Diferència entre les revisions de "Comarca Subbètica"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Situació de la comarca Subbètica, dins de la [[província de Córdova]] La '''Subbètica''' és una coma…») |
|||
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Comarca de La Subbética.svg|thumb|250px|Situació de la comarca Subbètica, dins de la [[província de Córdova]]]] | [[File:Comarca de La Subbética.svg|thumb|250px|Situació de la comarca Subbètica, dins de la [[província de Córdova]]]] | ||
| − | La '''Subbètica''' és una comarca d'uns 1.597 km² situada en el surest de la [[província de Córdova]], en ple centre geogràfic d'[[Andalusia]]. En el seu interior es troba el parc natural de les Serres | + | La '''Subbètica''' és una comarca d'uns 1.597 km² situada en el surest de la [[província de Córdova]], en ple centre geogràfic d'[[Andalusia]]. En el seu interior es troba el parc natural de les Serres Subbètiques, espai protegit de gran riquea ecològica. |
== Fronteres == | == Fronteres == | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
* Les [[Província de Màlaga|províncies de Màlaga]] i [[Província de Granada|Granada]] al [[sur]] | * Les [[Província de Màlaga|províncies de Màlaga]] i [[Província de Granada|Granada]] al [[sur]] | ||
| − | == Clima | + | == Clima == |
| − | El clima és mediterràneu continentalisat d'influència atlàntica, en precipitacions -en l'actualitat- irregulars en [[hivern]] i molt escasses en [[estiu]]. Les temperatures oscilen entre els 29,5° en época estival i els 9° que contemplen pobles com [[Priego]], [[Rute]] i [[Iznájar]], encara que la tònica habitual en hivern és de temperatures suaus en el restant dels municipis. | + | El clima és mediterràneu continentalisat d'influència atlàntica, en precipitacions -en l'actualitat- irregulars en [[hivern]] i molt escasses en [[estiu]]. Les temperatures oscilen entre els 29,5° en época estival i els 9° que contemplen pobles com [[Priego de Córdova]], [[Rute]] i [[Iznájar]], encara que la tònica habitual en hivern és de temperatures suaus en el restant dels municipis. |
== Hidrografia == | == Hidrografia == | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | En els 14 municipis dels quals està composta, és predominant el monocultiu de l'[[olivar]], produint esta comarca [[Oli d'oliva|olis]] de gran calitat reconeguts tant a nivell regional com a nacional i internacional corresponents a les denominacions d'orige Baena, Lucena i Priego de Córdova. | + | En els 14 municipis dels quals està composta, és predominant el monocultiu de l'[[olivar]], produint esta comarca [[Oli d'oliva|olis]] de gran calitat reconeguts tant a nivell regional com a nacional i internacional corresponents a les denominacions d'orige [[Baena]], [[Lucena]] i Priego de Córdova. |
| − | També té certa importància el cultiu de regadiu en les zones d'horta tradicional entorn als recursos fluvials de la comarca com per eixemple la zona de les Hortes Baixes en el terme de Cabra. | + | També té certa importància el cultiu de regadiu en les zones d'horta tradicional entorn als recursos fluvials de la comarca com per eixemple la zona de les Hortes Baixes en el terme de [[Cabra (Córdova)|Cabra]]. |
Ademés els municipis de Lucena, Cabra i Donya Mencía posseïxen les seues [[raïm|vinyes]] baixe la denominació Montilla-Moriles, mostrant d'esta forma els seus cellers caldos de gran interés. A estos recursos agrícoles cal sumar les explotacions de ganado [[Ovella|oví]] i [[Cabra|caprí]]. | Ademés els municipis de Lucena, Cabra i Donya Mencía posseïxen les seues [[raïm|vinyes]] baixe la denominació Montilla-Moriles, mostrant d'esta forma els seus cellers caldos de gran interés. A estos recursos agrícoles cal sumar les explotacions de ganado [[Ovella|oví]] i [[Cabra|caprí]]. | ||
| Llínea 33: | Llínea 33: | ||
* [[Comarques de la província de Córdova]] | * [[Comarques de la província de Córdova]] | ||
* [[Anex:Municipis de la província de Córdova]] | * [[Anex:Municipis de la província de Córdova]] | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* [https://dipucordoba.es/ Diputació provincial de Córdova] | * [https://dipucordoba.es/ Diputació provincial de Córdova] | ||
Última revisió del 13:03 6 nov 2024
La Subbètica és una comarca d'uns 1.597 km² situada en el surest de la província de Córdova, en ple centre geogràfic d'Andalusia. En el seu interior es troba el parc natural de les Serres Subbètiques, espai protegit de gran riquea ecològica.
