Diferència entre les revisions de "Lluís Tramoyeres i Blasco"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Lluís Tramoyeres i Blasco | | nom = Lluís Tramoyeres i Blasco | ||
| − | | image = | + | | image = [[Archiu:Lluistramoy.jpg|250px]] |
| − | | peu = | + | | peu = Lluís Tramoyeres pintat per [[Joaquin Sorolla]] |
| nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanyols|Espanyola]] | ||
| ocupacio = Historiador de l'art. | | ocupacio = Historiador de l'art. | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Lluís Tramoyeres i Blasco''' ([[Valéncia]], [[1 de setembre]] de [[1854]] - [[30 d'octubre]] de [[1920]]) fon un periodiste, escritor i historiador de l'art [[Comunitat Valenciana|valencià]]. | + | '''Lluís Tramoyeres i Blasco''' ([[Valéncia]], [[1 de setembre]] de [[1854]] - † [[30 d'octubre]] de [[1920]]) fon un periodiste, escritor i historiador de l'art [[Comunitat Valenciana|valencià]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Posteriorment va iniciar la seua llavor d'investigació, en la publicació d'artículs en la revista ''[[El Archivo]]'', fundada per [[Roc Chabàs]]. | Posteriorment va iniciar la seua llavor d'investigació, en la publicació d'artículs en la revista ''[[El Archivo]]'', fundada per [[Roc Chabàs]]. | ||
| − | + | Guanyà la plaça d'oficial en l'[[Archiu Municipal de Valéncia]] en l'any [[1890]], lo que li va permetre l'accés a fondos històrics per a la seua llavor d'investigació. Va ser membre de [[Lo Rat Penat]] i es va adherir al moviment de la [[Renaixença]]. Va ser nomenat catedràtic de l'[[Escola de Belles Arts de Sant Carles]], entitat des de la qual va fer una important llavor d'impuls per a la constitució del [[Museu de Belles Arts]], ordenant les coleccions en rigor històric i obrint els salons dedicats a l'art modern en les dependències de l'antic [[Convent del Carme]]. També va conseguir que l'Estat es fera càrrec del presupost del centre. | |
| − | + | Fon membre destacat de [[Lo Rat Penat]] i de la [[Renaixença valenciana]]. | |
| − | + | Fundà en l'any [[1915]] la prestigiosa revista ''Archivo de Arte Valenciano'' al sí de l'Acadèmia, que va dirigir fins a la seua mort. | |
| − | La seua primera obra important fon | + | Fon secretari de l'[[Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles]], membre de la [[Real Acadèmia de l'Història]] i membre de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando|Real Academia de Bellas Artes de San Fernando]] de [[Madrit]]. |
| + | |||
| + | La seua primera obra important fon ''Instituciones gremiales, su origen y organización en Valencia''. Deixà decenes de treballs publicats que encara són obres de referència per a l'estudi de la pintura, simbologia i [[llengua valenciana]]. Entre els títuls a destacar podem citar ''Hierros artísticos valencianos'', ''Los periódicos de Valencia: apuntes para formar una biblioteca de todos los publicados desde 1529 hasta nuestros días'', ''Instituciones gremiales, su origen y organización en Valencia'' -ya citada- i ''Estudi sobre la profitosa influència que la restauració de la llengua llemosina puga tindre en el progrés provincial, sens prejuí del nacional''. | ||
== Obra == | == Obra == | ||
| Llínea 30: | Llínea 32: | ||
Resenyem les obres més destacades de Lluís Tramoyeres: | Resenyem les obres més destacades de Lluís Tramoyeres: | ||
| − | * 1879 Estudi sobre la profitosa influència que la restauració de la llengua llemosina puga tindre en el progrés provincial, sens prejuí del nacional, premiada | + | * 1879 ''Estudi sobre la profitosa influència que la restauració de la llengua llemosina puga tindre en el progrés provincial, sens prejuí del nacional'', obra premiada per [[Lo Rat Penat]]. |
| − | * 1880 Los periódicos de Valencia: apuntes para formar una biblioteca de todos los publicados desde 1529 hasta nuestros días | + | * 1880 ''Los periódicos de Valencia: apuntes para formar una biblioteca de todos los publicados desde 1529 hasta nuestros días'' (Revista de Valencia). |
| − | * 1883 Las cofradías de oficios de Valencia | + | * 1883 ''Las cofradías de oficios de Valencia'' |
| − | * 1889 Instituciones gremiales, su origen y organización en Valencia, editada | + | * 1889 ''Instituciones gremiales, su origen y organización en Valencia'', editada per l'Ajuntament de Valéncia |
