Diferència entre les revisions de "Les Marismes del Baix Guadalquivir"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Comarca del Bajo Guadalquivir.svg|thumb|250px|Situació de la comarca del Baix Guadalquivir, dins de la [[província de Sevilla]]]] | [[File:Comarca del Bajo Guadalquivir.svg|thumb|250px|Situació de la comarca del Baix Guadalquivir, dins de la [[província de Sevilla]]]] | ||
| − | Les Marismes del Baix Guadalquivir constituïxen una comarca espanyola situada en la [[província de Sevilla]], en la [[Andalusia|comunitat autònoma d'Andalusia]]. Forma part de les Marismes del Guadalquivir, concretament de les marismes de la marge esquerra. Està formada per [[El Coronil]], [[El Cuervo de Sevilla]], [[Las Cabezas de San Juan]], [[Lebrija]], [[Los Molares]], [[El Palmar de Troya]], [[Los Palacios y Villafranca]] i [[Utrera]]. | + | Les Marismes del Baix Guadalquivir constituïxen una comarca espanyola situada en la [[província de Sevilla]], en la [[Andalusia|comunitat autònoma d'Andalusia]]. Forma part de les Marismes del Guadalquivir, concretament de les marismes de la marge esquerra. Està formada per [[El Coronil]], [[El Cuervo de Sevilla]], [[Las Cabezas de San Juan]], [[Lebrija]], [[Los Molares]], [[El Palmar de Troya]], [[Los Palacios y Villafranca]] i [[Utrera]]. |
== Llímits == | == Llímits == | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
Des de finals del [[sigle XIX]], i especialment a lo llarc del [[sigle XX]], la comarca patix un procés de desnaturalizació de les marismes, que progressivament es van desecant. Açò va originar el típic paisage de la comarca, compost principalment per [[Arròs|arrossars]], atres regadius intensius ([[cotó]], [[dacsa]], [[girasol]]), canals, colectors, i poblats de colonisació. Estos poblats de colonisació es varen crear durant el [[Franquisme]], i es disponen a lo llarc de l'immensa marisma, molt alluntats i aïllats entre sí. | Des de finals del [[sigle XIX]], i especialment a lo llarc del [[sigle XX]], la comarca patix un procés de desnaturalizació de les marismes, que progressivament es van desecant. Açò va originar el típic paisage de la comarca, compost principalment per [[Arròs|arrossars]], atres regadius intensius ([[cotó]], [[dacsa]], [[girasol]]), canals, colectors, i poblats de colonisació. Estos poblats de colonisació es varen crear durant el [[Franquisme]], i es disponen a lo llarc de l'immensa marisma, molt alluntats i aïllats entre sí. | ||
| − | Davant este alvanç la vegetació natural ha quedat relegada a alguns espais no cultivables com els antics caños de la marisma, el Parage Natural Braç de l'Est del Guadalquivir, les riberes del Guadalquivir, alguns estanys (com El Pantà dels Palaus), i algunes parceles de l'extrem suroccidental del terme de Lebrija, a on la salinitat és ya tan alta que no permet cultius rendables, deixant pas a la natural vegetació halòfila de les marismes. | + | Davant este alvanç la vegetació natural ha quedat relegada a alguns espais no cultivables com els antics caños de la marisma, el Parage Natural Braç de l'Est del Guadalquivir, les riberes del Guadalquivir, alguns estanys (com El Pantà dels Palaus), i algunes parceles de l'extrem suroccidental del terme de Lebrija, a on la salinitat és ya tan alta que no permet cultius rendables, deixant pas a la natural vegetació halòfila de les marismes. |
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Comarques de la província de Sevilla]] | * [[Comarques de la província de Sevilla]] | ||
* [[Anex:Municipis de la província de Sevilla]] | * [[Anex:Municipis de la província de Sevilla]] | ||
| − | + | ||
== Referències == | == Referències == | ||
* Instituto de Estadística y Cartografía de Andalucía: Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía | * Instituto de Estadística y Cartografía de Andalucía: Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía | ||
Última revisió del 16:35 12 jul 2024
Les Marismes del Baix Guadalquivir constituïxen una comarca espanyola situada en la província de Sevilla, en la comunitat autònoma d'Andalusia. Forma part de les Marismes del Guadalquivir, concretament de les marismes de la marge esquerra. Està formada per El Coronil, El Cuervo de Sevilla, Las Cabezas de San Juan, Lebrija, Los Molares, El Palmar de Troya, Los Palacios y Villafranca i Utrera.