Fronteres[editar | editar còdic]
Llimita en:
- La comarca de la Campinya Este - Guadajoz al nort
- La comarca de la Campinya Sur i la província de Sevilla a l'oest
- La província de Jaén a l'est
- Les províncies de Màlaga i Granada al sur
Clima[editar | editar còdic]
El clima és mediterràneu continentalisat d'influència atlàntica, en precipitacions -en l'actualitat- irregulars en hivern i molt escasses en estiu. Les temperatures oscilen entre els 29,5° en época estival i els 9° que contemplen pobles com Priego de Córdova, Rute i Iznájar, encara que la tònica habitual en hivern és de temperatures suaus en el restant dels municipis.
Hidrografia[editar | editar còdic]
Per l'interior de la Subbètica fluïxen abundants afluents i subafluentes dels rius Genil i Guadajoz que, discorrent el primer pel sur i el segon pel nort, deixa a la comarca situada entre abdós corrents fluvials, destacant el Riu Cabra o el Riu Anzur. Pero per la permeabiliat de les roques calcàrees, moltes aigües discorren subterráneament, aflorant en forma de manantials i fonts. En la Subbètica cal destacar la presència de dos embassaments: l'embassament de Malpasillo i l'embassament d'Iznájar, sent este últim denominat Llac d'Andalusia per les seues proporcions.
Economia[editar | editar còdic]
En els 14 municipis dels quals està composta, és predominant el monocultiu de l'olivar, produint esta comarca olis de gran calitat reconeguts tant a nivell regional com a nacional i internacional corresponents a les denominacions d'orige Baena, Lucena i Priego de Córdova.
També té certa importància el cultiu de regadiu en les zones d'horta tradicional entorn als recursos fluvials de la comarca com per eixemple la zona de les Hortes Baixes en el terme de Cabra.
Ademés els municipis de Lucena, Cabra i Donya Mencía posseïxen les seues vinyes baixe la denominació Montilla-Moriles, mostrant d'esta forma els seus cellers caldos de gran interés. A estos recursos agrícoles cal sumar les explotacions de ganado oví i caprí.
En el sector secundari, destaca *Lucena per ser un dels majors centres industrials d'Andalusia, sent la segona productora nacional de mobles, i la primera de fredor industrial, aixina com les tradicionals indústries de *metalistería. Pero la Subbética també posseïx zones industrials en Priego en la confecció; Donya Mencía i Rute en les activitats agroalimentàries, destacant en esta última les destileries d'anís.
En el sector servicis cal senyalar tota l'activitat en relació en l'Hospital Comarcal públic Infanta Margarita de Cabra.
També està cobrant cada volta més importància el sector turístic tant entorn al patrimoni històric-artístic o cultural que alberguen els distints municipis com als espais naturals de la comarca, entre els que destaquen el parc natural de les Serres Subbètiques.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Diputació provincial de Córdova
- Mapa Comarcal. Junta de Andalucia
- Instituto de Estadística y Cartografía de Andalucía: Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía
- Cambra, Pedro Javier Romero (2020). Las nuevas huellas de los Iberos: Migraciones y lenguas ancestrales que dejaron su huella en la Iberia Antigua y en el resto de Europa. ACCI (Asociación Cultural y Científica Iberoamericana). ISBN 978-84-17867-57-7
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Catálogo General del Patrimonio Histórico Andaluz
- Instituto andaluz del Patrimonio Històrico
- Patronato Provincial de Turismo de Córdoba
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Comarca Subbètica.