| − | * 1891 Pinturas murales del Salón de las Cortes de Valencia | + | * 1891 ''Pinturas murales del Salón de las Cortes de Valencia'' |
| − | * 1898 La cerámica valenciana | + | * 1898 ''La cerámica valenciana'' |
| − | * 1900 La pintura alemana en Valencia | + | * 1900 ''La pintura alemana en Valencia'' |
| − | * 1901 Lo Rat Penat en el escudo de armas de Valencia | + | * 1901 ''Lo Rat Penat en el escudo de armas de Valencia'' |
| − | * 1903 El escultor valenciano Damià Forment | + | * 1903 ''El escultor valenciano Damià Forment'' |
| − | * 1906 Hierros artísticos valencianos | + | * 1906 ''Hierros artísticos valencianos'' |
| − | * 1907 El pintor Luis Dalmau | + | * 1907 ''El pintor Luis Dalmau'' |
| − | * 1908 Aldabones valencianos | + | * 1908 ''Aldabones valencianos'' |
| − | * 1908 Los cuatrocentistas valencianos | + | * 1908 ''Los cuatrocentistas valencianos'' |
| − | * 1908 El Renacimiento italiano en Valencia | + | * 1908 ''El Renacimiento italiano en Valencia'' |
| − | * 1909 Una obra de talla del siglo XV. El artesonado de la Sala Daurada | + | * 1909 ''Una obra de talla del siglo XV. El artesonado de la Sala Daurada'' |
| − | * 1910 La Biblia Valenciana de Bonifacio Ferrer | + | * 1910 ''La Biblia Valenciana de Bonifacio Ferrer'' |
| − | * 1911 El tratado de la agricultura de Paladio | + | * 1911 ''El tratado de la agricultura de Paladio'' |
| − | * 1912 El pintor valenciano Jerónimo Jacinto Espinosa | + | * 1912 ''El pintor valenciano Jerónimo Jacinto Espinosa'' |
| − | * 1912 Los maestros naturalistas en la pintura valenciana. Francisco de Ribalta | + | * 1912 ''Los maestros naturalistas en la pintura valenciana. Francisco de Ribalta'' |
| − | * 1912 El arte funerario en el estilo ojival y del Renacimiento según los modelos conservados en el Museo | + | * 1912 ''El arte funerario en el estilo ojival y del Renacimiento según los modelos conservados en el Museo'' |
| − | * 1913 La Virgen de la Leche en el arte | + | * 1913 ''La Virgen de la Leche en el arte'' |
| − | * 1914 El Museo de Bellas Artes de Valencia, su pasado y su presente | + | * 1914 ''El Museo de Bellas Artes de Valencia, su pasado y su presente'' |
| − | * 1914 Museo de Bellas Artes de Valencia. Las nuevas salas de López y Muñoz Degrain. Memoria descriptiva | + | * 1914 ''Museo de Bellas Artes de Valencia. Las nuevas salas de López y Muñoz Degrain. Memoria descriptiva'' |
| + | |||
| + | == Cites == | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Lluïs Tramoyeres es dedicà a l'investigació de la llengua autòctona, a la que definí ‘tan dolça com l'italiana, tan greu com la castellana, tan polida com la francesa, i tan filosòfica com l'alemanya. Justa es puix la restauració que s´ha iniciat…’. | ||
| + | |||
| + | Per a Tramoyeres, ‘restaurarla, es restaurar la llengua materna, perfeccionarla, introduïnt noves veus, fentla armoniosa, sintética, polida, disposta a expresar des de lo mes vulgar a lo mes esforçat, des de la filosofia a l'història, des de la poesia a les ciències i les rondalles, per a que per mig d'ella se puga expressar el pensament valencià en originalitat i decor, en sa nativa gràcia i donaire, fentla instrument dialéctic del geni i aptituts de la nostra raça’.|''[[Breu historia de Valencia. Didactica elemental per a amar i defendre a Valencia]]'' (Valéncia, 2004), per [[Juan García Sentandreu]]}} | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | |||
| + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Luis_Tramoyeres Lluís Tramoyeres i Blasco en Wikipedia] | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
Última revisió del 20:10 30 oct 2024
| Lluís Tramoyeres i Blasco | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Lluís Tramoyeres pintat per Joaquin Sorolla | |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Naiximent: | 1 de setembre de 1854 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 30 d'octubre de 1920 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Lluís Tramoyeres i Blasco (Valéncia, 1 de setembre de 1854 - † 30 d'octubre de 1920) fon un periodiste, escritor i historiador de l'art valencià.
