137 y 144 | * Archivo Histórico Español (1929). Colección de documentos inéditos para la historia de España y de sus Indias II. Madrid: Academia de Estudios Histórico-Sociales de Valladolid. pp. 137 y 144 | ||
Última revisió del 11:38 21 set 2024
Álvaro de Bazán i Guzmán (Granada; 12 de decembre de 1526 - † Lisboa, Portugal; 9 de febrer de 1588), primer marqués de Santa Cruz, en referència a la localitat manchega de Santa Cruz de Mudela, fon un militar i almirant espanyol, cavaller de l'Orde de Santiago del sigle XVI célebre per l'us de galeons de guerra, per utilisar per primera volta infanteria de marina per a realisar operacions amfíbies i per no haver segut derrotat mai.
L'escut familiar és un tauler d'escacs, segons un dit popular, per trobar-se jugant a este joc abans de la batalla, encara que lo més llògic siga que procedixca de la vall navarresa de Baztán. En el dels marquesos de Santa Creu s'han afegit les huit creus de Sant Andrés que rodegen al tauler d'escacs.
Referències[editar | editar còdic]
- Archivo Histórico Español (1929). Colección de documentos inéditos para la historia de España y de sus Indias II. Madrid: Academia de Estudios Histórico-Sociales de Valladolid. pp. 137 y 144
- Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. 7 - B - BELL. Barcelona: J. Espasa e Hijos. 1910. p. 1327
- López Torrijos, 2007, pp. 199-201
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Arenas Abellán, P.: “El dominio del mar: la rivalidad por el Mediterráneo”. Historia y Vida N.º 446 (2005) pp. 38-47
- Casado Soto, J. L.: “Barcos y cañones de la gran armada de Bazán”. Revista General de Marina N.º Extra (1998) pp. 391-410.
- Cervera Pery, J.:”Don Álvaro de Bazán: marino y hombre de acción. Revista General de Marina N.º Extra (1998) pp. 287-296.
- Melero Guilló, M. J.: “Don Álvaro de Bazán: ¡no tuvo la mar batallador más fuerte!”. Revista de Historia Naval N.º 21 (1988), pp. 5-18.
- Salgado Alba, J.: “Don Álvaro de Bazán en la maniobra estratégica de Felipe II en el Atlántico”. Revista General de Marina N.º Extra (1998) pp. 337-352.