Llímits[editar | editar còdic]
Llimita a l'oest i nort en la Comarca Metropolitana de Sevilla, a l'est en la Campiña de Morón i Marchena i al sur en la província de Càdis.
Història[editar | editar còdic]
La zona va estar habitada des de l'antiguetat, trobant-se varis jaciments en la zona: Haza de la torre, Santa Lucía II–Riera de la Molineta I, Pas 625, Canal de Guadalcacín I i Canal de Guadalcacín II.
Va tindre un moment àlgit en el seu desenroll despuix del descobriment d'Amèrica.
Des de finals del sigle XIX, i especialment a lo llarc del sigle XX, la comarca patix un procés de desnaturalizació de les marismes, que progressivament es van desecant. Açò va originar el típic paisage de la comarca, compost principalment per arrossars, atres regadius intensius (cotó, dacsa, girasol), canals, colectors, i poblats de colonisació. Estos poblats de colonisació es varen crear durant el Franquisme, i es disponen a lo llarc de l'immensa marisma, molt alluntats i aïllats entre sí.
Davant este alvanç la vegetació natural ha quedat relegada a alguns espais no cultivables com els antics caños de la marisma, el Parage Natural Braç de l'Est del Guadalquivir, les riberes del Guadalquivir, alguns estanys (com El Pantà dels Palaus), i algunes parceles de l'extrem suroccidental del terme de Lebrija, a on la salinitat és ya tan alta que no permet cultius rendables, deixant pas a la natural vegetació halòfila de les marismes.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Instituto de Estadística y Cartografía de Andalucía: Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía
- Becerra, María del Carmen Reimóndez. «El proceso de ocupación del Bajo Guadalquivir. Nuevas aportaciones materiales en la campiña gaditana y cuestiones de arqueología aplicada». Bajo Guadalquivir y Mundos Atlánticos 0 (1): 102-130. ISSN 2605-0560
- Patrimonio cultural de la comarca de Les Marismes del Baix Guadalquivir. Guía Digital del Patrimonio Cultural de Andalucía. Instituto Andaluz del Patrimonio Histórico
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Antonio Herrera García (1981). El Aljarafe sevillano durante el Antiguo Régimen. Secretariado de Publicaciones de la Diputación de Sevilla. ISBN 84-500-4373-5
- Lorenzo Abad Casal (1976). El Guadalquivir, vía fluvial romana. Secretariado de Publicaciones de la Diputación de Sevilla. ISBN 84-500-6925-4
- Mercedes Borrero Fernández (1983). El mundo rural sevillano en el siglo XV: Aljarafe y Ribera. Secretariado de Publicaciones de la Diputación de Sevilla. ISBN 84-500-8377-X
- Mercedes Borrero Fernández (1992). «La organización de las dehesas concejiles en la "tierra" de Sevilla». Historia. Instituciones. Documentos (19): 89-106. ISSN 0210-7716
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Les Marismes del Baix Guadalquivir.
| Municipis i pedanies de la Comarca del Baix Guadalquivir | |
|---|---|
| Don Rodrigo | El Coronil | El Cuervo de Sevilla | El Palmar de Troya | El Trobal | Guadalema de los Quintero | La Canyada | Las Alcantarillas | Las Cabezas de San Juan | Lebrija | Los Chapatales | Los Molares | Los Palacios y Villafranca | Maribànyez | Pinzón | Torre del Àguila | Trajano | Utrera |