Biografia[editar | editar còdic]
Estudià Filosofia i Lletres en l'Universitat de Valéncia. Des de molt jove es va dedicar al periodisme, colaborant en El Mercantil Valenciano, com a corresponsal de guerra en la campanya del Nort de la Guerra Carlista i despuix en Las Provincias en la secció cultural.
Posteriorment va iniciar la seua llavor d'investigació, en la publicació d'artículs en la revista El Archivo, fundada per Roc Chabàs.
Guanyà la plaça d'oficial en l'Archiu Municipal de Valéncia en l'any 1890, lo que li va permetre l'accés a fondos històrics per a la seua llavor d'investigació. Va ser membre de Lo Rat Penat i es va adherir al moviment de la Renaixença. Va ser nomenat catedràtic de l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, entitat des de la qual va fer una important llavor d'impuls per a la constitució del Museu de Belles Arts, ordenant les coleccions en rigor històric i obrint els salons dedicats a l'art modern en les dependències de l'antic Convent del Carme. També va conseguir que l'Estat es fera càrrec del presupost del centre.
Fon membre destacat de Lo Rat Penat i de la Renaixença valenciana.
Fundà en l'any 1915 la prestigiosa revista Archivo de Arte Valenciano al sí de l'Acadèmia, que va dirigir fins a la seua mort.
Fon secretari de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, membre de la Real Acadèmia de l'Història i membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrit.
La seua primera obra important fon Instituciones gremiales, su origen y organización en Valencia. Deixà decenes de treballs publicats que encara són obres de referència per a l'estudi de la pintura, simbologia i llengua valenciana. Entre els títuls a destacar podem citar Hierros artísticos valencianos, Los periódicos de Valencia: apuntes para formar una biblioteca de todos los publicados desde 1529 hasta nuestros días, Instituciones gremiales, su origen y organización en Valencia -ya citada- i Estudi sobre la profitosa influència que la restauració de la llengua llemosina puga tindre en el progrés provincial, sens prejuí del nacional.
Obra[editar | editar còdic]
Resenyem les obres més destacades de Lluís Tramoyeres:
- 1879 Estudi sobre la profitosa influència que la restauració de la llengua llemosina puga tindre en el progrés provincial, sens prejuí del nacional, obra premiada per Lo Rat Penat.
- 1880 Los periódicos de Valencia: apuntes para formar una biblioteca de todos los publicados desde 1529 hasta nuestros días (Revista de Valencia).
- 1883 Las cofradías de oficios de Valencia
- 1889 Instituciones gremiales, su origen y organización en Valencia, editada per l'Ajuntament de Valéncia
- 1891 Pinturas murales del Salón de las Cortes de Valencia
- 1898 La cerámica valenciana
- 1900 La pintura alemana en Valencia
- 1901 Lo Rat Penat en el escudo de armas de Valencia
- 1903 El escultor valenciano Damià Forment
- 1906 Hierros artísticos valencianos
- 1907 El pintor Luis Dalmau
- 1908 Aldabones valencianos
- 1908 Los cuatrocentistas valencianos
- 1908 El Renacimiento italiano en Valencia
- 1909 Una obra de talla del siglo XV. El artesonado de la Sala Daurada
- 1910 La Biblia Valenciana de Bonifacio Ferrer
- 1911 El tratado de la agricultura de Paladio
- 1912 El pintor valenciano Jerónimo Jacinto Espinosa
- 1912 Los maestros naturalistas en la pintura valenciana. Francisco de Ribalta
- 1912 El arte funerario en el estilo ojival y del Renacimiento según los modelos conservados en el Museo
- 1913 La Virgen de la Leche en el arte
- 1914 El Museo de Bellas Artes de Valencia, su pasado y su presente
- 1914 Museo de Bellas Artes de Valencia. Las nuevas salas de López y Muñoz Degrain. Memoria descriptiva
Cites[editar | editar còdic]
Lluïs Tramoyeres es dedicà a l'investigació de la llengua autòctona, a la que definí ‘tan dolça com l'italiana, tan greu com la castellana, tan polida com la francesa, i tan filosòfica com l'alemanya. Justa es puix la restauració que s´ha iniciat…’.
Per a Tramoyeres, ‘restaurarla, es restaurar la llengua materna, perfeccionarla, introduïnt noves veus, fentla armoniosa, sintética, polida, disposta a expresar des de lo mes vulgar a lo mes esforçat, des de la filosofia a l'història, des de la poesia a les ciències i les rondalles, per a que per mig d'ella se puga expressar el pensament valencià en originalitat i decor, en sa nativa gràcia i donaire, fentla instrument dialéctic del geni i aptituts de la nostra raça’.